Tarix-7 2017.(Uzb). indd



Download 3,8 Mb.
Pdf ko'rish
bet85/202
Sana31.08.2021
Hajmi3,8 Mb.
#161325
1   ...   81   82   83   84   85   86   87   88   ...   202
Bog'liq
Jahon tarixi. 7-sinf (2017, T.Salimov, F.Sultonov)

Shahar àhîlisi. Shaharlàr àhî-
lisining àsosiy qismini hunàr 
mànd-
làr, sàvdîgàrlàr tàshkil qilgàn. Yirik 
shaharlàrdà bîy zî 
dàgînlàr, fåî 
dàl-
làr, àmàldîrlàr, tàbiblàr, ruhî 
niylàr 
hàm tà 
làyginà bo‘lgan.
Shahar àhîlisining kàttà qismi 
dåhqînchilik bilàn shu 
g‘ullànishdà 
dàvîm etgàn. Qàl’à dåvîri atrofidà 
ekinzîrlàr, bîg‘làr, pîliz hàmdà 
qo‘y, qîràmîl, îtlàr o‘tlàb yurgàn yaylîvlàr jîylàshgàn.
O‘rtà àsr Yevropa shaharlàrida àhîlining soni 3–5 
mingdan zi 
yod bo‘lmàgàn. XIV–XV àsrlàrdà hàm 20–30 
ming kishi yashàgàn shaharlàr yirik shaharlardan hisîb-
làngàn. Eng yirik shaharlàr: Pàrij,  Kîns tàntinîpîl,  Milàn
Flîrånsiya,  Kîrdîvà,  Såviliyalàrdà 80–100 ming àhîli 
yashàgàn.
Hunàrmàndchilik và sexlar. Shaharlàr õo‘jàligining àsîsi 
hunàrmàndchilik bo‘lgàn. Hunàrmànd ishlàb chiqàruvchi 
ish qurîllàri egàsi bo‘lib, õo‘jàligini mustàqil yuritgàn. 


69
III BOB. JAHON XALQLARI O‘RTA ASRLARNING RIVOJLANGAN DAVRIDA
Ulàr bîzîrlàrni o‘z buyumlàri bilàn tà’minlàgànlàr. Bàrchà 
ishlàr qo‘ldà bàjàrilgàni uchun ustàning måhnàti nihîyat-
dà màshàqqàtli bo‘lgàn. Õususàn, tåmirchi îmîch tishini 
tàyyorlàsh uchun qið-qizil cho‘g‘ bo‘lib turgàn tåmir-
ni qo‘rdàn îmbir bilàn îlib, sàndîn ustigà qo‘ygàn và 
kåràkli shàklgà kåltirgunchà uni bîlg‘àlàgàn. Ma’lum kàsb 
ustàlàri o‘z uyushmàlàri – sexlargà birlàshgànlàr.
Sex (nåmischà – Zeche) so‘zi õàlfàning ustàlikkà 
bà 
g‘ishlîv ziyofàti, kåyinchàlik bu so‘z kàsb ustàlàri 
uyushmàsiga nisbatan qo‘llanilgan.
Ustàlàrning umumiy yig‘ilishidà hàmmà bàjàrishi màj-
buriy bo‘lgàn sex nizomi qàbul qilingàn. Nizom tàlàbigà 
binîàn buyumlàr fàqàt ma’lum nàmunà bo‘yichà yasàlgàn. 
Sexni bîshqàrish uchun sàylàngàn îqsîqîl hunarmandlar-
ning nizomgà riîya qilishini, tayyorlangan buyumlàrning 
sifàti và sînini nàzîràt qilgàn. Nizomda ustàning dàst-
gîhlàri, o‘quvchi-shîgirdlàri, õàlfàlàri sîni bålgilàb qo‘yil-
gàn. Bu õildàgi tàdbirlàr ustàlàr uchun bir õil shàrîit 
yaràtish, ràqîbàtgà yo‘l qo‘ymàslik maqsadida qo‘llànilgàn. 
Tàyyor buyumlàr nàrxi hàm sex îqsîqîli tîmînidàn bål-
gilàngàn.
Àksàri hîllàrdà ustàning 1–2 tà õàlfàsi, bir nåchtà 
shîgird-o‘quv 
chisi bo‘lgàn. Ulàrning o‘zàrî munîsàbàtlàri 
hàm sex tîmînidàn nàzîràtdà tutilgàn. Õàlfàlik muddà-
ti kàsbning muràkkàbligigà qàràb 2–7 yil bo‘lib, nîdir 
buyum yasàsh và uni sex îqsîqîli sinîvidàn o‘tkàzish 
bilàn tugàgàn. Masalan, Gårmàniyadà õàlfà sexe – ziyofàt 
uyush 
tirib, so‘ng ustàlikkà ruxsàt îlgàn.

Download 3,8 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   81   82   83   84   85   86   87   88   ...   202




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish