Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti



Download 6,53 Mb.
Pdf ko'rish
bet39/142
Sana14.07.2022
Hajmi6,53 Mb.
#796675
1   ...   35   36   37   38   39   40   41   42   ...   142
Bog'liq
Q.shodiyeva. bolalar-nutrini-ostirish

Katla gumhcla.
Buyuk siymolar, a l l o m a l a r hayot i va tariximiz, 
b u y u k shar q m a d a n i y a t i bi l an t a n i s h t i r i s h n i d a v o m ettirish.
N a v o i y n i n g b u y u k n i ut af a kki r , d av l at a r b o b i bo' l ganl i gi h a ­
qi da m a ' l u m o t berish. U n i n g o d o b - a x l o q q a , t ar bi ya g a oid, bol al ar 
yos hi ga m o s asarlari bi l an t ani sht irish.
N a v o i y n i n g d u n y o xalqlari t a n i y d i g a n b u y u k s h o i r ekanligi,
u n i n g o ' z b e k a d a b i y tiliga asos solganligi h a q i d a hi koya qilib b e ­
rish. O r a d a n 600 yil o ‘t g an b o klsa h a m , u n i n g asarlari o ‘z q a d -
rini y o ‘q ot m a g a n l i g i , s h u k u n g a c h a d u n y o d a g i k o kpl ab tillarga 
t arj ima qilinganligini aytish.
N a v o i y n i n g x a l q p a r v a r i n s on b o i g a n l i g i , xa!q u c h u n kerakli 
i n s h o o t l a r q u r d i r g a n l i g i , x a l q h a m u n i j u d a s ev i b , h u r m a t
qilganligi h a q i d a gapi ri b berish.
Al i shcr N a v o i y n o m i n i a b a di yl a s ht i r i s h m a q s a d i d a 0 ‘z b c -
ki st ondagi
s h a h a r , m u z e y , t eat r, k u t u b x o n a , i st ir ohat b o g ‘i va 
k o ' c h a l a r N a v o i y n o m i b i lan atalishi h a q i d a m a ’l u m o t berish.
Buyuk i ns onl ar: A l - B e r u n i y , Ibn S i n o , U l u g ‘bek, B ob ur ,
K a m o l i d d i n B e h z o d h a q i d a m a ’l u m o t ber ish.
An’anaviy bayr aml ar. N a v r o ‘z bayr ami b a h o r faslida o ‘tkaziladi. 
U hijriy hi sob b o ' y i c h a 2 1 - m a i t g a to*g‘ri k e l a di va yangi yi lni ng 
b o s h l a n i s h i h i s o b l a n a d i . IIgari m u s u l m o n x a l q l a r i N a v r o V .
b a y r a m i n i k e n g n i s h o n l a g a n l i k l a r i , k c y i n c h a l i k bu b a y r a m n i
n is honl as h t a q i q l a n g a n i h a q i d a q i s q a c h a s o ' z l a s h . 0 ‘z b ek i st o n
must aqi l davlat d e b e ’i on qi l i ngach, b u b a y r a m q a y t a tiklanganligi 
va endi li kda N a v r o kz milliy b a y r a m l a r i m i z d a n biri d e b sanali shi
h aqi da m a ’l um o t berish. Q a d i m i y m i l l i y - ma v s u m i y b a y r am sayillari 
bi l an bolalarni t an i s ht i r i s h orqali u l a r d a q a d r i y a t l a r i m i z g a ni s- 
b a t a n m u h a b b a t n i s hakl l ant i ri s h. S h akl va m a z m u n i j i h a t i d a n
xilma-xil boMgan sayillarni n i u n t a z a m r a vi s h d a tashkil qilib turish. 
Mas al an: kat t a sayi! ( b o y c h e c h a k , o n a y e r s a x ov at i , gilos, o l m a )
va qu sh l ar h a m d a gul lar b a y r a mi va b o s h q a l a r . B u l a rd a n t as hqar i,
6 — Q. Shodiycvn 
8 1


b o l a l a r g a m i l l i v m a r o s i m l a r : t o ‘y, m a ' r a k a l a r va b o s h q a l a r
t o ‘g ‘risida t u s h u n c h a bcrish.
Bu u s u l l a r b o l a l a r l ug‘at i ni bovi t ishga, t arbi yachi n u t q i d a n
ker akl i s o ‘z l a r n i a j r a t i b o l i s h g a , s h u n i n g d e k , o ‘z n u t q l a r i d a
ega l l agan s o ‘z la r ini i shlata ol ishga y o r da r n beradi.
S h u n i n g u c h u n b i r us l u b i y ot ni n g o ‘z i d a bi r v a q t d a b i r n e c h a
u s l u b d a n f o y d a l a n i l a d i , a m m o s h u l a r d a n bi t tasi as os i y usul 
h i s obl ana di . Q u y i d a biz l ug‘at i shi ning bi r n e c h a usullarini k o ' r i b
c hi qa mi z:
1 . Y a n g i y o k i qiyin s o ‘zni a yt ib b c r i s h . Bu usul b o l a l a r
l ug‘at i ni b o y i t i s h n i n g faol u s ul lar i dan hi sobl anadi .
B e l gi la ngan s o ‘zni t arbi ya chi s h u n d a y talafTuz etishi kerakki, 
b o l a l a r u n i o ' z i a r i b i l m a g a n h o l d a i d r o k e t s i n l ar ( aytsi nl ar ).
T a r b i ya ch i a y t i l a y o t g an yangi yoki qi yi n s o ‘zni nu t q o qi mi da gi
b o s h q a s o ' z l a r g a n i s b a t a n s e k i n r o q s u r ’a t d a t al af f uz q i ladi . 
A m m o s o ‘z n i b o ‘g ‘i n l a b a y t i s h m u t l a q o y a r a m a y d i . S o ‘zni
b o ‘g ‘i nga a j r a t i b a y t is h — a d a b i y t al affuz m c ’yorini b u z a d i , u 
o g ‘zaki n u t q u c h u n xarakterli e ma s . S o kzni sekin t alaffuz ctish 
kerak, a m m o o r f o e p i k t o m o n d a n t o ‘g ‘ri b o l i s h i lozim.
2. O b y e k t n i k o ‘r s a t i s h . S o ‘z ni a yt is h k o ‘p i n c h a o b y e k t n i
k o ‘r s a t i s h b i l a n b o g ' l a n a d i . ( „ Q a r a n g l a r , j a v o n n i n g i c h i d a
t ok c h a l a r i b o r ' \ de y d i t arbi ya chi , j a v o n eshigini o c h a y o t i b va uni 
k o ' r s a t i b . )
3. S o ‘zni t a n i s h s o ' z yoki t ani sh s i noni m bilan a lma s hl ir i sh
va q a r a m a - q a r s h i m a ' n o l i s o ‘z, t ani s h a n t o n i m bilan t aqqosl ash.
M a s a l a n , a k v a r i u m — shi sha yashi k. u n d a bal i ql ar vashaydi, u l ar
bizga s h i s h a o r qa l i yaxshi k o ‘rinadi.
4. Ya ng i y ok i qiyin so' z n i g a p d a i shl at is h. Masalan: ( r a mva y 
s o ‘zini o ' z l a s h t i r i s h d a t arbi ya chi s h u n d a y deydi: „ Y o ' l o v c h i l a r
t r a m v a y n i n g o r q a c s hi g i d a n c h i q i s h a d i “ va hokaz o.
5. S o ‘zni t a k r o r l a s h . Ayt i l gan yangi yoki qiyin s o ‘zni bol al ar
xot i rasi da m u s t a h k a m l a s h u c h u n t arbi ya chi m as h g ' u l o t d a v o n i i d a
bi r n e c h a m a r t a h a m m a b o l a l a r bilan j o ' r b o l i b t akrorlaydi.
B u n d a y t a k r o r l a s h b o l al a r n in g n u t q faolligini oshi radi , xotirasini 
m u s t a h k a m l a y d i . Bi roq b u n d a y u s u l d a n bol al arga t ovush talaf- 
fuzi qi yi n b o ' l g a n s o ‘zl ar ni t a k r o r la t i s h da foydalani lsa yaxshi na -
tija ber adi ( t r ol l ey bu s , m o t o ro l le r , t e r m o m e t r va boshqal ar ).
T a r b i y a c h i t o m o n i d a n t a k r o r l a s h u c h u n n a n i u n a si fat i da 
aytilgan s o ‘z a n i q boMishi va t a x m i n a n q u y i d ag i ch a t us hu n t i ri sh
bilan b o s hq ar i l i s h i kerak: „ H o z i r h a m m a m i z birgalikda bu s o ‘zni


ay t is hni o ‘r ga na mi z. Bu s o ‘z ni m e n bilan bi rga o ‘r t a c h a ovozd a 
a y t i n g “ . T a r b i ya ch i a y r i m b o l a l a r s o kzni q a n d a y t al af fuz eta- 
y o t g a n ü g i n i d i q q a t b i l a n t i n g l a y d i , k e r a k b o i s a , n a m u n a n i
t ak ro r l as hi m u m k i n .
N a m u n a n i t a k r o r l a s h d a t ar bi ya chi bol al ar ga: „ D i q q a t bilan 
t i nglang, bu s o ‘zni y a n a t a k r o r l a y m a n “ , d e b ayt i sh i kerak.
6. S a v o l b e r is h . Bu u s u l d a n bol a l u g ‘a t i n i fa ol l asht iri sh 
m a qs a d i d a foydalaniladi. D o i m t o ‘g ‘ridan t o ‘g ‘ri s av ol lar berishdan 
f o y d a l a n i l m a s d a n , bal ki j a v o b q a y t a r i s h g a y o r d a m b e r u v ch i
savol l ar berish harn m u m k i n . Ma s al an : K o p t o k o kn g t o m o n d a m i
yoki c h a p t o m o n d a m i ?
7. S o kz n in g k e lib c h i q i s h i n i t u s h u n t i r i s h . B a ' z i h o l l a r d a
b o l a l a r n i n g s o ‘zga b o l g a n qi zi qi sh i ni k u c h a y t i r i s h m a q s a d i d a
u n i n g keiib chi qi shi ni ( e t i m o l o g i y a s i n i) t u s h u n t i r i s h h a m katta 
a h a mi y a t g a ega, Bu u s ul d a n k o kp roq katta g u r u h l a r d a s o kz m a ' n o -
sini c h u q u r t u s h u n i b ol i s h, s o kzga qi zi qi s hni t a r b i y a l a s h m a q ­
s ad i d a foydalaniladi. M a s a l a n : Bolalar, n i m a u c h u n y u k a v t o m o -
bili y u k t as huvchi deyi l adi ?
8 . M u r a k k a h s o kz l a r n i h o s i l q i lis h . B u u s u l m a k t a b g a
t ayy or l ov g u r u h i d a q o ‘l l aniladi. Bol al ar bi l an n i u r a k k a b s o ‘zlarni 
(yangi s o kz n l ) hosil qilish u s t i d a m a s h q qi li na di . Bol al arga bir
ikki s o ‘z da n yangi s o kz hosi l qilish takl i f etiladi. M a s a l a n ,

Download 6,53 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   35   36   37   38   39   40   41   42   ...   142




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish