Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti

Katla gumhcla.
Buyuk siymolar, a l l o m a l a r hayot i va tariximiz, 
b u y u k shar q m a d a n i y a t i bi l an t a n i s h t i r i s h n i d a v o m ettirish.
N a v o i y n i n g b u y u k n i ut af a kki r , d av l at a r b o b i bo' l ganl i gi h a ­
qi da m a ' l u m o t berish. U n i n g o d o b - a x l o q q a , t ar bi ya g a oid, bol al ar 
yos hi ga m o s asarlari bi l an t ani sht irish.
N a v o i y n i n g d u n y o xalqlari t a n i y d i g a n b u y u k s h o i r ekanligi,
u n i n g o ' z b e k a d a b i y tiliga asos solganligi h a q i d a hi koya qilib b e ­
rish. O r a d a n 600 yil o ‘t g an b o klsa h a m , u n i n g asarlari o ‘z q a d -
rini y o ‘q ot m a g a n l i g i , s h u k u n g a c h a d u n y o d a g i k o kpl ab tillarga 
t arj ima qilinganligini aytish.
N a v o i y n i n g x a l q p a r v a r i n s on b o i g a n l i g i , xa!q u c h u n kerakli 
i n s h o o t l a r q u r d i r g a n l i g i , x a l q h a m u n i j u d a s ev i b , h u r m a t
qilganligi h a q i d a gapi ri b berish.
Al i shcr N a v o i y n o m i n i a b a di yl a s ht i r i s h m a q s a d i d a 0 ‘z b c -
ki st ondagi
s h a h a r , m u z e y , t eat r, k u t u b x o n a , i st ir ohat b o g ‘i va 
k o ' c h a l a r N a v o i y n o m i b i lan atalishi h a q i d a m a ’l u m o t berish.
Buyuk i ns onl ar: A l - B e r u n i y , Ibn S i n o , U l u g ‘bek, B ob ur ,
K a m o l i d d i n B e h z o d h a q i d a m a ’l u m o t ber ish.
An’anaviy bayr aml ar. N a v r o ‘z bayr ami b a h o r faslida o ‘tkaziladi. 
U hijriy hi sob b o ' y i c h a 2 1 - m a i t g a to*g‘ri k e l a di va yangi yi lni ng 
b o s h l a n i s h i h i s o b l a n a d i . IIgari m u s u l m o n x a l q l a r i N a v r o V .
b a y r a m i n i k e n g n i s h o n l a g a n l i k l a r i , k c y i n c h a l i k bu b a y r a m n i
n is honl as h t a q i q l a n g a n i h a q i d a q i s q a c h a s o ' z l a s h . 0 ‘z b ek i st o n
must aqi l davlat d e b e ’i on qi l i ngach, b u b a y r a m q a y t a tiklanganligi 
va endi li kda N a v r o kz milliy b a y r a m l a r i m i z d a n biri d e b sanali shi
h aqi da m a ’l um o t berish. Q a d i m i y m i l l i y - ma v s u m i y b a y r am sayillari 
bi l an bolalarni t an i s ht i r i s h orqali u l a r d a q a d r i y a t l a r i m i z g a ni s- 
b a t a n m u h a b b a t n i s hakl l ant i ri s h. S h akl va m a z m u n i j i h a t i d a n
xilma-xil boMgan sayillarni n i u n t a z a m r a vi s h d a tashkil qilib turish. 
Mas al an: kat t a sayi! ( b o y c h e c h a k , o n a y e r s a x ov at i , gilos, o l m a )
va qu sh l ar h a m d a gul lar b a y r a mi va b o s h q a l a r . B u l a rd a n t as hqar i,
6 — Q. Shodiycvn 
8 1

---

b o l a l a r g a m i l l i v m a r o s i m l a r : t o ‘y, m a ' r a k a l a r va b o s h q a l a r
t o ‘g ‘risida t u s h u n c h a bcrish.
Bu u s u l l a r b o l a l a r l ug‘at i ni bovi t ishga, t arbi yachi n u t q i d a n
ker akl i s o ‘z l a r n i a j r a t i b o l i s h g a , s h u n i n g d e k , o ‘z n u t q l a r i d a
ega l l agan s o ‘z la r ini i shlata ol ishga y o r da r n beradi.
S h u n i n g u c h u n b i r us l u b i y ot ni n g o ‘z i d a bi r v a q t d a b i r n e c h a
u s l u b d a n f o y d a l a n i l a d i , a m m o s h u l a r d a n bi t tasi as os i y usul 
h i s obl ana di . Q u y i d a biz l ug‘at i shi ning bi r n e c h a usullarini k o ' r i b
c hi qa mi z:
1 . Y a n g i y o k i qiyin s o ‘zni a yt ib b c r i s h . Bu usul b o l a l a r
l ug‘at i ni b o y i t i s h n i n g faol u s ul lar i dan hi sobl anadi .
B e l gi la ngan s o ‘zni t arbi ya chi s h u n d a y talafTuz etishi kerakki, 
b o l a l a r u n i o ' z i a r i b i l m a g a n h o l d a i d r o k e t s i n l ar ( aytsi nl ar ).
T a r b i ya ch i a y t i l a y o t g an yangi yoki qi yi n s o ‘zni nu t q o qi mi da gi
b o s h q a s o ' z l a r g a n i s b a t a n s e k i n r o q s u r ’a t d a t al af f uz q i ladi . 
A m m o s o ‘z n i b o ‘g ‘i n l a b a y t i s h m u t l a q o y a r a m a y d i . S o ‘zni
b o ‘g ‘i nga a j r a t i b a y t is h — a d a b i y t al affuz m c ’yorini b u z a d i , u 
o g ‘zaki n u t q u c h u n xarakterli e ma s . S o kzni sekin t alaffuz ctish 
kerak, a m m o o r f o e p i k t o m o n d a n t o ‘g ‘ri b o l i s h i lozim.
2. O b y e k t n i k o ‘r s a t i s h . S o ‘z ni a yt is h k o ‘p i n c h a o b y e k t n i
k o ‘r s a t i s h b i l a n b o g ' l a n a d i . ( „ Q a r a n g l a r , j a v o n n i n g i c h i d a
t ok c h a l a r i b o r ' \ de y d i t arbi ya chi , j a v o n eshigini o c h a y o t i b va uni 
k o ' r s a t i b . )
3. S o ‘zni t a n i s h s o ' z yoki t ani sh s i noni m bilan a lma s hl ir i sh
va q a r a m a - q a r s h i m a ' n o l i s o ‘z, t ani s h a n t o n i m bilan t aqqosl ash.
M a s a l a n , a k v a r i u m — shi sha yashi k. u n d a bal i ql ar vashaydi, u l ar
bizga s h i s h a o r qa l i yaxshi k o ‘rinadi.
4. Ya ng i y ok i qiyin so' z n i g a p d a i shl at is h. Masalan: ( r a mva y 
s o ‘zini o ' z l a s h t i r i s h d a t arbi ya chi s h u n d a y deydi: „ Y o ' l o v c h i l a r
t r a m v a y n i n g o r q a c s hi g i d a n c h i q i s h a d i “ va hokaz o.
5. S o ‘zni t a k r o r l a s h . Ayt i l gan yangi yoki qiyin s o ‘zni bol al ar
xot i rasi da m u s t a h k a m l a s h u c h u n t arbi ya chi m as h g ' u l o t d a v o n i i d a
bi r n e c h a m a r t a h a m m a b o l a l a r bilan j o ' r b o l i b t akrorlaydi.
B u n d a y t a k r o r l a s h b o l al a r n in g n u t q faolligini oshi radi , xotirasini 
m u s t a h k a m l a y d i . Bi roq b u n d a y u s u l d a n bol al arga t ovush talaf- 
fuzi qi yi n b o ' l g a n s o ‘zl ar ni t a k r o r la t i s h da foydalani lsa yaxshi na -
tija ber adi ( t r ol l ey bu s , m o t o ro l le r , t e r m o m e t r va boshqal ar ).
T a r b i y a c h i t o m o n i d a n t a k r o r l a s h u c h u n n a n i u n a si fat i da 
aytilgan s o ‘z a n i q boMishi va t a x m i n a n q u y i d ag i ch a t us hu n t i ri sh
bilan b o s hq ar i l i s h i kerak: „ H o z i r h a m m a m i z birgalikda bu s o ‘zni

---

ay t is hni o ‘r ga na mi z. Bu s o ‘z ni m e n bilan bi rga o ‘r t a c h a ovozd a 
a y t i n g “ . T a r b i ya ch i a y r i m b o l a l a r s o kzni q a n d a y t al af fuz eta- 
y o t g a n ü g i n i d i q q a t b i l a n t i n g l a y d i , k e r a k b o i s a , n a m u n a n i
t ak ro r l as hi m u m k i n .
N a m u n a n i t a k r o r l a s h d a t ar bi ya chi bol al ar ga: „ D i q q a t bilan 
t i nglang, bu s o ‘zni y a n a t a k r o r l a y m a n “ , d e b ayt i sh i kerak.
6. S a v o l b e r is h . Bu u s u l d a n bol a l u g ‘a t i n i fa ol l asht iri sh 
m a qs a d i d a foydalaniladi. D o i m t o ‘g ‘ridan t o ‘g ‘ri s av ol lar berishdan 
f o y d a l a n i l m a s d a n , bal ki j a v o b q a y t a r i s h g a y o r d a m b e r u v ch i
savol l ar berish harn m u m k i n . Ma s al an : K o p t o k o kn g t o m o n d a m i
yoki c h a p t o m o n d a m i ?
7. S o kz n in g k e lib c h i q i s h i n i t u s h u n t i r i s h . B a ' z i h o l l a r d a
b o l a l a r n i n g s o ‘zga b o l g a n qi zi qi sh i ni k u c h a y t i r i s h m a q s a d i d a
u n i n g keiib chi qi shi ni ( e t i m o l o g i y a s i n i) t u s h u n t i r i s h h a m katta 
a h a mi y a t g a ega, Bu u s ul d a n k o kp roq katta g u r u h l a r d a s o kz m a ' n o -
sini c h u q u r t u s h u n i b ol i s h, s o kzga qi zi qi s hni t a r b i y a l a s h m a q ­
s ad i d a foydalaniladi. M a s a l a n : Bolalar, n i m a u c h u n y u k a v t o m o -
bili y u k t as huvchi deyi l adi ?
8 . M u r a k k a h s o kz l a r n i h o s i l q i lis h . B u u s u l m a k t a b g a
t ayy or l ov g u r u h i d a q o ‘l l aniladi. Bol al ar bi l an n i u r a k k a b s o ‘zlarni 
(yangi s o kz n l ) hosil qilish u s t i d a m a s h q qi li na di . Bol al arga bir, 
ikki s o ‘z da n yangi s o kz hosi l qilish takl i f etiladi. M a s a l a n ,