M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


G is t e r o s k o p iy a



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet36/220
Sana15.04.2022
Hajmi7,92 Mb.
#555726
1   ...   32   33   34   35   36   37   38   39   ...   220
Bog'liq
KITOB

G is t e r o s k o p iy a
Вu n d a m a x s u s o p tik sis te m a b ila n t a 'm i n l a n g a n silin d r 
sh a k ld a g i a s b o b y o r d a m i d a b a c h a d o n ichki y uzasi k o ‘z d a n
k e c h i r i l a d i .
G i s t e r o s k o p i y a y o r d a m i d a b a c h a d o n s h i l li q
qavatidagi p a to lo g ik j a r a y o n la r , shilliq qavat g ip erpla ziyasi, 
p o l i p l a r ,
s u b m u k o z
m i o m a ,
b a c h a d o n
t a n a s i
r a k i 
v a
e n d o m e t r io z la r a n iq la n a d i.
R e k t o s k o p iy a
T o ‘g ‘ri ichak devori o k u la r va yorituvchi asbob bilan t a ' m i n ­
langan n ay sim o n k o ‘zg u d a n iborat rektoskop y o rd a m id a tekshi- 
riladi.
K o ‘ r s a t m a l a r : t o ‘g ‘ri ic h a k ra k id a ( n o a n iq etiologiyali 
q o n k e t g a n d a ) , s h u n i n g d e k , b a c h a d o n b o ‘y n i ra k in in g 3- 
d a ra ja sid a radiy q o ‘lla s h d a n o ld in qilinadi.
L ab oratoriy a teksh iru vlari
Y a ll i g l a n i s h ja r a y o n i n i q o ‘z g ‘a tu v c h i kasallik m ik ro b in i 
a n iq la s h , s h u n in g d e k , q in suyuq lig in in g h o la tin i bilish m a q ­
s a d i d a g i n c k o l o g i y a a m a l i y o t i d a k o ‘p i n c h a q i n
f lo r a s in i 
tek sh irish g a t o bg ‘ri keladi. T e k sh irish u c h u n s u r t m a o lis h d a n
o l d i n b e m o r q i n i n i c h a y m a s lig i k e r a k , u r e tr a s u y u q lig in i 
tekshirish z a r u r b o ‘lg a n d a esa, te k s h iris h d a n o ld in q o v u g ‘ini 
b o ‘s h a t m a s l i g i
k e r a k ,
c h u n k i
a j r a l m a l a r
s i y d i k
y o k i
d e z in f e k s iy a lo v c h i 
m o d d a l a r b ila n yuvilib k e tib , s u r t m a d a
b a k te riy a la r a n iq la n m a s lig i m u m k in .
T e k s h i r i s h u c h u n siy d ik c h i q a r i s h
k a n a li d a n , q i n n i n g
pastki, y u q o ri q is m la r id a n , servikal k a n a ld a n s u r t m a o lin ad i. 
S u r t m a o lis h d a n ilgari steril k o ‘zg ular, to z a b u y u m o y n a la r i, 
steril p a x ta s h a r c h a l a r ,
F o l k m a n q o s h iq e h a s i, ta r n o v s i m o n
z o n d yoki a n a t o m i k p in set b ra n s h a la ri tayyorla b q o ‘yilishi 
kerak.
B e m o r d a n s u r t m a o lin a d i va b u y u m o y n asig a >oipqa qilib 
surtiladi. A jra lm a olish u c h u n q i n n i n g y u q o ri b o l i m l a r i g a
k o ‘z g u la r kiritiladi v a p in set b ra n sh a si b ila n suyuqlik olin ad i. 
B a c h a d o n b o ‘y n i
k a n a l i d a n a j r a l m a o lis h
k e r a k b o ‘lsa, 
b a c h a d o n b o ‘y n in in g q in d ag i qism i k o ‘z g u lar bilan o c h ila d i, 
tashqi tesh ik so h asi steril p ax ta s h a r c h a b ila n a rtiladi va 
F o lk m a n q o s h iq e h a s i yoki p in set b ra n sh a si bilan b a c h a d o n
52


b o ' y n i
k a n a l i d a n o l i n a d i .
O l i n g a n a j r a l m a l a r d a n b u y u m
o y n a la r id a s u r t m a l a r ta y y o rla n a d i va tekshirish u c h u n lab o ra - 
to riy ag a yub o rilad i. B u n in g u c h u n quyidagi b la n k a toMdiriladi:
Bakteriologik laboratoriyaga yoMlanma
1.
F a m i l i y a s i ,
i s m i ,
s h a r i f i
2.
Y o s h i
3.
T a s h x i s i
4.
S i r t m a
o l i n g a n
k u n
5.
M a q s a d :
t o z a l i k d a r a j a s i n i
a n i q l a s h
u c h u n
s u r t m a
6 .
I m z o
Kasallik m ik ro b in i an iq la sh u c h u n a jra lm a la r b a ’z a n u n d i -
riladi (ekib k o ‘riladi).
D ia g n o s tik a m a q s a d id a va d av o lash usulini tan lash u c h u n ,
s h u n i n g d e k ,
o r g a n i z m n i n g
i n f e k s i y a g a
q a r s h i
k u r a s h
q o b iliy a tig a b a h o b e r is h u c h u n h a r b ir b e m o r n i n g q o n i 
tekshirilishi lozim . G in c k o lo g iy a d a c r itro ts itla rn in g c h o ‘kish 
reaksiyasi ( R O E — р е а к ц и я о с е д а н и я э р и т р о ц и т о в № п
ken g qoMlaniladi. E ritro tsitla rn in g c h o ‘kish reaksiyasi n o r m a d a
b i r in c h i s o a t d a 8 — 10 m m ni ta sh k il e ta d i ( R a n c h e n k o v
m e to d i) , yalligManish ja r a y o n l a r i d a esa j a r a y o n jadalligiga q a r a b
tezla shadi (soatiga 3—60 m m ).
S o ‘nggi v a q tla r d a b a c h a d o n rakini a n iq la s h m a q s a d id a
q i n d a n o l i n g a n s u r t m a l a r n i t e k s h i r i s h ta v s iy a e t i l m o q d a .
B u n d a
r a k k a g u m o n t u g ' d i r a d i g a n
h u j a y r a k o m p l e k s l a r i
a n iq la n is h i m u m k in .
0 ‘s m a b o r d e b s h u b h a la n is h g a asos boMadigan belgilarga: 
h u j a y r a l a r p o l i m o r f i z m i
( t u r l i - t u m a n l i g i ) ,
k a t t a
p i k n o t i k
yadroli yirik h ujayra lar, y a 'n i k a tta -k ic h ik lig i va shakli h a r 
xil boMgan, o d a t d a , q u y u q b o ‘y a la d ig a n y ad ro li h u ja y ra la rn in g
m a y ju d lig i,
h u j a y r a l a r va y a d r o l a r n i n g b i r xil k a t t a l i k d a
boMmasligi, b ir talay m ito z la r borligi, q in c h iq in d ila r id a u c h r a b
q o la d ig a n va o ‘s m a h u ja y ra la rin in g t o ‘d a la r id a n ta rk ib to p g a n
yirik d u r d a la r kiradi. S h u n d a y xarakterli o ‘s m a hujayralari 
g u r u h i n i n g a n iq la n is h i to^g'ri tashxis q o 'y is h g a asos boMadi.
Bu usul yaxshi sifatli yoki y o m o n sifatli o ‘s m a l a r b o r 
d e b g u m o n qilin g a n b e m o rla rn i pro filak tik a m a q s a d id a k o ‘z d a n
kec h irish u c h u n yalpi te k sh irish d a a h a m iy a tg a ega.
53


B a ’zi g in e k o lo g ik kasalliklarda g o r m o n p r e p a r a tl a r bilan 
d av o lash b u y u rilg a n d a q i n d a n o lin g a n s u r t m a l a r d a n t u x u m -
d o n la r n in g g o r m o n a l funksiyasi a n iq la n a d i.
A y o l o r g a n i z m i n i n g e s t r o g e n l a r b i l a n t a ’m i n l a n g a n l i k
d a r a ja s in i a n i q l a s h u c h u n q i n d a n s u r t m a o l i b ,q u y i d a g i c h a
t e k s h ir ila d i. Q i n d a g i
m a s s a ( y u q o r i b o ‘l i m l a r i d a n ) s h is h a
p ip e tk a y o r d a m i d a y i g l l a d i va b u y u m o y n a s ig a su rtila d i, 
q uritiladi va avval 
15 m in u t d a v o m i d a g e m a to k s ilin bilan, 
s o ‘ngra 2 — 3 m in u t e o z in n i n g 1 %li suvli e r itm a s id a b o ‘yaladi. 
S h u n d a n k eyin s u r t m a su v sizlantiriladi, ra v sh an lash tirila d i va 
y o p g ic h o y n a o s tid a K a n a d a b a lz a m id a qotiriladi.
S u r t m a m ik ro s k o p o s tid a o ‘rg a n ilg a n d a quyid ag i sitologik 
tasvir (tiplar) k o ‘rinadi:
1 - t i p s u r t m a . B u t u n h u ja y r a n in g h a jm i k ic h ik b o 1 -
g a n e p i t e l i y n i n g b a z a l 
( a t r o f i y a l a n g a n )
h u j a y r a l a r i
k a t t a
y a d r o s i
b i l a n
k o ‘r i n a d i .
Bu 
t a s v i r e s t e r o g e n l a r k e s k i n
y e t i s h m a g a n i d a k u z a tila d i va y o sh a y o lla r d a t u x u m d o n l a r
g i p o f u n k s i y a s i d a y o k i
m e n o p a u z a d a b o ‘l g a n
a y o l l a r d a
u c h r a y d i ( 3 6 - r a s m ,
a).
2 - t i p s u r t m a . H a m b az al, h a m ora liq (m u g u z la n u v c h i)
h u ja y ra la r va leykositlar k o ‘rinadi. B u n d a y m a n z a r a e s t e r o ­
g e n l a r o ‘r t a c h a d a r a j a d a y e tis h m a s lig i u c h u n x o s d ir ( 3 6 -
r a s m , 
b).
3 - t i p
s u r t m a .
K a t t a
y a d r o l i
o r a l i q
( m u g u z l a n u v c h i )
h u ­
j a y r a l a r ,
o n d a - s o n d a
u c h r a y d ig a n bazal h u -
ja y r a la r d a n k o ‘p boMadi. 
B u n d a y s u r t m a u c h u n
e s t e r o g e n l a r
o z g i n a
y e t i s h m a s l i g i
x o s d i r
( 3 4 - r a s m ,

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   32   33   34   35   36   37   38   39   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish