T o s h k e n t «vektor-press»

(g'isht)
Tabiat  qo‘ynida
Tu n   bo'yi  yog' gan  y om g 'i r   er tal ab  tindi.  Bulut  tarqalib, 
o s m o n   t i ni q   moviy  tusga  kirdi.  B u t u n   tabiat  porl ab 
t ur ga n   quyos hga  kulib  boqdi.  Yomg' ir da  t o'yib  suv  i chgan 
as alari l ar  x u s h b o' y  
at i rgul l ar 
at rofida 
p ar v o n a  
bo' l a 
boshladilar.
M a n a ,   a r i l a r d a n   biri  endi   o c h i l g a n   bi nafshaga  qo'ndi .  
U n d a n   s i m ir i b - s i mi r i b   s har bat   ichdi.
171

---

G u l n o r a   q u vo nc h   bilan  a r il ar ni   kuzatardi .   A n a   bo s h-  
qalari  x u s h b o ' y   o ' t l a r   ora si da n  m ay d a  g u l l ar ni   axt arardi .
Tabiat  y a n a d a   j on l an di .   Quy o sh   m o ‘l  n ur   sochdi. 
G u l n o r a   qo ' sh i q   aytib,  bog' ni   avlandi.  Q o q i g ul l ar da n  
bos hi ga  g u l c h a m b a r   taqdi.  U  j u d a   g o ‘zal  bo'lib,  uyiga 
qaytdi.
TA’L I M I Y   D IK T A N T  
B ug‘doy
I yun  oyida  b u g ‘doyl ar  sarg'ayib  yetiladi  va  o'riladi. 
Bug' d oyni   o 'r g a n d a   bos hoql ari   s h i mol   t o m o n g a ,   poyasi 
esa j a n u b   t o m o n g a   qarat i b  qo'yiladi.  N i m a g a   deb  so'rarsiz. 
Q uy os h   j a n u b   t o m o n d a n   t ushadi.   Poyadagi  n a m l i k   b os hoq  
tarafga  qar ab  intiladi.  T o ' l m ag a n   d o n l a r   t o'lishadi.   Bug'doy 
poyasiga  i l ashgan  o ‘t  va  p e c h a k l a r   tez  quriydi.  Qu r i g a n  
bo s h o q l ar n i   x i r m o n g a   er ta  t o n g d an   k u n   q i zi g u nc h a   olib 
chi qi sh  kerak.  B o ‘l ma s a  d o n l a r   t o'kilib,  isrof  bo'ladi.
X i r m o n n i   c h u m o l i l a r d a n   asrash  u c h u n   u n i n g   atrofiga 
m a y i n   t u p r o q   yoki  kul  sepib  qo'yiladi.  Bolalar,  faraz 
qi l ing- a,  
n o n   bizga  yetib  k el gun cha  q a n c h a   m e h n a t  
qi l inadi?  N o n n i   isrof  qil mang!  U  aziz  n e ’mat .   U n i n g  
ushog' i   h a m   non.
TA’L I M I Y   D IK T A N T  
Shahar
S h a h r i m i z n i n g   tabiiy  iqlim  sharoit i da  j u d a   ko'p  o ' si m-  
l i klarni   o ‘stirish  va  ko' payti ri s h  m u m k i n .   Yer  s h a r i n i n g  
turli  o ' l k a l a r i d a n   keltirilgan  m a n z a r a l i   d a r axt ,  bu t al ar ni  
yeti sht irishga  h a m   i m k o n   bor.
M a ’l umk i ,  
yo'l 
ch ek k al ar i n i  
ko' ka l a mz or l as ht ir i sh 
s ha ha r l a r   u c h u n   a l o h i d a  a h a mi y a t g a   ega.  Yashil  o ' s i ml i k l ar  
havoni   zararli  gaz  va  c h a n g d a n   tozalaydi.  Ki sl orod  bilan 
boyitadi.  Havo  har or at ini   issiq  k u n l a r d a   5 — 10  daraj aga,  
sh ovqi nl ar ni   esa  bir  n ec ha   m a r t a   kamayt ira di .  
Ka tt a 
s h a h a r l a r   s har oit i da  bu  xususiyatlar,  ayniqsa,   issiq  iqlimli 
m i n t a q a l a r   u c h u n  j u d a   m u h i m d i r .
172

---

Ari q,   zovur,  d ar yo   b o ‘ylarida  da r ax tz o r l ar   t ashki l   etish 
suv  m a n b a l a r i n i   n u r a s h d an ,   yuvilib  ket i shdan  saqlaydi.  Suv 
o q i m i n i   m a ’l u m   tart i bga  solib  t uradi.   Issiq  j o yl ar da  esa 
s uv ni ng   b u g i a n i b   ketishini  bir  n e c ha   bar avar  kamavt i radi.  
S h u n i n g   u ch u n  s h a h r i m i z n i   ko‘kal amz orl asht ir i shga  d o i m 
e ’t i bor  berib  k el inmoqda .
I Z O H L I   D IK T A N T