Texnologiyalari

IV  bob.  P H P   Y O R D A M ID A   S O ‘R O V L A R N I
 
QAYTA  IS H L A S H
Bu  bobda  serverga  m a ’lumotlarni  j o ‘natish  metodlari  va  ularni
 
P H P  yordamida  qayta  ishlash  о 'rganiladi.  M ijoz-server  texnologiyasi-
 
ning asosiy  tushunchalari k o ‘riladi.  Post va  Get  metodlarining qisqacha
 
tavsifi  beriladi.  H T M L   form adan  m a'lumotlarni  olish  mexanizm i  va
 
ularni  P H P  yordam ida  qayta  ishlash  bilan  tanishiladi.
4.1.  Mijoz-server  texnologiyasi  asoslari
Biz  m a ’r u z a n i n g   b o s h id a   P H P   server  y o r d a m i d a   qay ta  ishla- 
n a d ig a n   skriptli  til  e k a n lig in i  t a ’kidlab  o ‘tg a n d ik .  H o z ir   biz  server 
n i m a ,   u  q a n d a y   fu n k siy a la rn i  bajaradi  va  u m u m a n   q a n a q a   server- 
lar  b o ‘lish in i  a n iq la b   o la m iz .  G a p   server  h a q id a   k etay o tg a n id a  o ‘z- 
o ‘z id a n   m ijoz  t u s h u n c h a s i   esga  tu s h a d i.  C h u n k i   bu  ikki  tu s h u n c h a  
bir-biri  bilan   uzviy  b o g ‘liq.  U la r n i  m ijo z -s e rv e r  k o m p y u te r  arxitek- 
tu rasi  birlash tirib   tu ra d i.  O d a td a ,  server  h a q id a   gapirilay o tg an id a 
m ijo z -serv er  a rx ite k tu ra s i  n a z a rd a   tu tilad i,  m ijo z  h a q id a   gapirilayot­
g a n id a   h a m   shu  a r x ite k tu r a   n a z a r d a   tutiladi.  U n i n g   m a z m u n i   s h u n - 
dak i,  ikki  ichki  sistem a  funksiyasini  ajratish  q a n d a y d ir   h a r a k a tla rn i 
bajarayotgan  so‘rovni  j o 'n a ta y o tg a n   m ijoz  va  shu  so 'ro v n i  bajarayot- 
gan   server  y o r d a m i d a   a m a lg a   o s hiriladi.
H a r   xil  j a r a y o n l a r n i n g   bajarilish in i  n a z o ra t  qilib  tu r a d i g a n   d as- 
t u rla r  t o ‘p lam ig a  server  deyiladi.  U shbu  d a s t u r la r   m o s   ravishda  q a n ­
day d ir  k o m p y u te rg a   o ‘rn a tilg a n   b o ‘ladi.  K o ‘p i n c h a   server o 'rn a tilg a n  
k o m p y u t e r n i   server  d eb   atash a d i.  M ijoz  s o ‘rovi  b o ‘yicha  q a n d a y d ir 
a n iq  ja r a y o n n i   ishga  tu s h iris h   va  is h in in g   natijasin i  m ijozga j o ‘natish 
k o m p y u te r-s e rv e r n in g   asosiy  funksiyasiga  kiradi.
S erverni  istalgan  x iz m a t i d a n   fo y da la nilga n ja ra y o n g a   m ijoz  d eyi­
ladi.  F oydalan u v ch i  h a m   dastu r,  h a m   m ijoz  b o ‘la  olishi  m u m k in . 
M ijo z n in g   asosiy  vazifasi  ilova  talab   qilayotgan  v aq td a  server  bilan 
alo q a d a   ilovani  bajarish  va  u n i  am a lg a   o sh irish d ir.  Shu  bilan   birga 
m ijoz  fo y dalanuvchiga  i s h in in g   m a n ti g ‘ini  va  kerak  b o ‘lg anda  uni 
m asala sin i  serverga j o 'n a t i s h n i   h a m d a   ilova  b ila n   ishlash  u c h u n   in - 
terfeys  yaratib  b e r is h n i  t a ’m i n la s h i   kerak.
M ijoz  va  server  o ‘rtasidagi  o ‘za ro   alo q a  m ijo z   ta sh ab b u sig a  ko‘ra 
b o s h la n a d i.  M ijoz  x iz m a t  tu r i n i  tan lay d i,  s e a n sn i  o ‘rn a ta d i ,  o ‘ziga 
kerak  b o ‘lgan  natijani  oladi  va  ish  tu g a g a n i  h a q id a   x a b a r  qiladi.

---

K o 'p i n c h a  b ir n e c h ta   m ijo z la r b ir v a q tn in g  o 'z id a  bitta  server x iz- 
m a t l a r i d a n   foydalanadi.  S h u n in g   u c h u n   h a r   b ir  server  m a ’l u m o tl a r  
xavfsizligini  t a ’m i n l a s h i   va  k a tta   ishlab  c h iq a r ish g a   ega  b o 'lish i  k e ­
rak.
Server  ko m p y u terg a  u lan ay o tg a n   v aqtda  lokal  yoki  global  t a r m o q  
b o 'lsa  m aq s a d g a   m uvofiqroq  bo'ladi.  S erverni  a lo h id a   t u r a d ig a n  
k o m p y u terg a  h a m   ulash  m u m k i n   (u n d a   u  b ir  v aq tn in g   o 'z id a   h a m  
server,  h a m   m ijoz  vazifasini  bajaradi).
O d a t d a ,   k o m p y u te r - s e r v e r d a   b ir  v a q t n i n g   o 'z id a   bir  n e c h ta  
serv er  d a s tu rla r i  ishlaydi.  Biri  e le k tro n   p o c h t a   b ila n ,  ik k in c h is i 
fayllarni  ta q s i m la s h   b ila n ,  u c h in c h i s i   web  s a h ifa la r  b ila n   ishlaydi. 
H a m m a   serverlar  t u r i d a n   b iz n i  k o 'p r o q   W W W   serveri  q iz iq tira d i. 
O d a td a ,   u n i  h ttp -s e rv e r,  web  server  yoki  o d d iy   qilib  server  deb   a t a -  
sh ad i.  W eb  server  o 'z i d a   n i m a n i   m u ja s s a m la s h tir a d i?   B ir i n c h i d a n ,  
b u   a x b o r o t  r e s u rs la r  o m b o ri.  I k k i n c h i d a n ,   bu  re su rsla r  fo y d a la n u v - 
c h ila r g a   in t e r n e t   s t a n d a r tl a r i g a   m o s   h o ld a   b e rila d i  va  s a q la n a d i 
(m a s a la n ,  H T T P   m a ’lu m o tla r i n i   u z a tis h   p ro to k o li  singari).  Bu  pr- 
otokol  b ilan  b o g 'liq   h o ld a   m a ’lu m o t l a r n i   q a n d a y   tasv irlash   m u m ­
k i n l ig i n i   k e y in ro q   k o 'rib   o 't a m i z .   Web  serverdagi  s a h if a la r   b ila n  
is h la s h   b ra u z e r  d a s t u r l a r i   (m a s a la n ,  IE ,  O p e r a ,  M o zilla)  y o r d a m i ­
d a   a m a lg a   o s h irila d i.  B u n d a   b r a u z e r   d a s t u r i   H T T P   p ro to k o lig a  
m o s   ra v ish d a  y a r a tilg a n   s o 'ro v la rn i  serverga  j o 'n a t a d i .   S erve r  esa 
t o p s h i r iq ,   b o s h q a c h a   a y t g a n d a ,  s o 'ro v n i  q a y t a   ishlaydi  va  b ajarad i, 
o 'z   n a v b a tid a   q a y ta   ish lash   ja r a y o n i d a   b o s h q a   serv erlar  (bu  y erd a 
d a s t u r   serverlari  n a z a r d a   tu tily a p ti,  m a s a l a n ,   M B B T   serveri,  fayl 
serveri,  p o c h t a   serveri  kabilar)  b ila n   alo q a   o 'r n a t is h i   m u m k i n .
B u n d a n   keyin  “ se rv e r”  d e g a n d a   w e b -serv e rn i  t u s h u n a m i z .
Web  serverga  m isol  qilib,  A p a c h e   g u r u h i n i n g   A p a c h e   serverini, 
M icro so ft  k o m p a n iy a s in in g   In te rn e t  In f o r m a t io n   Server  (IIS ),  S un 
M ic ro sy s te m s   fi r m a s in in g   S u n ,  R a m b le r  k o m paniyasi  u c h u n   Igor 
Sisoyev  t o m o n i d a n   y aratilg a n   n g in x (e n g in e   x),  G o o g le   k o m p a n iy a s i­
n i n g   G o o g le ,  N C S A   (N a t io n a l   C e n t e r   for  S u p e rc o m p u tin g   A p p lic a ­
tions)  ta s h k i l o ti n i n g   N C S A   H T T P d ,   lig httpd(lighty)  va  b o sh q a la r n i 
keltirish  m u m k in .
M ijo z-serv er  tex nologiyasini 
q o 'lla s h  
t a r m o q q a  
birlashtiril- 
g a n   k o m p y u terlarg a  a so slan a d i,  bu  k o m p y u te rla r d a n   biri  m ax su s 
b o s h q a r u v   fu n k siy a la rin i  bajaradi  ( t a r m o q   serveri  bo'ladi).

---

M ijo z-serv er  a rx ite k tu ra si  q u y id a g ic h a   q u rilgan:
M a ’l u m o tl a r   bazasi  fayllar  to 'p l a m i  sh a k lid a   m a x su s  k o m p y u - 
te r n i n g   (ta r m o q   serveri)  q a ttiq   d is k id a  jo ylashadi.
M B B T   h a m   t a r m o q   serverida jo ylashadi.
M ijoz  k o m p y u t e r l a r id a n   ib o ra t  b o ‘lg an   lokal  t a r m o q   m av ju d  
b o ‘lib,  h a r   b ir  k o m p y u t e r d a   M B   b ila n   ishlovchi  m ijoz  d a s t u r i 
o 'r n a t il g a n .
H a r   b ir  m ijo z   k o m p y u t e r d a   fo y d a la n u v c h i la r   d a s t u r i n i   ishga 
t u s h i r i s h   i m k o n ig a   ega.  D a s t u r n i n g   fo y d a la n u v c h i  interfeysi  y o r­
d a m i d a   fo y d a la n u v c h ila r  m a ’l u m o tl a r n i   t a n l a s h / y a n g i l a s h   u c h u n  
serverdagi  M B   ga  m u r o ja a t   qilad i.  M u r o j a a t   qilish  u c h u n   m a x ­
sus  S Q L   s o 'ro v la r  tili  is h la tila d i,  y a ’n i  serverga  faqat  s o 'ro v   m a t n i  
j o 'n a t i l a d i .
M B B T   da  serverdagi  M B   n i n g   fizik   s tru k tu ra s i  h aqidagi 
m a ’l u m o tla r  saqlana di.
M B B T   serverdagi  m a ’lu m o tla r g a   m u r o ja a tn i  qayd  qiladi  va 
serverda  m a ’l u m o tla r n i  q a y ta   ishlash  a m a lla r i  bajariladi  va  natija 
m ijoz  k o m p y u te rig a   yub o rilad i.  S hu  t a r z d a   M B B T   n a tijalarn i  m ijo z 
d a s tu rig a   y ubora di.
D a s t u r  esa  o 'z id a g i  foydalanuvchi  interfeysi  y o rd a m id a   n a tija la rn i 
tasvirlab  beradi.
B ajariladigan  fu n k s iy a la r server va  m ijoz o 'r ta s id a  q a n d a y  ta q s im -  
l a n g a n in i  ko'rib  ch iq a m iz :
•   m ijoz  d a s tu ri  funksiyalari:
S o 'rovlarni  serverga jo 'n a tis h .
S erv e rd a n   o lin g a n   so'rov  n a tija la rin i  ta lq in   qilish.
N a tijalarn i  biro r  s h a k ld a   fo y dalanuvchiga  k o 'rsa tish   (foydalanuv­
chi  interfeysi).
•   Server  funksiyalari:
M ijo z -d a s tu rla rd a n   so 'ro v la rn i  q ab u l  qilish.
S o 'rovlarni  ta lq in   qilish.
M B   dagi  so 'ro v la rn i  o p t im a lla s h tiris h   va  bajarish.
N a tija la rn i  m ijo z -d a s tu rg a  jo 'n a tis h .
Xavfsizlik  t i z i m i n i   va  m u r o ja a tn i  ch e g ara la sh .
M B   b u tu n lig in i  b o shqarish.
K o 'p   foydalanuvchili  ish  rejimi  stabilligini  t a ’m in la s h .

---