M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet147/220
Sana20.10.2022
Hajmi7,92 Mb.
#854419
1   ...   143   144   145   146   147   148   149   150   ...   220
Bog'liq
Зияева М.Ф. Гинекология. 2-нашри

T a sh xisi. 
K linik k o ‘rinishi, a n a m n e z i va oby ek tiv te k - 
s h iru v g a k o ‘ra tashxis q o ‘yiladi. T ash x is q o ‘y is h d a U T T va 
q in o r q a g u m b a z in i p u n k s iy a qilish m u olajasi o ‘tkaziladi.
D avosi. 
K a sa lla n g a n b e m o r ah v o li d astlab o ‘r t a c h a b o ‘lib, 
k a m q o n ketsa b e m o r k o n serv ativ d a v o la n a d i (y o to q rejimi, 
q o r in s o h asig a m u z li x a lta q o ‘yish, q o n o ‘rn in i b o su v c h i dori 
vositalari q o ‘llaniladi).
12 — G in c k o lo g iy a
177


K a sa llik n in g o 't k i r davri o ltib b o 'l g a c h , b e m o r g a fizio- 
te ra p iy a , d o ri elek tro fo rez i buyuriladi.
B a ch a d o n d a n qon k etg a n d a sh o sh ilin c h
yord am k o 4rsa tish
O d a m o rg a n iz m i a ’zolari ic h id a e n g k o ‘p q o n k etad ig a n
a ’z o b u b a c h a d o n d ir . H o m ila d o r lik , t u g ‘u r u q va c h illa davriga 
a l o q a d o r q o n k e ti s h i d a n t a s h q a r i, b a c h a d o n d a g i (a y n iq s a , 
e n d o m e tr iy d a g i) m a h a lliy j a r a y o n la r , s h u n in g d e k , ayol o rg a - 
n iz m in in g u m u m i y kasalliklari sababli b a c h a d o n d a n q o n ke- 
tishi m u m k in . B a c h a d o n d a n q o n ketishi sab a b la rin i h a m is h a
o s o n a n iq la b b o ‘laverm aydi. B u n in g u c h u n k a tta tajriba, bilim
va k o ‘p i n c h a m ax su s tekshirish usullari ta la b qilin a d i. S h u
sababli o ‘rta tibbiyot x o d im la ri b a c h a d o n i d a n q o n k e ta y o tg a n
ay olga tashxis q o ‘yish u c h u n m u tax assis sh ifo k o rg a m u ro ja a t 
qilishlari lozim . A m m o b a c h a d o n d a n b ird a n ig a b a ’z a n sh u
q a d a r k o bp q o n k etad ik i, b e m o r n i n g h ay o ti x a v f o stid a q o ladi. 
B u n d a y p a y t d a s h i f o k o r y e t i b k e l g u n c h a y o k i 
b e m o r n i
s ta tsio n a rg a y e tk a z ib b o r g u n c h a s h o s h ilin c h y o r d a m k o 'r sa tis h
lo zim b o ‘ladi.
H o m ila d o r lik d a n b o s h q a v a q td a h a y o tg a x a v f t u g bd ira d ig a n
b u n d a y q o n ketishi k o 'p i n c h a q iz la r n in g b a lo g latg a yetish 
d a v r id a (yuvenil q o n o q ish i), s h u n in g d e k , p r e k lim a k te r ik va 
k lim a k te rik d a v r la rd a kuzatiladi. Q o n k e tis h in in g b u turi b o s h ­
q a h o la tla rg a n isb a ta n o g i r r o q o ‘tadi.
V oy a g a y etg a n ay o ld a h a y o t u c h u n xavfli q o n oqishlar, 
o d a td a , h o m ila d o r lik k a Gu m la d a n , c h a la a b o r tg a ) va b a c h a -
d o n d a o ‘s m a la r borligiga ( s u b m u k o z f i b r o m io m a la r g a ) bogNiq 
b o ‘ladi. K lim a k te rik va p o stk lim a k te rik d a v r la rd a q o n ketishi 
h a m k o ‘p i n c h a y o m o n sifatli o ‘s m a la r rivojlanishi bilan b o g ‘liq 
b o i a d i .
Q o n k e tis h n in g y u q o r id a q a y d etilgan tu rla rin i d a v o qi- 
lishda, a lb a tta , d astlab u la rn in g sa b a b la rin i a n iq la b , b a r ta r a f
etish a so sid a d a v o qilish k erak , a m m o s h ifo k o r k e lg u n c h a
s h o s h i li n c h y o r d a m b e r g a n d a k o n s e r v a tiv x a r a k te r d a g i b ir 
q a n c h a
t a d b i r l a r n i
q o M l a s a b o N a d i .
B u n d a y t a d b i r l a r
q u y i d a g i l a r d a n ib o r a t : q o n t o ‘x t a t u v c h i d o r i l a r ( e r g o t i n ,
p itu itrin , kalsiy x lorid) berish; q in g a t a m p o n q o ‘y ish , s o 'n g r a
m iy a va y u ra k a n e m iy a s in i b a r t a r a f etish u c h u n k a r a v o tn in g
o y o q t o m o n i n i k o ‘ta rib q o ‘yish.
178


K u c h li a n e m i y a d a q o n q u y ish o peratsiyasi bajariladi.
Q i n q u y i d a g i c h a t a m p o n a d a q i l in a d i: q o ‘l y a x s h i l a b
d e z in fek siy a qilin a d i; b e m o r n i n g q o v u g ‘i b o ‘sh a tila d i, tashqi 
jin siy a 'z o la r i va q in sin c h ik la b ta y y o rla n a d i. S o ‘ng ra qin 
k o ‘z g u la r bilan o c h ila d i va b a r c h a g u m b a z la rig a steril t a m -
p o n l a r tiq ila d i, q i n n i n g o ‘zi h a m b o ‘s h r o q t a m p o n l a n a d i .
T a m p o n u z u n p in s e t y o r d a m i d a kiritiladi. T a m p o n a d a q ilin - 
g a c h , b e m o r n i n g o y o q la ri juftlash tirilib , tiz z a sid a n s o c h iq bilan 
bogManadi. Q o r i n pastiga yu k (q u m li x alta) q o ‘yiladi.
T a m p o n k a m id a 12 s o a t, k o ‘pi b ilan 24 so a t tu r a d i, keyin 
t a m p o n a lm a sh tirilish i lozim . B e m o r eh tiy o tlik b ila n shifo- 
x o n a g a yetkaziladi.
K u c h li a n e m i y a d a , q u la y t r a n s p o r t t o p i lm a s a , t a m p o -
n a d a d a n k eyin s h ifo k o r y etib k e lg u n c h a b e m o r o ‘z jo y id a
qoldiriladi.
B a c h a d o n d a n q o n k e tg a n d a zu d lik b ilan y o r d a m k o ‘rsa- 
t is h d a n

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   143   144   145   146   147   148   149   150   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish