Chapter II approaches to Literary Text and Textual Strategies



Download 1,19 Mb.
Pdf ko'rish
Sana05.04.2020
Hajmi1,19 Mb.
#43197
Bog'liq
06 chapter 2


CHAPTER II

Approaches to Literary Text and Textual Strategies

In order to discover the implied meaning of a work of art, one is primarily 

governed by the use of language. The meaning of a literary writing is 

realised by the author who creates a significant situation by deploying 

certain linguistic strategies. Resultant intensity of language, reflected in 

the form of texture, becomes the valid limit of what the author wants to 

convey. His creative skill weaves an intricate text through the fine details 

of linguistic organisation. The words are selected , for example, as much 

for the resonance they create as the associations they evoke and the 

interaction they generate semantically in conjunction with syntactic and 

phonetic contouring within, across and beyond the text itself. An analysis 

of literary text depends on ability to see these linguistic associations and 

to unravel the connections and meanings at different levels of language 

organisation. Of all literary genres, poetic language is marked by the 

greatest possible intensity. While there is no continuous linear movement 

through the syntax of one sentence after another, the rhythm keeps 

returning on itself, driving towards its own centre, forcing one to grasp the 

total meaning of the words. A study of a poem must include an account 

of cohesive features, such as repetition of items as well as more complex


32

relations of collocation and elision, absence or presence of discourse 

markers and structural- semantic sense connections across sentence 

boundaries. Hence, it is interesting to employ an analytical framework 

which involves stylistic variations and effective language use. Although 

the common opinion about specific linguistic features properly associated 

with literature has been frequently challenged, yet there are some 

linguistics features that are associated with literary register. The following 

remarks by Brumfit confirm the opinion:

There are a number of linguistic features which can be isolated: rhythm, 

rhyme, alliteration, assonance, metaphors, etc., and which are combined in such a way 

as to reinforce the message conveyed and to link with other linguistic 

devices across 

the whole text

 so that a unity and consistency of effect is produced. Such layering of 

linguistic features is not so pervasive in so-callled non-literary examples

.1

In a literary discourse* there are vital and increasingly complex 



relations between the words as we read them and follow the semantic 

configurations that are created in our minds through experiential patterns. 

Though the text supports itself through its own verbal elaboration, yet it 

presupposes knowledge of a certain type of social conventions and the 

exchanging of the contracts. The literary tradition at least, does not 

always rely on another medium or on the co-presence of some extra- 

textual object. A good piece of literary composition is syntactically 

elaborate, its every sentence is stacked with co-ordinate and dependent



33

constructions. It is also lexically elaborate, with abstractions designed to 

cover all lines of meaning and obviate any possibility of 

misunderstanding. Further, the quality of poetic resonance is also a matter 

of the management of language. Literature is not a mere language variety. 

Indeed, a literary text always generates a context of its own in which 

different varieties of language can be sufficiently mixed and still 

accepted, as is the case of The Waste Land. Any deviation from the 

norms of lexis or collocations and syntax would be inadmissible in 

common parlance. But in the domain of literature, poetic licence includes 

different levels of formality, mutually exclusive lexis and variable syntax. 

Even slangs coexist as an example of a mixed variety of language 

appropriate to a special poetic register. There is also a particular sort of 

heterogeneity in a literary context.

The true class of a literary genius is displayed in the use of language, 

the turns and twists of phrases, to represent the usual things from a fresh 

point of view. One negotiates the extent to which an alternative world or a 

parallel world is fabricated. The image of a world represented in the 

literary text has a different relationship with external reality. Although 

this newly created world is shaped from the raw material of the physical 

world and it also relies on it for its interpretability, it does not have any 

direct correspondence with it. The task of the writer is no easy one as he



34

selects, combines and alters the elements of the raw material into a new 

form of reality that incorporates artistic perception or truth discovered by 

him to challenge the assumptions of the physical world. Therefore, it can 

find its true meaning only within the realm of a text. The reader is, then, 

asked to imaginatively conceive and recreate this image of reality. He 

does so by using evidence from the language of the text and by relating 

one element with another of the texture. The medium of communication 

between the writer and the reader is the text he creates from his own 

knowledge of environment. Thus, the reader’s creative role and the 

imaginative involvement engendered by the writer’s role encourage a 

dynamic interaction, between the reader, the text and the external world. 

In the course of this interaction, the reader constantly seeks to form and 

retain a coherent picture of the world of the text. Gradually, the possibly 

static and unquestionable reality of the text is replaced by “a fluid, 

dynamic reality in which there is no final arbiter between truth and 

falsehood. There is a possibility of a meaningful dialogue”,2 suggests 

Brumfit. A literary text is, thus, a construct of language in the context of 

which one can respond directly. However, some skill is required to make 

a systematic study of a literary text that is a sum of a combination of 

linguistic, socio-cultural, historical and semiotic understanding.


35

Language, thus, is central to literature and description of the 

language-use in literature is central to any critical approach as it confers 

an objectivity upon the work of art. It is only through the linguistic 

character that one can define the kind of object a literary text is. It is all 

the more true in the case of poetry, since poems do not create their 

meaning and logic out of nothing. The language that they use borrows 

from outside concepts and organisation of beliefs representing semantic 

propositions. It is, again, language that ensures how a poem is linked to 

the outside world. Certainly, an author can control and restrict the 

meaning of words by manipulating collocations. Also, in some longer 

poems the poet can enforce a new variety of linguistic syntax as is the 

case with Millton’s epics, The Paradise Lost and The Paradise 

Regained. But in the ultimate experience of readers, poems are 

unequivocally in a language that exists independently outside the domain 

of physical world. However, a referential relation with outside world is 

retained throughout. As every language situation is defined culturally as 

well as linguistically, one must focus one’s attention on the use of 

language. It is the prominence of communicative event that imparts 

sentences used in a text with meaning and makes them functionally 

viable. There is always a reason to assert why a certain sentence is

inserted and not the other. It is because of the fact that such choices have


36

to do with the topic, the style, the social etiquette, tradition and the 

rhetorical design. These factors, though external to language, are central 

to structural organisation of a discourse situation. Every text must be seen 

as possessing certain internal formal characteristics as a consequence of 

its performing a certain role within a communicative situation. All 

linguistic performances make references to recognised cultural 

conventions of a very regular and restricted kind.

The poet as a mature participant communicates in a discourse 

situation and shows a greater knowledge of these conventions. A 

proficiency in the use of an enormous range of registers of language is 

displayed along with skill to perform linguistically according to the 

demand of a particular situation. The poet basically creates a matrix of 

logical opposites and relations through the fictional concept. Thus a poet 

conceives a structural network of concepts through the words and their 

semantic value and in this manner chops up the flux of world into an 

aesthetic reconstruct. It is the syntax of the language that provides the 

poet a scope to juggle with concepts. Every sentence serves to participate 

in the making of a fictional universe. This inter-relatedness of syntax and 

semantics in poems becomes particularly interesting. However, meaning 

of a poem is not an abstraction or an extractable content divorced from the 

forms of syntax and phonology. These are, in fact, the means of a poet’s



37

linguistic conceptualisation of his experience, sequenced by the syntax to 

induce a novel fictional perception in a reader. Thus, the poetic use of 

language invariably involves a deviant ordering or a specialised 

structuring. David Lodge believes that language of poem is, however, 

more highly structured than language outside the poem. In considering 

the language of poetry, it is prudent to begin with what is “there” in the 

poem - “there” in the sense that it can be described and referred to as 

unarguably given by words.

One can, of course, comment on the structuring of the text without 

a formal knowledge of grammar. But, obviously, such a knowledge is 

very useful. For what distinguishes poetry from mere versification is that 

in the case of the former the phonological regularities are matched and 

reinforced by grammatical regularities or irregularities in a balanced 

structure. This view is summarised by MacMammond that syntax is 

poetic when grammatically equivalent constituents in connected speech 

are juxtaposed by co-ordination or parataxis, or are otherwise prominently 

accumulated.

A poet generally works under the self-imposed restrictions. These 

are related to the phonological components, the syntax and the semantics. 

Such limitations do not form part of the grammar of language in general. 

This aspect of poetic process, within the larger context of the language



38

structure, is corroborated by generative grammar. A recognition of 

deviant structure forms an essential element in our response to poetry. It is 

also the case that they are felt not to be deviant within the context of the 

poem. Donne’s “A Noctumail upon Lucies Day” provides an example of 

such deviations. The first stanza of the poem contains the clause (nee) 

Who am Their Epitaph. Its deep structure would be equivalent to the 

sentence: I am Their Epitaph. This also serves as an example of a non­

sentence. It breaks selectional rules that specify noun phrase. Further, in 

the succeeding stanza there occur such sentences as “I am every dead 

thing”, “I am the grave of all” and “I am none.” All of these sentences 

break the same selectional rule . This poem also contains the sentence: 

“All these seems to laugh”. These sentences, again, are an example of the 

breaking of selectional rule : verbs which demand animate subject take 

here an inanimate subject. A number of such irregularities are to be seen 

in the context of the poem. In fact, it seems likely that these linguistic 

structures, deviant from the common ones, underline the sense of chaos 

and breakdown of natural order.

A logical way involves stating the rules which generate these 

structures or one can lose them as deviant structures, ignoring their real 

value. In order to appreciate their function in the context, an effort is 

needed to reconstruct a grammar of such poem. This implies that the poet



39

creates a new language with its own rules, though supported by 

grammatical suppositions. But for the reader it is like mastering a new 

language. The whole point of creating this language seems to be that it 

enables the poet to say not only the things that could be said in regular 

forms but also in regularly irregular forms. However, one can understand 

the importance of new language and its function through grammatical 

knowledge. Such deviations from rules become the source of creative 

writings. The superficial strangeness and the syntactic complexity of a 

poem are associated with ad hoc transformations. These deviations have 

to be postulated’ for the analysis of the text. A knowledge of deep 

structure, no doubt, would help understand such irregularities which are 

the marked features of poetry.

The linguistic analysis of literature is an explanation of why and 

how a work of art means what it does. M.A.K. Halliday asserts, 

“linguistic analysis of text is not an evaluation of a text, it is an 

explanation of how and why it is valued as it is

.”3


 So any analysis of 

cohesion, together with other aspects of texture, will show why the text is 

interpreted in a certain way and why it is ambiguous whenever it is so. It 

explains the nature of conversational inferences and the meaning one gets 

out of the text. Further, the presuppositions from culture, from shared 

experience and from the situations and the surrounding texts are the only



40

available aid to understand the textual components and the semantic 

system. Hence, it is the text-forming or the textual components that 

specially provide linguistic means through which such suppositions are 

made. The conclusion will not be about good or bad nature of a text but it 

is likely to explain why a text is so. The means of cohesion, a reasonably 

comprehensive picture of this aspect of texture, suggests Halliday, can 

offer an “insight into what it is that makes a text a text

.”4

In Guy Cock’s opinion: “The notion of text is semantic rather than 



grammatical

.”5


 Sometime, a single sentence may be used to represent a 

text, yet it gains meaning from the situation in which it is uttered or 

written or from its relation to other sentences with which it occurs. 

Texture, or the quality which binds sentences together into a text, depends 

firstly on register—the necessity to combine linguistic features with 

situational features to create meaning. Secondly it relies on cohesion— 

the semantic (and in some cases lexico-grammatical) ties between one 

sentence and the other. Halliday’s observation in this regard supports the 

view: there is “one specific kind of meaning relation that is critical for the 

creation of texture: that in which one element is interpreted by reference 

to another

.”6


 Text, then, with the exception of a single sentence text, 

consists of a number of sentences bound together by cohesive ties. These 

sentences that give meaning to each other assume a special signification


41

as a semantic unit called text. Further, in a literary message, texture is 

more likely to be created by internal cohesion than by any reference to a 

situation in which the message is received. But the density of cohesive 

ties may vary from text to text. This may happen especially in the domain 

of literature when the author, in order to produce certain specific effect, 

uses the texture to win a more active participation of the reader.

Leech offers an alternative view that linguistic description cannot 

be applied to literary texts without proper adjustments. Instead, he 

incorporates three stylistic concepts that include cohesion along with two 

others: foregrounding and cohesion of foregounding. Leech elaborates:

*7

“[it] is the aim of linguistics to make statement of meaning.” He holds 



that meaning includes every aspect of linguistic choice: semantic, 

vocabulary, grammar or phonology and context of the situation. Meaning, 

thus, is looked upon as a functional unit, a complex phenomenon, its 

various aspects being relateable to features of the external world in the 

form of prepositions, referents, referring expressions, sense relations and 

sense properties. These aspects are also related to the several levels of 

linguistic analysis. In fact, the context of situation refers to the whole set 

of external features of the world considered to be relevant in the analysis 

of an utterance or a text at these levels. But, in literature, one has to 

construct such a context from the text itself.



42

In Widdowson’s opinion , on the other hand, a literary text can be 

constructed as a “secondary language system” -- “a micro language

”8

 - 



formed by the relation which the writer has set up between the language 

items within a text. For the analysis of a literary text, one must recognise 

not only the intra-textual relations but also the extra-textual relations that 

exist between the language items occurring in a text and the code from 

which they derive. Also, the intra-textual relations set up between 

linguistic items within a literary text create a contextual meaning, while 

the extra-textual relations provide the significance which the items have 

according to the code, i.e., their referential meaning. Widdowson further 

states: “It is typical of literature that these two sets of relations do not join 

to produce one new unit of meaning, they overlap to create a unit of 

meaning which belongs to neither one nor other, a hybrid unit that derives 

from code and context and yet it is neither of them

”.9

Literature, thus, can be studied as a mode of communication. For 



an appreciation of what a writer tries to convey, one must study the means 

he is using in relation to the linguistic resources he draws on. The 

communicative effect must be connected with the end the writer achieves 

through linguistic means. To add to the means, style emphasises the 

contribution of form to the content, i.e., style is looked upon as meaning. 

For Michael Riffaterre, the relation between linguistic and creativity is



43

subtle. He opines: “Literary interpretation stands halfway between 

semantics and aesthetics

.”10


Whereas traditional criticism emphasises the aesthetic aspect, 

stylistic approach has shifted the attention to the basic problem of 

meaning. Since poetry says one thing but means something else, the 

thrust of critical discovery is towards the undercurrent of meaning. At the 

surface level, words in a given type of literary discourse carry meaning in 

relation to non-verbal referents. In fact, in descriptive poetry everything 

rests on the representation of reality. The characteristics of a poem are 

explained as a departure from reality or from the audience consensus as to 

what part of reality should be projected through the relationship between 

words, their assonance and dissonance, stress patterns and the things. The 

stress on consonance means a pictorial touch to the plain record of facts. 

Further, dissonance is generally associated with symbolic discourse. In 

fact, the representation of reality is a verbal construction in which 

meaning is achieved by reference from words to words and not to things. 

In structuralists’ view, in general, a literary work can be best understood 

as an awareness of verbal structure rather than in terms of reffentiality. 

The form a text imposes on a meaning is also key decipherment of that

meaning.


44

In this regard, Widdowson rightly suggests that the purpose of 

stylistic analysis is to investigate how the resources of a language code are 

put to use. It is the knowledge of the code and the convention that 

becomes the essential component of creativity. Stylistics is concerned 

with the literary message. Its purpose is to unravel what a linguistic unit 

means in communication and how different conventions reveal 

themselves through the way messages are organised in literary texts. This 

type of study also takes into account the social function of language.

In literature, the message is self-contained and presupposes no 

wider context. So, everything necessary for the interpretation is to be 

found within the text itself. One concentrates on the text and does not 

bother about distracting social appendages. In the case of text analysis, 

stylistics is mainly concerned with the patterning of language, as 

Widdowson opines, and it makes no presupposition of its artistic value. 

He suggests that by investigating the way language is used in a text, one 

can make apparent those linguistic patterns upon which an intuitive 

awareness of artistic values ultimately depends.

Widdowson also believes that literary messages manage to convey 

meaning because the poets organise their deviations from the code into 

patterns and they are discernible in the texts themselves. Though the 

writer diminishes the ordinary meaning of language by breaking rules, yet



45

he makes up for this deficiency by placing the deviant items in a pattern. 

These items acquire meaning by relations to each other in the context of 

the message. In fact, the relations constitute a secondary system of 

language that replaces both code and context. Thus, the interpretation of a 

text involves both the recognition of extra-textual as well as intra-textual 

relations. The two sets of relations, thus, overlap to create a unit of 

meaning that derives both from the code and the context. As literature is 

connotation, the secondary meaning as well as the primary become a 

matter of personal associations. But this secondary language system is 

primarily established by the context. In a literary context, the association 

of items is strengthened by phonological relation, lexical linkage and 

syntactic parallels. The identical syllabic structures and their consonance 

lend the words an additional significance in such context and create a 

hybrid unit of meaning. Widdowson rightly states that poetry “specially 

tends to destroy the distinction between denotation and connotation

.”11 

Similarly, the difference between phonology and syntax tends to 



disappear in poetry because phonological structures operate directly in 

establishing relation between different words. For example, in Pope’s 



The Rape of the Lock, the Bible acquires a special significance by being 

placed alongside a number of the same class of objects as puffs , powders, 

patches, billet-doux and other ornaments of female vanity. This


46

association of words in the context is strengthened by phonological 

relations that take on the function normally assigned to syntax. It is by 

compounding linguistic distinctions that literary language is able to 

express density of meaning.

Considering the social aspect of language functions, Widdowson 

asserts that language is used mainly to codify reality. He regards 

language to be the socially-sanctioned representation of the external 

world. It is a tool to exercise control over the chaos of external world. 

The language forms follow accepted ways of looking at the world through 

linguistic code and conventions. Language, thus, becomes a social 

convenience. However, it does not mean that there is nothing beyond the 

reality which the language represents. Widdowson makes an important 

point when he states that the existence of religion and art is an evidence 

that they are much aware of reality beyond the bounds of social 

conventions. Individuals have their needs which these social conventions 

do not satisfy. Thus, art and religion are the means to serve as an outlet 

for individual attitudes as he suggests: “this expression would otherwise 

disrupt the ordered pattern of reality which society promotes and upon 

which its survival depends. Art and religion are a recognition that there is 

other reality

...”12


47

However, the true nature of this reality is hard to define as it is both 

a part of conventional reality and yet apart from it. Religion, for instance, 

deals with gods who have human attributes. The gods are both human and 

non-human at the same time - omnipresent forms, immortal yet affected 

by mortal longings. No natural process conceives them but they help 

define only the otherworld reality. This reality, thus, is related to the 

conventional one in the same way as literary language is related to its 

code. The relationship between the two types of reality is explained by 

Widdowson in these terms: “What literature and, indeed, all art does is to 

create pattern out of deviation from normality and these patterns then 

represent a different reality from that represented by conventional code. 

In so doing, literature gives formal expression to the individual’s 

awareness of a world beyond the reach of human communication”. An 

interpretation of literature, thus, involves a discovery as to how these 

patterns of reality are designed through linguistic deviations. The literary 

text needs a closer look and an active participation to comprehend the 

kinds of patterning and the meanings they convey. These patterns could 

be recognised as parts of an ordered whole. It is true that there is often a 

hierarchical arrangement of patterns: smaller ones function as components 

of larger ones. Since literary texts create their own system of language, 

they inevitably create a different reality. The primary focus of proposed



48

analysis is upon intra-textual relations within the message. T.S. Eliot’s 

poetry is chosen to illustrate the patterns of language and reality which are 

presented in his writings. The technique suggested by Widdowson is to 

pick out features in the text which appear to the first impression as 

unusual or striking in some way and then to explore their relationships.

Structuralists like Gerard Genette confirm the method: literature 

being primarily a work of language, literary appreciation must include 

linguistic material. This includes sound, forms, words and sentence 

constituents. By doing so, one rediscovers the message in a code. The 

immanent structures are analysed to uncover it and it does not arrange 

anything from outside. The process implies a study of large unit of 

discourse and study system from higher level of generality rather than 

sentences, such as narrative or descriptive and other major forms of 

literary expression. Structuralists’ search is not confined to structures as 

directly related to objects. The search is for the pattern of meaning and 

system of latent relations which analysis constructs as it uncovers them. 

This is characteristic of structuralists’ approach that they concentrate on 

the text itself for rationality of understanding. Further, the thematic 

analysis tends to culminate into a structural synthesis. In this synthesis, 

different themes are grouped in networks in order to extract their full 

meaning from their place and function in the system of the work. This



49

approach aims at reconstituting the unit at work. Further the principle of 

coherence and used to reach the bone structure, it is a penetration into the 

internal relations.

Against the background of a number of theories -- some of which have 

been referred to in the earlier part of this chapter, it has become difficult 

to approach a given text or a group of texts in an empirical way. First 

describing what an object is and then drawing conclusions from the 

description poses a formidable challenge. Even approaches that are 

explicitly textualist, i.e., which are concerned with the ground

structuralist and feminist critics in the present times. They believe that 

any grouping of text as “central” or “important” is ultimately an ad-hoc 

one. It is made consciously to serve or reflect the purpose of a particular 

sub-culture in a particular time or place. However, all the theorists believe 

that a common acceptable feature of literary text is its thick and rich 

fabric. An approach to text must inspect that fabric at certain points and 

try to link parts to the whole texture. The methodology for this purpose 

must incorporate elements from different theories for the analysis of text 

and its meaning. It is believed that only an eclectic approach can make

interpretation in the linguistic structures <

differ widely in then-

understanding of what constitutes textualitds

The immediate challenge to such an ap]

stems from the post-



50

some valuable insight into the meaning and significance of a text. One of 

the implicit assumptions in most contemporary theories is that given the 

arbitrary relation between verbal sign and referent, an important aspect of 

signification is to find out what happens in the space between sign and 

thing. According to the cultural theorists, the proper focus of attention is 

text; to read a text is to examine the culture which produced it. The 

author must use a language that is culturally coded. Culture, thus, 

becomes a co-author to the text. A mode of thought that dominates a 

culture may appropriate the significance of words that have an important 

function in the structuring of relation between the individuals and between 

the individuals and their world. Such words in the literary text became 

heavily marked.

The eclectic approach of this study, thus, incorporates the essential 

elements of these text-related theories. The procedure of analysis 

includes a search for the features in the text that appear at first sight to be 

unusual or striking in some or the other way and then explore their 

signification and significance. Anne Cluysennar recommends that a 

“consideration of fairly obvious lexical or syntactical features of a literary 

text can be made to yield semantic information that may be found relevant 

to its literary description and evaluation

.”14


51

The simplest way to approach a text is to somehow analyse the 

formal properties that each literary work sets up, especially the way in 

which its particular elements interact, and balance of forces that must be 

understood as a unique structure. Such dominant structures are linguistic 

patterns that may reveal meaningful event at any level of linguistic form. 

These events must be related at all levels with each other and with formal 

poetic structure, and to wider aspects of a poem. Following these 

precepts, one can analyse the dominant lexical and syntactic structures 

and relate them to verse movement. This way one can reach a unique 

balance of semantic interaction. Hence, text is the starting point and the 

present study examines the formal features of language that it comprises. 

The focused area is the lexico-grammatical processes and their role in 

both the making of a text and its interpretation. A considerable attention, 

however, would be given to lexical and other features of textual 

construction and word association representing one of the contra 

distinguishing constituent of poetry- poetic image. Conventionally, such 

associations are divided into two main classes of associations: 

paradigmatic and syntagmatic. Thus, given the word “dog”, syntagmatic 

associations would be the ones that form some sequential relationship 

with the stimulus word - “dog”. The responses, such as “bark”, “bite”, 

“furry”, would allow the arrangement of a grammatical sequence to the



52

left or right of the word. The paradigmatic responses involve words 

. which are from the same grammatical class as the stimulus item, that is, 

applied to the word “dog”, the associations would produce examples, such 

as “eat”, “wolf5, “animal” and “pet”.

This shows that, important as is the role of grammar, many factors 

other than grammar are involved in the making of text. Moreover, a text 

is not a grammatical unit but a semantic and even a pragmatic one. The 

text coheres in its real-world or ideal-world context, semantically and 

pragmatically. Also, it is internally and linguistically coherent. For the 

latter fact, the term cohesion has been already applied, referring to the 

actual form of linguistic linkage. Though the texts are realised in 

grammatical units, but the grammatical units occurring in a literary text 

are often very different from the grammatical units of common parlance.

The significance of the text depends upon our knowledge of 

specifying grammatical facts. This aspect of the study involves the 

connective links, or lack of overt links, and their close connection with the 

context would determine the satisfactory coherence of the text. The study 

particularly focuses on the following features:

i) 


syndectic and asyndectic

ii) 


structural parallelism

53

iii) 


thematic connection (or extra-textual connections) and the 

textual orientation (in respect of place, time, factuality and 

participants’ relations)

iv) 


discourse strategies

The relation between parts of text is achieved by connective 

features that fall into the following four categories:

a) 


pragmatic and semantic implication

b) 


lexical linkage

c) 


prosody and punctuation,  and

d) 


grammatical devices.

Now, in the absence of a foolproof method for the analysis of 

literary style, knowledge of language is combined with aesthetic response 

to appreciate more clearly what the writer has succeeded in conveying. 

So, the framework of analysis includes the following levels of analysis:

I) 


lexis

II) 


grammar

III) 


figures of speech, cohesion and context of discourse.

Although grammar is represented by only one of these categories, it plays 

significant role in the identification of other categories as well.

A Lexical features entail the features of vocabulary. For example, how 

far the vocabulary is formal or informal, monosyllabic or polysyllabic.


54

How do these contribute to the cohesion of the text and its significance? 

Does the text use unusual words, technical, archaic or dialect words, that

are borrowed from different registers.

It is also useful to make a list of words belonging to the major word

classes to note the categories (in terms of form or meaning) they belong 

to. For example, one may notice the use of more abstract than concrete 

nouns in a particular passage, or that it contains specific verbs of 

movement - dynamic or static. The other classes are nouns, adjectives 

and adverbs. Such lexical features can provide a good insight into the 

style of a particular writer. These stylistic features, whether lexical or 

grammatical, tend to be a matter of frequency or, more particularly, a 

matter of relative frequency.

Grammatical devices specify the way of structuring sentences. It is 

to see how they are constructed. How complex are the sentences? What 

type of complexities are found in them? Is there marked use of co­

ordination or subordination or linked or unlinked co-ordination along with 

a role of adverbials and discourse references? Is there anything to convey 

the kind of clause structure or phrase structure that features in the 

information processing?

One can regard figures of speech as special regularities and 

irregularities that are exploited in literature for the communicative power



55

and value. Such figures of speech as metaphor, irony and paradox 

encompass communication at the non-literai level. They usually arise 

from the irregularities of language. But there are also figures of speech 

that involve an explanation of regularities in language. These include 

various types of parallelism, repetitive patterns of structures and words 

with the special effect of sound initiating meaning. This feature is 

specially associated with poetry.

Like other areas of a literary text, figurative language is one of 

primary concern to any type of literary study. Specially, when an element 

of cognitive complexity is generated through some structure. These 

structures pertain generally to metaphor, simile and personification. 

Apparently, metaphors operate at the level of structure. The 

signifier/signified relationship assumes special importance within a 

metaphor. It is assumed that there is an arbitrary relationship between 

verbal sign and referent and that word is constructed through an 

interaction between culture and language. This process enables the 

language to construct ideas about the world. It is a quasi-mysterious 

cognitive process to reinstate a sub code of rhetoric.

The analytical framework needs incorporate the central feature of 

English poetic tradition, the metrical structure. Some practically useful


56

way of characterising verbal rhythm would be included in the framework 

of stylistic analysis.

A text is generally encoded in the form of paradigmatic axis. The 

simplest way to describe the interaction of this relation is to compare it 

with a chain, stressing that a chain is made up of a series of links. The 

syntagmatic axis refers to the horizontal, linear progression of the text - 

the process of linking. Thus, a literary discourse consists of a 

paradigmatic axis, comprising signifiers selected from a range of 

possibilities.

An author has a number of more or less synonymous signifiers 

(word-forms) available to express a particular signified (concept) and 

from these available choices one (or more) is selected for any one or 

more of a variety of reasons ~ its register, its overtones, its sound, its 

ability to rhyme with word-form already chosen. The list also includes 

concreteness or abstractness. As soon as this selection is made — or when 

one item is substituted for another - the influence of syntagm comes into 

operation by giving the signifier (word-form) a context. Even then the 

words not chosen hover round it. This happens partly because a word is 

defined by what it is not, and partly by reason of semantic relations or 

sound similarities or some other association -- cultural or individual -- so 

that a core meaning is surrounded by a penumbra of associations or



57

overtories. These overtories are analitative or descriptive, some of them 

culturally coded. Each signifier then fits into a certain register or 

context. For example, “gee-gee” is a child term and suggests much more 

colloquial context than “horse” or “steed” that suggests a more formal 

context.


Thus, the signifier-signified relationship interacts with syntagm/paradigm 

relationship and it is presented in the multi-dimensional model on the next

page:


g

m

g



n

k

g

n

asl



\

m

o

xN



\

n

o



\

i\

\

Syntagm^tic(chain)



59

This multi-dimensional relationship is a shifting one since it can direct 

more attention to either the signifier or the signified. A signifier is like a 

window, in that it can be transparent in case of prose, whereas in verse, 

cultural convention and long tradition encourage the reader to 

unconsciously perceive the signified with signifier. Another important 

consideration is that the penumbra involves the intellectual and sensory 

appeal to something concrete. With sensory appeal, the text exercises 

more control. Sometime a floating of the signifier occurs when the 

context detaches the conventionally signified (or concept) from the 

signifier(or the form). The floating signifier leaves indeterminate the 

signified that the whole context seems to demand within the dimension of 

interacting syntagm/paradigm axis. The syntagmatic context lays 

emphasis on syntagm or paradigm that further implicates the paradigmatic 

signifier/signified relationship. So, the analytical process exploring such 

complication of the paradigmatic goes on as a continual dialectic within 

synthesising process of the syntagm.

Another important factor, that complicates the paradigm is 

figurative signification. This is an area which is strongly affected by 

syntagmatic axis, and can be regarded as one more produce of the way 

signifiers are combined syntagmatically. The relationship between 

paradigm and syntagm generates figurative signification. The



60

syntagmatic axis connects signifier in such a way that in certain 

combinations unusual chains of reference are generated within connected 

paradigmatic entities. What characteristically complicates die figurative 

movements along such a chain of signifiers can be described as a 

dislocation of surface meaning of the obvious relationship between the 

signifier and the signified. There is an element of cognitive complexity 

inherent in a situation that pertains to metaphor, simile and 

personification. The above-drawn multi-dimensional model 

accommodates this paradigmatic complication as well.

Finally, we look at the features which have to do with how 

sentences, and indeed the whole discourses, are placed in a context. This 

includes the way sentences fit into the wider context of the discourse, 

including its relations and various associations called cohesion. A 

discourse as a whole presupposes a particular situation. In literature, a 

reader creates a discourse situation by inference from the text itself. 

There is an author-reader situation in every literary text. It may be formal, 

informal or casual. This situation in which a text represents point of view 

towards the character or events is always significant. A crucial aspect of 

syntagmatic axis is the forging of cohesive links between elements that do 

not occur in the clauses or the sentences. Cohesion stands for the intra- 

sentence relationship that it builds up between pieces of information and



61

the cohesive ties. Cohesion operates beyond the confines of single 

sentence and produces stylistic and literary effects, especially as a 

foregrounding device.

Further, cohesion is an aspect of literary language which shows a 

general diachronic change. For example, a heavy and explicit use of 

cohesion may contribute to a passive receptive role, (especially of the 

reader), whereas the use of more implicit cohesive ties can encourage a 

more active and imaginative engagement with the text. Leech neatly sums 

up the relation:



“Cohesion operates syntagmatically in conjunction with congruence and 

coherence by which is meant the relationship between paradigmatic choices at various 

places along the syntagmatic axis. It subsumes such concepts as lexical set, and 

register (including register shift or register mixing)”15

Texture as “weave” suggests a sequence of sentences or utterances 

interwoven structurally and semantically. It, generally, refers to a 

sequential collection of sentences which form a unity by reason of their 

linguistic cohesion and semantic coherence. In Halliday’s view, texture is 

the component of language that has to do with the way language is 

constructed as a text. In its basic form, it is the mode of making links 

with the situation. However, texture as a metaphor means the arrangement 

that weaves the fabric of language into a close pattern. Applied to a text, 

it involves not only the unifying features but also idiolectal features. All



62

of them determine the choice of style which distinguishes one text from 

another. For example, different kinds and densities of imagery and 

devices of rhetoric. Textuality, on the other hand, is a property of all text. 

It implies its aceptability or the use for the reader. Its situation is relevant 

to the context and informationality to the degree of new information. The 

inter-textuality relates one text to another. Texture is, thus, that property 

of the text which specifies individual text.

A clause of average length runs into a number of sentences, each 

with a different textual meaning. It involves a number of related but 

independent choices. So, one of the interesting areas of study is the 

principle that governs the sentence structure internally. This internal 

texture is the structural counterpart of cohesion. Thus, neither cohesion 

alone nor- internal structure alone, suffices to transform a set of sentences 

into a text. Texture is in a way a product of the interaction between these 

two. The third and final essential component of the text is the structure of 

discourse. In fact, every genre has its own discourse structure. Even 

informal spontaneous conversation is highly structured. However, other 

forms of discourse are more obviously structured than ordinary 

conversation. So, the presence of certain elements in a certain order is 

essential to the formation of text. A typical organisation, to be more 

precise, involves one of number of typical organisations. It acquires



63

texture by virtue of adhering to these discourse forms. Obviously, 

literary forms, including the strict verse form are culturally established. 

Further, norms of metrical use define such genres as dramatic monologue, 

free verse, and the like. All of them fall within the general category of 

discourse structure. They are also aspects of texture and combine with 

inter-sentence structure and intra-sentence cohesion to define the total 

text-forming resources of the culture.

Thus, the analysis of cohesion, together with the other aspects of 

texture, makes it evident as to why the text is interpreted in a certain 

manner. It also enables us to establish why it is ambiguous in 

interpretation. It also explains the nature of inferences that the reader 

draws out of a text. The study aims to embrace the culturally shared 

experience of the participant. It is, again, the text-forming and textual 

components of the semantic system that provide the linguistic means for 

making peace of position. To map out these essential aspects of texture, a 

framework has been devised that incorporates the linguistic stylistic 

means. Text-linguistic has been often used for the study of the principles 

in the structures of various forms of texts. The task of the reader is to 

discover the linguistic features that cause the sentences to cohere. It is 

recovering the ties that bind the text into a cohesive whole. So, texture 

suggests the sequence of sentences or utterances interwoven structurally



64

or semantically into a unity by reason of cohesive devices and semantic 

coherence. An analysies of texture implies measuring the distinctive 

quality of a text. Any description of text is a selection from the myriad 

details and infinity inter-relationships. The best one can hope to achieve is 

selection of such aspects as appears to have been placed in the foreground 

of the text itself. This also locks the attention into hermeneutic circle of 

interpretation. An author makes a selection of word forms for any one or 

more of a variety of reasons: its register, its overtone, its sound and its 

ability to rhyme with others already chosen. As soon as selection is made, 

the influence of syntagm comes into operation. This selection provides the 

words with a context. This concept of choice is also central to stylistic 

study. The style is a set of conscious or unconscious selection of a set of 

linguistic features from all the possibilities of language. The effects of 

these features can be understood only by intuitively sensing the choice 

that has been made. Thus, in order to study the poetic text an analytical 

framework has been designed to explain our response to the selection. The 

intuitive response is supplemented by an objective account of style. A set 

of distinctive features has been isolated that makes Eliot’s style easy to 

identify; for example, lexical repetition, comparisons, parallelism and 

discourse strategies, -etc. In the present study, this definition of style 

becomes the basis of the linguistic identity as a whole.



65

The study, thus, employs the emerging canons of criticism in the 

form of this linguistic stylistic framework for the analysis and evaluation 

of Eliot’s selected poetry and plays. The poet, the critic of culture and 

dramatist, as a powerful influence in the literary world, provides us with 

numerous examples of innovative technique and precise use of words in 

his writings. The critical analysis aims to study technique separately. The 

study would be different from subject matter as Mark Schorer rightly 

points out:

“technique is the means by which the writer’s experience which is his subject matter, 

compels him to attend to it, technique is the only means he has of discovering, 

exploring, developing his subject, of conveying its meanings and finally of evaluating 

it

.”16


A study of Eliot’s technique presentation and how he uses his tools to 

achieve semantic density is a helpful discovery in the form of the 

thickness, resonance and the recurring themes. It is specially interesting to 

study what technical tools have been employed to reach the partly 

verbalised and partly formulated thoughts. How sharp are these means in 

the representation of thoughts and impressions through inner perspective. 

This focalisation incorporates a wide variety of means, such as interior 

monologue, direct free thoughts, indirect thoughts, free indirect thoughts, 

order of the syntax, leit motifs and imagery. It is important to note how 

these different means contribute to overall texture. Also how the playful



66

use of language creates sound patterns and rhythms. It is useful, 

especially, to mark the value of sound that has been exploited in making a 

link to meaning and context. Also,, the way an author chooses words for 

its nuances - its association and appropriations. From a number of 

synonyms or words, he must chooses the one whose nuances best fit the 

need of his work or how does he condense meaning through metaphors. A 

number of such features form a part of texture and create a rich pattern of 

forms and meaning in Eliot’s writings.


67

References

’Christopher Brumfit and Ronald Carter, eds., Literature and Language 

Teaching(OxfoTd: Oxford University Press), p. 8.

2 Ibid., p.48.

3M.A.K. Halliday and Ruqaiya Hasan, Cohension in English(London: 

Longman, 1976), p. 325.

4Ibid., p. 326.

5Guy Cock, “Text, Extracts, and Stylistic Texture”, Literature and The 



Language Teaching, p. 152.

6M.A.K. Halliday and Ruqaiya Hasan, Cohension in English, p. 327.

«■*

Geoffery Leech, et. al..English Grammar for Today: A New 



Introduction(London: McMillan, 1962), p. 158.

8H.G. Widdowson, “Stylistics” Contemporary Criticism: An Anthology, 

ed., V.S. Seturaman (Madras: McMillan, 1989), p. 156.

9Ibid.,p. 159.

10Michael Riffaterre, Ibid., p. 126. 

nH.G. Widdowson, Ibid., p.159.

52H.G. Widdowson,Ibid., p. 163.

13H.G. Widdowson,Ibid., p. 164.

14Anne Cluysennar, quoted in John Stephons and Ruth Waterhouse 

Literature Language and Change: From Chaucer to the Present{London: 

Routledge, 1990), p. 15.

15Leech, et. al.. English Grammar for Today: A New Introduction, p. 159.

16Mark Schorer, “Technique as Discovery” Twentieth Century Criticism: 



The Major Statesments, eds., Williaam J. Handy and Max West Brook, 

(New Delhi: Light and Life Publishers, 1974), p. 71.



Download 1,19 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish