Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti

Mashg'ulotning borishi.
Tar biyachi bolalarga o ‘y i n c ho q solingan

---

x a l t a c h a n i k o ' r s a t a d i va s h u n d a y dcy di : , ,B u ajoyib x a l t a c h a .
K o ‘r a yli k-chi , u n i n g i chi da n i m a l a r b o r e k a n “ . Q o ‘g ‘i r c h o q n i n g
b os hi ni x al t ac h a i c h i d a n bi roz c h i q a r a d i va yashi radi. S o ‘n g r a
q o ‘g ‘i r c h o q n i x a h a c h a i c h i d a n o l i b , u n i n g n o m i n i a y t a d i
( „ M a n a — q o kg ki r c h o q " ) , u bilan t urli h a r a k a t l a r n i bajarib, b u
h ar ak a t la r n i s o ‘z l a r bilan i fodal ab b o r a d i . ( Q o lg ‘i rc h oq kel yapt i .
Q o ‘g ki r c h o q o ' t i r i b d i . ) S o ‘ng xal ta i c h i d a n k u c h u k c h a o ky i n -
c h o g ‘ini ol adi va s h u n d a y deydi: „ B u k u c h u k c h a . K u c h u k c h a
vovullaydi — v o v- vo v. K u c h u k c h a y u g u r a d i “ . S h u t ari qa x a l t a c h a
ichidagi b o s h q a o ‘y i n c h o q l a r n i n g n o m i b i l a n bo l al ar t ani sht ir il adi
va turli h a r a k a t l a r bajarib ko' rsat il adi . M a s h g ku l ot n i ng oxi ri da h a r
bi r bol aga m a s h g ' u l o t d a t ani sht ir il ga n o ky i n c h o q l a r d a n b i t t a d a n
b e r i b c h i q i l a d i , b o l a l a r e s a o ‘y i n c h o q l a r b i l a n b a j a r i l g a n
h ar ak at la r n i t akror laydi lar.
Y u q o r i d a b a y o n e t i l gan o ‘y i n - m a s h g ‘u l o t l a r d a n t a s h q a r i ,
, , 0 ‘z i n g o c h “ , „ M a s h i n a d a o ' y i n c h o q l a r n i s ay r q i l d i r a m i z “ , 
„ P i r a m i d a J a r b i lan o ' y n a s h “ va h o k a z o o ‘yi n)arni tashkil e t i s h
mumkin.
1 y o s h d a n 1 y o s h - u 6 o y l i k k a c h a b o klg an b o l a l a r b i l a n
o ktkaziladigan o ‘y i n - m a s h g 4ulo tla r. Bu y o s h d a n ut q n i rivojlantirish 
b o ' y i c h a quyi dagi vazifalar a m a l g a o sh i ri ladi : n u t q n i t u s h u n i s h
mal ak a s i ni rivojlantirish; t aql i d qilish qob i l i ya ti n i rivoj l ant i ri sh;
l u g ‘at i ni b o y i t i s h ; a t r o f d a g i l a r b i l an n u t q i y m u l o q o t n i s h a k l -
lantirish. 1 y o s h d a n 1 y o s h -u 6 o y l i k k a c h a b o ' l g a n bol al ar n u t q i n i
r i v o j l a n t i r i s h n i n g m u h i m v a z i f a l a r i d a n biri — k a t t a l a r n u t q i n i
t u s h u n i s h n i va u n g a t aqlid qi l ishni r i v o j l an t i r i s h da n i bo r a t d i r.
„ B o l a l a r b o g ‘c h a s i d a t a ' l i m - t a r b i y a d a s t u r i “ d a b o l a l a r g a
t a n i s h t i r i l i s h i l o z i m b o ‘l gan p r e d m e t l a r ( k i y i m l a r , m e b e l l a r ,
i d i s h - t o v o q l a r , o ' y i n c h o q l a r v a h. k . ) v a u l a r n i n g n o m i n i
bi l dir uvchi s o ‘z! ar (o d di y h a r a k a t n o m i n i bi l dir uvchi s o kz l a r )
r o ‘yxati k o ‘rsatilgan. Bu y o s h d a a t r of d a g i l ar n ut qi ga taqlid qi l ishni
r i voj la nt ir i sh i m k o n i y a t l a r i o ‘s g a n l i g i n i h i s o b g a ol ib, n u t q n i
ri v o j l an t i ri s h b o ‘y i c h a m a s h g ‘u l o t l a r m a z m u n i h a m m u r a k -
kabl ashi b b or a d i . Q u y i d a biz o ‘tkazi l i shi l o z i m b o l g a n o ky i n -
m a s h g ku l o t l a r da n b i r nec has i ni misol t a r i q a s i d a k o krsatib o ' t a m i z .
Q o ‘g ‘irchoq bilan m a sh g ‘ulot. T a r b i ya ch i bolalarni gi l am us t iga 
(atrofiga k o ' r p a c h a solinib, o' r t a ga x o n t a x t a q o ‘yishi h a m m u m k i n )
o ‘tqi zadi , o ‘zi o ‘r t a d a o ' t i r a d i . B o l a l a r g a d i q q a t bilan, t o kp o l o n
q i l m a s d a n o ‘t i r i s h n i , g u r u h g a k i m n i d i r o l i b kel i shi ni a y t a d i .
S o ‘n g r a o q c h o y s h a b g a o ' r a l g a n q o ‘g ‘i r c h o q n i o l i b k e l a d i .

---

Q o ‘g ‘i r c h o q n i b o l a l a r g a k o ' r sa t ib , s h u n d a y deydi : „Bol al ar . b u
k i m ? ( C h o y s h a b n i seki n - a st al i k bilan o c h a d i . ) A h m a d , b u kirn? 
B eh z o d , b u k i m ? B u M a x s u m a . M a x s u m a bi zga m e h m o n boMib 
k e l i b di “ . Q o ‘g ‘i r c h o q q a m u r o j a a t qi l adi : „ M a x s u m a , b i z n i n g
bolalarga qar agi n. M a n a G a v h a r , S h u hr a t , B e hzod, Lobar, Nigina. 
Q a r a , u l ar q a n d a y yaxshi bol al ar . ul ar x o n t a x t a atrofiga sol ingan 
k o ' r p a c h a d a j i m g i n a , t a r t i b l i o ' t i r i s h i b d i . M e n u l a r n i n g
t ar b iy a ch i si ma n . M e n h a m k o ‘r pa ch a u s ti da o ‘t i r i bma n. Sen h a m
m e n i n g y o n i m d a , k o ‘r p a c h a u st ida o ' t ir i sh ni x o h l ay s an m i ? Kel, 
M a x s u m a , o ‘tir. B ol al ar , kelinglar, h a m m a m i z : „ M a x s u m a , kel, 
o ‘tir, d e y m i z “ . J i m o ' t i r g a n , i nd a ma s , k a m g a p bolalarga mur oj aa t
etib, s h u n d a y d ey d i : „ S a l i m , M a x s u m a g a : kel, o ‘tir, deb a y t g i n “ . 
S o ‘ngra t a r b i y a c h i q o ‘g ‘i r c h o q ni o ‘tirgan b o l a l a r d a n h a r bi ri ni ng 
y o n i g a o l i b b o r i b : „ M a x s u m a n i n g k o ‘zl ar i , b u r n i , q o ‘llari, 
oyoql ar i q a n i , k o ‘r s a t “ , — d e b so' raydi .
A g a r b o l a t a r b i y a c h i b er g a n t op sh i ri qn i u d d a l a y o l m as a . u 
v a q t d a b o l a n i n g k o ‘r s at ki ch b a r m o g ‘ini u s hl ab , q o ‘g ‘i r c h o q n i n g
b u r n i , k o ‘ziari v a h o k a z o l a r i n i k o ‘rsatadi v a bi r v a qt n i n g o ' z i d a
„ M a n a M a x s u m a n i n g b ur ni . M a n a b u M a x s u m a n i n g q o l l a r i
( k o kzlari). Bu M a x s u m a n i n g oyoql ari “ d e b o lzi h a m aytadi. So' ngr a 
h a r bi r b o l aga a l o h i d a m u r o j a a t etib, s h u n d a y savollarni beradi: 
„ F a r r u x , s e n g a q o ‘g ‘i r c h o q n i b e r a y m i ? Ber i ng, d e b a y t g i n “ . 
M a s h g ‘u l o t n i n g o x i r i d a h a r bi r bol aga u n c h a kat ta b o ‘l m a ga n 
q o ‘g ‘i r c h o q l a r t a r q a t i b c hi q i l ad i . S o ' n g r a l iar b i r bol a b i lan 
n a v b a t m a - n a v b a t qoMidagi q o ‘g ‘i rchoq h a q i d a gapl ashadi . Xu ddi
s h u n d a y m a z m u n d a g i m a s h g ‘u l o t l a r n i b o s h q a o ' y i n c h o q l a r
( t o y c h o q , a y i q c h a , o ‘r d a k c h a va h o k a z o la r ) bi l an h a m o 't ka z is h 
m u m k i n . S h u n d a y qilib, b o l al ar k o lp o ' y i n c h o q l a r n i n g n o m -
larini, har a k a t l ar i n i bilib ol adi lar v a b u n i n g nat i j asi da yangi -yangi
s o lzlarni o ‘z l asht ir a di l ar .
, , Q o ‘g 4ir c h o q K a r i m a a s h u la ay ty a p ti va ra q s g a tu s h y a p t i" . 
Ta r bi y a ch i m a s h g ‘ul o t n i b o s h l a s h da n o l d i n q o ‘g ‘i rchoq Ka ri ma ni
q o ‘g ‘i r c h o q l a r b u r c h a g i g a q o ‘yadi , s o ' n g r a b ol al ar n i a t rof i ga 
o ‘tqizib, s h u n d a y d ey d i : „ Bi z n i n g g u r u h i m i z g a h oz i r ki m kelar 
ekan? H o z ir g u r u h i m i z g a Ka r i ma ismli qo ' g' ir cl io q m e h m o n b o l i b
keladi. Bol al ar, q a r a n g l a r , q o ‘g ki rc h o ql a r b u c h a g i d a kim t uri bdi ? 
Bu — K a r i m a . K e li n g l a r , h a m m a m i z u n i c h a q i r a m i z : Karima! 
K a r i m a ! “ S o ‘n g ra h a r b i r bol aga a l o h i d a - a l o h i d a m u ro j aa t etib, 
„ K a r i m a “ s o ‘z i n i t a k r o r l a s h n i t a k l i f e t a d i . K e y i n q o l i g a
q o ‘g ‘i r c h o q n i ol i b, u n d a n s o ‘raydi: „ K a r i m a , b o l a l a r seni q a n d a y

---

c h a q i r g a n l a r i n i c s h i t d i n g m i ? Ul ar : „ K a r i m a ! K a r i m a ! “ d e b
c h a q i r i s h d i “ . E n d i h a m m a bol al ar b i l a n s o ‘r a s h g i n . “ T a r b iy a c h i
q o ‘g ‘i rc h o q b i l an h a r bir b o l an i n g o l d i g a kelib, q o 'l in i u z a t i b ,
„A ss a l o mu a l a y k u m “ d e b s o ‘rashadi.
„ K a r i m a , s en a s h u l a ayt i shni b i l a s a n m i ? Bizga a s hul a a yt ib 
be r “ . Tar biyachi q o ‘g ‘irchoqni bolalarga q a r a t i b , tik q o kyib q o ' y a d i
va „ La - l a, l a - l a - l u m , l a - l a - l a - l a - l u m , l a - l a - l a - l a - l u m “ d e b a s h u l a
aytadi. A s h u l a a y t a y o t g a n i d a t ar bi y a ch i q o ‘g ki r c h o q n i o h a n g g a
m o s r a vi s hda g o h o kng, g o h c h a p t o m o n g a h a r a k a t l a n t i r a d i .
( O h a n g n i sekin t e m p d a , c h o kzib, u n c h a b a l a n d b o kl magan o v o z d a
k uyl as h k er a k . ) T a r b i y a c h i h a r b i r b o l a n i c h a q i r i b , q o kg ‘ir- 
c h o q n i n g a s hul as ini aytib bcrishni t a k l i f e t a d i . H a m m a b o l a l a r -
n i ng aytib b er g a n as hul al ari ni m a ' q u l l a y d i : „ Ya s ha n gl ar , bol al ar ,
as hu l an i yaxshi ayt di ngi z, K a r i m a h a m y ax sh i aytdi. K a r i m a ,
r a q s t u s h i s h n i h a m b i l a s a n m i ? S a l i m a , Q u n d u z , A k m a l ,
qar an gl ar , K a r i m a q a n d a y raqsga t u s h a d i . N a y - n a y - n a - n a - n a y ,
n a y - n a y - n a - n a - n a y ,
n a y - n a y - n a - n a - n a y “ . 
T a r b i y a c h i
q o ‘g ‘i r c h o q n i n g q o l i d a n us hl ab, o y o q l a r i b i l a n k u y o h a n g i g a
mo s l a b stolni t api li a t adi , qoMlarini y u q o r i g a k o ‘t aradi , a y l a n m a
harakat l ar qiladi. Tarbiyachi h a m m a b ol al ar ga a s h u l a aytishni t akl if 
qilib, ularni m aq t a y d i : „Yas hangl ar , b o l a l a r , yaxshi kuyl adi ngi z.
Ka ri ma yaxshi raqsga tushdi. Ka r i ma c h a r c h a d i . R a h m a t , K a r i m a ,
sen yaxshi as hul a a yt di ng va raqsga t u s hd i n g . Bizga y a na m e h m o n
b o ' l i b kelgin. Xa yr , Karima! Na si ba , S a l i m a , G a v h a r , K a r i m a
bi l an q o l l a r i n g i z n i silkitib xayr l a s hi ng v a „ X a y r , K a r i m a “ , — 
d e b ayt i ng “ .
M a s h g ‘u l o t n i n g oxi ri da h a r bi r b o l a g a q o ‘g ki rchoq t a r q a t ib
ch iq a d i va m a s h g ' u l o t d a k o krgan, k u z a t g a n h ar ak at la r n i t a k r o r -
lashni takl i f et adi . Y u q o r i d a b a y o n e t i l ga n o ky i n - m a s h g ku l o t la r -
d a n t a s h q a r i , , Q o kg ‘i r c h o q K a r i m a y u r y a p t i “ , , , Q o kg ki r c h o q
K a r i m a o ‘zi ni n g yangi k o kylagini b ol al ar ga k o kr s a t ya pt i “ , , , Xo kr oz
q a n d a y y u r a d i v a q i c h q i r a d i , k u c h u k q a n d a y y u g u r a d i v a
vovul laydi ?“ , „ K i m q a n d a y q i c h q i r a d i ? 11, „ T u l k i va q u y o n c h a
o ‘y i n c h o g ‘i b i lan o ‘y n a s h “ va h o k a z o
m a v z u l a r d a g i t a ’l i mi y 
o ‘yi nl ar t ashki l etiladi.
A d a b i y m a t n l a r a s o s i d a o ‘t k a z i l a d i g a n o ky i n v a m a s h -
g ku l o t la rda n, , , G ‘ozl ar , g ko z l a r “ o ‘yi ni , „ B a r m o q - b a r m o q “ o v u t -
m a c h o q o kyi ni , q i s q a - q i s q a s h e ' r l a r o ‘q i b b e r i s h ( „ A y i q c h a “ , 
„ T o y c h o q “ , „ Q u y o n c h a “ va h o k a z o l a r ) d a n h a m foydalani ladi.
S u r a t l a r d a n foydalanib o 't k a z il a d ig a n m a s h g ‘ulotlar: 
I) s u -
5 — Q. Shodiycva 
6 5

---

r a t l ar ni k o ' r i b , n a r s a - b u y u m l a r n i t a n i s h va k a t t a l a r n u t q i n i
t u s h u n i s h u c h u n ( k o p t o k , q o ‘g l i r c h o q , k u c h u k , a v t o m o b i l ,
s u rn a y c h a , g ‘o z , x o ‘roz, soat va h o k a z o ) ; 2) k uz a tuvc ha nl ikni
va faol n u t q n i ri voj l ant i ri sh u c h u n ( n a y u s h l ab t ur g an, ot mi n i b 
oi gan o ‘g ‘il b o t a , k o p t o k ushl ab t u rg an q i z c h a , k ar avot da uxl ab 
yot gan q o ' g ï r c h o q v a hok a z ol a r tasvirlangan suratlar); 3) tovushga 
t aqlid qi l ishni r i voj l ant i ri s h u c h u n ( a v t o m o b i l ( bi b-bi b), s u r n a y
( d u - d u - d u ) , s o a t ( c h i q - c h i q ) , k op t o k ( t o p - t o p ) , s hi qi ldoq (s hi q-
shiq), j o ' j a ( c h i - c h i - c h i ) , m u s h u k ( m i y o v - m i y o v ) , x o lroz ( q u -
q u - q u ) , k u c h u k ( v o v - v o v ) , q o ‘y ( m a - a - a ) , si gi r ( m o ‘- m o ‘ ), 
o ' r d a k ( g‘a q - g la q ) , e c h k i ( b e - e - e ) , g ‘o z ( g ko q - g ‘o q - g ' o q ) , t ov uq 
( q o - q o - q o ) v a h o k a z o ) .
1 
y o s h - u 6 o y l i k d a n 2 y o s h g a c h a b o ' l g a n b o l a l a r bilan
o ‘t k a z i l a d i g a n o ‘y i n - m a s h g ‘u lo t la r . Bir y a r i m y o s h d a n keyi n 
nut qni t u s h u n i s h t ako mi ll ash adi , faol n u t q t ez s ur ’at da rivojlanadi. 
Bu yoshdagi b o l a l a r e n d i al oh id a s o ' z l a r n i g in a e ma s , balki s odda ,
q i s q a j u m l a l a r t u z a b o s h l a y d i . E n d i t a r b i y a c h i o ' z n u t q i n i
murakka bl as ht ir i shi va bi r yos h- u 6 oylik b o l al ar bilan m u o m a l a d a
b o ' l g a n d a t o v u s h l a r g a t aqlid qilish, s o ' z l a r n i qisqart i ri sh kabi 
h ol at l ar da n f o y d a l a n m a s l i g i kerak.
U s h b u
g u r u h d a quyi dagi o ‘y i n- ma s h g* ul o t l a r ni o ‘t kazi sh 
tavsiya etiladi: , , Q o ‘g ki rch oq Lolani u x l a t i s h “ , „ U y q u d a n keyin 
q o kg ‘i r c h o q n i k i y i n t i r i s h " , „ Q o ‘g ‘i rc h o qn i o v q at l an t i r i s h “ , „Ayiq 
uyga keldi, q u s h c h a l a r esa u c h i b k e t i sh di “ , „ X o ' r o z , t ovuq va 
j o ‘j al ar u c h u n u y c h a q u r i s h “ , „ M u s h u k , k u c h u k va echki u c h u n
u y c h a q u r i s h
„ M u s h u k , k u c h u k va e c h k i o ’y n a s h y a p t i “ , 
„Ajoyib x a l t a c h a “ , „ B i z n i n g b o g ‘c h a “ m av zu s i da suhbat.
Adabiy m a t n l a r d a n foydalanib o ‘yin va m a s h g 'u l o t la r o ‘t k a -
zish. Fayzi S h o h i s m o i l n i n g , , T o ‘p - t o ‘p “ s h e' r i n i , Ilyos M u s l i m -
ning „ A y i q c h a m “ , Z a f a r Di y o rn i n g , , T o ‘p “ , A n v a r O b i d j o n n i n g
„ S u h b a t “ s h e ' r l a r i n i o kqib berish, „ P a r o v o z “ o ‘yinini o ' y n a s h .
P r e d m e t n i ta s v irlo v c h i s u r a tl a r bilan o 't k a z iia d ig a n m a s h -
g ‘u l o t la r : 1) p r e d m e t l a r n i n g h a j m i , s h a k l i , rangi va b o s h q a
x u s u s i y at l ar i n i b i l i b ol i s h, l u g ' a t i n i b o y i t i s h u c h u n ( q o ‘g ‘ir- 
c h o ql ar , k o p t o k l a r ) ; 2) p r e d m e t l a r hol at idagi farqni , h a r a k a t n i n g
n o m i n i bilish, q i s q a g a p l a r aytish u c h u n ( „ Q o ‘g ‘i rchoq s t u l c h a d a
o ‘t i r i b d i “ , „ Q o ¿g ‘i r c h o q k a r a v o t d a y o t i b d i “ , , , Q o kg ' i r c h o q
y u v i n y a p t i “ , , , Q o ‘g ‘i r c h o q c h a n a d a “ , „ K u c h u k c h a y o t i b d i “ , 
„ K u c h u k c h a o ‘t i r i b d i “ , „ K a p t a r u c h y a p t i “ , „ K a p t a r q o ' n g a n “ , 
, , G ko z o kt l o q d a “ , , , 0 ‘r da k s u z y a p t i “ , „ M u s h u k k o p t o k bi l an 
66

---

0
‘y n a y a p t i “ , , , 0 ‘g ‘il b ol a n a y c h a l y a p t i “ , „ Q i z c h a s h i q i i d o q
o ' y n a y a p t i “ , „ A v t o b u s yoMovchi larni t a s h i y a p t i “ , „ E c h k i o ‘t 
ye y a p ti “ va h ok a z o l a r ) .
Sujetli r a s m l a r bilan m a s h g ‘u lo tla r: 1) b o l a l a r n i n g s uratdagi
v o q e a m a z m u n i n i t u s h u n i s hl a r i ; 2) t ar bi y a ch i n i ng tushuntirishini, 
qi sq a hí koyasí ni t í ngí a y ol is h m al ak a s i ni rivojl ant i ri sh, i ug‘at ini
kengayti rish va s u r a t d a t as vi rl anga nl a r h a q i d a gapi ri b b er i s hga 
o ' r g a t i s h u c h u n ( „ B o l a l a r o v q a t l a n i s h y a p t i “ , „ O n a b o l a s i n i
c h o ' m i l t i r y a p t i “ , , , 0 ‘g ‘il b o l a k u c h u k b i l a n o ‘y n a y a p t i “ , „ B o l a l a r
b o g ‘c h a s id a a r c h a b a y r a m i “ ).
D e v o rg a o s ilg a n s u r a t l a r bilan o ‘t k a z i l a d i g a n m a s h g ‘uíotIar: 
„ B o l a l a r t o v u q v a j o ‘j a l a r b o q i s h y a p t i “ , „ B o l a l a r b o g kc h a s i d a
N a v r o ‘z b a y r a m i “ v a h o k a z o s ur a tl ar a s o s i d a t ashki l etiladi.
1. Ikki y o s h g a c h a boMgan b o l a l a r n i n g r í v o j l a n i s h i d a n u t q n i n g
a h a m i y a t i n i m a d a ?
2. Bola h a y o t i n i n g b ir in c h i yilida n u t q s h a k l l a n i s h i n i n g o ' z i g a x os 
x u s u s iy a tla r i n i m a l a r d a n iborat?
3. Bir y o s h g a c h a b o ' l g a n b o l a l a r b i l a n o ‘t k a z i l a d i g a n o l y i n
m a s h g 'u l o t l a r g a q a n d a y t a la b l a r q o ly ilg a n ?
4. Ikki y o s h g a c h a b o ' l g a n b o la la r n u t q i r i v o jla n is h in i n g q a n d a y
0
‘ziga xos xususiyatlari bor? Bola n u iq in i rivojlantirishda tarbiyachi 
q a n d a y u s u l l a r d a n f o y d a la n a d i?
5. Ikki y o s h g a c h a boMgan b o l a l a r n u t q i n i r iv o jla n tir is h b o ' y i c h a
m a s h g 'u l o t l a r n i n g q a n d a y u s l u b i y o t l a r i n i b ila siz ?
6. T a r b i y a c h i ikki y o s h g a q a d a m q o ' y g a n b o l a l a r n u t q i n i n g
riv o jla n is h id a q a n d a y rol o 'y n a y d i ?
7. llk y o s h d a g i b o l a l a r n u t q i n i r i v o j l a n t i r i s h d a t a 'l i m i y o ' y i n va 
m a s h g 'u l o t l a r g a q o ‘yilga n t a l a b l a r n i m a l a r d a n ib o rat?
1. 
1 y os hd a n 1 y os h - u 6 oyl i kkacha b o ’lgan h a m d a 1 y os h - u 
6 o y l i kd a n 2 y o s h g a c h a b o ' l g a n b o l a l a r n u t q i n i rivojlantirish 
u c h u n o ' t k a z i l a d i g a n o kyin va m a s h g ' u l o t l a r i s h l a n m a s i n i t uzi ng.
( U s h b u g u r u h l a r u c h u n k o ‘rs at i lgan o ky i n - m a s h g ‘u l o t l a r n i n g
mavzul ari asosida. )
2. T u zi lgan m a s h g ‘ul ot i s hl an ma l ar i a s o s i d a b o l al ar b o g ' c h a -
s i d a (1 y o s h - u 6 o y l i k d a n 2 y o s h g a c h a b o M g an g u r u h l a r d a )
m a s h g ‘u l ot o ‘t ka z i ng, u ni tahlil qiling ( b o l a l a r n i n g m a s h g ' u l o t d a
i shtirok etishi, j avo bl ar i v a har a k at l ar i n i y oz i n g ) .