V. S. Xan Koreya tarixi обязательный экзем пляр


I Bob.  QA D IM G I DAVR



Download 4,06 Mb.
Pdf ko'rish
bet3/65
Sana31.07.2021
Hajmi4,06 Mb.
#134067
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   65
Bog'liq
Koreya tarixi

I Bob. 
QA D IM G I DAVR
T o sh   asri 
Z a m o n a v iy   K oreya  h u d u d id a   ilk  in so n   ajd o d -
larin in g  p a y d o  b o 'lish i q u y i p a le o lit -  ta x m in a n  
500  m in g   yil  a w a lg i  d a v rg a   to 'g 'r i  keladi.  Q u y i  p aleo lit  d a v rig a  
xos  e n g   q a d im g i  m an zilg o h   P x en y an   s h a h rid a n   jan u b i-sh a rq d a g i 
K o m u n m o ru  g 'o ri b o 'lib , b u  y e rd a n  arxeik to sh  q u ro lla r va h a y v o n  
su y ak lari  to p ilg an .  G 'o r  sohiblari  q a d im g i  o d a m la r  yoki  a rx an t- 
ro p la r -  H o m o  E rectu s  tu ri b o 'lg a n  b o 'ls a  kerak.
S him oliy  K oreyadagi  Sinn  to g 'id a n   H o m o   N e an d erth a le n sis, 
y a 'n i o 'rta  paleo lit o d am i yoki p a le o a n tro p i (qu y i jag ' tish va o 'm ro v  
suyagi)  to p ilg an .  O 'rta   paleolitga  C h o m m a l  g 'o ri  (Jan u b iy   K oreya) 
h a m   tegishli b o 'lib , b u  g 'o r h am   o lim lar fikricha, n e a n d e rta l  o d a m ­
lar m ak o n i  b o 'lg an .  G 'o rd a n   g o m in id n in g  b ilak   s u y a g id a n   tay y o r­
lan g an  m e h n a t q u ro llari, suy ak  qurollar, to sh g a ay lan g a n  h ay  v o n lar 
va c h ig 'a n o q la r to p ilg an . A rxeologlar to m o n id a n   to p ib  o 'rg a n ilg a n  
b a 'z i  su y a k la rd a  in so n la r  va  h a y v o n la r  tasviri  ak s  ettirilgan.  Balki, 
g 'o r so h ib lari za m o n a v iy  o d a m  ajd o d lari b o 'lsa   kerak.
Z a m o n a v iy  o d a m  H o m o  S apiens (n e o an tro p   yoki k ro m a n o n ) ti- 
p id ag i o d a m la m in g  K oreya h u d u d id a  p a y d o  b o 'lish  d a v ri ta x m in a n  
y u q o ri  p aleo lit d av ri, y a 'n i 40000 -  30000  yil  a w a lg i  d a v rg a   to 'g 'ri 
kelsa  kerak.  20 m in g  yil a w a lg i  san a b ilan  b a h o la n g a n  S okchanni  I 
(Janubiy K oreya) m an z ilg o h id a n  in so n larg a tegishli soch q o ld iq lari 
to p ilg an  b o 'lib , o lim larn in g  ta 'k id lash laric h a, b u  to p ilm a m ongolo- 
id  irqiga  tegishli ekan.  S h u n in g d ek ,  m a z k u r m a n z ilg o h d a n   o'choq, 
b o 'y o q  qoldiqlari, to sh d a n  y asalg an  it, ay iq  va to sh b a q a la r topilgan. 
Tosh q u ro lla r va h a y v o n la r su y ak lari to p ilg a n  paleo lit m an zilg o h la- 
ri  k o 'p in c h a   su v  h av z alari  y aq in id a joylashgan.
K o rey ad a m ezo lit  (o 'rta   tosh  asri)  d a v rig a   o id  b ir q a to r m an zil- 
g o h la r  a n iq la n g a n   b o 'lib ,  u la rd a n   m a y d a   to sh   q u ro lla r -  m ik ro lit- 
la r topilgan.
T urli  tax m in la rg a  k o'ra.  N eolit  d a v ri  K o rey ad a  e ram izg ac h a


I Bob.  Q A D IM G I  DAVR
7
b o 'lg a n   8 -5   m in g   y illik d a  b o sh lan g an .  A y n a n   b u   d a v r d a   to sh g a 
ish lo v   b e rish   texnologiyasi  y u q o ri  d araja  riv o jlan g an   va  ayniqsa, 
x anjar h a m d a  o 'ro q la r ish lab  c h iq a rish  tak o m illa sh g an . N e o lit d a v ­
rig a oid   m a n z ilg o h la r y arim  orol b o 'y lab ,  ay n iq sa,  d a ry o  va o k ean  
q irg 'o q la rid a  u c h ra y d i. U la rd a  tosh q u ro lla r b ilan  b ir q a to rd a  baliq 
o v lash   u c h u n   z a ru r  b o 'lg a n   u z u n   nay za,  s u y a k d a n   y a sa lg a n   qar- 
m o q la r h a m  to p ilg a n i  q u y i  paleo lit d a v rid a  a h o lin in g  asosiy taom i 
d a ry o  va  d e n g iz  h a y v o n la ri b o 'lg a n lig id a n  d a lo la t b erad i.
K eyinchalik,  so 'n g g i  n eo lit  d a v rid a   to g '  y o n b a g 'irla rid a   va  te- 
p a lik la rd a   y a sh a g a n   jam o alar  xo'jalik  m a sh g 'u lo tla rig a   a n 'a n a v iy  
ovchilik va b aliqchilik b ilan  b irg a d eh q o n c h ilik  h a m d a  chorvachilik 
kirib kelgan. N eolit m an zilg o h lari so h ib lari d e h q o n c h ilik  m ah su lo t- 
la rid a n  -  tariq,  loviya  va  b o sh q a o 'sim lik la m i  yetish tirg an lar. Yemi 
h a y d a sh   aso san  q o 'ld a   bajarilg an  bo'lib,  ilk n eo lit d a v rid a   h a y v o n ­
lar x o n ak ilash tirilm a g an . Yer, asosan, tosh o m o ch  va h a y v o n  shoxi- 
d a n   q ilin g a n   k u ra k   y o rd a m id a   h ay d a lg a n ;  hosil  tosh  va  s u y a k d a n  
y asalg an  o 'ro q la r y o rd a m id a  o 'rilg an ; y etish tirilg a n  d o n  va yovvoyi 
b o sh o q li o 'sim lik la r tosh y o rg 'ic h la r y o rd a m id a  yanchilgan.
O sh x o n a anjo m lari  sifatid a d a stla b  n a q sh siz  silliq x u m , dekcha, 
y o g 'o c h   k o salar  p a y d o  b o 'lg a n . S o 'n g g i  n eo lit d a v rid a   ta ro q sim o n  
n aq sh li  va  b o 'y a lg a n   kulolchilik b u y u m la ri  ta rq a la   b o sh lag an .  S u­
y ak  m a h su lo tla ri,  uchli yoy,  bigiz,  g a rp u n   (katta b a liq la m i  ovlash - 
d a  ish la tila d ig a n   u z u n   n ayza),  igna,  y e r  q a z iy d ig a n   k u ra k   y asash 
texnologiyasi  rivojlangan.  K iyim   tikish  va  b aliq   o v lash   u c h u n   to 'r 
to 'q is h d a   su y a k   ig n a d a n   ta sh q a ri,  u rc h u q   va  to 'q u v c h ilik   d a stg o - 
h id a n  h a m   fo y d alan ilg an .
N e o lit  d a v ri  tu ra r  joylari  d u m a lo q   yoki  to 'rtb u rc h a k   sh ak lid a- 
gi  y o p iq  to m li y e rto 'la la rd a n   ib o rat b o 'lg a n . A y n a n  m a n a  s h u n d a y  
tu ra r jo y la rd a n   b irid a  5  ta  o 'c h o q  to p ilg a n   b o 'lib ,  b u   y e rd a   y a sh a ­
g an   o d a m la r  u ru g 'c h ilik   tu z u m id a  h a y o t k ec h irish g a n .  Q ish lo q lar 
esa  b ir  nech a  o 'n   va  h atto , y u z   y e rto 'la d a n   ib o ra t b o 'lg a n .  Ijtim oiy 
q a tla m la rn in g   p a y d o   b o 'lish i  b ilan   b o g 'liq   key in g i  d a v r la rd a   qa- 
b ila  s a rd o rla rin in g  d a fn   m aro sim lari  o d d iy   fu q o ra la m ik id a n   farq 
qilgan.
S o 'n g g i  n eo lit  d a v rid a   o 'z b e k isto n lik la r  u c h u n   m a 'lu m   va 
m a s h h u r b o 'lg a n  k o re y sla rn in g  u y   poli  o stid a n   m a x su s  tu y n u k la r 
o rq ali  isitish   tizim i -  ondol  p a y d o  b o 'lg a n .  Bu isitish   tizim i  d astlab


8
I  Bob.  Q A D IM G I DAVR
S him oliy K orey ad ag i N a m p x a d o n  y o d g o rlig id a n  to p ilg a n .  U y poli 
ichki q ism id a  kichik to s h la rd a n  ta y y o rla n g a n  m a x su s y o 'la k la r o r­
qali y u b o rilg a n   issiq h a v o  y o rd a m id a  isitilgan.

Download 4,06 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   65




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish