‘z b e k I s t n r e s p u b L ik a s I o liy va ‘rta m a X s u s ta’l im V a zir lig I m. P. Boltabayev, M. S. Qosimova

1.3. l-rasm.
T adb irk o rlik m uhitining shakllanishi.
/
/

---

b o 'lsa , u n in g em irilish ig a olib kelm asa h a m tad b irk o rlik tark ib - 
larining faoliyat y u ritishig a salbiy t a ’sir k o 'rsatad i. S h u n in g u c h u n
h a m d av lat iq tiso d iy o t u c h u n z a ru r b a rc h a s h a rt-s h a ro itla rn i 
y aratish i va ta d b irk o rla r u c h u n k o 'p ro q erkinlik b erishi kerak. 
S h u n g a a so slan g an h o ld a ish olib b o ray o tg a n 0 ‘z b e k isto n ja h o n
iqtisodiyoti da m u n o sib o ‘rnini to p m o q d a .
S h u la rn i n a z a rd a tu tg a n h o ld a, 0 ‘z b e k isto n R e sp u b lik a si 
P re zid e n ti I.A. K arim o v s h u n d a y d eb t a ’kidlaydi: « E rkin ta d b ir­
k o rlik u c h u n iq tiso d iy va h u q u q iy s h a rt-s h a ro it y a ra tish zarur. 
K ic h ik biznes va xususiy ta d b irk o rlik n i k eng riv o jlantirish u c h u n
h a m m a y o ‘lni o c h ib berish kerak. U larning xom ashyo resurslaridan 
foydalanishlariga keng y o ‘l o c h ib berish, u la r ishlab ch iq a ray o tg a n
m a h s u lo t m a m la k a tn in g o ‘z id a h a m , u n in g ta s h q a ris id a h am
s o tilad ig a n b o z o rn i k afo latlov ch i tiz im n i b arp o etish d a rk o r» 1.
Y u q o rid ag ilarn i hisobga o lib , tad b irko rlik m u h itin i y aratish
b ila n b o g ‘liq o m illa r g u ru h la rg a ajratilg an va sh u a so sd a u n in g
s h a k lla n ish va riv o jla n ish m e x a n iz m i n in g ta s h k iliy -iq tis o d iy
m o d eli y aratilg an . T a d b irk o rlik m u h itig a t a ’sir etu vch i o m illa rn i 
quy idagi g u ru h larg a b o 'lis h m u m k in :
— an iq b ir m ah su lo tg a is te ’m o lc h ila rn in g to 'lo v qo b iiiy ati. 
B u n d a bo zo rd ag i m avjud h ak iq iy talab bilan k u tilay o tg a n tala b
farqlanadi.
A gar, m a h s u lo t (to v a r) x u su siy a tla ri b ila n a w a lg ila r id a n
ajralib tu rsa, u n g a tala b m ark e tin g usullari b ila n a n iq la n a d i:
— tavak kalch ilik va b ozo rd ag i xatarlarn i o ‘z z im m a sig a o lib , 
m u lk javobgarligi asosida ish y u rita o ladigan tad b irkorlar. U la r o ‘z 
m u lk i, b ilim va s a rm o y a sid a n sam arali fo y d alan a o lu v ch i yuqori 
m alakali va m a ’lu m b o z o r vaziyatlariga m oslasha olish qobiliyatiga 
ega b o 'lish lari kerak;
— sarm oyag a ega inv esto rlar. B unga jis m o n iy sh a x sla r yoki 
erk in sarm oy aga ega k o rx o n a la r, ta sh k ilo tla r h a m d a ta d b irk o rla r 
h a m kiradi. U la r b ir q a n c h a to ifan i tashkil etadi: b an k lar, ja m g ‘a r-
1 
/. 
A. Karimov.
0 ‘z bekis to n X X I asrga in tilm oqda. 0 ‘zbekiston. — Т.: 1999. 
— 12-bet.

---

m a la r, s u g 'u r ta k o m p a n iy a la r i, d a v la t ta s h k ilo tla r i, x o rijiy
investo rlar va b oshqalar;
— tad b irk o rlik fao liyatin i b ir m e ’y o rd a olib b o rish im k on ini 
b eruv chi in fra tu z ilm a la r. U la r q a to rig a m o liy a -k re d it, a u d it, 
m arketin g, ko n saltin g , a x b o ro t, su g‘u rta va sh u kabi x izm a tla r 
k o ‘rsatuvchi tash k ilo tla r kiradi;
— q aror qabul qilish tizim i. Bu tizim tarkibiga, a w a lo , biznes- 
ning ishonchliligi va sam arali b o ‘lishini baholash im k on ini beruvchi 
m ezo n lar, u su lla r to ‘p lam i kiradi. T a d b irk o r bu tizim orqali o ‘z 
ishi natijasini tekshirish im koniga ega b o ‘lishi kerak.
S hu om illarn ing tizim li va o ‘zaro h arakat q onuniyatlari tad b ir­
korlikni faollashtiradi va u xo ‘jalik m exanizm i orqali am alga oshiriladi. 
N a tija d a , ayrim h u d u d va ta rm o q la rd a yangi k o rx o n ala r, ishlab 
chiqarish, xizm at ko‘rsatish va boshqa tadbirkorlik obyektlari vujudga 
keladi. B und ay faoliyatlar tad b irk o rn in g bilim i, sarm o y alar, b o zo r 
talabi, davlat va b o sh q a ta sh k ilo tla m in g o ‘zaro m an faatli harakati 
tufayli faollashadi va bozorga m oslashadi.
Ish b ilarm o n lik m u h itin i tahlil qilish ja ra y o n id a ta d b irk o r h a r 
b ir m illa tn in g a n ’a n a la ri, u rf-o d a tla ri, q a n d a y o z iq -o v q a tla rn i 
iste ’m ol qilishi va q a n d a y b u y u m larn i kiyishini in o b atg a olishi 
m aqsadga m uvofiqdir. B u n d an tashqari xalqning to ‘lov qobiliyatini 
bilish h am katta ah am iy at kasb etadi. U shbu om il iste’m ol tovarlari 
ishlab ch iq a rish n i tashkil etish d a katta rol o ‘ynaydi. T ad b irk o r shu 
om ilni h a r to m o n la m a ta h lil q ilishd a o ‘z m am lak atid ag i b o zo r 
v a z iy a tin i h a m d a u sh b u n ia h s u lo tn i k elajak d a e k s p o rt q ilish
m u m k in b o ‘lgan q o ‘shni m am lak atlar bozorini h a m k o ‘rib chiqishi 
kerak.
H a r b ir ta d b irk o r a tro f- m u h itg a q o ‘sh ilib k e tish i u c h u n
ishni uning tah lilid an boshlashi lozim . T adbirkorlik m u h itin i tahlil 
qilish da ta d b irk o r m a ’lum b ir c h eg arad a kasbiy fao liyat yuritish 
u c h u n q a n d a y iqtisodiy m an fa atn i am alga oshirishi m u m k in lig in i 
b e lg ila b o lis h i k e ra k . Iq tis o d iy m a n fa a tn i a m a lg a o s h ir is h , 
a w a la m b o r tad b irkorn in g o ‘z ishini tashkil qilish darajasiga b o g ‘liq 
b o 'lad i. 0 ‘z ish in i tashkil qilish esa tadbirkorning m a ’lum ishbilar­
m onlik m u h itig a m ustaqil kirishi bilan belgilanadi.

---

T a d b irk o r m a ’lum tadbirkorlik m u h itig a kirishar ekan , d iq q at- 
e ’tiborini faqat o ‘z g'oyalarini am alga oshirishga em as, balki qan day
qilib in v e s to rla rn in g m a b la g 'la rin i ta d b irk o rlik fao liy atig a ja lb
e tis h g a h a m q a ra tis h i kerak. T a d b irk o rn in g o 'z ish in i tash k il 
q ilis h id a g i a s o siy v azifa, avvalo, o 'z g 'o y a la r in i m a ’lum b ir 
m u h itg a ta tb iq etish u c h u n z a ru r b irla m c h i k ap italn i b a rp o e tis h ­
d a n iboratdir.
T ad b irk o rlik g 'o y a sin i am alga o sh irish u c h u n ishlab ch iq arish
ja ra y o n in in g m avjudligi talab q ilin ad i. T a d b irk o r ish b ilarm o n lik
g 'o y a va m aqsadlariga to 'g 'ri keladigan h a m d a jalb etilgan kapitalning 
h a jm id a n kelib c h iq q a n hold a yangi ish lab c h iq a rish tark ib in i 
sh a k lla n tira d i. A g ar tad b irk o r o 'z g 'o y a s in in g tash ab b u sk o ri va 
investori sifatida ish tiro k etayotgan b o 'lsa , fao liy atining tashkiliy- 
h u q u q iy s h a k lin i, k o rx o n a u c h u n q o 's h a y o tg a n o 'z h issa sin i 
o ld in d a n belgilab olishi kerak. S h u n d a y qilib, tad b irk o rn in g o 'z
ish in i tashkil qilish tam o y ili jam iy a t u c h u n yangi ishlab c h iq a rish
tarkibini shakllantirish va u n d a o 'zin in g qay darajada ishtirok etishini 
belgilab olish d an iboratdir.
O 'z ishini to 'g 'r i tashkil qilish tad b irk o rlik n in g asosiy o m il- 
larid an h isob lan adi. S huning u c h u n h a m tad b irk o r bu fe n o m e n n i 
hosil qiluvchi b arc h a qism larni h a r to m o n lam a e’tiboiga olishi kerak. 
T a d b irk o r fao liy atin in g bu jih a tla rin i o 'rg a n is h d a u n in g faoliyati 
jarayonini kuzatish alohida aham iyat kasb etadi. B unda tadbirkorning 
asosiy h arak atlari ketm a-ketligi q u yid ag ich a b o 'lish i m um kin :
— b irin c h id a n , biznes g 'o y asin i ishlab c h iq ish ;
— ik k in c h id a n , ish b ila rm o n lik m u h itin i c h u q u r o 'r g a n ib
ch iq ish ;
— u c h in c h id a n , tad b irk o rn in g iq tiso d iy m an fa ati b ilan biznes 
g 'o y a sin in g o 'z a r o to 'g 'ri kelishi, tad b irk o rlik g 'o y asi bilan ta d b ir­
korlik m u h itin in g o 'z a ro m uvofiqligi;
— to 'r tin c h id a n , g 'o y a n i am alg a o sh irish u c h u n z a ru r k a p ita l 
h a jm in i belgilab o lish ;
— b e s h in c h id a n , b izn es g 'o y a n i a m a lg a o sh irish u c h u n z a ru r 
k o rx o n a yoki ta s h k ilo tn i tarkib to p tirish .
H a r b ir ta d b irk o rlik faoliy atin in g aso sin i m a ’lum b ir g 'o y a
tashkil etadi. B u g 'o y a la r oddiyligi b ilan ajralib tu rad i: k im d ir

---

tovarni y a n g ic h a jildlash g 'oy asin i berad i, b o zo rd a m avjud tovarg a 
yangiliklar k iritad i va shu aso sid a u n g a talab darajasini o sh irish g a
harakat qiladi va hokazo.
Ish b ila rm o n lik g'o y asi k o 'p in c h a o 'z p rofessional fao liy atid a
m ustaqillikka erishish va q o 'sh im c h a foyda olish ishtiyoqida b o 'lg an
kishilarda pay do b o'lad i. B uning u c h u n kishi iqtisodiy jara y o n la rn i 
h a r to m o n la m a tahlil qilib, u n d ag i m av ju d e tish m o v c h ilik la rn i 
aniqlab , u n g a o 'z faoliyatini y o 'n a ltirish i lozim .
A gar ta d b irk o rd a o 'z b izn esin i tash k il qilish yu zasid an b iro r- 
b ir g 'o y a m avjud b o 'lsa , u h o ld a u ish b ilarm o n lik m u h itin i o 'z
g 'o y asi va iq tiso d iy m an faati b ilan m u ta n o sib lik darajasin i ta h lil 
qilishi kerak. A w alo , tadbirkor m a ’lu m m u h itd a aniq g'oyani am alga 
osh irish sh a k lin i belgilab olishi kerak. B u n day sh a k lla rn in g tu ri 
ju d a xilm a-xildir. Tadbirkorlik vazifalari yakka holda va guruh b o 'lib
am alga oshirilishi m um kin. Q anday shakllam i tanlash g'oyaga h a m d a
tadbirkorlik m uh itig a bog'liqdir.
T a d b irk o rlik m u h iti va g 'o y a sin i h a r to m o n la m a tah lil qilish 
shu g 'o y a n i a m alg a oshirish u c h u n z a ru r kapital m iq d o rin i belgilab 
olishga y o rd am beradi. B u n d a tad b irk o r b a n k yoki b iz n e s-fo n d d a n
kredit o lish i u c h u n b izn e s-re ja yoki tex n ik -iq tiso d iy asosni (TLA) 
ishlab chiq ishiga to 'g 'ri keladi.
B iznes-rejada tadbirkor ishbilarm onlik g'oyasiga tayangan holda 
to var yoki x iz m a tla r ishlab c h iq a rish u c h u n z a ru r s h a rt-s h a ro it- 
larni am alga oshirishning barcha xarajatlari qancha qiym atni tashkil 
e tishini aks e ttira d i. U sh b u h o ld a g ap b irlam ch i kapital h a jm in i 
belgilash, tadbirkorlik g'oyasini am alga oshirish u c h u n jalb qilinishi 
lozim b o 'lg a n m oliyaviy resurslarni a n iq lash h a q id a k etm o q d a.
T a d b irk o rlik g 'o y a sin i m a ’lu m b ir m u h itd a am alga o sh irish
m um kinligi a n iq la n ib , ishni tashkil etish b o 'y ic h a z a ru r m oliyaviy 
m a b la g 'la rn i o lish m an b a i ta n la n g a n d a n k eyin ta d b ir k o r o 'z
faoliyatini u c h y o 'n a lish g a q a ra tm o g 'i lo zim . Y a ’ni: