T arbi yad a pedagogik texnologiyalar

yuqori darajadagi muammoli, muammoli-rivojlantiruvchi
ta ’lim, vaziyatlarni talilil qiluvclii topsltiriqlar, mustaqil islilar,
muammoli xarakterdagi topsltiriqlar, isltclian o ‘yinlar kabi
sliakllardan foyduhmish zarur.
0 ‘z l a s h t ir i s h n in g m a z k u r d a r a ja s i n i ifo d a etu v c h i t e x n o l o g i k
j a r a y o n e v ristik te x n o l o g i y a d e b ataladi.
T a ’lim j a r a y o n i n i n g d id a k tik m o h iy a ti q u y id a g i p e d a g o g i k
t e x n o l o g i y a l a r n i a j r a t i s h g a im k o n bera di:
Pedagogik texnologiya turlari
F a o liy a t 
k o ' r s a t i s h g a
a s o s l a n g a n
p e d a g o g i k ; 
t e x n o l o g i y a
M u a y y a n
o ‘q u v - t a r b i y a
m a q s a d l a r in i 
b a j a r i s h g a
s a b a b b o ‘ lu vchi o m illa r n i 
y a r a t i s h g a
a s o s l a n g a n
p e d a g o g i k
te x n o l o g i y a
( k e lg u si o ‘q u v o m illa r in i 
y a r a tis h t e x n o lo g iy a s i)
B o s h q a r i s h g a
a s o s la n g a n
p e d a g o g ik
t e x n o l o g i y a
19

---

T a ' l i m - t a r b i y a j a r a y o n i b u tu n m a s h g 'u l o t d a v o m i d a ta la b a faol- 
ligi va q iz iq u v c h a n l i g i n i m u n t a z a m r a v i s h d a u y g ‘o tib b o r is h m a q s a -
dini k o ‘z d a tu ta d i. O ' q u v o m il la r in i y a r a t i s h g a a s o s l a n g a n p e d a g o g i k
t e x n o l o g i y a t a l a b a l a rn i t e z k o r l i k b ila n o ' q u v y o k i o ' q u v ish lab
c h i q a r is h f a o li y a tig a j a l b q ilis h im k o n i n i bera di. A k s h o ld a , zaif, 
yetarli d a r a j a d a tu s h u n a r l i b o ' l m a g a n yoki a n iq n a t ija k o ‘z l a n m a g a n
t o p s h i riq l a r m a s h g ' u l o t n i n g s a m a r a s i z y a k u n l a n i s h i g a o lib keladi.
B u n d a y h o l a t l a r k o ' p h o l l a r d a o ' q i t u v c h i n i n g t a l a b a g a n is b a ta n
sa lb iy m u n o s a b a t d a b o ' l i s h i g a z a m i n y a r a ta d i h a m d a bu holat 
t a l a b a n i n g o r t i q c h a h i s s i y o t l a r g a berilish i, o ' q u v f a o li y a tig a u n d o v c h i 
r a g 'b a t n i n g p a s a y is h i , o ' q i s h d a n bez ish i h a m d a o ' q u v p r e d m e ti va 
o ‘q i t u v c h i g a n is b a ta n sa lb iy m u n o s a b a t d a b o ' l i s h i g a s a b a b b o 'l a d i .
0 ‘q itu v c h i va t a l a b a o ra s id a g i m u n o s a b a t in s o n p a rv a r lik m e z o n la ri 
a s o s i d a ta sh k il e tilib . n o x u s h h is s iy o tla rn i b a r t a r a f e t i s h g a y o ' n a l t i -
rilishi lo zim . O 'q i t u v c h i b ila n t a la b a o ' r t a s i d a g i m u n o s a b a t e ris h i lg a n
y u t u q l a r d a n z a v q l a n i s h , o ' q u v fa o li y a tig a n is b a ta n c h a n q o q l i k bilan 
intilish h a m d a b irg a l ik d a g i ijodiy m u l o q o t g a c h o r la s h i kera k. B u e s a
p e d a g o g ik t a ' s i r n i n g y u z a g a kelishi u c h u n z a r u r b o ' l g a n o ' z a r o alo q a
v o sitasi - " k o ' p r i k ” ni hosil qiladi. T a ’lim j a r a y o n i d a t a l a b a s h a x s i g a
n is b a ta n h u r m a t s i z l i k b ila n y o n d a s h i l g a n d a k o ' z d a tu ti lg a n t a l a b c h a n -
likka, a y n i q s a , o n g li in ti z o m n i o ' r n a t i s h g a e r is h i s h m u m k i n e m a s .
B o s h q a b ir t o m o n d a n o lib q a r a g a n d a , p e d a g o g ik m u n o s a b a t n i n g
ta rk i b iy q ism i b o ' l g a n m u l o q o t ( k o m m u n i k a t i v fao liy a t) n i q u y id a g i 
s h a k l l a r d a u y u s h ti r is h m u m k i n :
20

---

T a ’l im - t a r b iy a
ishini 
ta shkil 
e t i s h d a o 'q i t u v c h i
v a ta la b a
o T t a s i d a g i o ‘z a ro m u n o s a b a t va m u l o q o t n i n g bir n e c h a tu rla ri (sti 1 lari) 
m a v j u d b o 'l i b , u la r q u y id a g ila r d ir :
Shakl. 0 ‘qituvchi va ta la b a la r o‘rtasidagi m unosabat tu rlari.
0 ‘qu v om illarini y a r a tis h g a a s o s la n g a n p e d a g o g ik te x n o lo g iy a
0
‘q itu v c h ila rn in g ta la b a la rg a m u lo q o t as o sid a t a ’sir etish y o ‘Ilarini h am
o ‘z ichiga oladi. K e n g ta rq a lg an u slub yoki m u lo q o t t a ’sirlari quy- 
d ag ilard an iborat: ishontirish, isbotli na tija la r g a asoslanish, bev o s ita 
h a m d a bilvosita t a ’sir. o ‘z - o ‘zini ta rb iy ala sh va o ‘zaro t a ’sir uslublari.
P e d a g o g i k t e x n o l o g i y a n i o ' q u v j a r a y o n i g a faol ta tb iq etish 
h i s o b i g a t a ’lim j a r a y o n i n i n g r a g ' b a t i ( m o t i v a t s i y a s i ) k u c h a y tir ilis h i 
m u m k i n . M a ’lu m k i, t a y y o r h o ld a o lin g a n b ilim la r, o d a t d a , ularni 
a m a l i y o t d a qoM lashni q iy in l a s h t ira d i, b u a y n i q s a , a n iq m a s a l a la rn i 
y e c h i s h d a n a m o y o n b o 'l a d i . S h u n i n g u c h u n bilim , k o ‘n i k m a va 
m a la k a la r n i o ‘z l a s h t i r i s h d a ta l a b a l a r n i n g b e v o s i t a fa o li y a t k o T s a t i s h -
lari ta la b etiladi. B u m u a m m o n i n g y e c h i m i b o s h q a r u v g a a s o s la n g a n
p e d a g o g i k te x n o l o g i y a n i n g q o ' l l a n i s h i b ila n bogMiqdir.
P e d a g o g i k te x n o l o g i y a tu rla rin i t a n la s h s h a k l l a n a y o t g a n bilim. 
k o ‘n i k m a
v a
m a la k a la r,
ta shkil 
e t i l a y o t g a n
d a r s l a r
shakl i 
va 
q o M la n ila y o tg a n u s lu b l a r h a m d a u s lu b i y u s u ll a r n in g x u s u s i y a t i g a

---

bog‘liq. Masalan, talabalarda ijodiy tafakkurni rivojlantirish, o ‘quv 
material lariga tanqidiy yondashish ko‘nikmasini shakllantirish hamda 
mahsuldor faoliyat turlarini tashkil etish bilan bir qatorda ularni 
rivojlantirish uchun darsning an’anaviy shakllari (uyg‘unlashtirilgan 
darslar) bilan birgalikda konferensiya darsi, ishchan o ‘yin darslari, 
integrallashtirilgan (ikki komponentli) darslardan foydalanish lozim. 
Mazkur vaziyatda ta’lim uslublari ta ’lim maqsadi bilan mutanosib 
(adekvat) bo‘lishi kerak. Chunonchi, bilimlarni turli vaziyatlarda 
qoMlashga yo‘naltirilgan topshiriqlar, yangi sharoitda faoliyat 
ko‘rsatishga undovchi topshiriqlarni bajarish, o ‘zlashtirilgan bilimlar 
asosida sxemalar tuzish, ularni tasniflash, qiyoslash, izchil tizimga 
solish, umumlashtirish va boshqalar.
Yetarli darajadagi rag‘bat (motivatsiya) hamda talabalar 
faoliyatini tashkil etish bilan ham ko'zlangan natijalarga erishish 
kafolatlanmaydi. Ta’lim-tarbiya jarayonining didaktik nuqtai nazardan 
takomillashuvi faqatgina, ushbu jarayonni tashkil etish va boshqarish 
yoTlarini to‘g‘ri tanlash bilan ta ’minlanadi. Pedagogik texnologiyani 
boshqarish o‘zida ikki yo‘nalishni mujassamlashtiradi:
Faoliyatni boshqarish; 
talabalar jamoasini boshqarish.
Muayyan pedagogik texnologiyani tanlash o ‘zgaruvchan dars 
holatining o ‘zgarishiga imkon beradi hamda faoliyat maqsadiga qarab 
amalga oshiriladi. Shuningdek, variantli tarzda dars holatini o ‘zgarti- 
rish choralarini ko‘rishni taqozo qiladi. Bu esa, o ‘z navbatida, bilish 
jarayonini boshqarishga qo‘yilayotgan talab, shuningdek, 
0
‘zlashti- 
rish, muloqot qilish, faoliyat ko‘rsatish bosqichlarining xususiyati 
bilan bog‘liqdir.