V. S. Xan Koreya tarixi обязательный экзем пляр

S h im o liy  K oreya 
K X D R ning  u ru s h d a n   k ey in g i  rivojla-
nish i  SSSR,  Xitoy  va  S h arq iy   Y evropa 
sotsialistik   m a m la k a tla rin in g   k a tta   iq tiso d iy   y o rd a m la ri  o stid a 
am alg a  o sh d i.  U sh b u   y o rd a m   ev azig a  fa q a t  1953-1956  y illa rn in g  
o 'z id a   m a m la k a td a   240  ta  sa n o a t k o rx o n a la ri  q a y ta   tiklanib,  80  ta 
yangisi  q u rilg an .  90  foiz  sa n o a t  k o rx o n a la ri  m illiy lash tirilg a n .  Bi­
rinchi  b e s h   y illik d a  (1957-1961)  m a m la k a td a g i  sa n o a t  ish lab   chi­
q a rish   3,5  b a ro b a r  o sh d i,  sa n o a t  m a h su lo tla rin in g   o 'rta c h a   yillik 
s u r'a ti  36  foizga  k o 'ta rild i.  S otsialistik  s a n o a tla sh tirish   ja ra y o n id a  
k o 'p   ta rm o q li sa n o a t y aratild i. J u m la d a n ,  m ash in aso zlik , elek tro e- 
n erg etik a,  q o ra  va  ran g li  m etallu rg iy a,  to g '- k o n  sanoati.
Q ish lo q   x o 'jalig id a  d e h q o n   x o 'jalik lari  k o o p eratsiy a si  tu zild i. 
1956  yilga  kelib  u la r  80  foiz  xo'jalik n i  q a m ra b   o lg a n   edi,  1958  yil­
d a   esa  y alp i  k o o p eratsiy a lash   oxiriga  yetdi.  Bir  v a q td a   s u g 'o ris h

---

V III  B ob.  B O 'L IN G A N   K O R E Y A
1 1 7
in fra stru k tu ra si  rivojlandi.  Q ish lo q   xo'jaligini  q a y ta   o 'z g a rtirish  
m a m la k a tn i  o z iq -o v q a t  m a h su lo tla ri  b ila n   ta 'm in la sh   d arajasig a 
k o 'ta rilish ig a   im k o n  berd i.
6 0 -y illa r o 'rta la rig a  q a d a r KXDR b a rc h a  iq tiso d iy  k o 'rsa tk ic h la ri 
b o 'y ic h a   a m a ld a  Jan u b iy   K o re y ad an   o 'z ib   k etd i.  1970  yil  n o y ab ri- 
dag i  K o rey an in g   M e h n a t p a rtiy a si  V sy ez d i KXDR " so tsia listik  sa- 
n o a tla sh g a n  d a v la t" g a  a y la n g a n lig in i e 'lo n   qildi.
KXDR  tash k il  to p g a n d a n   b o sh lab   o 'z ig a   jam iy at  tu z ilish in in g  
stalin ch a  v a ria n td a g i  so tsia liz m n i  n a m u n a   qilib  oldi.  A g a r  KPSS 
XX sy e z d i (1956 y.) S ta lin n in g  sh ax sig a sig 'in ish n i ta n q id  qilib, SSSR 
ijtim oiy  h ay o ti  m a 'lu m   d a ra ja d a   d e m o k ra tla sh ish ig a   ("X ru sh ch ev  
d a v rid a g i  iliq lik ")  tu rtk i  b e rg a n   b o 'lsa,  K X D Rda  (M ao  S zed u n  
d a v rid a  XXR kabi)  sh ax sg a sig 'in ish g a  aso sla n g a n  stalin ch a  m odel 
saq lan ib  qoldi.  Ichki va  tashqi  siy o sat to 'liq  KXDR v a z irla r m ah k a- 
m asi  va K oreya Ish c h ilar p artiy a si ra h b ari,  "B u y u k  d o h iy "   u n v o n i- 
ni o lg a n  K im  Ir S en q o 'lid a   to 'p la n d i.
" C h u c h x e"  m a fk u ra si  (" o 'z   k u c h ig a   ta y a n ish "   yoki  " m u s ta q il­
lik")  in so n iy a tn in g   y u k s a k   falsafiy  va  ijtim o iy -siy o siy   tafa k k u ri 
y u tu g 'i  sifatid a  e 'tiro f  e tilg a n   h o ld a   d a v la t  m a fk u ra sig a   ay lan d i. 
U sh b u   ta'rifg a  m u v o fiq   ra v ish d a   k elajakdagi  ja m iy atn in g   tu b   xa- 
ra k te ristik a si  b elg ilan d i:  k o m m u n iz m   b u   ch u c h x e  g 'o y a la ri  m u - 
jassam   b o 'lg a n   jam iy atd ir.  C h u c h x e n in g   asosiy  m a z m u n i  sh u n - 
d a n   iboratki,  " in so n   -   o 'z   ta q d irin in g   xo'jayini,  u   h a r  n a rs a n i  o 'z i 
h al  e ta d i" .  T ashqi  siy o sa td a   o 'z   k u c h ig a   su y a n ish   tam o y ili  yopiq 
esh ik la r  siy o satid a  n a m o y o n   b o 'la d i  -  G 'a rb n in g   k o 'p la b   m a m la ­
k a tla ri  b ila n   KXDR o 'r ta s id a   u z o q   v a q t  d ip lo m a tik   m u n o sa b a tla r 
o 'rn a tilm a g a n .  H atto k i,  so tsia listik   lag erd ag i  ittifo q d o sh   m a m la ­
k a tla r b ilan   m u n o s a b a t h a m   o d d iy  b o 'm a g a n ,  kelajakni  k o 'ris h  va 
ijtim oiy ta ra q q iy o t sh a k lla ri s h u n c h a lik  farq qilganki, a m a ld a  SSSR 
(va  S h arq iy   Y evropa  m a m la k a tla ri)  va  KXDR  tu rlich a  m a fk u ra d a  
b o 'lg a n  d e y ish   m u m k in .
C h u ch x e  n az ariy asi  " m a rk s iz m -le n in iz m "   riv o jlan ish   sifatid a 
e 'lo n   q ilin g a n   b o 'lish ig a   qaram ay,  u n d a   m a rk siz m n in g   asosiy  fa- 
ra z la rid a n   birini,  y a 'n i  ijtim oiy  tu rm u s h   (ishlab  ch iq arish   u s u li  va 
k ish ila rn in g  u n g a  m o s k e lu v c h i h a y o t tarzi) ijtim oiy o n g n i va u n in g  
m a fk u ra v iy   sh ak lin i  b elg ilay d i,  d e g a n   farazn i  q a t'iy   q a y ta   к о 'rib 
ch iq ish   k erak lig in i  k o 'rsa tg a n .  C h u c h x e d a   g 'o y a v iy lik   (chuchxe

---

1 1 8
V III  B ob.  B O 'L IN G A N   K O R E Y A
ru h i)  jam iy at  ta ra q q iy o tin in g   asosiy  o m ilig a  ay lan g a n .  K om m u - 
n iz m g a   eltu v ch i  u c h ta   inqilob  (m afkuraviy,  tex n ik   v a  m a d a n iy ) 
o ra sid a   m a fk u ra v iy   inqilob  yetak ch i  o 'r in n i  eg a lla g an .  KXDR  va 
SSSR o 'rta s id a g i  m a fk u ra v iy  va  siyosiy tu rf a xillik u la r o 'rta s id a g i 
m u n o sa b a tla rn in g   so v u q la sh ish ig a   olib keldi,  a m m o  SSSR S him o- 
liy K oreyaga ittifoqchisi sifatid a y o rd a m  b e ris h d a  d a v o m  etdi.
SSSR  p a rc h a la n ib   k etish i  va  u n in g   y o rd a m i  tu g a sh i  (h a m d a  
XXRdan  k ela d ig a n   y o rd a m n in g   h a m   k am ay ish i)  S h im o liy   K oreya 
iq tiso d ig a  salbiy  ta'sir  k o 'rsa td i.  9 0 -y illa r  b o sh la rid a   m a m la k a tn i 
in q iro z  c h u lg 'a b   oldi.  G 'a lla  y etish tirish   8 0 -y illa rd a g i  8  m ln.  ton- 
n a d a n   1996  y ild a   3,5  m ln.  to n n a g a c h a   k a m a y d i,  n atijad a  ah o lin i 
o z iq -o v q a t  b ila n   ta 'm in la sh d a   jid d iy   m u a m m o la r  p a y d o   b o 'ld i. 
R o ssiy ad an   k ela d ig a n   ele k tre n e rg iy a n in g   k a m a y ish i  h iso b ig a 
k o 'p la b  sa n o a t k o rx o n a la ri to 'x ta b  qoldi.
1994 yili K im   Ir S en n in g   v afo tid a n   s o 'n g  u n in g  o 'g 'li  K im  C h en  
Ir  KXDR  y etak c h isig a  ay lan d i.  U   hali  Kim   Ir  Sen  h a y o tlig id a y o q  
"Sevim li  ra h b a r"   u n v o n in i  o lg a n  edi.  K im  C h en   Ir v a fo tid a n  s o 'n g  
KXDR ra h b a ri u n in g  kichik o 'g 'li K im  C h e n  In  b o 'ld i.
KXDR -  h a rb iy  q u rilish  m asala sig a b irlam ch i e 'tib o r q a ra tu v c h i 
m a m la k a t,  u   s o n g u n  -   " a rm iy a   u stu n lig i"   n o m li  m a fk u ra   va  siyo- 
sa td a   o 'z   ifodasini  to p g a n .  9 0 -y illa r  o x irla rid a n   m a m la k a td a   o 'rta  
m aso fa g a  u c h u v c h i  ra k e ta   sin o v la ri  o 'tk a z ild i.  2003  y ild a   S h im o ­
liy K oreya y a d ro  q u ro lin i  tarq a tm a slik  to 'g 'ris id a g i  S h a rtn o m a d a n  
chiqdi.  S hu  yili  KXDR  y a d ro   d a s tu ri  b o 'y ic h a   h a r  ikkala  K oreya, 
XXR, A Q Sh, R ossiya  va Y aponiya ish tiro k id a  olti to m o n la m a  kelis- 
h u v  b o sh la n d i,  b ir  nech a  yil  d a v o m   etish ig a  qaram ay,  u   b iro r- b ir 
sezilarli  natijag a  olib  k elm ad i.  2005  y ild a   KXDR  d a  y a d ro  q u ro lin i 
y a ra tish   h a q id a   e'lo n   qildi.  2006,  2009  va  2013  y illa rd a   esa  yeros- 
ti  y a d ro   sin o v i  o 'tk a z ild i.  2012  yil  d e k a b rd a   KXDR  fa zo g a  stin 'iy  
y o 'ld o s h  u c h ird i va  k o sm ik  m a m la k a tla r k lu b ig a  kirdi.
Q u ro lla n ish   p oygasi,  k atta  a rm iy a g a  egalik,  av v a lg i ta sh q i  y o r­
d a m n in g   y o 'q lig i  va  fo y d a siz  iqtisod  o 'tk ir  iq tiso d iy   in q iro z g a  
olib  keldi.  9 0 -y illa rn in g  ik k in ch i y a rm id a n   m a m la k a td a  o m m a v iy  
o 'lim g a  olib k elg an  o ch a rch ilik  b o sh lan d i.  S hu b ilan   b o g 'liq  h o ld a, 
x alq aro   g u m a n ita r  ta sh k ilo tla r  KXDRga  o z iq -o v q a t  y etk az ib   bera 
bosh lad i.
Iq tiso d iy   in q iro z   9 0 -y illa rn in g   ik k in ch i  y a rm id a n   y arim o c h iq

---

V III  B ob.  B O 'L IN G A N   K O R E Y A
1 1 9
k ichik x u su siy  k o rx o n a la r egaligi va X itoy b ila n  sa v d o n in g  rivojla- 
n ish ig a  olib keldi. B ozor  iq tiso d iy o tin in g  ilk b elg ilari  x u su siy  oila- 
viy  k o rx o n a la r -  kaneban  k o 'rin ish id a   m a v ju d  b o 'lg a n  -  tik u v ch ilik  
atelyesi,  o shxona,  fo to stu d iy a la r  va  h.k.  2002  y ild a n   m a m la k a td a  
b a 'z i iq tiso d iy  islo h o tlar a m alg a o sh irila b o sh lan ad i:  d a v la t chaka- 
n a  n a rx la rin in g ,  m a o sh   va  v a ly u ta   k u rsla rin in g   o rtishi;  k arto c h k a 
tizim i  q ism a n   o 'z g a rish i,  q ish lo q d a   jam o av iy   x o 'ja lik d a n   oilaviy 
ta rtib d a   q u rilg a n  xo'jalik k a o 'tilish i va  h.k.