Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova

El/en  i/ch 
mlrd
N eft q azib  
olish
Tab.gaz 
q azib  olish
K o ’m ir 
qazib  olish
PoMat
eritish
A vto m o bil
i/ch
s e m e n t i/ch
(0
2
(0
D avlatlar
I
N
c
N
n
3
N
M
ln
t
N
c
N
c
o
тз
N
c
N
s
£
2
£
■S
2
£
2
2
jo
c
2
^O
2
2
AQSH
3800
3 1,7
350
10,6
58
2,4
900
18,0
90
13,8
8
22,9
75
6,8
Yaponiya
910
7 ,6
1 0,0
3
0,1
7,5
0,2 100
15,4
9
25,7
90
8,2
Germaniya
550
4 ,6
3
0,1 2 0,1
300
6,0
40
6,2
4
11,4
40
3,6
Fransiya
513
4 ,3
3
0,1
4
0,2 10 0,2 20
3,1
3,5
10,0 22 2,0
BBritaniya
345
2 ,9
98
3,0
75
3,1
70
1.4
17
2,6
1,5
4 ,3
9
0,8
italiya
240
2,0
5
0,2
25
1,0 1 0,0
30
4,6
1,4
4 ,0
40
3,6
Kanada
577
4 ,8
85
2,6
16
0,7
75
1,5
16
2,5
1,5
4 ,3
10
0,9
zbekiston
48
0,4
8 0,2
50
2,1
3
0,1 1 0,2 0,2 0,6 6
0,5
12000100
3300
100
2400
100
5000
100
650
100
35
100 1100 100
IV B O B .
Q ISHLOQ  X O ’JALIGI:  G EO G R A FIK   RIVOJLANISHNING BO SQ IC HLA RI  VA 
0 ’ZIGA  X O S   XUSUSIYATLARI
Zamonaviy FTI ning  rivojlanish bosqichlari
Q ish lo q   x jaligi  -   bu  a h o li  q a d im d a n   v a   h ozirgi  FTI  rivojlanib  k e la y o tg a n  
ish la b   ch iq a rish   s o h a sid ir .  Bu  s o h a   n a fa q a t  a s o s iy   o z iq -o v q a t y e tk a z ib   b eru vch i 
m a n b a ,  h iso b la n a d i  balki,  k o ’pchilik  ah o lin in g   o ’z ig a   x o s   tu rm u sh   tarzidir.  XX-
XXI  a sr   b  s a g ’a s id a   a g ra r  se k to r d a   ish la y o tg a n   ah oli  s o n i  1 ,3   m lrd .g a   yetdi, 
q ish lo q   x o ’jaligi  jo y la rid a   y a s h a y o t g a n   o d a m la r   u m u m iy   s o n i  e s a   2 ,6   mlrdni 
tash kil  qildi  (1 9 9 7 y .  a h o lin in g   4 4   fo iz   ).  M azkur  s o h a n in g   a s o s iy   xu su siy a tla ri: 
k e n g   v a   uzun  dalalar,  s o v u q   m o ’tadil  v a   is s iq   a g r o la n d sh a ftn i  o ’z   ic h ig a   oladi. 
U sh b u   s o h a d a   y e r g a   a s o s iy   e ’tibor  q a ra tilg a n ,  c hu n k i  y e r   a s o s iy   fo y d a   o lish  
m anbaidir.  Bu  m e h n a tn i  g e o g r a fik   b o ’lin ish ig a   o lib   k ela d i  v a   q ish lo q   x jaligi 
b ila n   s h u g ’u lla n is h   d a r a ja la rin i  a n iq la b   b e r a d i.  Q is h lo q   x  ja lig in in g   k e lib  
ch iqish i  terim ch ilik d an   o vch ilik k a   tilg a n d a n   s o ’n g   b o s h la n a d i,  y a ’ni  1  m ing  yil 
a w a l .  Tabiat  b ilan   ta n is h is h   u c h u n   y a x sh i  im kon  tu g ’ildi, 
0
’sim lik la m in g   har  xil 
turlari  p a y d o   b o ld i  v a   h a y v o n la r   q  lg a    rgatildi.  A g a r   hozirgi  k u n d a g i  va   10 
m ing  yil  a w a l   b  lg a n   q ish lo q   x jaligini  ta q q o s la y d ig a n   b  lsa k ”,  h a m   ju d a h a m  
katta  zgarishlar го’у b e r g a n  v a  ular g eo g ra fik  xaritani  h a m d a   sim lik v a  h a y v o n o t 
olam in i  d u n y o   b o ’y ich a   ta q s im la n is h in i   zgartirdi.  H ozirgi  k u n d a  e n g   birinchi
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

b o   lib  O s iy o   v a   Afrikada  q  lg a    rgatilgan   q u sh la r  b a rch a   q ifa la r d a   parvarish  
q ilin m oq d a.  L ekin,  m ah ailiy  ekin-terin  bilan  s h u g ’u lla n a d ig a n    lk alar  h a m   bor, 
bular: A vstraliya, S h im oliyA m erik a v a  Yevropadir.  Jan u b i-G ’arbiy va jan u b i-S h arq iy  
O s iy o d a   e s a   ekinlar  q ish lo q   x jaligining  7 0 - 8 0   foizn i  tash k il  qiladi.
S h u n d a y   qilib,  q ish lo q   x o ’jaligi  yerlarining  e g a lla n is h i  v a   m in taq aviy  tem ir 
y llarining qurilishi bilan  b o g ’liqdir.  X lX -a sm in g  o xiriga  kelib e s a ,   sh im o liy  h a m d a  
J a n u b iy   A m erik a ,  A vstraliya  va   Y angi  Z e la n d iy a d a   ch orvach ilik n in g  rivojlanishi 
v a g o n   v a   refjirator  k em a la rn in g   qurilishidadir.  X X -a sr d a   k o ’p  s a n o a t   Y evrop a, 
A m erik a  v a  A v straliya  d avlatin in g  a v to m o b illa sh u v i  q ish lo q   x o ’jaligi ferm alarin in g 
ix tis o s la s h u v ig a   olib  k eldi.  H ozirgi  k u nd a  te z   y o m o n   b o ’la d ig a n   m a h su lo tla r , 
g u lla r  v a   d e n g iz   m a h s u lo tla r in i  S h im o liy   A m e rik a   v a   g ’a rb iy  Y e v r o p a g a   t e z  
y e t k a z i s h   u c h u n   a v i a t r a n s p o r t d a n   f o y d a l a n i l a d i .  F a n - t e x n ik a n i  q i s h l o q  
x o ’jalig id a g i  inq ilob  uni  m o d e r n iza tsiy a la sh tir ish   v a   s a n o a tla s h tir ish   a g r o s a n o a t  
k o m p le k s i  bilan  b o g ’lqdir.  A S K   3   bir-biriga  qattiq  b o g ’liq  b o ’lg a n   b lim lard an  
iboratdir:  1)  q ish lo q   x jaligi  u ch u n   m a sh in a ,  2 )  q ish lo q   x jaligi  m ah su lotlarin i 
ish la b  c h iq a rish ,  3)  is t e ’m o lg a  tayyor b  lg a n   q a y ta  is h la s h  tran sp ortid an   iboratdir.
P ostin d u strial  davltlardagi  A S K   ko’rsatkichlari  1:2:7  g a   te n g .  R ivojlanish ning 
har xil  b o sq ich la rid a   b  lg a n   davlatiard a  e s a   bu  k rsatkich  2 g a   te n g .  R ivojlangan  
d a v la tla rd a   hali  a s k   u m u m a n   y  lg a   q  y ilm a g a n .  Lekin,  ja h o n   b ozori  borligi 
rivojlan m agan d avlatlarga taalluqlidir,  sh u n in g   u ch u n  davlatlar  z nazoratini  y  lg a  
q  y g a n .  A s o s iy   in te g r a ts iy a   p a r r a n d a c h ilik d a ,  s u t   x  ja lig id a ,  s h a k a r   is h la b  
c h i q a r is h d a   n o n   m a h s u lo t la r i,  s a b z a v o t l a r ,  m e v a la r ,  k o f e ,  k a k a o ,  c h o y  
m a h su lo tla rig a   ix tis o s la s h g a n .  Q ish lo q   xjaligi  iq tiso d n in g   kapital  s ig ’imi  katta, 
sh u   bilan  birga m aterial, e n e rg e tik  v a  fan s ig ’imi katta ta r m o q g a  aylan ib  b o rm o q d a .