Sh. A. Alimov, O. R. Xolmuhamedov, M. A. Mirzaahmedov



Download 2,38 Mb.
Pdf ko'rish
bet28/57
Sana07.07.2022
Hajmi2,38 Mb.
#753116
1   ...   24   25   26   27   28   29   30   31   ...   57
Bog'liq
Algebra. 9-sinf (2014, Sh.Alimov, O.Xolmuhamedov)

M a s h q l a r
320.
Hisoblang:
1) 
)
(
tg
+
)
(
)sin
cos(
4
3
6
p
p
p
-
-
-
;
2) 
1
30
1
30
2
2
+
-
+
-
tg (
)
ctg (
)
o
o
;
3) 
2
6
6
3
4
sin(
(
(
(
-
-
-
-
p
p
p
p
)cos
) + tg
) + sin
)
2
;
4) 
cos(
(
(
(
-
-
-
-
-
p
p
p
p
) + ctg
) sin
) + ctg
)
2
3
2
4
.
321.
Ifodani soddalashtiring:
1) tg(
-a
)cos
a + 
sin
a
;
2) cos
a - 
ctg
a
(
-
sin
a
);
3) 
cos(
) sin(
)
cos
sin
- +
-
-
a
a
a
a
2
2
;
4) tg(
-a
)ctg(
-a
)

cos
2
(
-a
)

sin
2
a
.
322.
Ayniyatni isbotlang:
cos
sin
cos
sin(
)
tg(
) cos(
)
cos
2
2
a
a
a
a
a
a
a
-
+
-
+
-
-
=
.
323.
Hisoblang:
1) 
( ) ( )
( )
3
3
3
2
4
2
2
-
- -
-
-
sin
cos
cos
p
p
p
;
2) 
( )
( )
( )
(
)
2
3
7 5
6
4
1
8
3
2
sin
ctg
, tg
cos
-
-
-
+
-
+
-
p
p
p
p
.
324.
Soddalashtiring:
1) 
( )
( )
sin
cos
sin(
) cos(
)
3
3
1
- +
-
-
-
-
a
a
a
a
;
2) 
1
2
-
+
-
-
-
(sin
cos(
))
sin(
)
a
a
a
.
 
 26- §.
QO‘SHISH FORMULALARI
Qo‘shish formulalari
deb cos(
a ± b
) va sin(
a ± b
) larni 
a
va 
b
burchaklarning sinus va kosinuslari orqali ifodalovchi formulalarga
aytiladi.


133
T e o r e m a . Ixtiyoriy
 a
 
va 
b
 uchun quyidagi tenglik o‘rinli
bo‘ladi:
cos(
a + b
)
 = 
cos
a
cos
b - 
sin
a
sin
b.
 (1)
 M
0
(1; 0) nuqtani koordinatalar boshi atrofida 
a

-b

a
+ b
radian
burchaklarga burish natijasida mos ravishda 
M
a

M
-b
va 
M
a+b
nuqtalar
hosil bo‘ladi, deylik (69- rasm).
Sinus va kosinusning ta’rifiga ko‘ra, bu nuqtalar quyidagi koordi-
natalarga ega:
M
a
(cos
a
; sin
a
),
M
-b
(cos(
-b
); sin(
-b
)),
M
a+b
(cos(
a
+ b
); sin(
a
+ b
)).
Ð
M
0
OM
a+b

M
-b
OM
a
bo‘lgani uchun 
M
0
OM
a+b
va 
M
-b
OM
a
teng yonli
uchburchaklar teng va, demak, ularning 
M
0
M
a+b
va 
M
-b
M
a
asoslari
ham teng. Shuning uchun
(
M
0
M
a+b
)
2

(
M
-b
M
a
)
2
.
Geometriya kursidan ma’lum bo‘lgan ikki nuqta orasidagi masofa
formulasidan foydalanib, hosil qilamiz:
(1

cos(
a + b
))
2

(sin(
a + b
))
2

(cos(
-b
)

cos
a
)
2

(sin(
-b
)

sin
a
)
2
.
25- § dagi (1) formuladan foydalanib, bu tenglikning shaklini almash-
tiramiz:
1

2cos(
a + b
)

cos
2
(
a + b
)

sin
2
(
a + b
)
=

cos
2
b - 
2cos
b
cos
a + 
cos
2
a + 
sin
2
b + 
2sin
b
sin
a + 
sin
2
a
.
Asosiy trigonometrik ayniyatdan foydalanib,
hosil qilamiz:
2

2cos(
a + b
)

2

2cos
a
cos
b + 
2sin
a
sin
b
,
bundan cos(
a + b
)

cos
a
cos
b - 
sin
a
sin
b

1 - m a s a l a .
cos75
°
ni hisoblang.
(1) formula bo‘yicha topamiz:
cos75
° = 
cos(45
° + 
30
°
)
=

cos45
°
cos30
° - 
sin45
°
sin30
° =
=
-
=
×
×
-
2
2
3
2
2
2
1
2
6
2
4

!
69- rasm.


134
(1) formulada 
b
ni 
-b 
ga almashtirib, hosil qilamiz:
cos(
a - b
)

cos
a
cos(
-b
)

sin
a
sin(
-b
),
bundan
cos(
a - b
)
 = 
cos
a
cos
b + 
sin
a
sin
b
.
(2)
2- m a s a l a .
cos15
°
ni hisoblang.
(2) formulaga ko‘ra, hosil qilamiz:
cos15
° = 
cos(45
° - 
30
°
)

cos45
°
cos30
° + 
sin45
°
sin30
° =
=
+
=
×
×
+
2
2
3
2
2
2
1
2
6
2
4

3- m a s a l a .
Ushbu formulalarni isbotlang:
(
)
(
)
cos
sin , sin
cos
p
p
a
a
a
a
2
2
-
=
-
=
. (3)
a
p
=
2
bo‘lganda (2) formulaga asosan:
( )
cos
cos cos
sin sin
sin ,
p
p
p
b
b
b
b
2
2
2
-
=
+
=
ya’ni
( )
cos
sin
p
b
b
2
-
=
. (4)
Bu formulada 
b
ni 
a
ga almashtirib, hosil qilamiz:
(
)
cos
sin
p
a
a
2
-
=
.
(4) formulada 
b
a
p
= -
2
deb faraz qilsak:
(
)
sin
cos
p
a
a
2
-
=

(1)—(4) formulalardan foydalanib, 
sinus uchun qo‘shish formulasini
keltirib chiqaramiz:
(
)
(
)
( )
(
)
sin
cos
(
)
cos
a b
a b
a
b
p
p
+
=
- +
=
-
-
=
2
2
( )
( )
=
-
+
-
=
+
cos
cos
sin
sin
sin cos
cos sin
p
p
a
b
a
b
a
b
a
b
2
2
.
Shunday qilib,
sin(
a + b
)
 = 
sin
a
cos
b + 
cos
a
sin
b
.
(5)
!
!


135
(5) formulada 
b
ni 
-b
ga almashtirib, hosil qilamiz:
sin(
a - b
)

sin
a
cos(
-b
)

cos
a
sin(
-b
)
,
bundan
sin(
a - b
)
 = 
sin
a
cos
b - 
cos
a
sin
b
.
 (6)
4- m a s a l a .
sin210
°
ni hisoblang.
sin210
° = 
sin(180
° + 
30
°
)
=

sin180
°
cos30
° + 
cos180
°
sin30
° =
+ -
= -
×
×
0
1
3
2
1
2
1
2
( )

5- m a s a l a .
Hisoblang:
sin
cos
sin cos
8
7
7
7
8
7
p
p
p
p
-
.
(
)
sin
cos
sin cos
sin
sin
8
7
7
7
8
7
8
7
7
0
p
p
p
p
p
p
p
-
=
-
=
=

6- m a s a l a .
Tenglikni isbotlang:
tg(
)
tg
tg
tg tg
a b
a
b
a
b
+
=
+
-
1
.
(7)
tg(
)
sin(
)
cos(
)
sin cos
cos sin
cos cos
sin sin
a b
a b
a b
a
b
a
b
a
b
a
b
+
=
=
+
+
+
-
.
Bu kasrning surat va maxrajini cos
a
cos
b
ga bo‘lib, (7) formulani
hosil qilamiz. 
(7) formula hisoblashlarda foydali bo‘lishi mumkin.
Masalan, shu formula bo‘yicha topamiz:
tg
tg(
)
tg
tg
tg
tg
225
180
45
1
180
45
1
180
45
o
o
o
o
o
o
o
=
+
=
=
+
-
.
M a s h q l a r
Qo‘shish formulalari yordamida hisoblang 
(325–326)
:
325.
1) cos135
°
; 2) cos120
°
; 3) cos150
°
; 4) cos240
°
.
326.
1) cos57
°
30
¢
cos27
°
30
¢ + 
sin57
°
30
¢
sin27
°
30
¢
;
2) cos19
°
30
¢
cos25
°
30
¢ - 
sin19
°
30
¢
sin25
°
30
¢
;
3) 
p
p
p
p
-
7
11
7
11
9
9
9
9
cos
cos
sin
sin
; 4) 
p
p
p
p
+
8
8
7
7
7
7
cos
cos
sin
sin .
!


136
327.
1) 
(
)
cos
,
sin
p
p
a
a
a
3
1
3
2
0
+
=
<
<
bunda 
va 
;
2) 
(
)
cos
,
cos
a
a
a p
p
p
-
= -
<
<
4
1
3
2
bunda 
va 
.
Ifodani soddalashtiring 
(328–329)
:
328.
1) cos3
a
cos
a - 
sin
a
sin3
a
;
2) cos5
b
cos2
b + 
sin5
b
sin2
b
;
3) 
(
)
(
)
(
)
(
)
cos
cos
sin
sin
p
p
p
p
a
a
a
a
7
5
14
7
5
14
+
-
-
+
-
;
4) 
(
) (
)
(
) (
)
cos
cos
sin
sin
7
5
2
5
7
5
2
5
p
p
p
p
a
a
a
a
+
+
+
+
+
.
329.
1) 
(
)
(
)
( )
cos
cos
cos
a b
a
b
p
p
+
+
-
-
2
2
;
2) 
(
) ( )
(
)
sin
sin
cos
p
p
a
b
a b
2
2
-
-
-
-
.
Qo‘shish formulalari yordamida hisoblang 
(330–331)
:
330.
1) sin73
°
cos17
° + 
cos73
°
sin17
°
;
2) sin73
°
cos13
° - 
cos73
°
sin13
°
;
3) sin
cos
sin
cos
5
12
12
12
5
12
p
p
p
p
+
;
4) sin
cos
sin
cos
7
12
12
12
7
12
p
p
p
p
-
.
331.
1) 
(
)
sin
,
cos
a
a
p a
p
p
+
= -
<
<
6
3
5
3
2
bunda 
va 
;
2) 
(
)
sin
,
p
p
a
a
a p
4
2
3
2
-
=
<
<
bunda sin
va 
.
332.
Ifodani soddalashtiring:
1) sin(
a + b
)

sin(
-a
)cos(
-b
);
2) cos(
-a
)sin(
-b
)

sin(
a - b
);
3) 
(
)
( )
(
)
cos
sin
sin
p
p
a
b
a b
2
2
-
-
-
-
;
4) 
(
)
(
)
( )
sin
sin
sin
a b
a
b
p
+
+
-
-
2
.
333.
Agar sin
a = -
3
5

3
2
2
p a
p
<
<
va sin
b =
8
17
, 0
2
< <
b
p
bo‘lsa,
cos(
a + b
) va cos(
a - b
) ni hisoblang.


137
334.
Agar 
cos
,
a = -
0 8 , 
p
a p
2
<
<
va sin
b = -
12
13

p b
p
< <
3
2
bo‘lsa,
sin(
a - b
) ni hisoblang.
335.
Ifodani soddalashtiring:
1) 
(
)
( )
cos
cos
2
3
3
p a
a
p
-
+
+
;
2) 
(
)
( )
sin
sin
a
p
a
p
+
-
-
2
3
3
;
3) 
2
2
cos sin
sin(
)
cos cos
cos(
)
a
b
a b
a
b
a b
+
-
-
-
;
4) 
cos
cos
cos(
)
cos(
) sin
sin
a
b
a b
a b
a
b
-
+
- -
.
336 .
Ayniyatni isbotlang:
1) sin(
) sin(
)
sin
sin
a b
a b
a
b
-
+
=
-
2
2
;
2) cos(
) cos(
)
cos
sin
a b
a b
a
b
-
+
=
-
2
2
;
3) 
( )
( )
2
2
4
2
6
3
2
cos
cos
sin
sin
tg
a
p a
p a
a
a
-
-
+ -
= -
;
4) 
( )
( )
cos
cos
sin
sin
tg
a
p a
a p
a
a
-
+
- -
= -
2
3
2
6
3
3
.
337 .
Ifodani soddalashtiring: 1) 
o
o
o
o
1
3
tg
29
tg
1
31
tg
29
tg
-
+
; 2) 
p
×
p
+
p
-
p
16
3
16
7
16
3
16
7
tg
tg
1
tg
tg
.

Download 2,38 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   24   25   26   27   28   29   30   31   ...   57




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish