S. K. Xudoyqulov soliq tizimi



Download 1,59 Mb.
Pdf ko'rish
bet27/28
Sana10.11.2019
Hajmi1,59 Mb.
#25551
1   ...   20   21   22   23   24   25   26   27   28
Bog'liq
soliq tizimi

pensiya to‘lîvlàri;
27) fuqàrîlàrning sîliq sîlinàdigàn và O‘zbekistîn Respub-
likàsidà sug‘urtà fàîliyatini àmàlgà îshirish uchun litsenziyagà
egà bo‘lgàn yuridik shàõslàrgà mîl-mulkni sug‘urtà qilish hàmdà
hàyotni uzîq muddàtli sug‘urtà qilish bo‘yichà sug‘urtà mukî-
fîtlàri  to‘lîvi  uchun  yo‘nàltirilàdigàn  ish  hàqi  và  bîshqà
dàrîmàdlàrining  summàlàri;
28) yuridik shàõslàr muàssislàri (ishtirîkchilàri)ning iõtiyoriy
tugàtilàyotgàn tàdbirkîrlik subyektigࠗ yuridik shàõsgà uning
màjburiyatlàrini  bàjàrish  uchun  yo‘nàltirilàdigàn  dàrîmàdlàri
summàlàri. Iõtiyoriy tugàtish qînun hujjàtlàridà belgilàngàn mud-
dàtlàrdà tugàllànmàgàn yoki tugàtish tàrtib-tàîmili to‘õtàtilgàn
và fàîliyat qàytà tiklàngàn tàqdirdà, ushbu imtiyoz qo‘llànil-
màydi và sîliq summàsi imtiyoz qo‘llànilgàn butun dàvr uchun
to‘liq miqdîrdà undirilàdi;

251
29) quyidàgi jismîniy shàõslàrning sîliq sîlinàdigàn ish hàqi
và bîshqà dàrîmàdlàri summàlàri:
• 
yosh îilà à’zîlàri tîmînidàn yakkà tàrtibdà uy-jîyni qurish,
rekînstruksiya qilish và sîtib îlish uchun yoki ko‘p xonadonli
uydàgi  xonadonni  rekînstruksiya  qilish  và  sîtib  îlish  uchun
îlingàn iðîtekà kreditlàrini hàmdà ulàr bo‘yichà hisîblàngàn
fîizlàrni qîplàsh uchun yo‘nàltirilgàndà;
• 
«Qishlîq qurilish bànk» àksiyadîrlik tijîràt bànkining kre-
ditlàri hisîbigà qishlîq jîylàridà nàmunàviy lîyihàlàr bo‘yichà
yakkà  tàrtibdà  uy-jîy  quruvchi  shàõslàr  tîmînidàn  îlingàn
iðîtekà kreditlàrini hàmdà ulàr bo‘yichà hisîblàngàn fîizlàrni
qîplàsh  uchun  yo‘nàltirilgàndà;
30) fuqàrîlàrning sîliq sîlinàdigàn ish hàqi và bîshqà dàrî-
màdlàrining:
• 
O‘zbekistîn Respublikàsi îliy o‘quv yurtlàridà tà’lim îlish
uchun (o‘zining o‘qishi yoki yigirmà îlti yoshgà to‘lmàgàn fàr-
zàndlàrining  o‘qishi  uchun)  yo‘nàltirilàdigàn  summàlàri;
• 
O‘zbekistîn  Respublikàsi  Õàlq  bànkidàgi  fuqàrîlàrning
shàõsiy jàmg‘àrib bîrilàdigàn pensiya hisîbvàràqlàrigà iõtiyoriy
ràvishdà yo‘nàltirilàdigàn summàlàri.
Sîliq sîlishdàn quyidàgi jismîniy shàõslàr to‘liq îzîd qilinàdi:
1) õîrijiy dàvlàtlàr diðlîmàtik vàkîlàtõînàlàrining bîshliqlàri
và õîdimlàri, kînsullik muàssàsàlàrining mànsàbdîr shàõslàri,
ulàrning o‘zlàri bilàn birgà yashàydigàn îilà à’zîlàri, àgàr ulàr
O‘zbekistîn Respublikàsining fuqàrîsi bo‘lmàsà, O‘zbekistîn Res-
publikàsidàgi mànbàlàrdàn îlinàdigàn, diðlîmàtlik và kînsullik
õizmàti bilàn bîg‘liq bo‘lmàgàn dàrîmàdlàridàn tàshqàri, bàrchà
dàrîmàdlàri  bo‘yichà;
2)  õîrijiy  dàvlàtlàr  diðlîmàtik  vàkîlàtõînàlàri  và  kînsullik
muàssàsàlàrining  mà’muriy-teõnik  õîdimlàri  hàmdà  ulàrning
o‘zlàri  bilàn  birgà  yashàydigàn  îilà  à’zîlàri,  àgàr  ulàr  O‘zbe-
kistîn Respublikàsi fuqàrîsi bo‘lmàsà yoki O‘zbekistîn Respub-
likàsidà dîimiy yashàmàsà, O‘zbekistîn Respublikàsidàgi màn-
bàlàrdàn îlinàdigàn, diðlîmàtlik và kînsullik õizmàti bilàn bîg‘liq
bo‘lmàgàn dàrîmàdlàridàn tàshqàri bàrchà dàrîmàdlàri bo‘yichà;
3) õîrijiy dàvlàtlàr diðlîmàtik vàkîlàtõînàlàrigà, kînsullik
muàssàsàlàrigà õizmàt ko‘rsàtàdigàn õîdimlàr tàrkibigà kirgàn
shàõslàr, àgàr ulàr O‘zbekistîn Respublikàsi fuqàrîsi bo‘lmàsà

252
yoki O‘zbekistîn Respublikàsidà dîimiy yashàmàsà, o‘z õizmàti
yuzàsidàn îlàdigàn bàrchà dàrîmàdlàri bo‘yichà;
4) õîrijiy dàvlàtlàr diðlîmàtik vàkîlàtõînàlàri và kînsullik
muàssàsàlàri  õîdimlàrining  uylàridà  ishlîvchilàr,  àgàr  ulàr
O‘zbekistîn  Respublikàsi  fuqàrîsi  bo‘lmàsà  yoki  O‘zbekistîn
Respublikàsidà dîimiy yashàmàsà, o‘z õizmàti yuzàsidàn îlà-
digàn bàrchà dàrîmàdlàri bo‘yichà;
5) õàlqàrî nîhukumàt tàshkilîtlàrning mànsàbdîr shàõs-
làri — àgàr ulàr O‘zbekistîn Respublikàsi fuqàrîsi bo‘lmàsà,
ulàrning ushbu tàshkilîtlàrdà îlgàn dàrîmàdlàri bo‘yichà;
6) O‘zbekistîn Respublikàsi Mudîfàà, Ichki ishlàr, Fàvqu-
lîddà  vàziyatlàr  vàzirliklàrining,  Ìilliy  õàvfsizlik  õizmàtining
hàrbiy  õizmàtchilàri,  ichki  ishlàr  îrgànlàri  hàmdà  bîjõînà
îrgànlàrining îddiy õizmàtchilàri và bîshliqlàri tàrkibigà kiruvchi
shàõslàr, shuningdek, o‘quv yoki sinîv yig‘inlàrigà chàqirilgàn
hàrbiy õizmàtgà màjburlàr — õizmàtni o‘tàsh (õizmàt vàzifàlà-
rini bàjàrish) munîsàbàti bilàn îlgàn pul tà’minîti, pul mukî-
fîtlàri và bîshqà to‘lîvlàr summàlàri bo‘yichà;
7) prîkuràturà îrgànlàrining dàràjà unvînlàrigà egà bo‘lgàn
õîdimlàri — ulàrning õizmàt vàzifàlàrini bàjàrish munîsàbàti
bilàn îlgàn dàrîmàdlàri bo‘yichà;
Konstitutsiyaviy sud, umumiy yurisdiksiya sudlari va xo‘jalik
sudlarining sudyalari xizmat vazifalarini bajarishlari munosabati
bilan oladigan daromadlari;
8)  gàstrîl-kînsert  fàîliyati  bilàn  shug‘ullànish  huquqini
beruvchi litsenziyasi bo‘lgàn shàõslàr — ushbu fàîliyatdàn îlin-
gàn dàrîmàdlàri bo‘yichà.
Quyidàgi jismîniy shàõslàr sîliq sîlishdàn qismàn (dàrîmàd
îlingàn hàr bir îy uchun eng kàm ish hàqining to‘rt bàràvàri
miqdîridàgi  dàrîmàdlàr  bo‘yichà)  îzîd  qilinàdi:
1) «O‘zbekistîn Qàhràmîni», urush nîgirînlàri yoõud 1941—
1945-yillàrdàgi urush dàvridà yoki hàrbiy õizmàtning bîshqà màj-
buriyatlàrini bàjàrishdà yaràlàngànligi, kîntuziya bo‘lgànligi yoki
shikàstlàngànligi  îqibàtidà  yoõud  frîntdà  bo‘lish  bilàn  bîg‘liq
kàsàllik tufàyli nîgirîn bo‘lib qîlgàn hàrbiy õizmàtchilàr jumlàsidàn
bo‘lgàn bîshqà nîgirînlàr, sîbiq pàrtizànlàr jumlàsidàn bo‘lgàn
nîgirînlàr, shuningdek, pensiya tà’minîti bo‘yichà màzkur tîifà-
dàgi hàrbiy õizmàtchilàrgà tenglàshtirilgàn bîshqà nîgirînlàr;

253
2) õizmàtni hàràkàtdàgi àrmiya tàrkibigà kirgàn hàrbiy qism-
làr, shtàblàr và muàssàsàlàrdà o‘tàgàn hàrbiy õizmàtchilàr, sîbiq
pàrtizànlàr jumlàsidàn bo‘lib, 1941—1945-yillàrdàgi urush, sîbiq
Ittifoqni himîya qilish bo‘yichà bîshqà jàngîvàr îperàtsiyalàrning
qàtnàshchilàri,  1941—1945-yillàrdàgi  urush  dàvri  mehnàt
frîntining fàõriylàri và kînsentràtsiîn làgerlàrning sîbiq yosh
tutqinlàri;
3) Leningràd shàhridà 1941-yil 8-sentabrdàn 1944-yil 27-yan-
vàrgàchà qàmàl dàvridà ishlàgàn fuqàrîlàr;
4)  ichki  ishlàr  îrgànlàrining  bîshliqlàri  và  îddiy  õizmàt-
chilàri jumlàsidàn bo‘lib, õizmàt vàzifàlàrini bàjàrishdà yaràlàn-
gànligi,  kîntuziya  bo‘lgànligi  yoki  shikàstlàngànligi  îqibàtidà
nîgirîn bo‘lib qîlgànlàr;
5)  bîlàlikdàn  nîgirîn  bo‘lib  qîlgànlàr,  shuningdek,  I  và
II guruh nîgirînlàri;
6) o‘n và undàn îrtiq bîlàsi bîr àyollàr;
7)  sîbiq  Ittifoqni  himîya  qilish  yoõud  hàrbiy  õizmàtning
bîshqà  vàzifàlàrini  bàjàrish  pàytidà  yaràlàngànligi,  kîntuziya
bo‘lgànligi yoõud shikàstlàngànligi îqibàtidà yoki frîntdà bo‘lish
bilàn bîg‘liq kàsàllik tufàyli hàlîk bo‘lgàn hàrbiy õizmàtchilàrning
îtà-înàlàri và ràfiqàlàri;
8) õizmàtni Àfg‘înistîn Respublikàsidà và jàngîvàr hàràkàt-
làr  îlib  bîrilgàn  bîshqà  màmlàkàtlàrdà  vàqtinchà  bo‘lgàn
qo‘shinlàrning cheklàngàn kîntingenti tàrkibidà o‘tàgàn hàrbiy
õizmàtchilàr  hàmdà  o‘quv  và  sinîv  yig‘inlàrigà  chàqirilgàn
hàrbiy õizmàtgà màjburlàr;
9) Chernîbil ÀESdàgi àvàriya îqibàtidà jàbrlàngànlàr;
10) ikki và undàn îrtiq o‘n îlti yoshgà to‘lmàgàn bîlàlàri
bîr  yolg‘iz  înàlàr;
11) ikki và undàn îrtiq o‘n îlti yoshgà to‘lmàgàn bîlàlàri
bîr  và  bîquvchisini  yo‘qîtgànlik  uchun  pensiya  îlmàydigàn
bevà àyol và yolg‘iz erkàklàr;
12)  bîlàligidàn  nîgirîn  bo‘lgàn,  dîimiy  pàrvàrishni  tàlàb
qilàdigàn fàrzàndi bilàn birgà yashàb, uni tàrbiyalàyotgàn îtà-
înàdàn biri.
Jismîniy shàõslàrning quyidàgi dàrîmàdlàrigà belgilàngàn eng
kàm stàvkà bo‘yichà sîliq sîlinàdi:
• 
bàlànd tîg‘li, cho‘l và suvsiz hududlàrdà ishlàgànlik uchun
O‘zbekistîn  Respublikàsi  Vàzirlàr  Ìàhkàmàsi  tîmînidàn

254
belgilàngàn kîeffitsiyentlàr bo‘yichà qo‘shimchà to‘lîvlàr tàriqà-
sidà îlingàn dàrîmàdlàrgà. Bundà cho‘l và suvsiz jîylàrdà, bàlànd
tîg‘li  và  tàbiiy-iqlim  shàrîiti  nîqulày  hududlàrdà  ishlàgànlik
uchun yuridik shàõslàr õîdimlàrining ish hàqigà kîeffitsiyentlàr
hisîblàshning eng yuqîri summàsi hisîblàsh pàytidàgi hîlàtgà
ko‘rà, belgilàngàn eng kàm ish hàqining to‘rt bàràvàri miqdîridà
belgilànàdi;
• 
kîrõînàlàr,  muàssàsàlàr,  tàshkilîtlàr  tîmînidàn  vàqtin-
chàlik qishlîq õo‘jàligi ishlàrigà yubîrilgàn jismîniy shàõslàrning
shu ishlàrni bàjàrishdàn îlingàn dàrîmàdlàrigà.
Ìehnàt shàrîiti o‘tà zàràrli và o‘tà îg‘ir ishlàrdà bànd bo‘l-
gàn àyollàrning dàrîmàdlàridàn îlish dàràjàsi 20 % dàn îshmàs-
ligi lîzim. Ìehnàt shàrîiti o‘tà zàràrli và o‘tà îg‘ir ishlàr ro‘yõàti
qînun hujjàtlàri bilàn belgilànàdi.
O‘zbekistîn  Respublikàsi  Prezidentining  2012-yil  25-de-
kàbrdàgi PQ 1887-sînli Qàrîrigà muvîfiq, 2013-yildà jismî-
niy shàõslàrning dàrîmàdlàrigà sîlinàdigàn sîliq stàvkàlàri qu-
yidàgi miqdîrlàrdà belgilàngàn:
20-jàdvàl
Jismîniy shàõslàrdàn îlinàdigàn dàrîmàd sîlig‘i stàvkàlàri
Jismîniy shàõsning — O‘zbekistîn Respublikàsi nîrezidenti-
ning  O‘zbekistîn  Respublikàsidàgi  dàrîmàdlàr  mànbàyidàn
îlingàn dàrîmàdlàrigà mànbàdà chegirmàlàrsiz quyidàgi stàv-
kàlàr bo‘yichà sîliq sîlinàdi:
• 
dividendlàr và fîizlàrgࠗ 10 %;
• 
Sîliq kîdeksining 155-mîddàsi uchinchi qismining 9-bàn-
digà  muvîfiq  belgilànàdigàn  õàlqàrî  tàshishlàrdà  trànspîrt
d
a
m
o
r
a
d
n
a
g
i
d
a
n
il
o
s
q
il
o
S
i
s
a
k
v
a
t
s
q
il
o
S
h
s
e
b
g
n
i
n
i
q
a
h
h
s
i
m
a
k
g
n
E
a
d
r
o
d
q
i
m
a
h
c
a
g
i
r
a
v
a
r
a
b
i
%
8
g
n
i
n
i
s
a
m
m
u
s
d
a
m
o
r
a
D
h
s
e
b
g
n
i
n
i
q
a
h
h
s
i
m
a
k
g
n
E
-
a
r
a
b
n
‘
o
)
m
‘
o
s
1
+
(
n
a
d
i
r
a
v
a
r
a
b
a
d
r
o
d
q
i
m
a
h
c
a
g
i
r
a
v
g
n
e
+
q
il
o
s
n
a
d
r
o
d
q
i
m
r
a
v
a
r
a
b
h
s
e
B
-
a
r
a
b
h
s
e
b
g
n
i
n
i
r
o
d
q
i
m
i
q
a
h
h
s
i
m
a
k
%
6
1
n
a
d
a
m
m
u
s
n
a
g
i
d
a
h
s
o
n
a
d
i
r
a
v
i
r
a
v
a
r
a
b
n
‘
o
g
n
i
n
i
q
a
h
h
s
i
m
a
k
g
n
E
a
d
r
o
d
q
i
m
i
r
o
q
u
y
n
a
d
n
u
a
v
)
m
‘
o
s
1
+
(
g
n
e
+
q
il
o
s
n
a
d
r
o
d
q
i
m
r
a
v
a
r
a
b
n
‘
O
-
a
r
a
b
n
‘
o
g
n
i
n
i
r
o
d
q
i
m
i
q
a
h
h
s
i
m
a
k
%
2
2
n
a
d
a
m
m
u
s
n
a
g
i
d
a
h
s
o
n
a
d
i
r
a
v

255
õizmàtlàri  ko‘rsàtishdàn  îlinàdigàn  dàrîmàdlàrgà  (fràõtdàn
îlinàdigàn dàrîmàdlàrgà) — 6 %;
• 
intellektuàl mulk îbyektlàrigà bo‘lgàn mulkiy huquqlàrni
bîshqà  shàõsgà  o‘tkàzgànlik  uchun  mukîfît,  ijàrà  bo‘yichà
dàrîmàdlàrgà hàmdà ishlàrni bàjàrish, õizmàtlàr ko‘rsàtish bilàn
bîg‘liq bo‘lgàn, mehnàt shàrtnîmà (kîntràkt)làri và fuqàrîlik-
huquqiy  tusgà  egà  shàrtnîmàlàr  bo‘yichà  îlingàn  bîshqà
dàrîmàdlàrgà — 20 %.
To‘lîv mànbàyidà sîliq sîlish to‘lîv O‘zbekistîn Respub-
likàsi hududidà yoki uning hududidàn tàshqàridà sîdir etilgàn-
ligidàn qàt’i nàzàr àmàlgà îshirilàdi.
15.5. Jismîniy shàõslàrdàn îlinàdigàn dàrîmàd sîlig‘ini
hisîblàb chiqàrish và to‘làsh tàrtibi
Jismîniy shàõslàrdàn îlinàdigàn dàrîmàd sîlig‘ini hisîblàb
chiqàrish uchun sîliq stàvkàsini qo‘llàsh màqsàdidà eng kàm
ish hàqi miqdîri yil bîshidàn îrtib bîruvchi yakun bo‘yichà
(yil bîshidàn tegishli dàvrning hàr bir îyi uchun eng kàm ish
hàqlàrining  summàsi)  hisîbgà  îlinàdi.
Jismîniy shàõslàrdàn îlinàdigàn dàrîmàd sîlig‘ini hisîblàb
chiqàrish  và  ushlàb  qîlish  ushbu  bo‘limdà  belgilàngàn  sîliq
sîlinàdigàn  bàzà  hàmdà  stàvkàlàrdàn  kelib  chiqqàn  hîldà
dàrîmàd hisîblànishigà qàràb, yil bîshidàn îrtib bîruvchi yakun
bo‘yichà hàr îydà jismîniy shàõsning àsîsiy ish jîyi bo‘yichà
sîliq àgenti tîmînidàn àmàlgà îshirilàdi.
Jismîniy shàõslàrdàn îlinàdigàn dàrîmàd sîlig‘ining hisîblàb
chiqàrilgàn  summàsi  qînun  hujjàtlàridà  belgilàngàn  tàrtibdà
jismîniy  shàõslàrning  shàõsiy  jàmg‘àrib  bîrilàdigàn  pensiya
hisîbvàràqlàrigà  o‘tkàzilàdigàn  hàr  îylik  màjburiy  bàdàllàr
summàsigà  kàmàytirilàdi.
O‘z  õîdimlàrigà  mîddiy  yordàm  ko‘rsàtgàn  và  sîvg‘àlàr
bergàn sîliq àgentlàri jismîniy shàõslàrdàn îlinàdigàn dàrîmàd
sîlig‘i summàsini sîliq dàvrining îõiridà àmàldà bo‘lgàn eng
kàm  ish  hàqi  miqdîridàn  kelib  chiqqàn  hîldà  qàytà  hisîb-
kitîb qilàdi.
Jismîniy shàõsning àsîsiy bo‘lmàgàn ish jîyidàn yoki bîshqà
yuridik shàõslàrdàn sîvg‘à, mîddiy yordàm và bîshqà turlàrdàgi

256
yordàm îlgàn jismîniy shàõslàrdàn îlinàdigàn dàrîmàd sîlig‘i
summàsini qàytà hisîb-kitîb qilish jismîniy shàõs dàrîmàdlàri
to‘g‘risidà deklàràtsiya tîpshirgàn tàqdirdà, dàvlàt sîliq õizmàti
îrgànlàri  tîmînidàn  sîliq  dàvrining  îõiridà  àmàldà  bo‘lgàn
eng  kàm  ish  hàqi  miqdîridàn  kelib  chiqqàn  hîldà  àmàlgà
îshirilàdi.
Yil  mîbàynidà  àsîsiy  ish  (õizmàt,  o‘qish)  jîyi  o‘zgàrgàn
tàqdirdà, jismîniy shàõs jîriy yildà o‘zigà to‘làngàn dàrîmàdlàr
và  ushlàb  qîlingàn  jismîniy  shàõslàrdàn  îlinàdigàn  dàrîmàd
sîlig‘i  summàlàri  to‘g‘risidàgi  mà’lumîtnîmàni  yangi  àsîsiy
ish (õizmàt, o‘qish) jîyidàgi buõgàlteriyagà dàstlàbki ish hàqi
hisîblàngunigà qàdàr tàqdim etishi shàrt. Ilgàrigi ish (õizmàt,
o‘qish)  jîyidàn  mà’lumîtnîmà  tàqdim  etilmàgàn  yoki  sîliq
to‘lîvchining identifikàtsiya ràqàmi tàqdim etilmàgàn tàqdirdà,
jismîniy  shàõslàrdàn  îlinàdigàn  dàrîmàd  sîlig‘i  belgilàngàn
eng yuqîri stàvkà bo‘yichà ushlàb qîlinàdi.
Ìà’lumîtnîmà yoki identifikàtsiya ràqàmi keyinchàlik tàqdim
etilgàn tàqdirdà, jismîniy shàõslàrdàn îlinàdigàn dàrîmàd sîlig‘i
summàsi  ilgàrigi  àsîsiy  ish  (õizmàt,  o‘qish)  jîyidà  îlingàn
dàrîmàdlàr inîbàtgà îlingàn hîldà qàytà hisîb-kitîb qilinàdi.
Yangi àsîsiy ish (õizmàt, o‘qish) jîyidà jismîniy shàõslàrdàn
îlinàdigàn  dàrîmàd  sîlig‘ini  hisîblàb  chiqàrish  kàlendàr  yil
bîshidàn buyon ilgàrigi và yangi ish (õizmàt, o‘qish) jîylàridàn
îlingàn jàmi dàrîmàddàn kelib chiqqàn hîldà àmàlgà îshirilàdi.
Sîliq àgentlàri:
1)  sîliq  dàvri  tugàgànidàn  so‘ng  o‘ttiz  kun  ichidà  dàvlàt
sîliq  õizmàti  îrgànlàrigà  dàrîmàdlàr  îlgàn  jismîniy  shàõslàr
to‘g‘risidà, àsîsiy ish jîyi bo‘yichà dàrîmàdlàr îlgàn jismîniy
shàõslàr  bundàn  mustàsnî,  O‘zbekistîn  Respublikàsi  Dàvlàt
sîliq  qo‘mitàsi  và  O‘zbekistîn  Respublikàsi  Ìîliya  vàzirligi
tîmînidàn belgilànàdigàn shàkldà mà’lumîtnîmà tàqdim etishi
shàrt,  undà  quyidàgilàr  àks  ettirilàdi:
• 
sîliq to‘lîvchining — jismîniy shàõsning identifikàtsiya ràqàmi;
• 
sîliq to‘lîvchining fàmiliyasi, ismi, îtàsining ismi, dîimiy
yashàsh jîyi mànzili;
• 
o‘tgàn sîliq dàvri yakunlàri bo‘yichà dàrîmàdlàrning umu-
miy  summàsi  và  jismîniy  shàõslàrdàn  îlinàdigàn  dàrîmàd
sîlig‘ining ushlàb qîlingàn umumiy summàsi;

257
• 
sîliq àgentining identifikàtsiya ràqàmi;
• 
sîliq  àgentining  nîmi,  jîylàshgàn  yeri  (aloqa  bo‘limi
mànzili);
2) yilning hàr chîràgidà, hisîbît dàvridàn keyingi îyning
25-kunidàn kechiktirmày, yil yakunlàri bo‘yichà esà yillik mîliya
hisîbîtini  tàqdim  etish  muddàtidà  dàvlàt  sîliq  õizmàti
îrgànlàrigà  hisîblàngàn  và  àmàldà  to‘làngàn  dàrîmàdlàr
summàlàri  hàmdà  jismîniy  shàõslàrdàn  îlinàdigàn  dàrîmàd
sîlig‘ining ushlàb qîlingàn summàlàri to‘g‘risidàgi mà’lumîtlàrni
O‘zbekistîn Respublikàsi Dàvlàt sîliq qo‘mitàsi và O‘zbekistîn
Respublikàsi  Ìîliya  vàzirligi  tîmînidàn  belgilàngàn  shàkldà
tàqdim etishi shàrt.
To‘lîv mànbàyidà jismîniy shàõslàrdàn îlinàdigàn dàrîmàd
sîlig‘ining hisîblàb chiqàrilgàn summàsi budjetgà sîliq àgenti
tîmînidàn quyidàgi muddàtlàrdà to‘lànàdi:
• 
pul màblàg‘làrini îlish uchun õizmàt ko‘rsàtuvchi bànkkà
hujjàtlàrni tàqdim etish bilàn bir vàqtdà. Ish hàqi bo‘yichà îy-
ning birinchi yarmi uchun bo‘nàk (àvàns) îlish uchun hujjàtlàr
tàqdim etilgàndà sîliqni to‘làsh àmàlgà îshirilmàydi;
• 
to‘lîv  nàturà  hîlidà  àmàlgà  îshirilgàn  îy  tugàgànidàn
keyin besh kun ichidà, àgàr bundày to‘lîvgà qînun hujjàtlàridà
ruxsàt berilgàn bo‘lsà.
Àgàr yuridik shàõsning bànk hisîbvàràg‘idà ish hàqini to‘làsh
và bir vàqtning o‘zidà õîdimlàrning ish hàqidàn ushlàb qîlingàn
sîliqlàrni budjetgà o‘tkàzish uchun màblàg‘làr yetàrli bo‘lmàsà,
jismîniy  shàõslàrdàn  îlinàdigàn  dàrîmàd  sîlig‘i  bànk
hisîbvàràg‘idàgi  qîldiq  màblàg‘làrgà  mutànîsib  summàdà
budjetgà o‘tkàzilàdi.
Dàrîmàdlàr to‘g‘risidàgi deklàràtsiya àsîsidà sîliq sîlish
Deklàràtsiya àsîsidà sîliq sîlinàdigàn dàrîmàdlàrgà O‘zbe-
kistîn Respublikàsi rezidentlàrining quyidàgi dàrîmàdlàri kiràdi:
• 
mulkiy  dàrîmàd,  fàn,  àdàbiyot  và  sàn’àt  àsàrlàrini
yaràtgànlik hàmdà ulàrdàn fîydàlàngànlik uchun muàlliflik hàqi
tàriqàsidà  îlingàn  dàrîmàdlàr,  àgàr  bu  dàrîmàdlàrgà  to‘lîv
mànbàyidà sîliq sîlinmàgàn bo‘lsà;

258
• 
àgàr ushbu mîddàning ikkinchi qismidà bîshqàchà qîidà
nàzàrdà tutilmàgàn bo‘lsà, ikki yoki undàn ko‘p mànbàdàn îlingàn
dàrîmàdlàr;
• 
O‘zbekistîn  Respublikàsi  hududidàn  tàshqàridàgi
mànbàlàrdàn îlingàn dàrîmàdlàr.
Àgàr sîliq to‘lîvchining àsîsiy bo‘lmàgàn ish jîyidàn îlgàn
dàrîmàdlàridàn jismîniy shàõslàrdàn îlinàdigàn dàrîmàd sîlig‘i
belgilàngàn eng yuqîri stàvkà qo‘llànilgàn hîldà uning àrizàsigà
ko‘rà, ushlàb qîlingàn bo‘lsà, dàrîmàdlàr to‘g‘risidà deklàràtsiya
tàqdim etilmàydi.
Ìuàlliflik hàqi tàriqàsidà îlingàn
dàrîmàdlàrgà sîliq sîlish
Fàn,  àdàbiyot  và  sàn’àt  àsàrlàrini  yaràtgànlik  và  ulàrdàn
fîydàlàngànlik  uchun  muàlliflik  hàqi  tàriqàsidà  dàrîmàdlàr
îluvchi  jismîniy  shàõslàr  bundày  fàîliyatni  yakkà  tàrtibdàgi
tàdbirkîr  sifàtidà  dàvlàt  ro‘yõàtidàn  o‘tmàgàn  hîldà  àmàlgà
îshirish huquqigà egà.
Bundà dàrîmàdlàrigà jismîniy shàõslàrdàn îlinàdigàn dàrî-
màd sîlig‘i sîlinàdigàn jismîniy shàõslàr jismîniy shàõslàrdàn
îlinàdigàn dàrîmàd sîlig‘ini dàvlàt sîliq õizmàti îrgànining yozmà
õàbàrnîmàsi àsîsidà to‘làydi.
Fàn,  àdàbiyot  và  sàn’àt  àsàrlàrini  yaràtgànlik  và  ulàrdàn
fîydàlàngànlik uchun muàlliflik hàqi îlàyotgàn jismîniy shàõs
dàrîmàdlàr îlish bilàn bîg‘liq dàrîmàdlàr và õàràjàtlàr hisîbini
yuritishi shàrt hàmdà u ijîdiy fàîliyatni àmàlgà îshirish bilàn
bîg‘liq,  hàqiqàtdà  qilingàn  và  hujjàtlàr  bilàn  tàsdiqlàngàn
õàràjàtlàrni dàrîmàddàn chegirish huquqigà egà, birîq chegirmà
îlingàn jàmi dàrîmàd summàsining 30 % idàn ko‘p bo‘lmàsligi
keràk.
Ijîdiy  fàîliyatni  àmàlgà  îshirish  bilàn  bîg‘liq  õàràjàtlàrgà
quyidàgilàr  kiràdi:
• 
fàn, àdàbiyot và sàn’àt àsàrlàrini yaràtish hamda ulàrdàn
fîydàlànish  uchun  zàrur  màteriàllàr  îlishgà  dîir  õàràjàtlàr;
• 
fàqàt fàn, àdàbiyot và sàn’àt àsàrlàrini yaràtish, nàshr qilish,
ijrî etish yoki ulàrdàn bîshqàchà tàrzdà fîydàlànish màqsàdidà
fîydàlànilàdigàn binî và mîl-mulk ijàràsigà dîir õàràjàtlàr.

259
Jismîniy shàõsning jàmi yillik dàrîmàdi
to‘g‘risidàgi dåklàràtsiya
Jismîniy shàõsning jàmi yillik dàrîmàdi to‘g‘risidàgi deklà-
ràtsiya sîliq to‘lîvchining îlingàn yillik dàrîmàdi to‘g‘risidàgi
yozmà àrizàsidàn ibîràt bo‘làdi.
Jismîniy  shàõslàrning  jàmi  yillik  dàrîmàdi  to‘g‘risidàgi
deklàràtsiya  shàkli  O‘zbekistîn  Respublikàsi  Dàvlàt  sîliq
qo‘mitàsi và O‘zbekistîn Respublikàsi Ìîliya vàzirligi tîmî-
nidàn tàsdiqlànàdi hàmdà undà quyidàgi mà’lumîtlàr ko‘rsà-
tilishi keràk:
• 
sîliq to‘lîvchining fàmiliyasi, ismi, îtàsining ismi, tug‘ilgàn
yili, jinsi, fuqàrîligi, dîimiy yashàsh jîyi mànzili;
• 
sîliq to‘lîvchining identifikàtsiya ràqàmi;
• 
sîliq sîlinishi lîzim bo‘lgàn dàrîmàdlàr turlàrgà àjràtib
ko‘rsàtilgàn hîldà îlingàn jàmi yillik dàrîmàd (bir màrtàlik
îperàtsiyalàrdàn hàmdà mîl-mulkni ijàràgà berishdàn îlinà-
digàn dàrîmàdlàrni deklàràtsiya qilish uchun fàqàt ushbu îperà-
tsiyalàrning  o‘zidàn  îlish  mo‘ljàllànàyotgàn  dàrîmàd  àks
ettirilàdi);
• 
dàrîmàdlàrning mànbàlàri;
• 
dàrîmàd îlish bilàn bîg‘liq õàràjàtlàr, màjburiy to‘lîvlàr,
chiqimlàr  và  àjràtmàlàrning  summàlàri;
• 
jismîniy  shàõslàrning  dàrîmàdlàridàn  îlinàdigàn  sîliq
bo‘yichà imtiyozlàr;
• 
hisîblàb chiqàrilgàn sîliq summàsi;
• 
hàqiqàtdà to‘làngàn sîliq summàsi.
Jismîniy shàõsning jàmi yillik dàrîmàdi to‘g‘risidàgi deklàrà-
tsiyadà jismîniy shàõslàrning jàmi yillik dàrîmàdini deklàràtsiya
qilish  bilàn  bîg‘liq  bîshqà  mà’lumîtlàr  hàm  ko‘rsàtilishi
mumkin.
Jismîniy shàõsning jàmi yillik dàrîmàdi to‘g‘risidàgi dek-
làràtsiya aloqa bo‘limi îrqàli buyurtmà õàt shàklidà, shuningdek,
elektrîn shàkldàgi àõbîrît tàrzidà tàqdim etilishi mumkin.

260
Jismîniy shàõsning jàmi yillik dàrîmàdi to‘g‘risidàgi deklàrà-
tsiya blànklàri sîliq to‘lîvchilàrgà dàvlàt sîliq õizmàti îrgànlàri
tîmînidàn bepul berilàdi.
Jismîniy shàõs tàqdim etgàn jismîniy shàõsning jàmi yillik
dàrîmàdi  to‘g‘risidàgi  deklàràtsiyadà  to‘lànishi  lîzim  bo‘lgàn
jismîniy shàõslàrdàn îlinàdigàn dàrîmàd sîlig‘i summàsining
kàmàyishigà îlib keluvchi õàtîlàr àniqlàngàn tàqdirdà, jismîniy
shàõs deklàràtsiyagà zàrur o‘zgàrishlàr kiritishi shàrt.
Àgàr jismîniy shàõsning jàmi yillik dàrîmàdi to‘g‘risidàgi
deklàràtsiyani o‘zgàrtirish hàqidàgi àrizà jismîniy shàõslàrdàn
îlinàdigàn dàrîmàd sîlig‘ini to‘làsh muddàti tugàgunigà qàdàr
berilsà, sîliq to‘lîvchi Sîliq kîdeksidà belgilàngàn jàvîbgàrlikdàn
îzîd qilinàdi.
Àgàr jismîniy shàõsning jàmi yillik dàrîmàdi to‘g‘risidàgi
deklàràtsiyani o‘zgàrtirish hàqidàgi àrizà jismîniy shàõslàrdàn
îlinàdigàn dàrîmàd sîlig‘ini to‘làsh muddàti tugàgànidàn keyin,
birîq õàtîlàr dàvlàt sîliq õizmàti îrgàni tîmînidàn àniqlàn-
gunigà qàdàr berilsà, sîliq to‘lîvchi sîliqning yetishmàyotgàn
summàsini hàmdà ungà tegishli penani to‘làgàn tàqdirdà, jàvîb-
gàrlikdàn îzîd etilàdi.
Jismîniy shàõs dàvlàt sîliq õizmàti îrgànining tàqdim etilgàn
jismîniy shàõsning jàmi yillik dàrîmàdi to‘g‘risidàgi deklàràtsiyadà
àniqlàngàn õàtîlik to‘g‘risidàgi bildirishnîmàsini îlgàn kun dàvlàt
sîliq  õizmàti  îrgàni  tîmînidàn  õàtîlik  àniqlàngàn  kun  deb
hisîblànàdi.
Dàrîmàdlàr to‘g‘risidàgi dåklàràtsiyani
tàqdim etish tàrtibi
Sîliq to‘lîvchilàr Sîliq kîdeksining 189-mîddàsidà ko‘rsà-
tilgàn  dàrîmàdlàr  bo‘yichà  jàmi  yillik  dàrîmàd  to‘g‘risidàgi
deklàràtsiyani  dîimiy  yashàsh  jîyidàgi  dàvlàt  sîliq  õizmàti
îrgànigà hisîbît yilidàn keyingi yilning 1-àprelidàn kechiktirmày
tàqdim etàdi.
O‘zbekistîn Respublikàsi rezidenti bo‘lgàn chet ellik jismîniy
shàõs  o‘tgàn  sîliq  dàvri  uchun  dàrîmàdlàr  to‘g‘risidà  jîriy
yilning 1-àpreligàchà deklàràtsiya tàqdim etàdi.

261
Chet ellik jismîniy shàõs – O‘zbekistîn Respublikàsining
rezidenti sîliq sîlinishi lîzim bo‘lgàn dàrîmàd keltiràyotgàn
fàîliyatini kàlendàr yili ichidà tugàtgàn và O‘zbekistîn Respub-
likàsi  hududidàn  tàshqàrigà  chiqib  ketàyotgàn  bo‘lsà,  uning
O‘zbekistîn Respublikàsi hududidà turgàn vàqtdà jîriy sîliq
dàvridà hàqiqàtdà îlgàn dàrîmàdlàri to‘g‘risidàgi deklàràtsiya
màzkur jismîniy shàõs O‘zbekistîn Respublikàsi hududidàn
tàshqàrigà  chiqib  ketishidàn  bir  îy  àvvàl  tàqdim  etilishi
lîzim.
Àgàr chet ellik jismîniy shàõs – O‘zbekistîn Respublikà-
sining rezidenti jîriy yilning 1-fevràligà qàdàr dîimiy yashàsh
uchun õîrijgà chiqib ketàyotgàn bo‘lsà, jîriy yil uchun dàrîmàd-
làr bo‘yichà deklàràtsiya tàqdim etilmàydi.
Tàqdim  etish  tàrtibi  dàrîmàdlàr  to‘g‘risidàgi  deklàràtsiya
bo‘yichà hisîblàb chiqàrilgàn jismîniy shàõslàrning dàrîmàdlà-
ridàn îlinàdigàn sîliqni to‘làsh deklàràtsiya tîpshirilgàn pàytdàn
e’tibîràn, o‘n besh kun ichidà àmàlgà îshirilàdi.
Grànt îlgàn jismîniy shàõs dàrîmàdlàr to‘g‘risidàgi deklàrà-
tsiyani tîpshiràyotgàndà grànt bo‘yichà îlingàn dàrîmàd sum-
màsini, jismîniy shàõslàrdàn îlinàdigàn dàrîmàd sîlig‘i miq-
dîrini, shuningdek, O‘zbekistîn Respublikàsi Vàzirlàr Ìàh-
kàmàsi  tîmînidàn  vàkîlàt  berilgàn  fàn  và  teõnîlîgiyalàrni
rivîjlàntirishni  muvîfiqlàshtirish  bo‘yichà  îrgànning  tegishli
õulîsàsini ko‘rsàtàdi.
Ìîl-mulkni ijàràgà berishdàn dàrîmàd îlàyotgàn jismîniy
shàõs  belgilàngàn  tàrtibdà  dàrîmàdlàr  to‘g‘risidàgi  quyidàgi
deklàràtsiyalàrni tàqdim etàdi:
• 
dàstlàbki  deklàràtsiyani  –  shundày  dàrîmàdlàr  yuzàgà
kelgàn kundàn e’tibîràn, bir îy o‘tgàch, besh kunlik muddàtdà,
àgàr  bu  dàrîmàdlàrgà  jismîniy  shàõslàr  dàrîmàdlàrigà  to‘lîv
mànbàyidà sîlinàdigàn sîliq sîlinmàgàn bo‘lsà;
• 
yakuniy  deklàràtsiyani  –  o‘tgàn  sîliq  dàvridàn  keyingi
yilning 15-yanvàrigà qàdàr.
Ìîl-mulkni  ijàràgà  berishdàn  dàrîmàdlàr  îlish  tugàgàn
tàqdirdà  jismîniy  shàõs  dîimiy  yashàsh  jîyidàgi  dàvlàt  sîliq
õizmàti îrgànini bu hàqdà yozmà shàkldà õàbàrdîr qilàdi.

262
Dåklàràtsiya bo‘yichà sîliq to‘làsh tàrtibi
Jismîniy shàõslàr – O‘zbekistîn Respublikàsining rezident-
làri dàrîmàdlàr to‘g‘risidàgi deklàràtsiyaning mà’lumîtlàri àsîsidà
hisîblàb chiqàrilgàn, jismîniy shàõslàrdàn îlinàdigàn dàrîmàd
sîlig‘ini  o‘tgàn  sîliq  dàvridàn  keyingi  yilning  1-iyunidàn
kechiktirmày  to‘làydilàr.
Jismîniy shàõslàr – O‘zbekistîn Respublikàsining rezident-
làri  hisîblàb  chiqàrilgàn  dàrîmàd  sîlig‘ini  õîrijiy  dàvlàtdà
jîylàshgàn  bànk  hisîbvàràg‘idàn  chet  el  vàlutàsidà  to‘làshi
mumkin. Bundà jismîniy shàõslàrdàn îlinàdigàn, milliy vàlutàdà
ifîdàlàngàn  sîliq  jismîniy  shàõslàrdàn  îlinàdigàn  dàrîmàd
sîlig‘i  to‘làngàn  sànàdà  O‘zbekistîn  Respublikàsi  Ìàrkàziy
bànki tîmînidàn belgilàngàn kurs bo‘yichà chet el vàlutàsidà
qàytà hisîblàb chiqilàdi.
Ìîl-mulkni  ijàràgà  berishdàn  dàrîmàdlàr  îlàdigàn  jis-
mîniy shàõslàr jismîniy shàõslàrdàn îlinàdigàn dàrîmàd sîli-
g‘ini  tàqdim  etilgàn  dàstlàbki  deklàràtsiya  àsîsidà  hàr  îydà
dàrîmàd îlingàn îydàn keyingi îyning beshinchi kunigàchà
to‘làydilàr. Yil tugàgàch, jismîniy shàõslàrning dàrîmàdlà-
ridàn îlinàdigàn sîliqning yillik summàsi hàqiqàtdà îlingàn
dàrîmàd bo‘yichà hisîblàb chiqàrilàdi. Bu summà bilàn yil
mîbàynidà to‘làngàn summàlàr o‘rtàsidàgi fàrq kelgusi yilning
15-màrtigàchà sîliq to‘lîvchidàn undirilishi yoki ungà qàytà-
rilishi keràk.
Jismîniy  shàõslàrning  dàrîmàdlàridàn  îlinàdigàn  sîliq
to‘làngàn sànà quyidàgilàrdir:
• 
yuridik shàõslàr yoki jismîniy shàõslàr tîmînidàn bànk-
dàgi hisîbvàràg‘idàn to‘làngàni tàqdirdࠖ ulàrning bànkdàgi
hisîbvàràg‘idàn màblàg‘làr hisîbdàn chiqàrilgàn kun;
• 
jismîniy shàõslàr tîmînidàn nàqd pul màblàg‘làri kiritilgàn
tàqdirdࠖ bànk kàssàsigà màblàg‘làr to‘làngàn sànà.
Dàvlàt sîliq õizmàti îrgànlàri tîmînidàn hisîblàb chiqàri-
làdigàn  jismîniy  shàõslàrdàn  îlinàdigàn  dàrîmàd  sîlig‘ini
to‘làsh to‘lîv õàbàrnîmàsidà ko‘rsàtilgàn muddàtlàrdà àmàlgà
îshirilishi keràk.

263
1. Jismoniy shaxslar qanday soliqni to‘laydilar?
2. Daromad solig‘ining iqtisodiy mohiyati nimadan iborat?
3. Jismoniy shaxslarning daromadiga nimalar kiradi?
4. Daromad solig‘i stavkalarini bayon eting.
5. Daromad solig‘i bo‘yicha qanday imtiyozlar belgilangan?
6. Kimlar daromad solig‘idan ozod qilingan?
7. Daromad solig‘i qanday hisoblab chiqiladi?
8. Deklaratsiyani taqdim etish tartibini bayon eting.
?
:
NAZORAT SAVOLLARI

264
16-bob. TÀDBIRKÎRLIK FÀÎLIYATI BILÀN
SHUG‘ULLÀNUVCHI  JISMÎNIY  SHÀÕSLÀR
UCHUN QÀT’IY BÅLGILÀNGÀN SÎLIQ
16.1. Qàt’iy bålgilàngàn sîliqni to‘lîvchilàr tàrkibi, sîliqqà
tîrtish îbyåkti và sîliq sîlinàdigàn bàzà
Qàt’iy belgilàngàn sîliqni to‘lîvchilàr quyidàgilàrdir:
• 
fàîliyatning àyrim turlàrini tàvsiflîvchi fizik ko‘rsàtkich-
làrdàn  kelib  chiqqàn  hîldà  sîliq  sîlinàdigàn  àyrim  fàîliyat
turlàrini àmàlgà îshiruvchi yuridik shàõslàr và yakkà tàrtibdàgi
tàdbirkîrlàr;
• 
yakkà tàrtibdàgi tàdbirkîrlàr.
16.2. Fàîliyatning àyrim turlàrini àmàlgà
îshiruvchi yuridik shàõslàr và yakkà tàrtibdàgi
tàdbirkîrlàr tîmînidàn qàt’iy bålgilàngàn sîliqni
qo‘llàshning o‘zigà õîs õususiyatlàri
Qàt’iy belgilàngàn sîliq sîlinàdigàn fàîliyat turlàrining ro‘yõàti,
shuningdek,  fàîliyatning  màzkur  turlàrini  tàvsiflîvchi  fizik
ko‘rsàtkichlàr qînun hujjàtlàri bilàn belgilànàdi.
Fàîliyatning  àyrim  turlàrini  tàvsiflîvchi  fizik  ko‘rsàtkich-
làrdàn  kelib  chiqqàn  hîldà  sîliq  sîlinàdigàn  àyrim  fàîliyat
turlàrini àmàlgà îshiruvchi sîliq to‘lîvchilàr fàîliyatning qàt’iy
belgilàngàn  sîliq  to‘làsh  tàtbiq  etilàdigàn  qismigà  dîir  sîliq
sîlishning bîshqà tàrtibini tànlàsh huquqigà egà emàs.
Qàt’iy  belgilàngàn  sîliq  to‘làsh  tàtbiq  etilàdigàn  fàîliyat
bilàn bir qàtîrdà fàîliyatning bîshqà turlàrini àmàlgà îshiruvchi
yuridik shàõslàr fàîliyatning màzkur turlàri bo‘yichà àlîhidà-
àlîhidà hisîb yuritishlàri và umumbelgilàngàn sîliqlàrni to‘làsh-
làri shàrt.
Àsîsiy fàîliyat turi bo‘yichà qàt’iy belgilàngàn sîliqni to‘lîv-
chilàr bo‘lgàn yuridik shàõslàr uchun Sîliq kîdeksidà nàzàrdà
tutilgàn bîshqà dàrîmàdlàrgà sîliq sîlinmàydi, dividendlàr và
fîizlàr, birgàlikdàgi fàîliyatdàn îlingàn dàrîmàdlàr, shuning-
dek, ijàràdàn îlingàn dàrîmàdlàr bundàn mustàsnî.

265
Ìîl-mulkni ijàràgà berishdàn îlingàn dàrîmàdlàrgà Sîliq
kîdeksidà nàzàrdà tutilgàn tàrtibdà umumbelgilàngàn sîliqlàr yoki
yagînà sîliq to‘lîvi jîriy etilàdi.
Fàîliyatning àyrim turlàrini àmàlgà îshiruvchi yuridik
shàõslàr và yakkà tàrtibdàgi tàdbirkîrlàr tîmînidàn
qàt’iy belgilàngàn sîliqni hisîblàb chiqàrish hàmdà
to‘làsh tàrtibi
Qàt’iy belgilàngàn sîliq belgilàngàn fàîliyat turini tàvsiflîvchi
fizik ko‘rsàtkich sîliq sîlinàdigàn îbyektdir. Sîliq sîlinàdigàn
bàzà  fizik  ko‘rsàtkichlàrning  sînidàn  kelib  chiqqàn  hîldà
belgilànàdi.
Qàt’iy belgilàngàn sîliq summàsi sîliq to‘lîvchining kàlendàr
îyidà  ishlàgàn  kunlàri  sînidàn  qàt’i  nàzàr,  sîliq  sîlinàdigàn
bàzà và belgilàngàn stàvkàdàn kelib chiqqàn hîldà àniqlànàdi.
Sîliq dàvri — bir îy.
Qàt’iy belgilàngàn sîliq hisîb-kitîbi sîliq bo‘yichà hisîbgà
îlish jîyidàgi dàvlàt sîliq õizmàti îrgànlàrigà:
• 
yangi tàshkil qilinàyotgàn (bîshlîvchi) sîliq to‘lîvchilàr
tîmînidàn — dàvlàt ro‘yõàtidàn o‘tkàzilgàn kundàn e’tibîràn,
o‘n kundàn kechiktirmày;
• 
fàîliyat  yuritàyotgàn  sîliq  to‘lîvchilàr  tîmînidàn  —
hisîbît yilining 15-yanvàrigàchà tàqdim etilàdi.
Sîliq sîlish îbyekti và ish hàqining eng kàm miqdîri o‘zgàr-
gàn tàqdirdà, sîliq to‘lîvchilàr àniqlik kiritilgàn hisîb-kitîbni
nàvbàtdàgi  to‘lîvni  to‘làsh  muddàtidàn  kechiktirmày  tàqdim
etishlàri shàrt.
Qàt’iy belgilàngàn sîliqni to‘làsh:
• 
yuridik  shàõslàr  tîmînidàn  —  hàr  îydà  hisîbît  îyidàn
keyingi îyning 25-kunidàn kechiktirmày àmàlgà îshirilàdi.
16.3. Yakkà tàrtibdàgi tàdbirkîrlàr tîmînidàn qàt’iy
bålgilàngàn sîliqni qo‘llàshning o‘zigà õîs õususiyatlàri
Yakkà  tàrtibdàgi  tàdbirkîrlàr  yakkà  tàrtibdàgi  tàdbirkîrlik
fàîliyatini  àmàlgà  îshirish  dîiràsidà  qàt’iy  belgilàngàn  sîliq
to‘làsh bilàn bir qàtîrdà quyidàgilàrni to‘làydilàr:

266
1) bîjõînà to‘lîvlàri;
2) yer qà’ridàn fîydàlànuvchilàr uchun sîliqlàr và màõsus
to‘lîvlàr;
3)  suv  resurslàridàn  fîydàlàngànlik  uchun  sîliq  —  suv
resurslàridàn tàdbirkîrlik fàîliyati uchun fîydàlànilgàndà;
4) àksiz sîlig‘i — àksiz to‘lànàdigàn màhsulît ishlàb chiqà-
rilgàndà;
5)  budjetdàn  tàshqàri  Pensiya  jàmg‘àrmàsigà  sug‘urtà  bà-
dàllàri;
6)  dàvlàt  bîji;
7) àvtîtrànspîrt vîsitàlàrini îlgànlik và (yoki) vàqtinchàlik
îlib kirgànlik uchun Respublikà yo‘l jàmg‘àrmàsigà yig‘im.
Àgàr  yakkà  tàrtibdàgi  tàdbirkîrlàr  sîliq  sîlinàdigàn  mîl-
mulkkà và (yoki) yer uchàstkàsigà egà bo‘lsàlàr, Sîliq kîdeksidà
nàzàrdà  tutilgàn  tàrtibdà  jismîniy  shàõslàrning  mîl-mulkigà
sîlinàdigàn sîliqni và (yoki) jismîniy shàõslàrdàn îlinàdigàn
yer  sîlig‘ini  to‘làsh  màjburiyati  ulàrning  zimmàsidà  sàqlànib
qîlàdi.
Àgàr  yakkà  tàrtibdàgi  tàdbirkîr  o‘z  fàîliyatini  muàyyan
muddàtgà to‘õtàtsà, u o‘z fàîliyatini to‘õtàtgunigà qàdàr tàdbir-
kîrlik  subyektini  ro‘yõàtdàn  o‘tkàzuvchi  îrgàngà  fàîliyatni
vàqtinchàlik to‘õtàtish to‘g‘risidà àrizà berish bilàn bir vàqtdà
dàvlàt ro‘yõàtidàn o‘tgànlik to‘g‘risidàgi guvîhnîmàni tîpshiràdi.
Yakkà tàrtibdàgi tàdbirkîrning fàîliyati vàqtinchà to‘õtàtil-
gànligi  yoki  qàytà  tiklàngànligi  to‘g‘risidàgi  àrizàni  îlgàn
tàdbirkîrlik  subyektini  dàvlàt  ro‘yõàtidàn  o‘tkàzishni  àmàlgà
îshiruvchi îrgàn kelgusi ish kuni tugàgunigà qàdàr, sîliq bo‘-
yichà  hisîbgà  îlish  jîyidàgi  dàvlàt  sîliq  õizmàti  îrgànlàrigà
yakkà tàrtibdàgi tàdbirkîrning fàîliyati vàqtinchà to‘õtàtilgànligi
yoki  qàytà  tiklàngànligi  to‘g‘risidà  O‘zbekistîn  Respublikàsi
Dàvlàt  sîliq  qo‘mitàsi  và  O‘zbekistîn  Respublikàsi  Ìîliya
vàzirligi  tîmînidàn  tàsdiqlànàdigàn  shàkldà  àõbîrît  tàqdim
etàdi.
Tàdbirkîrlik subyektini dàvlàt ro‘yõàtidàn o‘tkàzishni àmàlgà
îshiruvchi  îrgànning  yakkà  tàrtibdàgi  tàdbirkîrning  fàîliyati
vàqtinchàlik to‘õtàtilgànligi to‘g‘risidà tàqdim qilingàn và dàvlàt
sîliq õizmàti îrgànlàri tîmînidàn îlingàn àõbîrît yakkà tàrtib-

267
dàgi tàdbirkîr o‘z fàîliyatini àmàlgà îshirmàydigàn dàvr uchun
qàt’iy belgilàngàn sîliqni hisîblàshni to‘õtàtib turish uchun àsîs
bo‘làdi.
21-jàdvàl
Yuridik và jismîniy shàõslàrdàn tàdbirkîrlik fàîliyati àyrim
turlàri bo‘yichà îlinàdigàn qàt’iy bålgilàngàn sîliq stàvkàlàri
Qàt’iy belgilàngàn sîliq tàdbirkîrlik fàîliyati àmàlgà îshiril-
gàn îyning 25-kunidàn kechiktirmày hàr îydà, sîliq to‘lîvchi
dàvlàt ro‘yõàtidàn o‘tkàzilgàn jîy uchun belgilàngàn stàvkàlàr
bo‘yichà to‘lànàdi. Àgàr fàîliyat àmàlgà îshirilgàn jîy uchun
qàt’iy belgilàngàn sîliq stàvkàlàri dàvlàt ro‘yõàtidàn o‘tkàzilgàn
jîy uchun belgilàngàn stàvkàlàrdàn fàrq qilsà, qàt’iy belgilàngàn
sîliq eng yuqîri stàvkà bo‘yichà to‘lànàdi.
16.4. Sàvdî fàîliyatini àmàlgà îshiruvchi yakkà
tàrtibdàgi tàdbirkîrlàr tîmînidàn qàt’iy bålgilàngàn
sîliqni qo‘llàshning o‘zigà õîs õususiyatlàri
Sàvdî fàîliyatini àmàlgà îshiruvchi yakkà tàrtibdàgi tàdbir-
kîrlàr  dàrîmàdlàrni  và  tîvàr  îperàtsiyalàrini  hisîbgà  îlish
registrlàridà dàrîmàdlàr hàmdà àmàlgà îshirilgàn tîvàr îperà-
tsiyalàrining hisîbini yuritishlàri shàrt.
r
/
T
i
r
u
t
t
a
y
il
o
a
F
-
v
o

o
T
r
a
li
h
c
r
u
k
z
a
M
t
a
y
il
o
a
f
-
a
x
i
n
i
r
u
t
-
r
e
t
k
a
r
-
if
i
h
c
v
o
l
-
r
‘
o
k
k
i
z
r
a
l
h
c
i
k
t
a
s
y

t
a
q
h
c
i
k
t
a
s
r
‘
o
k
k
i
z
i
F
g
n
e
(
i
s
a
k
v
a
t
s
q
il
o
s
n
a
g
n
a
li
g
l
e
b
n
u
h
c
u
k
il
r
i
b
a
g
i
q
a
h
h
s
i
m
a
k
)
a
d
r
a
l
r
o
d
q
i
m
il
a
r
r
a
k
t
n
e
k
h
s
o
T
i
r
h
a
h
s
-
t
a
y
o
li
V
i
g
a
d
r
a
l
r
a
l
r
a
h
a
h
s
,
r
a
l
n
a
m
u
T
-
m
u
j
u
h
s
,
n
a
d
a
l
q
o
l
h
s
i
q
i
r
a
l
y
o
j
.
1
t
r
o
p
s
n
a
r
t
o
t
v
A
i
n
i
r
a
l
a
ti
s
o
v
t
a
d
d
u
m
a
q
s
i
q
i
r
a
l
y
o
j
h
s
a
l
q
a
s
k
i
d
i
r
u
Y
r
a
l
s
x
a
h
s
n
a
g
a
ll
a
g
E
n
o
d
y
a
m
m
1
(
2
)
1
,
0
6
0
,
0
4
0
,
0
.
2
n
i
y
‘
o
r
a
l
a
l
o
B
i
r
a
lt
a
m
o
t
v
a
a
v
k
i
d
i
r
u
Y
y
i
n
o
m
s
ij
r
a
l
s
x
a
h
s
-
n
a
l
z
o
h
i
J
-
n
i
r
‘
o
n
a
g
i
n
o
s
r
a
l
)
a
d
k
il
r
i
b
(
0
,
3
0
,
2
0
,
1

268
Dàrîmàdlàrni và tîvàr îperàtsiyalàrini hisîbgà îlish registr-
làri quyidàgilàrdir:
• 
chàkànà sàvdî fàîliyati bilàn shug‘ullànuvchi yakkà tàrtib-
dàgi tàdbirkîrning dàrîmàdlàr và tîvàr îperàtsiyalàrini hisîbgà
îlish  dàftàri;
• 
tîvàr  cheklàri  dàftàri.
Dàrîmàdlàrni và tîvàr îperàtsiyalàrini hisîbgà îlish registr-
làrining shàkli O‘zbekistîn Respublikàsi Dàvlàt sîliq qo‘mitàsi
tîmînidàn  tàsdiqlànàdi.
Dàrîmàdlàrni và tîvàr îperàtsiyalàrini hisîbgà îlish registr-
làri  yakkà  tàrtibdàgi  tàdbirkîrni  sîliq  bo‘yichà  hisîbgà  îlish
jîyidàgi dàvlàt sîliq õizmàti îrgànlàri tîmînidàn yakkà tàrtib-
dàgi tàdbirkîrning àrizàsi àsîsidà ro‘yõàtdàn o‘tkàzilàdi.
Dàrîmàdlàr và tîvàr îperàtsiyalàrini hisîbgà îlish registr-
làri îõirgi yozuv kiritilgàn pàytdàn e’tibîràn, besh yil mîbày-
nidà  yakkà  tàrtibdàgi  tàdbirkîrdà  sàqlànàdi  và  ulàr  ràqàm-
làngàn, ið o‘tkàzib bîg‘làngàn hàmdà tegishli dàvlàt sîliq õiz-
màti îrgànining muhri bilàn tàsdiqlàngàn bo‘lishi keràk.
Yakkà tàrtibdàgi tàdbirkîr fàîliyati to‘g‘risidàgi hisîbîtlàr
sîliq bo‘yichà hisîbgà îlish jîyidàgi dàvlàt sîliq õizmàti îrgàn-
làrigà:
• 
sàvdî fàîliyatini àmàlgà îshiruvchi yakkà tàrtibdàgi tàdbir-
kîrlàr tîmînidàn, bundàn tijîràt fàîliyati uchun mo‘ljàllàngàn
tîvàrlàr  îlib  kiràdigàn  yakkà  tàrtibdàgi  tàdbirkîrlàr  mus-
tàsn yilning hàr bir chîràgi yakunlàri bo‘yichà hisîbît chî-
ràgidàn keyingi îyning 10-kunidàn kechiktirmày;
• 
tijîràt fàîliyati uchun mo‘ljàllàngàn tîvàrlàrni îlib kiràdigàn
yakkà tàrtibdàgi tàdbirkîrlàr tîmînidàn — hàr îyning yakunlàri
bo‘yichà hisîbît îyidàn keyingi îyning 10-kunidàn kechiktirmày
tàqdim etilàdi.
Sîliq to‘lîvchining kàlendàr îyidà ishlàgàn kunlàri sînidàn
qàt’i  nàzàr,  qàt’iy  belgilàngàn  sîliq  tàdbirkîrlik  fàîliyatining
turi và sîliq to‘lîvchining fàîliyatni àmàlgà îshirish jîyigà qàràb,
belgilàngàn stàvkàlàr bo‘yichà to‘lànàdi.
Fàîliyatning bir nechà turi bilàn shug‘ullànuvchi sîliq to‘lîv-
chilàr qàt’iy belgilàngàn sîliqni fàîliyatning hàr bir turi uchun
màzkur turdàgi fàîliyatgà nisbàtàn belgilàngàn stàvkàlàr bo‘yi-
chà àlîhidà-àlîhidà to‘làydilàr.

269
Qàt’iy belgilàngàn sîliqni hisîblàb chiqàrish sîliq bo‘yichà
hisîbgà îlish jîyidàgi dàvlàt sîliq õizmàti îrgànlàri tîmînidàn
àmàlgà îshirilàdi.
1. Tadbirkorlik faoliyati bilan shug‘ullanuvchi jismoniy shaxslar qanday
soliq to‘lashadi?
2. Yuridik shaxslar va yakka tartibdagi tadbirkorlarni soliqqa tortishning
o‘ziga xos xususiyatlari.
3.  Savdo  bilan  shug‘ullanuvchi  yakka  tadbirkorlar  qanday  soliqqa
tortiladi?
4.  Yuridik  shaxs  hisoblanmagan  yakka  tartibdagi  tadbirkorlarga
belgilangan soliq stavkalari.
5. Soliq davri xususida nimalarni bilasiz?
?
:
NAZORAT SAVOLLARI

270
17-bob. TRÀNSPÎRT VÎSITÀLÀRIGA BÅNZIN,
DIZÅL YOQILG‘ISI VÀ GÀZ ISHLATGANLIK
UCHUN OLINADIGAN SÎLIQ
17.1. Trànspîrt vîsitàlàrigà bånzin, dizål yoqilg‘isi và gàz
ishlàtgànlik uchun îlinàdigàn sîliqni to‘lîvchilàr,
sîliqqà tîrtish îbyåkti, bàzàsi
Trànspîrt vîsitàlàriga benzin, dizel yoqilg‘isi và gàzni chàkànà
reàlizàtsiya qilishni àmàlgà îshiruvchi yuridik shàõslàr trànspîrt
vîsitàlàrigà  benzin,  dizel  yoqilg‘isi  và  gàz  ishlàtgànlik  uchun
îlinàdigàn sîliqni to‘lîvchilàrdir.
Sîliq sîlish îbyekti và bàzàsi quyidàgilàrdàn ibîràt:
• 
trànspîrt vîsitàlàri uchun benzin, dizel yoqilg‘isi và gàzni
chàkànà reàlizàtsiya qilish sîliq sîlish îbyektidir;
• 
trànspîrt vîsitàlàri uchun benzin, dizel yoqilg‘isi và gàzning
nàturà hîlidàgi reàlizàtsiya qilingàn hàjmi sîliq sîlinàdigàn
bàzàdir.
Ushbu sîliq bo‘yichà sîliq dàvri quyidàgilàrdir:
• 
mikrîfirmàlàr và kichik kîrõînàlàr uchun — yil chîràgi;
• 
mikrîfirmàlàr và kichik kîrõînàlàr jumlàsigà kirmàydigàn
sîliq to‘lîvchilàr uchun — bir îy.
17.2. Trànspîrt vîsitàlàrigà bånzin, dizål yoqilg‘isi và
gàz ishlàtgànlik uchun îlinàdigàn
sîliq stàvkàsi
Trànspîrt vîsitàlàrigà benzin, dizel yoqilg‘isi và gàz ishlàtgànlik
uchun îlinàdigàn sîliqning 2013-yilgi chegàràlàngàn stàvkàlàri
quyidàgichà belgilàngàn:

271
23-jàdvàl
Sîliqni hisîblàb chiqàrish, sîliq hisîb-kitîblàrini
tàqdim etish và sîliq to‘làsh tàrtibi
Trànspîrt vîsitàlàrigà benzin, dizel yoqilg‘isi và gàz ishlàtgànlik
uchun îlinàdigàn sîliq sîliq sîlinàdigàn bàzàdàn và belgilàngàn
stàvkàlàrdàn kelib chiqqàn hîldà hisîblàb chiqàrilàdi.
Sîliq summàsi quyidàgi fîrmulà bo‘yichà hisîblànàdi:
N = V · St,
bu  yårdà,
N — hisîblàb yozilgàn sîliq;
V — jismîniy shàõslàrgà sîtilàyotgàn benzin, dizel yoqilg‘isi
yoki gàzning nàturàl ifîdàdàgi hàjmi;
St – sîliq stàvkàsi.
Trànspîrt  vîsitàlàrigà  benzin,  dizel  yoqilg‘isi  và  gàz
ishlàtgànlik uchun îlinàdigàn sîliq summàsi chàkànà nàrõgà
qo‘shimchà  ràvishdà  belgilànàdi,  sîtib  îluvchigà  berilàdigàn
chekdà àlîhidà qàtîrdà ko‘rsàtilàdi hàmdà reàlizàtsiya qilinàyotgàn
benzin, dizel yoqilg‘isi và gàz uchun màblàg‘làrni îlish bilàn
bir vàqtdà undirilàdi.
à
g
i
r
à
l
à
ti
s
î
v
t
r
î
p
s
n
à
r
T
à
v
i
s

g
li
q
o
y
l
å
z
i
d
,
n
i
z
n
å
b
n
u
h
c
u
k
il
n
à
g
t
à
l
h
s
i
z
à
g
q
il
î
s
n
à
g
i
d
à
n
il
î
i
s
a
k
v
a
t
s
q
il
o
S
,
n
i
z
n
å
b
n
u
h
c
u
i
r
à
l
à
ti
s
î
v
t
r
î
p
s
n
à
r
T
i
s

g
li
q
o
y
l
å
z
i
d
m
‘
o
s
0
4
2
n
u
h
c
u
r
ti
l
1
n
u
h
c
u
i
r
à
l
à
ti
s
î
v
t
r
î
p
s
n
à
r
T
z
à
g
n
a
g
li
r
it
l
u
y
u
s
m
‘
o
s
5
6
1
n
u
h
c
u
r
ti
l
1
n
u
h
c
u
i
r
à
l
à
ti
s
î
v
t
r
î
p
s
n
à
r
T
z
à
g
n
a
g
li
q
i
s
m
1
3
m
‘
o
s
0
0
2
n
u
h
c
u
Benzin, dizel yoqilg‘isi va gaz ishlatganlik uchun
chegaralangan soliq stavkalari

272
17.3. Trànspîrt vîsitàlàrigà bånzin, dizål yoqilg‘isi và gàz
ishlàtgànlik uchun îlinàdigàn sîliq hisîbini yuritish
tàrtibi và uni to‘làsh muddàtlàri
Òransport vositalariga benzin, dizel yoqilg‘isi va gaz ishlat-
ganlik uchun olinadigan soliq summasi transport vositalari uchun
yoqilg‘i quyish shoxobchalari orqali realizatsiya qilinadigan ben-
zin, dizel yoqilg‘isi va gazning narxida hisobga olinadi.
Òransport vositalariga benzin, dizel yoqilg‘isi va gaz ishlatganlik
uchun olinadigan soliqning hisob-kitobi joriy o‘n kunlik to‘lovlar
hisobga olingan holda yoqilg‘i quyish shoxobchalari joylashgan
yerdagi  davlat  soliq  xizmati  organlariga  har  chorakda,  soliq
davridan keyingi oyning 25-kunidan kechiktirmay, yil yakunlari
bo‘yicha esa yillik moliyaviy hisobot topshiriladigan muddatda
taqdim etiladi.
Òransport vositalariga benzin, dizel yoqilg‘isi va gaz ishlatganlik
uchun olinadigan soliqni to‘lash transport vositalari uchun benzin,
dizel yoqilg‘isi va gaz realizatsiya qilingan oyning o‘n kunligi tuga-
ganidan keyingi uchinchi kunidan kechiktirmay, yoqilg‘i quyish
shoxobchalari joylashgan yerda har o‘n kunda amalga oshiriladi.
1. Jismoniy shàõslàrni soliqqà tortishning qànday huquqiy àsoslàri
màvjud?
2. Jismoniy shàõslàrdàn mol-mulk solig‘i qàndày tàrtibdà undirilàdi?
3. Jismoniy shàõslàrdàn dàromàd solig‘ini kimlàr undiràdi?
4. Jismoniy shàõslàrning yår solig‘ini hisoblàsh tàrtibi qàndày?
5. Qàt’iy bålgilàngàn soliqni joriy etishdàn màqsàd nimà?
6.  Jismoniy  shàõslàrdàn  olinàdigàn  qàt’iy  bålgilàngàn  soliqning
stàvkàlàrini kim bålgilàydi?
7. Jismoniy shàõslàrning mulkiy dàromàdlàrigà nimàlàr kiràdi?
?
:
NAZORAT SAVOLLARI

273
FOYDALANILGAN  ADABIYOTLAR
1. O‘zbekiston Respublikasining Konstitutsiyasi. T., «O‘zbe-
kiston»,  1992.
2. O‘zbekiston Respublikasining Soliq kodeksi. Rasmiy nashr.
O‘zbekiston Respublikasi Adliya vazirligi. T., «Adolat», 2010.
3. I.A. Karimov.  O‘zbekiston iqtisodiy islohotlarni chuqur-
lashtirish yo‘lida. T., «O‘zbekiston», 1995.
4. O‘zbekiston Respublikasi Prezidenti I.A. Karimovning
2012-yilning asosiy yakunlari va 2013-yilda O‘zbekistonni ijti-
moiy-iqtisodiy rivojlantirishning ustuvor yo‘nalishlariga bag‘ish-
langan O‘zbekiston Respublikasi Vazirlar Mahkamasining maj-
lisidagi «Bosh maqsadimiz — keng ko‘lamli islohotlar va mo-
dernizatsiya yo‘lini qat’iyat bilan davom ettirish» mavzusidagi
ma’ruzasi. «Xalq so‘zi» gazetasi, 2013-yil, 19-yanvar.
5.  I.A. Karimov. O‘zbekiston XXI asr bo‘sag‘asida: xavfsizlikka
tahdid,  barqarorlik  shartlari  va  taraqqiyot  kafolatlari.  T.,
«O‘zbekiston», 1997.
6.  I.A.  Karimov.  Bizning  bosh  maqsadimiz  —  jamiyatni
demokratlashtirish va yangilash, mamlakatni modernizatsiya va
isloh etishdir. «Xalq so‘zi» gazetasi, 2005-yil 29-yanvar.
7. I.A. Karimov. Erishilgan yutuqlarni mustahkamlab, yangi
marralar  sari  izchil  harakat  qilishimiz  lozim.  «Xalq  so‘zi»
gazetasi, 2006-yil 11-fevral.
8. I.A.  Karimov.  Mamlakatimiz  taraqqiyotining  qonuniy
asoslarini mustahkamlash faoliyatimiz mezoni bo‘lishi darkor.
«Xalq so‘zi» gazetasi, 2006-yil 25-fevral.

274
9.  I.A. Karimov. Yangilanish va barqaror taraqqiyot yo‘lidan
yanada izchil harakat qilish, xalqimiz uchun farovon turmush
sharoiti yaratish — asosiy vazifamizdir. «Xalq so‘zi» gazetasi,
2007-yil 13-fevral.
10. I.A. Karimov. O‘zbekistonning 16 yillik mustaqil taraqqiyot
yo‘li. T., «O‘zbekiston» NMIU, 2007.
11. I.A. Karimov. Inson manfaatlari ustuvorligini ta’min-
lash — barcha islohot va o‘zgarishlarimizning bosh maqsadidir.
«Xalq so‘zi» gazetasi, 2008-yil 9-fevral.
12. I.A. Karimov. Mamlakatimizni modernizatsiya qilish va
yangilashni izchil davom  ettirish — davr talabi. «Xalq so‘zi»
gazetasi, 2009-yil 14-fevral.
13.  I.A.  Karimov.  Jahon  moliyaviy-iqtisodiy  inqirozi,
O‘zbekiston sharoitida uni bartaraf etishning yo‘llari va choralari.
T., «O‘zbekiston» NMIU, 2009.
14. I.A. Karimov. Mamlakatimizda demokratik islohotlarni
yanada  chuqurlashtirish  va  fuqarolik  jamiyatini  rivojlantirish
konsepsiyasi (O‘zbekiston Respublikasi Oliy Majlisi Qonunchilik
palatasi va Senatining qo‘shma majlisidagi ma’ruza). «Xalq so‘zi»
gazetasi, 2010-yil 12-noyabr.
15. I.A. Karimov. Asosiy vazifamiz — Vatanimiz taraqqiyoti va
xalqimiz farovonligini yanada yuksaltirishdir. T., «O‘zbekiston»
NMIU, 2010.
16.  I.A. Karimov. Mamlakatimizni modernizatsiya qilish yo‘lini
izchil  davom  ettirish  —  taraqqiyotimizning  muhim  omilidir.
«Xalq so‘zi» gazetasi, 2010-yil 8-dekabr.
17.  I.A.  Karimov.  Barcha  reja  va  dasturlarimiz  Vatanimiz
taraqqiyotini  yuksaltirish,  xalqimiz  farovonligini  oshirishga
xizmat qiladi. «Xalq so‘zi» gazetasi, 2011-yil 22-yanvar.
18. I.A. Karimov. Demokratik islohotlarni yanada chuqurlashti-
rish va fuqarolik jamiyatini shakllantirish — mamlakatimiz taraq-
qiyotining asosiy mezonidir. T., «O‘zbekiston» NMIU, 2011.

275
19. I.A. Karimov. 2012-yil — Vatanimiz taraqqiyotini yangi
bosqichga ko‘taradigan yil bo‘ladi. T., «O‘zbekiston» NMIU, 2012.
20.  O‘zbekiston  Respublikasi  Prezidentining  2012-yil  25-
dekabrdagi  «O‘zbekiston  Respublikasining    2013-yilgi  asosiy
makroiqtisodiy ko‘rsatkichlari prognozi va Davlat budjeti para-
metrlari to‘g‘risida»gi PQ 1887-sonli Qarori. www.lex.uz.
21. Soliqqa oid qonun hujjatlaridagi yangiliklar. T., «NORMA»,
2012.
22. O‘zbekiston Respublikasi Prezidenti I.A. Karimovning
2011-yilda  mamlakatimizni  ijtimoiy-iqtisodiy  rivojlantirish
yakunlari va 2012-yilga mo‘ljallangan eng muhim ustuvor yo‘na-
lishlarga bag‘ishlangan O‘zbekiston Respublikasi Vazirlar Mahka-
masining majlisidagi «2012-yil — Vatanimiz taraqqiyotini yangi
bosqichga ko‘taradigan yil bo‘ladi» mavzusidagi ma’ruzasini o‘rga-
nish bo‘yicha o‘quv qo‘llanma. T., «O‘qituvchi» NMIU, 2012.
23. O‘zbekiston Respublikasi Prezidenti Islom Karimovning
2010-yilda  mamlakatimizni  ijtimoiy-iqtisodiy  rivojlantirish
yakunlari  va  2011-yilga  mo‘ljallangan  eng  muhim  ustuvor
yo‘nalishlariga bag‘ishlangan O‘zbekiston Respublikasi Vazirlar
Mahkamasining majlisidagi «Barcha reja va dasturlarimiz Vatanimiz
taraqqiyotini yuksaltirish, xalqimiz farovonligini oshirishga xizmat
qiladi» mavzusidagi ma’ruzasini o‘rganish bo‘yicha o‘quv-uslubiy
majmua. T., «Iqtisodiyot», 2011.
24. A. Vahobov, A. Jo‘rayev. Soliqlar va soliqqa tortish. Darslik.
T., «Sharq», 2009.
25. A. Vahobov, Z. Sirojiddinova. O‘zbekiston Respublikasining
Davlat budjeti. T., TMI, 2002.
26. M.I. Alimardonov, Q.N. To‘xsanov.  Soliq nazariyasi. T.,
O‘zbekiston  Yozuvchilar  uyushmasi  Adabiyot  jamg‘armasi
nashriyoti, 2005.
27. Q.A. Yahyoyev. Soliq. T., «Mehnat», 1997.
28. Q.A. Yahyoyev.  Soliqqa tortish nazariyasi va amaliyoti. Darslik.
T., «Fan va texnologiyalar», 2003.

276
29. T. Malikov. Soliqqa tortishning dolzarb masalalari. T.,
2000.
30.  X.Ð.  Ñàáèðîâ,  A.A.  Ôàòòàõîâ,  O.Í.  Èìèíîâ.
Íàëîãîîáëîæåíèå ìàëîãî è ñðåäíåãî áèçíåñà â Ðåñïóáëèêå
Óçáåêèñòàí. T., «Moliya», 2000.
31. Íàëîãè è íàëîãîîáëîæåíèå. Ó÷åáíèê. Ïîä ðåä.
È.À. Ìàéáóðîâà. M., «ÞÍÈÒÈ-ÄÀÍÀ», 2008.
32. È.Â. Íèêóëêèíà. Îáùàÿ òåîðèÿ íàëîãîîáëîæåíèÿ. Ó÷åá.
ïîñîá. M., «ÝÊÑÌλ, 2010.
33. Ä. Ðèêàðäî. T. I. Ñî÷èíåíèÿ. Íà÷àëî ïîëèòè÷åñêîé
ýêîíîìèêè  è  íàëîãîîáëîæåíèÿ.  Ïåð.  ñ  àíã.  M.,
«Ãîñïîëèòèçäàò», 1990.
34. Ñ.Ã. Ïåïåëÿåâ. Îñíîâa íàëîãîâîãî ïðàâà.  M., 1995.
35. Ä.Ã. ×åðíèê. Íàëîãè â ðûíî÷íîé ýêîíîìèêå. Ì., «Ôè-
íàíñ», 1992.
36.  È.À. Äðîææèíà, Á.Ã. Ìàñëîâ. Íàëîãîâûå ñèñòåìû
çàðóáåæíûõ ñòðàí.  M., «Äåëî è ñåðâèñ», 2008.
37. Â. Áîëäðåâ. Ôèíàíñ êàïèòàëèçìà.  M., «Ôèíàíñ», 1987.
38. È.Ã. Ðóñàêîâà è äð. Íàëîãè è íàëîãîîáëîæåíèå. M.,
«ÞÍÈÒÀ», 1998.
39.  L.V. Xvan. Soliq huquqi. T., «Konsaudit inform», 2001.
40. Sh. Gataullin. Soliqlar va soliqqa tortish. T., 1996.
41. È. Ìàëìèãèaí. Íàëîãè êàê ýëåìåíò ôèíàíñà. Ïåðåâîä
ñ àíã. M., 1997.
42. B.Y. Hodiyev, A.Sh.Bekmurodov, B.K. To‘xliyev. O‘zbekiston
Respublikasi Prezidenti Islom Karimovning «Jahon moliyaviy-
iqtisodiy inqirozi, O‘zbekiston sharoitida uni bartaraf etishning
yo‘llari  va  choralari»  nomli  asarini  o‘rganish  bo‘yicha  o‘quv
qo‘llanma. T., «Iqtisodiyot», 2009.
43. T. Malikov, N. Haydarov. Budjet (tizimi, tuzilmasi, ja-
rayoni). O‘quv qo‘llanma. T., «Iqtisod-moliya», 2008.
44. B.K. To‘xliyev, O.A. Yusupov, A.T. Ag‘zamov, Q.N. To‘x-
sanov. Soliqlar va soliqqa tortish. O‘quv qo‘llanma. T., 2007.

277
45.  Å.Ñ.  Ìèòþêîâà.  Íàëîãîâîå  ïëàíèðîâàíèå:  àíàëèç
ðåàëüíûõ ñõåì. M., «ÝÊÑÌλ, 2011.
46. Ñ.Ñ. Ìîë÷àíîâ. Íàëîãè: ðàñ÷åò è îïòèìèçàöèÿ. M.,
«ÝÊÑÌλ, 2010.
47. Íàëîãè è íàëîãîîáëîæåíèå. Ó÷åáíèê.  Ïîä ðåä.
È.À. Ìàéáóðîâà. 2-å èçä., ïåðåð. è äîï. M., «ÞÍÈÒÈ-ÄÀÍÀ»,
2010.
48. B. Toshmuradova.  Soliq munosabatlarini optimallashtirish.
O‘quv qo‘llanma. T., TMI, 2005.
49. T. Malikov. Soliqqa tortishning dolzarb masalalari. T., 2000.
50. Temur tuzuklari. T., 1993.
51. «O‘zbekiston iqtisodiyoti» statistik ma’lumotlar to‘plami.
T., O‘zbekiston Respublikasi Iqtisodiyot vazirligi, 2011.
52.  www.lex.uz  
Download 1,59 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   20   21   22   23   24   25   26   27   28




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish