Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti


balandlik, yaxshi, yoniort



Download 6,53 Mb.
Pdf ko'rish
bet34/142
Sana14.07.2022
Hajmi6,53 Mb.
#796675
1   ...   30   31   32   33   34   35   36   37   ...   142
Bog'liq
Q.shodiyeva. bolalar-nutrini-ostirish

balandlik, yaxshi, yoniort
va 
h ok a z o la r ) o ‘z l as h t i ri b ol i shlariga y o r d a m beradi.
Bol a b i r y o s h g a t o l g a n d a faol Iug‘ati t e z o ‘sadi. Bola ayt adi - 
g a n s o ' z l a r n i n g m i q d o r i b i rd a ni g a or t ib ket adi . B o l an i ng k a t ta l ar
n ut qi ga t a q l i d qi l ishi yangi s o ‘zlarni bilib ol is hi da katta a h a m i y a t
kasb et adi . E n d i u k a t t al ar n i ng so 'z la ri ga ongl i ravishda, u n i n g
m a ' n o s i g a t u s h u n i b t aql i d qila bos hl aydi . Ikki yos hga ki r g anda 
u n i n g nu t q i m a ’n ol i b o l a boshl aydi . N a r s al a r n i o ‘z n o m i bilan 
a t ay b os h l ay di . C h u n o n c h i ,
vov-vov — kuchuk, m iyov-m iyov —
mushuk, chiq-chiq — soat
va h o kaz ol a r . E n d i bol a „ B u n i m a ? ,
N o m i n i m a ? “ d e g a n savollar b e r a boshl ay di . Bu savollar u n i n g
o ‘t a s i nchkovl igi , m i y a s i d a nar s a bi l an u n i n g n o m i ( y a ’ni s o kz) 
o ‘rtasida y a n g i b o g ' l a n i s h l a r p a y d o boMganl i gi dan dalolatdir.
Da st labki p a y t d a b o l a n ar sal arni bi l di r uvchi s o kzlarni k o kp- 
roq i s h l at sa, k e y i n c h a l i k i s h - h a r a k a t n i n g n o m i n i b i l d i r u vc h i
so ' z l a r n i h a m i sh l at a boshl aydi . Ikki y os hg a t o ‘lgan b ol ani ng s o kz 
boyligi 250 — 3 0 0 t a g a yet adi . U c h y os h g a q a d a m q o ‘yishi bilan 
u n i n g l u g ‘a t i d a f a z o v i y m u n o s a b a t l a r n i b i l d i r u v c h i
orqada,
yuqorida, pa std a , yon da
kabi b a ' z i s o ‘z l a r p a y d o b o kla boshl aydi .
U c h y o s h n i n g o xi ri ga b o r g a n d a bol a t ev a r ak -a tr of i da g i kishilar- 
ni ng n ut qi ni t o b o r a m u k a m m a l r o q t u s h u n a d i g a n b o ‘iadi, ul ar ni ng 
aytib b e r g a n h i k o y a l a r i n i , ki chi k s h e ’rlarni, a s hul a va er takl arni
di qq a t bi l an t i n gl ay di , yangi s o ‘zlarni o kzlasht i ri b boradi. Ka t-
t al arga: B u n i n g n o m i n i m a ? N i m a u c h u n ? N e g a s h u n d a y ?
Q a y e r d a ? Q a y e r g a k et di ? Q a y e r d a n ke l ga n? N i m a d a n yasalgan? 
kabi savol l arni b er a d i . S h u l a r asosi da u c h y os h g a t o' I ga n b o l a ­
ni ng l uglat boyl i gi 1000 t a d a n 1200 t a g a c h a , olti y a s ha r b o l an i n g
s o ‘z mi qd o ri 3 — 3,5 m i n g ta g a c h a yetadi. D e m a k , b o g ‘c h a yoshi - 
dagi d a v r d a u n i n g s o ‘z boyligi j u d a t e z ort adi . B o g ' ch a y os hi da 
b o l a n i n g n u t q i m i q d o r j i h a t i d a n g i n a y angi s o ‘zl ar hisobiga boyib 
q o l m a y , balki sifat j i h a t i d a n h a m a n c h a t ako mi ll as hadi . M a s a -
lan, yasli y o s h i d a g i b ol al ar j u d a k am s o ‘z boyligiga ega b o ‘lib, 
ayr i m t o v u s h l a m i ( r - l , s h - s , j - z kabi) yaxshi farqlay ol maydi lar.
B o g kc h a y os h i d a g i b o l al a r esa b u n d a y t o v u s h l a r n i n g k o ‘pchiligini 
a n i q va r a v s h a n t al af fu z ct a oladi l ar, s o ‘zlarni g ap l a r t arki bi da 
t o ‘g ‘ri q o ‘llab, t o ‘g kri j u m l a l a r t u z a ol adi l ar. A n i m o b o g ‘c h a
yos hi dagi b o l a l a r n i n g h a m m a s i d a h a m s o kz boyliklari m i q d o r
j i h a t i d a n b i r xil boMmaydi . S o ‘z t o ‘p l a m i n i n g bi r xil m i q d o r d a
boMishi b o l a t a r b i y a l a n a y o t g a n oila shar oi t iga, oila a ' z o l ar i n i n g
70


m a d a n i y saviyasiga, t as hqi m u h i t t a ’siriga b o g i i q d i r . B a ’zi oila- 
l ar da bo l a n u t q i n i n g o ‘sishi bi l an ma x su s s h u g ' u l l a n a d i l a r , y a ’ni 
ul arg a yangi -ya n gi b u y u m l a r n i k o ‘rsatadil ar, u l a r n i n g n o ml ar i ni
a y t a d i l a r , u b il an t urli i s h - h a r a k a t l a r n i b a j a r i b k o ' r s a t a d i l a r ,
b ol an i n g s anoqs i z savollariga e r i n m a y j a v ob b e r a d i l a r , o ‘zlari bilan 
k o ‘c h a g a ay la n g an i olib chi q a d i l ar , t e v a r a k - a t r o f , m u h i t bilan 
t a n i s h t i r a d i l a r . K i t o b d a g i i i l u s t r a t s i y a l a r y u z a s i d a n s u h b a t -
lashadilar, k i ch i k - ki ch i k s h e ' r l a r , hi koya va e r t a k l a r o ‘qib b e r a ­
d i l ar va hokaz o. B u n d a y s h a r oi t d a t ar b i y al an a y o t g a n bolalar lug‘ati 
t a l a b eti l gan s o lz m i q d o r i g a ega b o' l a d i . U l a r kelgusi faoliyatga 
( m a k t a b va u n d a n keyingi faoliyatga) t a y y o r b o ‘lishadi, y a' ni
yetarli s o ‘z m i q d o r i g a , n u t q n i n g sifat j i h a t d a n t a ko m i l l a s h g a n
darajasiga ega b o ‘lishadi. B a ’zi oilalarda esa b ol a n ut q i n i ng o'sishiga 
e ' t i b o r ber il maydi . A n a s h u n i n g natijasida b o g ‘c h a yoshi dagi b o ­
l al ar s o kz boyligi o ‘rt asi da sezilarli farq k o ‘z g a y a q q o l t ashl anadi.
2- §. B o lalar bog‘chasida lu g 4a t ishining 
vazifalari va mazm uni
Bol al ar b o g ‘c h a s i d a l u g ‘a t ishi — bu b o l a l a r n i n g faol l ug‘atini 
ul arga n o t a n i s h yoki qiyi n s o lzlar hi sobi ga rejali kengaytirishdir.
M a ’Iumki, m a k t a b g a c h a t ar bi ya yoshi dagi b o l a l a r n i n g lug'atini 
kengayti r ish bi r v a q t n i n g o ' z i d a t e v a r a k - a t r o f d a g i voqel i k bilan 
tanishtirish va u n g a t o ‘g ‘ri m u n o s a b a t d a boMishni t arbiyalash bilan 
q o ‘shib olib boriladi.
Biz o ‘z flkrlarimizni g a p orqali i fo d al a y mi z. G a p s o' z l ar d an
tuziladi. S o ‘z esa t i lning quri l i sh materialidir. S h u n i n g u c h u n h a m
s o ‘zni b i l m a y t u r i b , t i lni bilish m u m k i n e m a s . N u t q i m i z d a
i shlatiladigan s o kz l a r n i n g h a m m a s i t i l i m i z n i n g l u g ‘at boyligini
y a ' n i leksikasini tashkil etadi. Leksi ka s o kzi y u n o n c h a leksis s o lzi- 
d a n ol ing an b o' l i b , u s o ‘z d e g a n i n a ' n o n i bi ldi r adi .
H a r bi r s o ‘z d a q u y i d a g i l a r m u h i m a h a m i y a t g a ega: 1) lining 
a h a m i y a t i yoki m a ’nosi; 2) s o ‘zn in g t o v u s h t arki bi ; 3) u n i n g
m o rf ol ogi k tuzilishi. B o l a l a r bi l an l ug‘at i s hi ni t ashki l e t ga nda
s o ' z n i n g m a n a s hu u c h t a t o m o n i g a e ’t i b o r b e r i s h kerak.
Bol al ar b o g ‘c h a s i d a l u g ‘at ishi ning a n i q vazifalari bolalarni 
p r e d m e t l a r n i n g q i s m l a r i n i , r a nglari ni , h a j m i n i f a r ql as hga o ‘r- 
g a t i s h d a n iborat. S h u a s o s d a gavda q i s m l a r i n i ( b o s h , qoMlar, 
o yoql ar , b u r u n , o g ‘iz, k o ‘zl ar va h ok az o) , h a j m n i (katta, kichik) 
va ranglarni (qizil, sariq, k o l k, yashil) b i l di r uv c hi s o ‘zl ar bol aning 
lug'atiga kiritiladi.


Ikki y o s h n i n g oxi ri da o ' x s h a s h p r e d m e t l a r n i , n a r s a - b u y u m -
larni 
( m a s a l a n , m u s h u k n i u n i n g rangi, kattaligidan q a t ’i n a z a r
t ani sh) bi tt a s o ‘z bilan aytishga, b i r gur uhda gi buyuml ar ni bo s hqa 
g ur uhd a gi b u y u m l a r d a n rangi, k at t al igi dan q a t ’i na z ar ( k o p t o k ni
s h a r d a n , p i y o l a n i s t a k a n d a n va h o k a z o ) farqlashga o' r gat il adi.
U c h y o s h d a n b o s h l a b b o l a l u g ‘ati k a t t a l a r va o ‘zi s h a x s a n
m u n o s a b a t d a b o ‘l adigan u y - r o ‘z g ko r b u yn m l a r i n o m i n i , k o ' c h a d a ,
b o g ‘d a , x i y o b o n d a v a b o s h q a j o y l a r d a ( t r a n s p o r t v o si tal ar i . 
qurilishlar, o ‘simliktar, h a y v on l a r va h o k az o) k o krgan pre dme t la r
nomi ni bildiruvchi s o' zlar bilan boyiydi.
Bol a o ‘zi m u n o s a b a t d a boMadi gan b u y u m l a r n i n g q i s mi ni
(dasta, c h o y n a k n i n g q o p q o g ki; yeng, c h o ' n t a k , t ug ma l ar , t u g m a
teshigi, y o q a v a h o k a z o l a r n i ) , s hakl i ni (shar, kubik, a yl a n a) ,
m e v a - s a b z a v o t j a r n i n g mazasi ni (shi ri n, n o r d o n , mazali, b e m a z a ,
a c h c h i q ) , k u n n i n g q i s m l a r i n i ( e r t a l a b , k u n d u z i , k e c h q u r u n )
bi l dir uvchi s o ‘z l a r hisobiga l ug‘at boyligi kengayadi.
T o ‘rt y o s h l i b o l a l a r h a m m a b u y u m l a r n i , j i h o z l a r n i , turli 
t r a n s p o r t v o s i t a l a r i n i n g n o m i n i a n i q aytadilar. B ul ar da n t as h- 
qari: 1) b u y u m l a r n i n g h a jmi ni , d e t al l ar i n i n g kat t a- ki chi kl igi ni
fa rql ashni b i l d i r u v c h i ( k a t t a r o q , katta, k i ch ki n a , k i c h k i n a r o q ,
keng, k e n g r o q , u z u n , u z u n r o q , y o ‘g ‘o n , i ngi chka kabi);
2) b u y u m l a r n i n g j o y l a s h i s h o ‘ r n i n i ( o kn g d a , c h a p d a ,
o ‘rtasida, o r q a s i d a , yaqi n i d a , y o n i d a ) , k u n qi s mlari ni va u l ar n i n g
belgilarini ( e r t a l a b , k e c h q u r u n , kcc hasi , s ah a r , s hor n, xuf t o n ,
q o r o n g ' i , y o r u g 4 kabi);
3) b u y u m l a r n i n g fizik si fat l arini ( y u m s h o q , q at t i q , issiq, 
s o v u q, si lliq, t i p - t i n i q , g ‘a d i r - b u d u r , y a lt ir oq va h o k a z o l a r ) ,
xusu si yat lari ni (eriydi, iviydi, yirtiladi kabi) bi ldiruvchi s o 'z la r
h a m u l a r l u g ‘at ini boyitadi.
I . 
B o l a l a r n i n g lu g ‘atini bo y itish . Bol al ar l ug‘atini boyitish 
d e g a n d a , b i z , u l a r n i n i u s t a q i l o lz l a s h t i r i s h l a r i u c h u n q i y i n
b o ' l g a n y a n g i s o ' z l a r b i l a n m u n t a z a m t a n i s h t i r i b b o r i s h n i
t u s h u n a m i z . B o l a l a r l ug'atini boyi t ish ishi u c h y o ' n a l i s h d a olib 
borilishi m u m k i n :
1. S e ki n -a s t a l i k bilan m i q d o r i oitib boradigan b u y u m l a r va 
hodi sal ar b il an tanisht irib borish.
2. T e v a r a k - a t r o f i m i z n i o ‘r a b t u r g a n p r e d m e t l a r va h o d i -
s a l ar ni n g n o m i n i , sifatini, xusus i yat lari ni , ul ar n i n g o ‘z a r o m u -
n o s ab a tl a r i n i bi l di r uvch i s o ‘z l ar ni kiritish.


3. 
Fred met í a rn i n g belgilariga q a r a b f a rq l as h va u m u m l a s h -
tirish asosi da b o s h l a n g ' i c h t u s h u n c h a l a r n i b i l d i r u vc h i so' z l a r ni
kiritish.
Lu g' a t ni bo yi ti sh ishi ning u c h y o ‘nal i sh i b o ‘y i c h a olib b o r i -
ladigan ish h a m m a g u r u h l a r u c h u n t aal l uql i b o klib, faqat m a z m u n
j i h a t d a n fa r q q i l a d i . M a s a l a n , t a b i a t
h o d i s a l a r i , b u y u m l a r ,
ijti moi y ha y o t hodi sal ar i va h o k a z o l a r b i l a n t an i s h t i r i s hd a ish 
m a z m u n i n i n g o d d i y d a n m u r a k k a b g a bor i shi b i lan turli g u r u h l a r d a
o kz a ro farq qiladi.
Ikki yoshli b o l a l a r b o g ' c h a d a , u y d a m u n o s a b a t d a b o ' l a d i g a n
b u y u m l a r n i n g , k i y i m - k e c h a k l a r , m e b e l l a r , i d i s h - t o v o q l a r ,
o ‘y i n c h o q l a r va h o k a z o l a r n i n g n o m l a r i n i bilib ol adi l ar. E n d i u l a r
m a i s h i y - x o ‘jal i k va o ‘yi n f a oii yatl ar ida f o y d a l a n i l a d i g a n a y r i m
b u y u m l a r va u l a r b il an baj ar i l adi gan h a r a k a t l a r n i n g n o m l a r i n i
bilib oiishlari kerak.
Bu y o s h da u l a r n i n g n a r s a - b u y u m l a r t o ‘g ‘risidagi bi l iml ari
c h u q u r l a s h i b va m u s t a h k a m l a n i b b o r a d i , e n d i u l a r o ‘x s h a s h
b u y u m l a r n i bel gi l ari ga q a r a b f a r q l a s h g a o ‘r gati l adi va b u n i n g
nat i j asi da u l a r l u g ‘ati 

Download 6,53 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   30   31   32   33   34   35   36   37   ...   142




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish