O‘zbekiston respublikasi oliy va o‘rta maxsus ta’lim vazirligi o‘rta maxsus, kasb-hunar ta’limi markazi a. G. G‘aniyev, A. K. Avliyoqulov

33- rasm.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

50
Spåktràl ànàliz hàqidà tushunchà.
Nurlanish và yutilish
spåktrlàrini o‘rgànish mîddàlàrning tàrkibini àniqlàshgà imkîn
bårishi hàqidà bàyon qilindi. Shuningdåk, spåktràl chiziqlàrning
yorqinligi màzkur elåmåntning birikmàdàgi miqdîrini àniqlàshgà
imkîn båràdi. 
Nurlanish và yutilish spåktrlàrigà muvîfiq mîddàning
kimyoviy tàrkibini o‘rgànish usuli 
spåktràl ànàliz
 dåyilàdi.
Ìisîl uchun spåktrdà sàriq chiziq bo‘làdigàn bo‘lsà, bu
o‘rgànilàyotgàn mîddà tàrkibidà nàtriy bîrligini ko‘rsàtàdi. Àgàr
spåktrdà îldin mà’lum bo‘lmàgàn chiziq ko‘rinsà, bu yangi elåmånt
kàshf qilingànligining isbîtidir. Spåktràl ànàliz judà såzgir usul
bo‘lib, uning yordàmidà elåmåntning 10
-
10
g miqdîrini hàm àniq-
làsh mumkin. Êimyoviy usullàr bilàn bundày kàm miqdîrdàgi
mîddàni qàyd qilishning mutlàqî ilîji yo‘q.
Spåktràl àsbîblàr.
Spåktrning ko‘rinish sîhàsini o‘rgànish
uchun 
spåktrîskîp
dåb ataluvchi àsbîblàr ishlàtilàdi. Eng sîddà
spåktrîskîp 34- ràsmdà ko‘rsàtilgàn. Spåktrîskîp kîllimàtîr – 1;
prizmàli ko‘rish trubàsi – 2; prizmàli stîlchà – 3; tirqish – 4;
linzà – 5; îbyåktiv – 6 và îkular – 7 làrdàn tàshkil tîpgàn.
Òirqishdàn kålàyotgàn nur kîllimàtîr îrqàli linzàgà tushàdi. U
prizmàdàn o‘tishdà turli rànglàrgà àjràlàdi và îbyåktiv, ko‘rish
trubàsi îrqàli îkular yordàmidà kuzàtilàdi.
Spåktrni fîtîplàstinkàdà qàyd qilishgà imkîn båruvchi àsbîb
spåktrîgràf
dåb ataladi.
Yanada tàkîmillashgan, ya’ni uchinchi trubà bilàn tà’minlàn-
gàn àsbîb 
spåktrîmåtr
deb ataladi.
Spåktràl ànàlizning qo‘llànilishi.
Spåktràl ànàliz fàn uchun
muhim àhàmiyatgà egà. Àyniqsà, uning àstrînîmiya uchun àhà-
miyati judàyam kàttà. Îsmîn jismlàrining tàrkibi to‘g‘risidà
mà’lumît îlishning yagînà
yo‘li 
spåktràl ànàlizdir
. Bu usul
bilàn Quyoshning, yulduz-
làrning và yulduz turkumi-
ning tàrkiblàri o‘rgànilgàn,
D.I.Ìåndålåyåv elåmåntlàr
jàdvàlining 25 tà elåmånti kàshf
qilingàn. Hîzirgi pàytdà spåktràl
ànàliz gåîlîgiyadà, måtàl-
lurgiyadà, kimyodà, tibbiyotdà
và hàttî îziq-îvqàt sànîàtidà
hàm kång qo‘llànilàdi.
7 2
3
6
5
1
4
B
Q