O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

T ayanch  iboralar: 

ko' rg az ma li   qurol,  n o m o d d i y   ko' rgazmali  

qurol,  m o dd iy   k o ‘r gazmali  qurollar,  doska,  sxema,  t arqa ti la di ga n 

materiallar,  proyektor,  d i a g r a m m a ,   grafik.

1. 

Ko‘rgazm ali  qurollar  va  ularni  tan lash. 

Da rs ni   tashkil 

etishda  k o‘r gazmali  qur oll ar   m u h i m   o ‘rin  tutadi.  D i d a k t i k a n i n g  

asosiy  t am oy il l ar i da n  biri  d a r s n i n g   ko ‘rgazmal ili gini   t a ’m in l as h.  

Ayniqsa,  m e h n a t   t a ’l i m i n i   o ‘qitishda  ko ‘rgazmali  qu r ol la rd a n  foy­

dalani sh  o'quvchil arga  iqtisodiy  kategorivalarni,  m u a m m o l a r n i  

o ' r g a ni s h da   katta  y or dam  beradi.

Ko ' r ga z ma l i   qu r oll ar   y o r d a m i d a   o' q u vc hi la r  bir  v a qtni ng 

o'zida  m u h o k o m a   q i li nayot gan  savolni,  a xborot ni   h a m   esh it ish, 

h a m   ko'rish  orqali  qabul  qilishi  shubhasi z  ul ar ni   p u xt a   bilim 

olishlariga  y or dam  beradi.

Ko 'r g a z m a l i   qur oll ar   xilma-xil  t ar aqqivot ini ng  o'zi  bir  t o ­

m o n d a n ,   fanni   c h u q u r   o' zl as ht ir is hn i   z a r u r   qilib  qo' ysa,  ik­

ki nchi   t o m o n d a n ,   dars   b e r i s h n i n g   t u r l i - t u m a n   yangi  uslublari 

k o' r gaz ma li li kn i   oshiri sh,   t exn i k  vositalardan  foydalanish,  ul ar ni  

qo' llas hni   t ako mi ll as ht ir i sh   orqali  bilim  olishni  osonlasht ir ish, 

qiziqarli  j ar ay o nga   aylantirishga  y or dam  beradi.  «Bilim  olish  ig- 

na da   q u d u q   qazish  bilan  ba robar»  degan  naql  bejiz  e ma s,   c h u n k i  

u  n i hoy at da   mas ha qqa tl i  m e h n a t .   Sa br -t oqatni   talab  qiladi.  Ta- 

biivki  yoshlarda  energiya  ko'p,  sabr-toqat  esa  yetishmaydi.

En g  yuqori  mal ak a,   tajribaga  ega  o' qi tuvchi lar  h a m   dars- 

d a n   ko'z la nga n  ma qs a dg a   erishish,  o ' q uv c h il a r n i n g   m av z un i  

p uxt a  o'zlashtirishlari  u c h u n   d o i m o   auditoriyaga  qarab,  dars 

m a s h g ' u l o t i n i   m a ’l um  bir  t ar t ib d a   avvaldan  q a n da y   t ar zda,  qay­

si  m e t o d l a r n i   qo' llab  o ' t k az i s hi n i   o' ylab  qo'yishi,  rejalashtirishi 

kerak.

D a r s n i n g   tuzi li shi   psixologik  va  p e d a g o g i k   t am ovi ll ar ga   ko'ra 

t as h ki l   etilishi  va  d a r s d a   v a z i ya t ni n g   o' zgari shi,  o ' q u v c h i l a r n i n g  

t ayyorgarligi  va  b o s h q a   sababl arga  ko' ra  m o sl a sh is h   i m k o n i -  

yatini  b e ra d i g a n   t a r z d a   bo' lishi  kerak.  D a r s n i   q a n d a y   t as hki l 

e ti s h n i   rejalashtirish,  yo'l  ko' rsa tu vc hi   y o ' l l a n m a   t a r z i d a g i n a  

b o' lis hi   m u m k i n .   U  h a m m a   e s h ik n i   o c h a d i g a n   kalit  emas .  Sa- 

babi:  b i r i n c h i d a n ,   o ' q u v  xonalar ,  o ' q u v c h i l a r n i n g   da rs ga   t ayvor- 

l an i b  kelishi,  darsga  faol  q a t n a s h i s h   darajasi  bilan  s in f l a r   farq 

qiladi.  I k k i n c h i d a n ,   m a v z u l a r   b i r - b i r i d a n   farq  qilib,  m a s a l a n i n g  

m a z m u n i n i   o c h ib   b e r i s h d a   turli  u s u ll a r   q o ' l l a s h n i   t a q a z o   etadi.

180

---

U c h i n c h i d a n ,   o ‘q u v ch i l a r   j o n l i   m u s h o h a d a   y u r i t u v c h i l a r   e k an ,  

a l b a t t a   bi r  da rs   i k k i n c h i s i d a n   farq  qiladi.  K u t i l m a g a n   vaziyat 

s o d i r   bo'l ishi   m u m k i n k i ,   u  h a m   a lb a tt a  dars   o ‘tishga  t a ’sir  q i l a ­

di,  d ar s  t ar ki bini   o' z g a rt i r i s h ga   olib  keladi,  b u n d a   o' qi tuvc hi  

m o h i r   di ri jor  o rk es trn i  b o s h q a r g a n d a y   a u di to r iy a ni   b o s h q a r i s h i  

kerak.  L e k i n   k o ' r g a z m a l i l i k n i   h a r   q a n d a y   s h a r o i t d a   t a ’m i n l a s h  

m u m k i n .

Da rs   j ar a yo n id a   so‘z  bi lan 

0

‘qituvchi  t o m o n i d a n   yodga  t u- 

shirish, 

0

‘q u v ch il a rn i ng   xayolida  gavdalantirish  m u m k i n   b o ‘lgan 

ichki,  xayoliy ko 'r gaz ma li  qurollar:  adabivot,  s a n ’at  asarlari,  badiiy 

f il m,   badiiy  asar  q a h r a m o n l a r i   hayotida  yuz   b e ra d i g a n   turli  vo- 

qea,  vaziyatlardan  o d a t d a   keng foydalaniladi.  H a r  bir d a rs ni   b os h-  

l ag a n d a   e ng  avvalo 

0

‘qituvchi  o ' til ga n  m av z u n i  

0

‘q u v c hi l a r ni n g  

yodiga  t ushi radi .  Yangi  m a v z u n i   b o s h l a r   ekan,  o ‘quv c hil ar   di qqa-  

tini  u n g a   jalb  qilish,  fikrini   yo‘naltirish  u c h u n   adabiyot,  s a n ’at 

a sar lar ini   yoki  hayot da   yuz   b ergan  biror  voqeani   gapirib  berish 

m u m k i n .   Bu  yangi  m a v z u n i   o' rgani sh g a   o ' quv c hi la r  ruhi,   kayfi- 

yatini  tavyorlaydi.

M a sh g ' u l o t   j a r a y on id a   k o ‘rsatib  i zohl ash  m u m k i n   b o i g a n  

ko‘rgazmal i  qurollar:  jadval,  sxema,  plakat,  c h i z m a ,   d i a g r a m m a  

va  b o s h q a l a r d a n   foydalanish 

0

‘q uv c h i l a r n i n g   bi li mi ni   p u x t al a sh -  

t ir is hda   m u h i m   rol  o ‘ynaydi.

D a r sd a   dos ka ni   ishlatish  k o ‘p  vaqtni  oladigan,   b os hq a   t exni k 

vosit alardan  foydalanishga  i m k o n i   yo‘q  a udit or iyalar da  plakat, 

c h i z m a l a r d a n   foydalanish  m aqs ad ga   muvofiq.  Jadval,  sxema, 

grafik,  d i a g r a m m a l a r d a n   foydalanish  universal:

—  avvaldan  slayd  pl yonkal arga  chizib,  t exni k  vositalar  yor- 

d a m i d a   koi sa ti li shi ;

—  v a t m a n   q o g ‘ozga  chizib,  t exni k  vositalardan  f oydalanish 

u c h u n   sharoiti  yo‘q  au d i to r iy a da   foydalanish;

—  ks erokopi yadan  chiqarib,   t a r q a t m a   material  sifatida  foyda­

lanish;

—  disketga  kiritib,  k o m p y u t e r  orqali  ko ‘rish,  tahlil  qilish  m u m ­

kin.

Xullas,  ko‘rgazmali  q u r o ll a rd a n  foydalanish  darajasi  keng, 

u l a r d a n   qa n da y  t ar zda,  q a n da y   m a q s a d d a   f oydalanish  o'qituvchiga 

bog'liq.

O'qi tuvchi   ko'r gazmali   qurol  t a n l a r   ekan,  albatta,  avvalo, 

m a ’r u z a m i   yoki  s e m i n a r   d ars imi   ekanli gini   hisobga  oladi.  I k k in -

181

---

c hi da n ,  qaysi  mavz u,   bu  m a v z u d a   o'qituvchi  o' quvchil ar   oldiga 

n i m a   vazifa  q o ' y m o q c h i ,   ma qs a di   n i m a ,   m u h o k a m a   qilinayotgan 

m u a m m o n i   yechishda  ko' rgazmali   qurol  q a nd a y  y or dam  berishi 

m u m k i n l i g i n i   hisobga  olib  t an l a sh i  kerak.

Ma sa l an ,   jadval  r a q a m l a r i d a n   m a ’r u za d a  biron  gi potezani ,  il- 

gari  surilavotgan  fikrni  tasdiqlash  m aq s a d i d a   foydalanilsa,  s e m i ­

na r   darsi da  masal a  yoki  m a s h q   bajar ganda  foydalanish  m u m ­

kin.  B un da   h a m   ko' rg az ma li   qu r ol la rd a n  foydalanish  darajasi 

o 'q i tu v ch i ni ng   mohirligi,  fantaziyasiga  bog'Iiq.

Keyingi  pa ytda   da rs la rda   t a r q a t m a   mat e ri a ll a rda n  foydalanish 

t ob ora   keng  q o ' l l a n i l m o q d a .   Tarqat il adigan  m at e r i a l n i n g   m u h i m  

ijobiy  t o mo n i  s hu nd ak i,   u  bevosita  o ' qu v c h i n i n g   qo' lida  bo'lib, 

u z o q d a n   ko' rsatiladigan  ko' r gazmali   qurollarga  xos  k a m c h i li k la r - 

d a n   xoli.

Ko ' r ga z ma l i  

q u r o l l a r n i n g  

afzalligi 

s hu nd ak i,  

uni 

dars 

o ' t i s h n i n g   ba rc ha   shakllari,  me to dl ar id a   qo' llash  m u m k i n .   Ayrim 

mavz ul ar ni   esa  u m u m a n   n a mo y is h  qi li nadi gan  materiallarsiz. 

ko'r gazmali   qurollarsiz  o' tib  bo' lmavdi.