Tuzuvchi; Abrorjon Amakijonov

Nomalum metall va suvni topish? 

ISHONCHLI TA`LIM o`quv markazi uchun maxsus tayyorlandi.                                           Tuzuvchi; Abrorjon Amakijonov 

65 

Murojat uchun tel; [phone] 

 

1,    11,7 g ishqoriy metall suvda eririlganda 3,36 litr 

(n sh.) gaz ajralib 15 % li eritma hosil bo'lsa, reaksiya 

uchun necha gramm suv olingan?  

A)  95,2    B)   100,6    C)   200,0     D)   112 

 

2.    2.8 g ishqoriy metall suvda eririlganda 4,48 litr (n 

sh.) gaz ajralib 10 % li eritma hosil bo'lsa, reaksiya 

uchun necha gramm suv olingan?  

A)  95,2    B)   117,4    C)   93.6     D)   112 

 

3.    5.75 g ishqoriy metall suvda eririlganda 2,8 litr (n 

sh.) gaz ajralib 20 % li eritma hosil bo'lsa, reaksiya 

uchun necha gramm suv olingan?  

A)  40    B)   44.5    C)   50     D)   54.5 

 

4.   7.8 g ishqoriy metal suvda eririlganda 2,24 litr (n 

sh.) gaz ajralib 35 % li eritma hosil bo'lsa, reaksiya 

uchun necha gramm suv olingan?  

A)  24.4    B)   34.5    C)   20     D)   54.5 

 

5.   11.5 g ishqoriy metall suvda eririlganda 5,6 litr (n 

sh.) gaz ajralib 20 % li eritma hosil bo'lsa, reaksiya 

uchun necha gramm suv olingan?  

A)  80    B)   44.5    C)   89     D)   84.5 

 

6.   21.25 g ishqoriy metall suvda eririlganda 2,8 litr (n 

sh.) gaz ajralib 30 % li eritma hosil bo'lsa, reaksiya 

uchun necha gramm suv olingan?  

A)  40    B)   44.5    C)   60     D)   64 

 

7.   39.9 g ishqoriy metall suvda eririlganda 3,36 litr (n 

sh.) gaz ajralib 40 % li eritma hosil bo'lsa, reaksiya 

uchun necha gramm suv olingan?  

A)  72.9    B)   47.5    C)   50     D)   54.5 

 

8.   6.3 g ishqoriy metall suvda eririlganda 10,08 litr (n 

sh.) gaz ajralib 50 % li eritma hosil bo'lsa, reaksiya 

uchun necha gramm suv olingan?  

A)  40    B)   44.5    C)   37.8     D)   54.5 

 

9.   54.6 g ishqoriy metall suvda eririlganda 15,68 litr 

(n sh.) gaz ajralib 45 % li eritma hosil bo'lsa, reaksiya 

uchun necha gramm suv olingan?  

A) 120  B) 124.5    C)  150     D)   121 

 

10.   53.2 g ishqoriy metall suvda eririlganda 4,48 litr 

(n sh.) gaz ajralib 30 % li eritma hosil bo'lsa, reaksiya 

uchun necha gramm suv olingan?  

A)  147.2    B)   144.5    C)  150     D)   154.5 

 

OLEUMGA OID MASALA 

 

1. 2.3 g oleumni neytrallash uchun 2 g  natriy 

gidroksid sarflangan bo’lsa, oleum tarkibini aniqlang. 

A) H

2

SO

4

 

*

 0.5SO

3

 C) H

2

SO

4

 

*

 0.3SO

3

 

 

B) H

2

SO

4

 

*

 0.4SO

3

 D) H

2

SO

4

 

*

0.2SO

3 

 

2.  11.4 g oleumni neytrallash uchun 9.6 g  natriy 

gidroksid sarflangan bo’lsa, oleum tarkibini aniqlang. 

A) H

2

SO

4

 

*

 0.5SO

3 

C) H

2

SO

4

 

*

 0.3SO

3

 

 

B) H

2

SO

4

 

*

 0.4SO

3

 D) H

2

SO

4

 

*

0.2SO

3 

 

3.  3.05 g oleumni neytrallash uchun 2.6 g  natriy 

gidroksid sarflangan bo’lsa, oleum tarkibini aniqlang. 

A) H

2

SO

4

 

*

 0.5SO

3

 C) H

2

SO

4

 

*

 0.3SO

3

 

 

B) H

2

SO

4

 

*

 0.4SO

3

 D) H

2

SO

4

 

*

0.2SO

3 

 

4. 2.58 g oleumni neytrallash uchun 3.36 g  kaliy 

gidroksid sarflangan bo’lsa, oleum tarkibini aniqlang. 

 A) H

2

SO

4

 

*

 5SO

3    

 C) H

2

SO

4

 

*

 3SO

3

 

  

B) H

2

SO

4

 

*

 4SO

3

     D) H

2

SO

4

 

*

 2SO

3 

 

5.  4.98 g oleumni neytrallash uchun 6.72 g  kaliy 

gidroksid sarflangan bo’lsa, oleum tarkibini aniqlang. 

 A) H

2

SO

4

 

*

 5SO

3    

C) H

2

SO

4

 

*

 3SO

3

 

 

B) H

2

SO

4

 

*

 4SO

3

    D) H

2

SO

4

 

*

 2SO

3 

6.  17.8 g oleumni neytrallash uchun 22.4 g  kaliy 

gidroksid sarflangan bo’lsa, oleum tarkibini aniqlang. 

 A) H

2

SO

4

 

*

 SO

3    

  C) H

2

SO

4

 

*

 3 SO

3

 

  

B) H

2

SO

4

 

*

 4 SO

3

   D) H

2

SO

4

 

*

 2 SO

3 

 

7.  13.8 g oleumni neytrallash uchun 7.2 g  litiy 

gidroksid sarflangan bo’lsa, oleum tarkibini aniqlang.                                                                             

A) H

2

SO

4

 

*

 0.5 SO

3 

C)H

2

SO

4

 

*

 0.3SO

3

 

 

B) H

2

SO

4

 

*

 0.4 SO

3

 D)H

2

SO

4

 

*

0.2SO

3 

 

8.   2.58 g oleumni neytrallash uchun 1.44 g  litiy 

gidroksid sarflangan bo’lsa, oleum tarkibini aniqlang. 

 A) H

2

SO

4

 

*

 0.5 SO

3 

C) H

2

SO

4

 

*

 3 SO

3

 

  

B) H

2

SO

4

 

*

 0.4 SO

3

D) H

2

SO

4

 

*

 2 SO

3 

 

ISHONCHLI TA`LIM o`quv markazi uchun maxsus tayyorlandi.                                           Tuzuvchi; Abrorjon Amakijonov 

66 

Murojat uchun tel; [phone] 

9.   4.64 g oleumni neytrallash uchun 4 g  natriy 

gidroksid sarflangan bo’lsa, oleum tarkibini aniqlang.                                                                                

A) H

2

SO

4

 

*

 0.5SO

3 

C) H

2

SO

4

 

*

 0.3SO

3                                                   

B) H

2

SO

4

 

*

 0.4SO

3

 D) H

2

SO

4

 

*

 0.2SO

3

 

 

10.  6.5 g oleumni neytrallash uchun 5.6 g  natriy 

gidroksid sarflangan bo’lsa, oleum tarkibini aniqlang.                                                                           

A) H

2

SO

4

 

*

 0.5SO

3      

C)H

2

SO

4

 

*

 0.3SO

3

                                                          

  

B) H

2

SO

4

 

*

 0.4SO

3

     D) H

2

SO

4

 

*

 0.2SO

3

 

 

XLORID KISLOTA VA ALYUMINIY XLORID 

ERITMASIGA OID. 

 

1.  Hajmi 400 ml bo'lgan xlorid kislota va alyuminiy 

xlorid eritmasidan cho'kma hosil bo'lishi tugaguncha 

ammoniy gidroksidning 2,5 molyarli, eritmasidan 200 

ml sarflandi. Eritma bug'latildi va cho'kma massasi 

o'zgarmay qolguncha kuydirildi, qoldiq massasi 5,1 g. 

Boshlang'ich eritmadagi moddalaming molyar 

konsentratsiyalarini (berilgan tartibda) hisoblang.  

A) 0,2; 0,1                    B) 0,50; 0,25                                                      

C) 0,10; 0,15                D) 0,2; 0,4 

 

2.  Xlorid kislota va alyuminiy xloriddan iborat 500 ml 

eritmadan cho'kma hosil bo'lishi  tugaguncha ammoniy 

gidroksidning 2 molyarli eritmasidan 750 ml sarflandi. 

Eritma bug'latildi va cho'kma massasi o'zgarmay 

qolguncha kuydirildi, qoldiq massasi 20,4 g. 

Boshlang'ich eritmadagi moddalarning molyar 

konsentratsiyalarin: (berilgan iartibda) hisoblang. 

A) 0,6; 0,8                      B) 0,15; 0,30                                                 

C) 0,10; 0,15                  D) 0,3; 0,4 

 

3.  Hajmi 200 ml bo'lgan xlorid kislota va alyurainiy 

xlorid eritmasidan cho'kma hosil bo'lishi tugaguncha 

ammiakning 5 molyarli eritmasidan 44 ml sarflandi. 

Eritma bug'latildi va cho'kma massasi o'zgarmay 

qolguncha kuydirildi, qoldiq massasi 3,06 g. 

Boshlang'ich eritmadagi moddalaming molyar 

konsentratsiyalarini (berilgan tartibda) hisoblang.  

A) 0,10; 0,04                  B) 0,04; 0,06                                                     

C) 0,10; 0,05                  D) 0,2; 0,3 

 

4.   Xlorid kislota va alyuminiy xloriddan iborat 400 

ml eritmadan cho'kma hosil bo'lishi tugaguncha 

ammoniy gidroksidning 1 molyarli eritmasidan 1000 

ml sarflandi. Eritma bug'latildi va cho'kma massasi 

o'zgarmay qoiguncha kuydirildi, qoldiq massasi 15,3 g. 

Boshlang'ich eritmadagi moddalar miqdorini (mol) 

hisoblang (berilgan tartibda). 

A) 0,6; 0,8  

 B) 0,15; 0,30                                                                        

C) 0,25; 0,75       D) 0,3; 0,4 

 

5.   Xlorid kislota va alyuminiy xloriddan iborat 300 

ml eritmadan cho'kma hosil bo'lishi tugaguncha 

ammoniy gidroksidning 3 molyarli eritmasidan 800 ml 

sarflandi. Eritma bug'latildi va cho'kma massasi 

o'zgarmay qoiguncha kuydirildi, qoldiq massasi 25,5 g. 

Boshlang'ich eritmadagi moddalar miqdorini (mol) 

hisoblang (berilgan tartibda). 

A) 3,6; 1,8  

 

B) 3 ; 1,67                                    

C) 0,9; 0,5  

 

D) 0,3; 0,4 

 

6.   Xlorid kislota va alyuminiy xloriddan iborat 500 

ml eritmadan cho'kma hosil bo'lishi tugaguncha 

ammoniy gidroksidning 2 molyarli eritmasidan 400 ml 

sarflandi. Eritma bug'latildi va cho'kma massasi 

o'zgarmay qoiguncha kuydirildi, qoldiq massasi 10,2 g. 

Boshlang'ich eritmadagi moddalar miqdorini (mol) 

hisoblang (berilgan tartibda). 

A) 0,04; 0,04    

B) 0,4; 0,4                                                     

C) 0,25; 0,75    

D) 0,3; 0,4 

 

7.   Xlorid kislota va alyuminiy xloriddan iborat 500 

ml eritmadan cho'kma hosil bo'lishi tugaguncha 

ammoniy gidroksidning 1 molyarli eritmasidan 250 ml 

sarflandi. Eritma bug'latildi va cho'kma massasi 

o'zgarmay qoiguncha kuydirildi, qoldiq massasi 3,57 g. 

Boshlang'ich eritmadagi moddalar miqdorini (mol) 

hisoblang (berilgan tartibda). 

A) 0,04; 0,07    

B) 0,08; 0,14                                               

C) 0,25; 0,75    

D) 0,3; 0,4 

 

8.   Xlorid kislota va alyuminiy xloriddan iborat 100 

ml eritmadan cho'kma hosil bo'lishi tugaguncha 

ammoniy gidroksidning 1 molyarli eritmasidan 200 ml 

sarflandi. Eritma bug'latildi va cho'kma massasi 

o'zgarmay qoiguncha kuydirildi, qoldiq massasi 3,06 g. 

Boshlang'ich eritmadagi moddalar miqdorini (mol) 

hisoblang (berilgan tartibda). 

A) 0,02; 0,06    

B) 0,20; 0,60                                              

C) 0,25; 0,75    

D) 0,3; 0,4 

 

9.   Xlorid kislota va alyuminiy xloriddan iborat 100 

ml eritmadan cho'kma hosil bo'lishi tugaguncha 

ISHONCHLI TA`LIM o`quv markazi uchun maxsus tayyorlandi.                                           Tuzuvchi; Abrorjon Amakijonov 

67 

Murojat uchun tel; [phone] 

ammoniy gidroksidning 2 molyarli eritmasidan 200 ml 

sarflandi. Eritma bug'latildi va cho'kma massasi 

o'zgarmay qoiguncha kuydirildi, qoldiq massasi 5,1 g. 

Boshlang'ich eritmadagi moddalar miqdorini (mol) 

hisoblang (berilgan tartibda). 

A) 0,1; 0,1  

 

B) 1 ; 1                                            

C) 0,25; 0,75                 D) 0,3; 0,4 

 

10.   Xlorid kislota va alyuminiy xloriddan iborat 200 

ml eritmadan cho'kma hosil bo'lishi tugaguncha 

ammoniy gidroksidning 2.5 molyarli eritmasidan 200 

ml sarflandi. Eritma bug'latildi va cho'kma massasi 

o'zgarmay qoiguncha kuydirildi, qoldiq massasi 7,65 g. 

Boshlang'ich eritmadagi moddalar miqdorini (mol) 

hisoblang (berilgan tartibda). 

A) 0,6; 0,8  

 

B) 0,15; 0,30                                           

C) 0,25; 0,75    

D) 0,05; 0,15 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hayotta inson qanday yashashi avvalom bor o`ziga  

bog`liq. Hayotni biz bir imoratga qiyoslasak biz ularni  

quruvchi ustalari hisoblanamiz.Demak hayotimizni  

qanday qilib yaratish o`zimizga bog`liq.  

  

  

Hurmatli abituriyentlar;  Siz ushbu qo`llanma orqali  

kimyo fanining dastlabki pog`anasiga qadam qo`ygan  

hisoblanasiz, siz ushbu kitobdagi masala va savollarga  

to`liq javob topgan bo`lsangiz ikkinchi qismga  

o`tishingiz mumkin.  

  

  

Ushbu kitob ISHONCHLI TA`LIM o`quv markazi 

uchun maxsus  tayyorlandi.  Kitob muallifli  

 

Katta o`qituvchi;     

Abrorjon Amakijonov 

   

  

Siz oliy o`quv yurtlarida o`qishni hoxlaysizmi? Bu  

shunchaki tanlov siz biz bilan bog`laning biz sizni o`z  

orzularingizni amalga oshirishingizga yaqindan 

yordam beramiz. ISHONCHLI TA`LIM  o`quv 

markazida siz barcha fanlardan  eng malakali 

mutaxasist ustozlardan saboq olasiz.  O`ylab o`tirishga 

vaqt yoq shoshiling.  

Eslatma abituriyentlar soni cheklangan.  

  

Murojat uchun tel;

 

+

998 99 323 6811 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ISHONCHLI TA`LIM o`quv markazi uchun maxsus tayyorlandi.                                           Tuzuvchi; Abrorjon Amakijonov 

68 

Murojat uchun tel; [phone]