V azirligi t o sh k e n t a rxitectu ra q urilish In stitu ti



Download 1,23 Mb.
Pdf ko'rish
bet4/27
Sana11.03.2023
Hajmi1,23 Mb.
#918220
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   27
M a s h q l a r :
1. A ytaylik, m illiy iq tiso d iy o t X (iste 'm o l tovari) va U (ishlab c h iq a rish
v ositasi) ish la b ch iq arsin . J o r iy y ild a 500 birlik X m a h su lo t (har b ir 
b irlik — 2 d o lla rd an ) va 20 b irlik LI m a h su lo t (har b ir b irlik 10 
d o lla rd a n ) ish lab c h iq a rilg a n , yil y a k u n id a esa 5 ta fo y d a la n ib b o 'lin g a n
m a sh in a
(U 
to v a r)n i 
y a n g isig a
alm ash tirish
lozim . 

h o ld a
q u y id a g ila rn i h iso b lan g :
a) Y aM M q iy m atin i.
b) S M M q iy m a tin i.
v) Iste 'm o l va y alp i in v e stitsiy a la r hajm ini. 
g) Iste 'm o l va so f in v e stisiy ala r hajm ini.
2. Q u y id a g i k e ltirilg a n m illiy d a ro m a d la r h iso b la rid a n fo y d a la n g a n
h o ld a : a) Y aM M , b) SM M , v) MD ni h iso b lan g (m lrd so 'm d a ).
Y O llan in a x o d im la rn in g ish h a q i 
194,2
T o v a r va x iz m a tla r e k s p o rti 
13,4
A m o rtiz atsiy a 
11,8
T o v a r va x iz m a tla rn in g d a v la t xarid i 
59,4
B izn esg a eg ri so liq la r 
12,2
Sof x u su siy ic h k i in v e stitsiy a la r 
52,1
T ra n sfe rt to 'lo v la ri 
13,9
T o v ar va x iz m a tla r im p o rti 
16,5
D aro m a d s o lig 'i 
40,5
S H a x siy is te 'm o l x ara jatlari 
219,1
?
A q l i y t r e n i n g :
1. N im a u c h u n Y aM M k o 'rs a tk ic h i ja m iy a t iq tiso d iy faro v o n lig in i t o ’liq 
ifo d alab b e ra olm ay d i? Siz iq tiso d iy la ro v o n lik k o 'rsa tk ic liin i ish o n c h li 
ta rz d a ifo d alab b e ra o la d ig a n q a n d a y k o 'rs a tk ic h la rd a n fo y d a la n ish ni 
ta v siy a e tg a n b o ’lar e d in g iz?
1. Iq tiso d iy o td a boylik d e y ilg a n d a a k tiv la r za h irasi tu sh u n ila d i: n aq d
p u lla r, ak siy alar, k o 'c h m a s m u lk va hokazo, d a ro m a d d e y ilg a n d a esa
— m a 'lu m v aq t b irlig id a g i 
p u l tu sh u m la ri oqim i tu sh u n ila d i.
1 0


D a ro m a d la rn in g
q u y id a g i 
sh ak llari 
fa rq la n a d i: 
re n ta
— 
tab iiy
resu rslar, y e rd a n fo y d ala n islid an o lin g a n d a ro m a d ; foiz — k a p ita l 
u c liu n d a ro m a d : ish haq i va foyda — ish la b c h iq a rish o m illa rid a n
fo y d a la n ish d a n
d aro m a d . 
Bu 
tu s h u n c h a la rn in g
x u su siy a tla rin i 
tavsiflang, u la rn in g o 'x s h a s h va farqli to m o n la rin i k o 'rsa tin g .
*
M a k ro iq tiso d iy m u v o zan atsizlik : b o zo r iq tiso d iy o tin in g sik lli
riv o jla n ish i
Bozor 
iq tiso d iy o lid a
siklli 
riv o jla n ish , 
ishsizlik, 
n a rx ln m in g
in flty asio n o 'sish i b ila n ifo d alan u v ch i iq tiso d iy b eq a ro rlik h o la lla ri 
m avjud b o 'la d i.
Iq tiso d iy sikl, q o id a y a m uvofiq y u k sa lish , tu sh k u n lik , tu rg 'u n lik
va jo n la n ish fa z ala rid an ib o rat b o 'lsa d a , b iro q u n in g sh id d a llig i, 
davom iyligi u riv o jla n a y o tg a n an iq s lia rts h a ro itla rg a b o g 'liq b o 'la d i.
[q liso d iy o tn in g
siklli 
rivojlanishini 
tav siflash
u c h u n
ish lab
c h iq a rish
h a jm in in g
o 'z g a ris h in i 
ifoda 
e tu v c h i 
k o ’rs a tk ic h la rd a n
fo y d ala n ila d i. Ishlab c h iq a rish n in g o rld a q o lish i ishlab c h iq a rish n in g
im k o n d a ra ja si b ilan h a q iq a td a g i ish lab c h iq a rish hajini o 'rta s id a g i farq 
sifatid a b a h o la n a d i. Ish lab ch iq arish h a jin la rin in g o 'z g a ris h i infly atsiy a 
va ishsizlik d a r a ja la rin in g o 'z g a rish i b ila n u zviy b o g 'liq d ir.
O d a td a , iq tiso d iy sik lla rn in g q u y id a g i k o 'rin ish la ri farqlanadi: 
K o n d ra t'e v n in g k a tta sikl lari (48 — 55 yil);
K atta sik lla r ( 8 — 10 yil);
K itc h in n in g k ic h ik sikllari (2 —3 yil);
M avsum iy (yarim yil) va hokazo.
O d a td a b a rc h a iq tiso d iy k o 'rs a lk ic h la r q u y id a g i tu rla rg a ajTatiladi:
I Ilgarilovchi, 
y a 'n i 
tsikl 
fazasi 
k irib
k e lg u n c h a
o 'z g a ru v c h i 
k o 'rsa tk ic h la r;
~ K e c h ik u v c h i 
y o k i 
o rtd a
q oluvchi, 
y a 'n i 
tsikl 
fazasidan 
s o 'n g
o 'z g a ru v c h i k o 'rsa lk ic h la r;
M os tu sh u v c h i k o 'rsa tk ic h la r, y a 'n i o 'z g a ris h tsikl fazasig a m os 
tarzd a y u z a g a c h iq a d i;
_ P rotsikillik, y a 'n i y u k sa lish fazasid a o 'su v c h i, tu sh k u n lik faz asid a 
p a say u v c h i k o 'rs a tk ic h la r (m ah su lo t ish lab c h iq a rish hajmi, n a rx la r 
d ara jasi, p u l a y la n is h tezligi);
~ K on trtsik illik , y a 'n i tu s h k u n lik d a o ’suv ch i, y u k s a lis h d a p a s a y u v c h i 
k o 'rs a tk ic h la r (ishsizlik darajasi);
A tsikillik, tsikl fazalarig a (yuksalish, tu sh k u n lik ) b o g 'liq b o 'lm a g a n
k o 'rs a tk ic h la r (e k sp o rt hajm i).
Iq tiso d iy tsikllar:
11


y a n g i te x n ik ish la n m a la r va ilm iy ixtirolar; 
u ru sh la r;
ah o li k o 'c h is h i k ab i o m illar n a tija sid a y u z a g a ch iq ad i.
Ish siz lik
tsikillik, 
friksion, 
tu z ilm a v iy
sh a k lla rd a
riv o jlan ad i. 
F rik sio n v a tu zilm av iy ishsizlik b o zo r tizim ining am al q ilish n u q ta i 
n a z a rid a n m a 'q u l k o 'rin is h h iso b lan a d i.
S h u n in g u c h u n t o ’la b an d lik , h iso b la sh d a friksion v a tuzilm aviy 
ishsizlik h is o b g a o lin u v c h i ish sizlik n in g tabiiy d ara ja si b ila n m os 
tu sh a d i. Ish siz lik n in g ta b iiy d a ra ja si o d a td a 5 — 6 % ni ta s h k il e ta d i.
T o 'la b a n d lik sh a ro itid a m u m k in b o 'lg a n ish la b c h iq a rish hajm i, 
m a m la k a tn in g
ish la b
c h iq a rish
sa lo h iy a tin i 
ifo d a 
e ta d i. 
T sikllik 
ish siz lik n in g riv o jla n ish i u n in g ish siz lik n in g ta b iiy d a ra ja s id a n o rtiq
b o 'lis h ig a v a o 'z n a v b a tid a Y aM M h a q iq iy h a jm in in g Y aM M n in g im k o n
d a ra ja s id a n o rtd a q o lish ig a olib k elad i. U n in g o 'lc h a m la ri O u k e n
q o n u n i a s o s id a h iso b la n a d i. O u k e n q o n u n ig a k o 'ra ish siz lik n in g o 'z
ta b iiy d a ra ja s id a n
1 % y u q o ri b o 'lish i, Y aM M n in g o 'z p o te n s ia l 
h a jm id a n 2 — 2,5 % o rtd a q o lis h ig a o lib k elad i.
In fly a tsiy a 
n a rx la r 
d a ra ja sin in g
o 's is h id a
n a m o y o n
b o 'la d i. 
In fly atsiy a d ara jasi, u n in g riv o jlan ish v aq ti d av rla ri 
— 
in fly atsio n
ja ra y o n in in g aso siy tavsiflaridir.
In fly a tsiy a sa b a b la rin i a n iq la b borib, ay rim iq tis o d c h ila r uni 
b irin c h i n a v b a td a o rtiq c h a ta la b n in g p a y d o b o ’lishi bilan b o g 'la sa la r, 
b o s h q a b ir iq tiso d c h ila r e s a — m a h su lo t b irlig ig a ish la b c h iq a rish
x a ra ja tla rin in g o 'sish i bilan b o g 'la y d ila r.
O d a td a , iq tis o d iy o td a qisqa, o 'r ta v a uzoq m u d d a tli v a q t o ra liq la ri 
farq lan a d i. V a q t o m ili y o rd a m id a in fly a tsiy a va ish sizlik o ’rta sid a g i 
b o g 'liq lik ta h lil e tilg a n d a , q isq a m u d d a tli d a v rd a ishsizlik v a in fly a tsiy a 
o 'rta s id a te s k a ri b o g ’liqlik, u zoq m u d d a tli d a v rd a esa to ’g ’ri b o g ’liqlik 
m a v ju d lig i 
k o ’zg a
ta sh la n a d i. 
In fly atsiy a v a 
ishsizlik 
o 'rta s id a g i 
b o g 'liq lik n i ta h lil e tis h d a F ilips e g ri c h iz ig 'id a n fo y d ala n ila d i.
Iq tis o d c h ila r in fly a tsiy a n in q ish lab c h iq a ris h ta ta 's irin i tu rlic h a
b a h o la y d ila r. T alab infly atsiy asi ta ra fd o rla ri ev id a b o 'la d ig a n in flyatsiya 
iq tiso d iy o t 
o 's is h
s u 'ra tla rin in g
o 's is h in i 
y u z a g a
c h iq a ra d i 
d e b
ta 'k id la s a la r, x a ra ja tla r infly atsiy asi ta ra fd o rla ri, b u n g a te sk a ri ta rz d a
u n in g riv o jla n ish i, ish lab c h iq a rish n in g q isq a rish ig a olib k e la d i d e b
ta 'k id la s h a d i. B iroq ik k a la to m o n h am g ip e rin fly a tsiy a iq tiso d iy o t va 
m oliya tiz im in i b a rb o d b o 'lish ig a im k o n y a ra tish in i tan o lad ilar.
?

Download 1,23 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   27




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish