M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya

D avosi. 
A sosan jarro h lik usuli q o ‘llanib, t u x u m d o n olib 
ta shlana di. D e rm o id fonli xavfli o ‘s m a k a m d a n k a m boMsa- 
d a , u c h r a b turadi. D e r m o id d a n aksari yassi hujayrali raklar 
p a y d o b o 'la d i. T u x u m d o n tera to b la sto m asi xavfli o 's m a l a r q a - 
toriga kiradi. T e r a to b la s to m a la r tez o 's a d i, olib ta s h la n g a n d a n
keyin k o 'p i n c h a qaytalanadi. Lim fa q o n tom irlari orqali t a r ­
qaladi. 
K o 'p i n c h a q o rin pardasiga yoyiladi (dissem inatsiya). 
T e r a to b la s to m a la r q iz bo lalard a yoki 20— 30 yoshlardagi ju v o n -
la r d a , a y n iq s a , k o ‘p u c h r a y d i ( 2 , 5 — 32% g a c h a ) . T e r a t o -
b la sto m a la rn in g oqibati h a m is h a y o m o n bo 'lad i.
D avolash . 
asosa n, o ‘z v a q tid a o p e r a tsiy a q ilinib b a c h a d o n -
ni q o 's h i m c h a l a r i bilan olib ta s h la s h d a n ib o rat, s o 'n g r a r e n t-
g e n va radiy nurlari c h u q u r t a ’sir ettiriladi. K im y o te ra p iy a
h a m q o 'lla n ila d i (siklofosfan, sark o lizin ). K a sa llik n in g oqib ati 
k o 'p h o lla rd a y o m o n b o 'la d i.
T u x u m d o n l a r n i n g g o r m o n c h iq a r u v c h i bezlari aso sa n 2 
g u m h g a b o 'lin a d i:
F e m i n i z a t s i y a l o v c h i
( a y o l l a s h t i r u v c h i )
o ' s ­
m a l a r , b u l a r g a g r a n u l y o z h u ja y r a li 
o ' s m a l a r b i l a n t e k a
hujayrali o 's m a l a r kiradi.
M a s k u l i n i z a t s i y a l o v c h i
( e r k a k l a s h t i r u v -
c h i ) 
o 's m a l a r , b ularga a n d r o b la s to m a la r kiradi
B a ch a d o n b o 'y n in ig fon va rakoldi k asa llik la ri
Jinsiy a ’z o la r xavfli o 's m a l a r in i n g ken g ta rqa lganligi va 
a y o lla r o n k o lo g ik kasalliklari tiz im id a y e ta k c h i o 'r i n eg a lla g a n - 
ligi b a c h a d o n tan asi, b a c h a d o n b o 'y n i fon va rakoldi kasallik­
lari m u a m m o la r i n i n g d o lz a rb lig id a n d a r a k b e ra d i. R e p ro d u k tiv
y o sh d a g i a y o lla r o n k o lo g ik kasalliklari o ra sid a b a c h a d o n b o 'y n i 
o ' s m a ja ra y o n la r i u lu sh i 
10% d a n
15,7% g a c h a n i tashkil 
qiladi. B a c h a d o n b o 'y n i raki n o q u la y f o n d a rivojlanib, rakoldi 
k asalliklarining so'n g g i bosq ich i b o 'l i b h iso b la n a d i.
„ F o n j a r a y o n la r i" d e g a n a t a m a a lo h i d a rakoldi kasalligi 
h is o b la n m a y d i, lekin u n in g f o n id a b a c h a d o n b o 'y n i raki va 
displaziyasi rivojlanish e h tim o li b o 'l g a n , etio lo g ik va m o r f o -
logik m a n z a ra s i h a r xil b o 'l g a n kasalliklarni o ' z ichiga oladi. 
F o n va rakoldi kasalliklarini o ' z vaq tid a a n iq la s h va ratsional
154

---

d a v o la s h p ro f ila k tik o n k o lo g ik ta d b i r l a r tiz im i n i n g m u h i m
q ism i h iso b la n a d i.
B a c h a d o n b o ‘y n i n o r m a d a qin shilliq q a v a tin in g d a v o m i 
boNib h is o b la n a d ig a n ek to tserv ik a l s t r o m a d a n b az al m e m b r a n a
b ilan tijralib, k o ‘p qavatli yassi cpitcliy bilan q o p la n g a n 5 
qavatli h u ja y r a la r d a n tashkil t o p g a n boMadi.
S ervikal k an a l b ir q a to rli silindrik cpitcliy bilan q o p la n g a n .
K o ‘p qavatli yassi cpitcliy e n d o tse r v ik isn in g silindrik e n d o -
tserviksga o ‘tish joy i m u h i m a h a m iy a tg a ega, c h u n k i k o ' p i n ­
c h a sh u jo y d a h u ja y ra la rn in g atip ik tran sfo rm a tsiy a si yuza g a 
keladi. T u g 'is h y o sh id ag i s o g 'lo m a y o lla rd a k o ‘p qavatli yassi 
va silindrik c p itc liy che gara si aslida tash q i b a c h a d o n b o 'g 'z i
s o h a s id a jo y la sh a d i.
Q iz b o la la r va t u g 'm a g a n ay o llard a bu c h e g a ra b a c h a d o n
b o 'y n i n i n g q in q i s m id a jo y la s h is h i m u m k in .
H o m i l a d o r l i k
d a v r id a h a m xud d i s h u n d a y m a n z a r a kuzatiladi. Y osh o 't g a n
sari 2 xil c p ite liy n in g t u ta s h g a n joy i servikal kanal t o m o n
siljiydi va tash q i k o 'z d a n kec h irib k o 'r ib b o 'lm a y d i. X u ddi 
s h u n d a y h o l a t b a c h a d o n b o 'y n i d ia te r m o k o a g u la ts iy a s i va 
k rio d e stru k siy a sid a n s o 'n g h a m kuzatiladi.
1979- y ild a J S S T ( J a h o n s o g 'liq n i saq lash ta s h k ilo ti)
b a c h a d o n b o 'y n i p a to lo g ik j a r a y o n la r in in g m o rfo lo g ik ta sn ifm i 
ta s d iq la g a n , u n g a asosan:
— fon holatlari;
— rakoldi h o la tla ri (displaziya);
— p re in v a ziv
rak;
— invaziv rak farq qilinadi.
B a c h a d o n b o 'y n i fon va rakoldi k a sa llik la rin in g kclib 
ch iq ish i e k z o - va c n d o g e n o m i ll a r y ig 'in d isin in g t a ’siri b ila n
ifo d a la n a d i, y a ’ni 
b a c h a d o n
b o 'y n i t o 'q i m a s i d a m ik ro sirk u la t-
s iy a n in g buzilishi, 
m ik ro va 
m a k r o ja ro h a tla r, g o r m o n a l o 'z g a -
rishlar, m ik ro b li om illar.
F o n ja r a y o n la r i b a c h a d o n b o 'y n i p a tologik o 'z g a ris h la ri- 
n in g 8 0 — 85% ni tashkil etad i. U larg a cro ziy alar, p s e v d o e rro - 
ziyalar, ley k o p lak iy alar, e ritro p la k iy a la r va p o lip la r kiradi.