Qayta ishlangan nashri t o s h k e n t

K a d b o n i  —
  k a y v o n i  ( d a s t u r x o n c h i ,   m e h m o n   k u ta d i g a n   o d a m ) .
** 
M iy o n a   ra v   —
  q u d a l a r   b i l a n   o l d i - b e r d i   q i l a d i g a n ,   ik k i  o 'r t a d a   is h  
b i t i r a d i g a n   o d a m .
216

---

qay tib  keldi.  U rg u td a k atta kurash b o ‘ldi.  P an jak en td an   kelgan b ir 
ayol  polvon:
—  K im  ta la b g o r b o ‘lsa o ‘rtaga ch iq sin ,  —  dedi.
U  n ih o y a td a  kelishgan,  ch iro y li,  o ‘ttiz  besh yoshlardagi ju v o n  
e d i.  S h u   b ilan   k u ra sh   tu s h a y ,  y iq ilsam   h a m   a rm o n im   y o ‘q, 
d e g a n la r k o ‘pay ib   q o ld i.  Ju v o n   q a n d o q k i  p o lv o n   o ‘rtaga  tu sh sa , 
ikki  d a v ra   a y la n g a n d a   y e lk a sin i  y e rg a  b o s a v e rd i.  J iz z a x lik , 
y a k k ab o g ‘lik,  c h iro q c h ilik   p o lv o n la r b irin -k e tin   yiqilaverdilar.
N iz o m   p o lv o n   d av rag a  c h iq ib ,  yiqilgan  p o lv o n la m i  h a q o ra t 
qildi.
— Ayol kishidan yiqilgan nom ardlar!  K urash tushishni senlarga 
k o ‘rsatib q o ‘yam an!
U  sh u n d a y   d e b ,  xuddi  b u rg u t  q a n o t  q o q a y o tg a n d e k ,  ikki 
q o ‘lini  ikki to m o n g a  silkitib d av ra ay lan d i. A yol  p o lv o n n i o ‘rtaga 
tushishga undadi.
J u v o n   o rq a sid a   t o ‘lg‘a n ib   tu rg a n   ikki  o ‘rim   so ch in i  boshiga 
ch a m b a ra k  qilib ta n g ‘id i-d a ,  o ‘rtaga chiqdi.
O lishish  b o sh la n d i.  N iz o m   p o lv o n   u n g a   q o ‘l  u z a tg a n d a ,  u 
sh u n d a y  za rb  b ilan  q o q ib  tash lard ik i, g o lyo q o ‘li  tirsag id an  uzilib 
chiqib ketad ig an d ek  b o ‘lardi.
D a v ra n i  t o ‘rt  a y la n ish d i  h a m k i,  ju v o n   y o n b o sh   b e rm a d i. 
Q aytaga N izo m  polvonga chil berib, yonboshiga otib yubordi.  Borib 
u stid an  b o sm o q c h i ed i.  N iz o m   p olvon c h a q q o n lik  b ilan  o ‘m id a n  
tu rib  ketdi. Ju v o n  raqibining zaif joyini bilib olgandi.  N izo m  polvon 
yonboshga yaram as ekan. Ju v o n  yan a b ir m arta u n in g  ikki qoMidan 
siltab   to rtd i-y u ,  o ‘ng  o y o g ‘i  b ila n   u n in g   c h a p   o y o g ‘ini  q o q ib  
yubordi.  N izo m  polvon gursillab yerga yiqildi. Ju v o n  bosdi.  N izo m  
p o lv o n n in g   b ir  yelkasi  y erd a,  a m m o   c h a p   yelkasini  y e rd a n   b ir 
q a ric h   b a la n d   u sh lab   tu ra rd i.  Ju v o n ,  yo  M o m o   H av o   d e d i-y u , 
u n in g   c h a p   y elk asid an   bosa  b o sh lad i.  S h u n d a   N iz o m   p olvon 
jirk a n c h   b ir  ishga  q o ‘l  urdi.
T irsag i  b ila n  ju v o n n in g   k o ‘k rag in i  eza  b o sh la d i.  B o r  k u ch i 
b ila n   jo n   a c h c h ig ‘id a   ez d i.  S h u n d a   n im a d ir  boMdi.  J u v o n n in g  
k o ‘kragidan allaq an d ay  to m ir uzildi. Ju v o n   ingrab y u b o rd i. Y erda 
b ir   y e lk a si  b ila n   y o tg a n   N iz o m   p o lv o n n in g   u s tid a n   tu rd i. 
K o ‘k rag in i  c h a n g a lla b   d a v ra d a n   c h iq a rk a n ,  u n g a   q a ra b   g ‘azab 
b ila n   d edi:
217

---

—  R izqi  yak  b a c h a m   x o ‘rd i-y a ,  n o m ard !  (B ir  b o la m n in g  
rizqini  y ed in g ,  n o m ard !)
A na sh u n d an   keyin N izo m  polv o n n in g  n o m i  Q iz polvon b o ‘lib 
ketdi.  D avralarda o ‘rtaga tushsa,  chiq,  ch iq  dav rad an ,  ayollar bilan 
kurashga yaraysan,  Q iz polvon  bilan  k u rash m ay m iz, d eb  chiqazib 
y uborad ig an  boMishdi.
Bu  a tro fd a n   A zim   o ‘g kriga  te n g   k eladigan  o lg ‘ri  c h iq m a g a n . 
Y ak k ab o g ‘  bilan  Q a y n a r  orasi  q irq   k ilo m e trla r  b o r.  A zim   o ‘g ‘ri 
b ir  kechasi  Y akkabog‘d a n   h o ‘kiz o ‘g ‘irlab  keladi.  U n in g   kechasi 
h o ‘kiz  haydab  kelganini  h ech   kim   k o ‘rm ag an .  L ekin  h a m m a n in g  
g u m o n i  s h u n d a n   edi.
A zim   o ‘g ‘ri  k e c h q u ru n   n a m o z s h o m n i  Q a y n a r  m a sjid id a  
o 'q ig a n in i  h a m m a  k o ‘rgan.  E rtalab  b o m d o d n i  h a m  shu  m asjidda 
o ‘qiganiga g u v o h la r bo r.  Q a n d o q  qilib b ir k ech a d a   q irq   k ilo m e tr 
u  y o q q a  b o rib ,  q irq   k ilo m e tr  b u   y o q q a  h o ‘kiz  h a y d ab   kelishi 
m u m k in ?
Aslini olganda, Azim o ‘g kri  nam ozshom ni o ‘qiganu Yakkaboqqa 
yeldek  y u gurib  k etgan.  T o n g   sa h a rg a c h a   h o ‘k izni  h ay d ab   kelib, 
a d ir orqasiga  yashirib,  y a n a  b o m d o d   n am o zig a y etib kelgan.
O d am larn in g  aytishlariga qarag an d a,  A zim  o ‘g ‘ri ellik-oltm ish 
kiloli  q o 'y n i  yelkasiga  o lib  q o c h g a n d a ,  c h o 'p o n la m in g   iti  ham  
quvib y e to lm a s ekan.
A zim  o 'g T i  o 'lg a n d a  o n a si sh u n d a y  d eb   yig‘lagan ekan:
K ech asi  y u rib   m o l  to p g a n
A z im o 1,  bolam o*.
K u n d u z   y o tib   yel  to p g a n
A z im o ',  b o la m o 4.
M a n a   shu  N a sim   p o lv o n   o ‘sh a  A zim   o ‘g T in in g   kenja  o ‘g ‘li
edi.
N asim   p olvon b ilan J a ’far M irvalining en g   ish o n g an   kishilari. 
U r  d eg a n in i  u rish a rd i,  te p   d e g a n in i  tep ish a rd i.
K un pesh in d an  o q q an d a u lar sh a h a r bo'sag'asiga yetib kelishdi. 
M irvali shofyorga  m ash in an i to ‘xtatish n i buyurdi.  0 ‘zi "Volga"dan 
ch iq ib ,  o rq a d a n  kelayotgan yuk m ash in asin i  k u tib  tu rd i.  M ash in a 
xuddi  u n in g   y o nginasiga  kelib  to rm o z   b erd i.  U   kab in ag a  b o ‘y 
c h o ‘zib:
2 1 8

---

—  S iz la r  sh a h a rg a   k irm a n g la r,  a y la n m a   y o ‘l  b ilan   b o rib , 
c h o rra h a d a   m en i  k u tib  tu rin g la r,  —  d eb  b u y u rd i.
H u rm a tli  k ito b x o n ,  sizga  tu sh u n a rli  boMsin  d eb   v o q e a n i  sal 
o ld in d a n   b o s h la m o q c h im iz .  N a s im   p o lv o n   b ila n   J a ’fa r  o tn i 
m a sh in a d a   o lib  k e lg u n ch a  t o ‘rt  oy  o ld in   m a n a   b u n d a y   v o q ea 
b o ‘lgandi...
...  K ech ad an  beri  C h o r c h in o r radiouzeli p an jak en tlik   H abiba 
polvon  B obodo‘stova bilan  Q iz polvon o ‘rtasida hal qiluvchi  "jang" 
b o ‘ladi,  d eb  q ay ta-q ay ta eshittirardi.
Q iz  p o lv o n   —  N iz o m   p o lv o n n in g   laqabi.  U   b ilan   erk a k la r 
u m u m an  kurash tushm ay q o ‘yishgan.  0 ‘tgan galgi kurashda N izom  
raq ib asin in g   k o ‘kragini  tirsagi  b ilan   ezib  su t  kelm ay d ig an   qilib 
q o ‘ygan.  U x udo xohlasa endi bu ko'kragidan h am  sut yurm aydigan 
q ilib  q o ‘y a m a n ,  d eb   n iyat  qilgan.
0 ‘sha jangda  H abiba polvon, "Rizqi yak bach am  h o ‘rdi nom ard" 
d eb  d a v ra d a n  ch iq ib  k etgandi.
Bu galgi ja n g  ayovsiz boM adigan  k o ‘rinadi.
C h o r   c h in o r n in g   " 0 1 a m a y d o n i" g a   o d a m   s ig ‘m a y   k e td i. 
K ab o b p a z u ,  so m sa p a z u ,  m o ro jn iy c h ila ru ,  p ax ta  q a n d   so ta d i- 
g a n la rd a n  to rtib  "X onim " p ish irib  c h iq q a n la r,  a y ro n c h ila r kurash 
ishqivozlaridan ko‘ra k o ‘pga o ‘xshardi.
H a k a m la r o ‘z jo y la rin i  egallashdi.  A w a l  ra y o n la rd a n   kelgan 
yosh  p o lvonlarga gal berishdi.
K u rash   ish q iv o zlarin in g   ichi  q izib  ketdi.
—  Biz qiz p olvon bilan  panjakentlik polvon o p an in g  kurashini 
k o ‘rgani  k elg an m iz, avval shularga  navbat b erilsin ,  degan  ovozlar 
chiqdi.  K o ‘pchilik bu gapni q u w a tla b  to ‘p o lo n  boshladi.  H akam lar 
bu talablarga quloq solm asalar kurash buziladiganga o ‘xshab qoldi.
Bakovul  o ‘rtaga ch iq ib ,  e ’lo n   qildi:
— T alab larin g izn i  q o n d ira m iz .  H o z ir  "Q iz  polvon"  laqabli 
N iz o m   p olvon A zim   o ‘g ‘li b ilan  p an jak en tlik  p o lv o n  o p a   H ab ib a 
B o b o d o ‘stovalam i davraga ch aq iram iz,  m arh a m a t...
U   ikki  raq ib n i b ir-b iri  b ilan  q o ‘l  o lish tirib ,  k u rash  b o sh la n d i, 
dedi.
N izo m  polvon xotiijam  edi. A m m o H abibaning yuzida,  ko‘zida, 
h o la tid a   q a n d a y d ir g ‘azab ,  o ‘ch   olish  hissi  sezilib  tu rard i.
B akovul,  o m in ,  d e b   yuziga  fo tih a  to rtd i.  O lishish  b o sh lan d i. 
Y an a  ikki  eski  ra q ib la r b e tm a -b e t  kelishdi.
2 1 9

---

H abiba polvon  B obodo‘stova N izom  polvonning qoMidan ushlab 
b ir  siltag an   e d i,  b a g ‘riga  kelib  tu sh d i.  U n i  a z o t  k o ‘ta rib ,  xuddi 
to sh   o ly n a y d ig a n   p o lv o n la rd e k   b o s h id a n   ikki  q a ric h   b a la n d  
k o ‘ta rib ,  y ag ‘rin  to m o n i  b ilan  у ещ а ta sh lad i.  Z a rb  b ilan   tu sh g an  
N izo m   ingrab yubordi.  H abiba fursatni  boy b erm ay ,  ikki yelkasini 
erga  q a p ish tirib ,  tizzasi  b ilan   u n in g   «nozik jo y in i»   eza  b o sh lad i. 
J o n -ja h d i  b ila n ,  k u c h in in g   b o ric h a   ezaverdi.  N iz o m   p o lv o n  jo n  
taslim  qilay o tg an d ek  ovozi sek in -sek in  o ‘c h a  boshladi.
Bakovul  u la r tepasiga  keldi.
—  S in g lim ,  b as  qil.  In so fin g  b o rm i,  o ‘ldirib  q o ‘y asan -k u .
H abiba u n in g  gaplariga quloq solm adi.  Oxiri  N izom  polvonning
ovozi o ‘chdi.
U ni  ikki yigit zam barda o p ch iq ib   ketayotganda  H abiba dedi:
—  T u   e n d i  m a rd   n e s ti,  tu   e n d i  h e z a la k   (S e n   e n d i  e rk a k  
e m a s s a n ,  h e z a la k s a n ).  S e n i  h a m m a   q iz   p o lv o n   d e y a rd i.  E n d i 
sen   h e z   p o lv o n   boM ding,  n o m a r d ,  d e d i- y u   d a v ra d a n   c h iq ib  
k e td i.
M a n a   sh u   N iz o m   p o lv o n   A zim   o ‘g ‘rin in g   t o ‘n g ‘ich  o ‘g ‘li, 
N a sim n in g  k atta akasi edi.
N a s im   p o lv o n   b ila n   J a ’fa r  u n i  c h o rra h a d a   k u tib   tu ris h a rd i. 
U  kelishi  b ilan   m a s h in a  b o rtin i o c h ib ,  ta x ta d a n   k o ‘p rik  q ilishdi. 
Q o ra   B a x m aln i  a s ta  y e ta k la b  yerga  tu sh irish d i.  U n in g   k o ‘zid a n  
b o g ‘ic h in i  y e c h ib   o lis h g a n d a   e n tik ib   b o s h in i  silk itd i.  0 ‘zin i 
q o ‘yarga jo y  to p o lm a y , tu y o q  q o q a  b o sh lad i.  M irvali,  h o  jo n iv o r, 
h o   jo n iv o r ,  d e y a   u n in g   b o ‘y in la rin i  silay   b o s h la d i.  O t  sal 
tin c h ig a n d e k  edi.
—  S izlar en d i  o rq ag a qaytinglar.  P astkashlik qilib passajir olib 
o ‘tir m in g la r ,  —  d e d i  M irvali.
N asim   p olvon sal ran jig an d ek  boMdi.
Y u k   m a sh in a si  o rq a g a   q a y td i.  M irvali  Q o ra   B ax m alg a  m i- 
n ib   o ld i.  O t  o ‘y n o q la b   u n i  u s tid a n   irg‘itib  ta s h la m o q c h i  b o ‘la r, 
a m m o   k o ‘p   o tl a r n i   b o ‘y s u n d ir g a n ,  u m ri  o t  u s tid a   o ‘tg a n  
M irv alin in g   jilo v  tu tg a n  q o ‘llari  te m irc h in in g  laq q a c h o ‘g ‘  boM­
g a n   te m irn i  q isg a n   o m b u rid e k   b a q u w a t  ed i.  U   o t  u s tid a   tu rib  
shofyorga dedi:
— Sen sal turib, shoshilm ay kolxoz bog‘iga bor. A m m o m endan 
o ld in  b o rm a.  X o‘pm i?
S h o fy o r,  tu s h u n d im ,  d e y a   b o sh   q im irla tib   q o ‘ydi.
2 2 0

---

M irvali  o tg a   q a m c h i  b o sm ad i.  Ikki  tizzasi  b ilan   o h ista   n u q ib  
q o ‘ydi.  Q o ra  B axm al  b o ‘y n in i  gajak qilib ,  y ollarini  silkitib  asfalt 
yoNni  ta ra q la tib   yurib  ketdi.
K olxoz bog‘i  darvozasi  old id a m a sh in a la r qalashib ketgan edi. 
R e s p u b lik a n in g   d e y a rli  h a m m a   o b la s tla ri  n o m e ri  q o ‘yilg an  
m ashinalar b o r edi.  U la ro ra sid a  ikki-uchta «T N O »,  «SN O » singari 
belgilari  b o r  «C hayka»  m a sh in a la ri  h a m   tu rard i.
M irvali  o tn i  g ijin g latib ,  d a rv o z a d a n   ic h k arig a  kirdi.  O ldi 
fontanli hovuz yoqasidagi  shiyponda o d am   k o ‘p.  N o z - n e ’m atlarga 
to ‘lgan dastu rx o n  atrofida o ‘tirg an lam in g  aksariyati  Q ah ram o n lar, 
d e p u ta tla r   ed i.  Q o ‘sh  q a h ra m o n n in g   o ‘g‘li  —  t o ‘la d a n   k elg an , 
k o ‘rin ish id a n   n ih o y a td a   o 'z ig a   b in o   q o ‘yganligi  b ilin ib   tu rg an  
yigit  z iy o fa tn i  b o s h q a ra rd i.  Q a y sid ir  te z k o r  rasso m   a lla q a c h o n  
q o ‘sh  q a h ra m o n n in g  p o rtre tin i  ik k ita  y u ld u z b ilan   ishlab  u lg u - 
rip ti. B o ‘yi  salk am  ikki  m e tr  k elad ig an   p o rtre t s h iy p o n g a c h iq a - 
verishdagi arkka osib q o ‘yilgan.  Q o ‘sh q a h ram o n n in g  o ‘g ‘li q o ‘lida 
q a d a h  b ilan  n im a la rd ir deb  tu rg an  ed i, b o q q a  o td a  kirgan odam ga 
z a rd a   b ila n   b ir  q a ra d i-y u ,  lek in   te z d a   c h im irilg a n   q o sh lari  y o ­
z ilib ,  jo y ig a   keld i.  B eix tiy o r,  v o y -b o ‘,  d e b   y u b o rg a n in i  o ‘zi 
h a m   b ilm ay  q o ld i.  0 ‘tirg a n la rn in g  h a m m a si b a b -b a ra v a r o ‘g iri- 
lish d i.
M irvali  ular to m o n  bulutdek o t ustida silkinib kelardi.  O shxona 
to m o n d a n   kelay o tg an   Q o ‘sh  q a h ra m o n   u n in g   istiqboliga  chiqdi. 
Mirvali chaqqonlik bilan o ‘zini egardan oldi.  U bilan ota-bolalarcha 
quch o q lash ib  ko‘rishdi.  K eyin ot jilovini  unga tu tq azib ,  ikki qoMini 
q o v u sh tirg a n c h a ,  ot  q u llu q  b o ‘lsin,  dedi.
B ir  p asd a  o tn i  o d a m la r  o ‘rab  o lish d i.  Bir  yigit  x o k an d o zd a 
tu tu n i  c h iq ib  tu rg a n   isiriq  k o ‘ta rib   kelardi.  U   o t  a tro fid a   aylanib 
tu ta tib ,  qay tib  ketdi.  O ta -b o la  b u  ajoyib sovg‘ad an   o ‘zlarid a y o ‘q 
sh o d  ed ilar.  A x irb u   k o ‘p  poy g alard a,  k o ‘p k arilard a sovrin o lgan, 
yurganda sirkning otidek b o ‘ynini gajak qilib, ta m a n n o  bilan qadam  
tash lay d ig an   Q o ra   B axm al  edi!  Q o ‘sh  q a h ra m o n   M irv alin in g  
q o ‘llarini  qisib  ra h m a t  aytdi.
K ay f qilib  q o lg an   raislar,  sh u   o tn i  m in ib   b o g ‘ni  b ir ay lan g an  
ra isn in g   o ltin   y u ld u zi  h alo l  (u la rn in g   h a m m a si  q a h ra m o n la r 
e d i),  d e b   u n i  m in m o q c h i  b o ‘lishar,  Q o ra   B axm al  esa  pishqirib, 
u la m i egarga y aq in  yoMatmasdi.
R aislarn in g  biri  q o ‘li  lat  yeb,  biri  o q so q lan ib   ch etg a  ch iq d i.
221

---

Q o ‘sh  q a h ra m o n n in g   b u y ru g ‘i  b ilan  ikki  a z a m a t  yigit  Q ora 
Baxm alni osh x o n a orqasidagi  tolga b o g ‘lab q o ‘yishdi.
H a m m a   u c h u n  h u rm a tli o ta x o n  Jizzaxga  k ep tilar,  h o z ir katta 
o p an i  k o ‘rgani  kirib  k etganm ishlar, d eg an  g ap  tarq ad i.  Bu gapdan 
x a b a r  to p g a n   raislar  b ird a n   h u sh y o r  to rtib   qolishdi.
S h u   p a y t  y o sh i  y e tm is h la rg a   b o rg a n ,  b a rv a s ta   q o m a tli, 
televizorlarda ezm alanadigan, o ‘z tili bilan aytganda, «ocherk ustasi» 
T o ‘xtam ish   M asafoyev d eg an  y o zu v ch i  m a n a  sh u  o ‘tirg an   raislar 
m en tufayli  «O ltin Yulduz» egasi boNganlar, d eb  uyalm ay gapirardi. 
U larn i  m e n  g azetalarg a yozib,  telev izo rlard a  k o ‘rsatib q a h ra m o n  
q ilg a n m a n ,  deyardi.
H a m m a   u c h u n   h u r m a tli  ra h b a r  a ta y in   k e lib ,  m e h m o n - 
larga  salo m   b e rm a y   k e tsa m   yaxshi  b o ‘lm a s,  d e b   b o q q a   k ir- 
g a n d i.  S h u   p a y t  o s h x o n a   o rq a sig a   bogM ab  q o ‘y ilg an   o tn in g  
a rq o n i  b o ‘sh a b ,  u  se m o n   yoMkaga  c h iq d i.  0 ‘rg an m ag an   jo y d a  
y o tsirab ,  se m o n   yoMkani  ta ra q la tib   u  y o q d a n   b u   y o q q a  bezovta 
yugura boshladi.
—  Bu o t q ay d an   p aydo boMib qo ld i? — d ed i  ra h b a r ajablanib.
—  M irvali  Rixsiyev  sovg‘a  qilib  o lib  k e lip ti,  —  ded i  Q o ‘sh 
q a h ra m o n .
—  Q arig an d a o t  m ingingiz kelib q o ld im i? Y oshingiz b ir joyga 
borib qolgan boMsa...  Q o ‘ying, odam larga g ap -so ‘z boMmang.  O tni 
qaytarib yuboring.  Bu o tn i birgina  0 ‘zbekiston em as, b u tu n   0 ‘rta 
O siyo  biladi.  A yting,  M irvali  u n i  q a y ta rib   o lib  ketsin.
T o ‘x ta m ish   M asafo y ev   ta n tiq la n ib ,  h a m m a n g la r   m e n in g  
balachalarim sizlar,  degandek erkalanib nu tq in i davom  ettirayotgan 
edi.  U   h a m m a m iz  u c h u n  qad rli  rah b a rn in g  b o q q a  kirib kelganini 
sezib,  g a p in in g  b u   yogMni  y a lto q la n ib ,  u  kishiga  y o q ad ig an   qilib 
davom  ettirayotgan edi.
R a h b a r  sh iy p o n   yaq in ig a  kelib,  u n in g   n u tq ig a   q u lo q   sola 
b o sh lad i.  Q o sh lari  ch im irild i.  H a m   xijolatli,  h a m   z a rd a   b ilan 
M asafoyevning gap in i boMdi.
—  O q so q o l,  b u   g a p la rn i  k o ‘p  e sh itg a n m iz .  Q o ‘sh  x o lkiz 
q o ‘shilgan  arava,  choM ir  c h a s h m a ,  b e lb o q q a   qistirilg an   q a ttiq  
n o n ...  E n d i  bas.  P lastin k an i  a lm ash tirin g .
U   sh u n d a y  d e d i-y u ,  o rqasiga  q ay tib ,  b o g ‘d a n   c h iq ib   ketdi.
0 ‘rtaga  ju d a   n o q u lay   jim lik   c h o ‘kdi.  R aislar  M asafoyevni 
« c h o ‘qiy» boshladilar.
2 2 2

---

—  In s o f h a m   k e ra k -d a ,  d o m la.  Q ay erd a yig‘in b o ‘lsa,  alb atta 
a y tad ig an   gap in g iz  b itta .  Q o ‘sh  h o ‘kiz  q o ‘shilgan  arav a,  c h o ‘tir 
c h a sh m a .  Q o tg an   n o n ,  k ir q alp o q ...  B ugungi  x u rsan d ch ilik d a b ir 
yayrab o ‘tiray  d eb  kelgan ed ilar.  S h u n i  h a m  ta titm a d in g iz .  O m in  
o llo h u  akbar.  T o ‘y ta m o m ,  ketdik.
R aislar  sh iy p o n d a n   tu sh ib   ta sh q a ri  to m o n   у u ra   b o sh lad ilar. 
M asafoyev  avval  q ay sid ir  m a ro sim d a   yelkasiga  ta sh la n g a n   t o ‘n 
b ilan   h a y ro n   tu rib   q oldi.
—  Intirisnoye!  M en   x a to   g ap   a y tm a d im -k u .  N im a   degan 
b o ‘lsam  ham m asi  rost.
H ech   kim   u n in g   gapiga  q u lo q   so lm ad i.  Q o ‘sh  q a h ra m o n  
m e h m o n   k u tib   c h a rc h a g a n ,  raislarni  y a n a   p ich a  o ‘tirin g la r,  deb 
q istam adi.
M irvali b o g 1  darvozasi oldiga keldi.
—  X o ‘p,  xayr,  o q so q o l,  —  ded i  u  Q o ‘sh  q a h ra m o n g a .
—  O tn i o lib keling.  H o z iro q  olib  keting.
S ovg‘ani  q a y ta rib   o lib  k etish   M irvali  u c h u n   o ‘lim   b ilan   ten g
edi.
U  katta b ir g u n o h  qilib q o ‘ygan o d am d ek ,  Q o ‘sh  q ah ram o n g a 
b o tin m a y ro q  qaradi.
—  M enga jav o b  bersangiz,  ketay.
—  B em ah al b o ‘lib q o ld i-k u .  Y o tib  q o lin g ,  e rta la b   ketarsiz.
—  E rtalab g a  m ajlis  c h a q irib   q o ‘y g a n m a n ,  —d eb   yolg‘on lad i 
M irvali.  —  B orm asam  boMmaydi.
l in in g   y o lg ‘o n   g ap ira y o tg a n in i  Q o ‘sh  q a h ra m o n   h a m   bilib 
turardi.
—  M ayli,  u n d o q   b o 1 Isa,  O tn i  n im a   qilam iz?
—  Sizga atab  o lib  kelgandim .  Q olsin.
Q o ‘sh  q a h ra m o n ,  afsu slan g an d ek ,  dedi:
—  Iloji  y o ‘q.  M en   o t  m in ad ig an   y o sh d a n   o ‘tg a n m a n .  O lib 
keting.
M irv alin in g  tish lari  gM chirlab  ketdi.
—  O la d ig a n   b iro n ta   ish q ib o z  o d a m   b o 'ls a ,  te k in g a   b erib  
k etard im .
Q o ‘sh q a h ra m o n  ch arch ag an , shu to p d a  M irvali bilan gaplashib 
tu rish   h a m   m alol  k elay o tg an   edi.
—  B u  o tn i  k im g a   b e rs a n g iz   h a m   b iz n in g   y u r tim iz d a n  
tashqaridagi od am g a be ring.
223

---

U n in g   bu  gapi  q a m c h i  u rg a n d a n   b a tta r b o ‘ldi.
—  B o ‘p ti,  —  ded i  M irvali  g ‘ijinib.
—  K e c h a s i  o b o ra s iz .  H e c h   k im   k o ‘rm a y d i.  H o z ir   y u k  
m ash in asin i  c h a q ira m a n .  O b o rib  tashlaydi.
M irvali yolglo nladi:
— Y uk m ashinasi b o r. A k k u m u ly ato r zavodiga sovxozdan yuk 
m ash in asi  kelgan. B izni  k u tib   tu r is h ip ti.O ‘sh a n d a   o lib   k e ta m iz .
M e z b o n   rozi  b o ‘ldi.  M irvali  b e n ih o y a   m u lzam lik   b ilan   otg a 
m indi.  Jilov siltab darvoza to m o n g a  y o ‘rtdirdi.
K o ‘c h a d a  o ‘zining «Volga» si  kutib tu rard i.  E g ard an  tu sh m ay , 
shofyoriga buyurdi:
—  B eto n k ag a ch iq ib ,  m e n i k u tib  tur!
U  sh u n d a y  d e d i-y u , o tg a  ikki  m a rta  a c h c h iq -a c h c h iq  q a m c h i 
bosdi.  E rkalatishlarga,  silab-siypashlarga o ‘rgangan  Q o ra B axm al 
kutilm agan bu b ed odlikdan sapchidi.  U stidagi ch av an d o zn i silkitib 
tu s h irm o q c h i  b o ‘lib,  o rq a   o y o q la rin i  b a ro b a r  silk itib ,  g o h   o ‘ng 
y o n b o sh ig a,  g o h   c h a p   y o n b o sh ig a  o tm o q c h i  b o ‘lib  irg‘ishladi. 
A m m o   M irv a li  e g a r  k o ‘rg a n   c h a v a n d o z la r d a n   e d i.  U n in g  
c h o ‘y a n d ek   q a ttiq   qoMlari jilo v n i  s h u n d a y   k u c h   b ilan   to rta rd ik i, 
o t b o ‘yni  to rtilg an   k a m o n d e k  orqaga egilay-egilay derdi.
Q ora  Baxm al  itoat qilishga m ajb u r edi.  Egardagi suvoriy jilovni 
qayoqqa tortsa,  o ‘sha to m o n g a y o ‘l solardi.
S h a h a r  k o ‘c h a la ri  jim jit.  El  b ir  u y q u n i  u rib   boMgan.  Y aqin 
oradagi p arran d a ferm asidan  rasta boMgan  in k u b ato r xo‘rozlarining 
m a n q a  q ich q irish lari eshitilardi.
M irvali  c h a y q a la -c h a y q a la   o t  y o ‘rttirib ,  b e to n   yoMga  ch iq d i. 
S h o fy o r  «V olga»ning  chirogM ni  o ‘c h irm a y ,  u n i  k u tib   tu ra rd i.  U 
m ashina yoniga kelgandan  keyin egardan tushib,  ichadigan nim ang 
b o r,  d eb   so ‘radi.  S h o fy o r  b ag ajn ik d an   b ir  sh ish a  «B eliy  aist» 
d eg an   k o n y a k  b ilan   b ir b o sh   u zu m   olib,  k ap o tg a  q o ‘ydi.
—  O c h .  T iq in in i  c h iq a z ib  b er,  d eyapm an!
S h o fy o r  s h is h a   o g ‘zid a g i  qizil  q o ‘rg ‘o s h in   q a lp o q c h a s in i 
tish i  b ila n   o lib   ta s h la d i.  M irv ali  s h is h a n in g   o ‘z id a n   k a rn a y  
qilib q u lq u lla tib   ich a b o sh lad i.  A fti b u rish m a sd a n ,  e n tik m a sd a n , 
b ir  ic h is h d a   s h is h a n i  y a rim la td i.  H o z irg in a   a rtilib ,  y a ltira tib  
q o ‘y ilg an   k a p o td a   tu rg a n   b ir   b o sh   h u sa y n i  u z u m n i  gM jim lab 
o g ‘ziga  tiq d i.  B arm o q la ri  o ra s id a n   o q q a n   u z u m   su v lari  k o ‘y lak  
y o q a la rig a   to m d i.  B irp a s  n a fa s in i  ro s tla g a n d a n   k e y in   x u d d i
224

---

b o y a g id e k   qilib  q o lg a n in i  ic h d i.  Bu  gal  g azak   q ilm a d i.  K u h la b , 
ic h id a n   o lo v d e k   q a y n o q   n a fa sin i  c h iq a z ib ,  o ‘sh a  z a h o ti  tu n g i 
m u z d c k  choM  h avosini  y u td i.  K eyin  qoMidagi  sh ish a n i  u lo q tird i. 
B e to n   yoN ga  b o rib   tu s h g a n   sh ish a   c h il- c h il  boMib  k e td i.  O t 
c h o ‘c h ib  o rq ag a  ch e k in d i.  U n in g  jilovi  M irv alin in g  c h a p  qoMida 
e d i.  U  h a m   s ilta n ib   o ld in g a   m u n k ib   k e td i.  T u n   q o ra ,  o t  q o ra . 
K o‘ro y d in d a  faqat  o tn in g  pesh o n asid ag i o ‘sm a bargidek ingichka 
u z u n c h o q   o p p o q   q a sh q a si  k o ‘rin ib  tu ra rd i.
M irvali  ot yollarini siladi.  Q u y m u ch ig a shapillatib  urib q o ‘ydi. 
Yuzini yuziga qo'yib crkalatm oqchi b o ‘ldi.  K onyak hididan b eh u zu r 
boMgan ot boshini silkitdi.  Sal  nari surilib, yonboshi bilan  M irvalini 
bexos tu rtib  yubordi.
M irvali  g ‘azabga  keldi.  S h u   a b la h   o t  boM m aganda  bug u n  
b u n c h a lik   izza  boM m asdim .  B ugun  yigMlgan  p a sh m a la q   raislar 
m e n i  k o ‘ro lm a y d i,  k o ‘rishga  k o ‘zi  y o ‘q  u la rn in g ,  s h u la r  o ld id a 
sh arm anda b o ‘ldim -a, deb faryod urib yuborgisi kelardi.  H am m asiga 
shu  y aram as  ot  aybdor.
M irvali jilo v   u c h in i  kaftiga  ikki  o ‘rab  o lib ,  a la m  b ilan  o tn in g  
b oshiga, y u z -k o ‘zi  aralash  ik k i-u c h   m a rta  a c h c h iq  q a m c h i bosdi. 
Bu  n o g ah o n iy   z a rb a d a n   esan k irag an   o t  sa p ch ib   ketdi.  A m m o  
M irvalining  m etin   qoMlari jilo v n i  q o ‘yib y u b o rm ad i.  A lam   u stid a 
o tn i  savalayverdi, savalayverdi.  O xiri o t zarb  b ilan o rq ag a ch ek in a 
boshladi.  Q alqib ketgan  M irvali o y oqda tu ro lm ay  y u ztu b an  yiqildi. 
S h u n d a  h a m  jilo v n i q o ‘y v o rm ad i.  U ni o t b e to n  y o ‘l  u stid a su d rab  
ketdi.  U  q o rn i  b ilan  su d ralib   b o ra rk a n ,  tin m a y   so 'k in a rd i.  O xiri 
jilo v   qoM idan  c h iq d i.  S h o sh ib   o ‘rn id a n   tu rd i-y u ,  y o ‘l  y o q asid an  
katta b irto s h n i olib, Q ora Baxm alga qarab otdi. T osh  unga tegdim i, 
teg m ad im i — bilolm adi.  C h u n k i q o ra  o t q o ro n g ‘ulikda k o ‘rin m ay  
qolgan edi.  Faqat asta uzoqlashayotgan tuyoq tovushi eshitilib turardi.
S h o fy o r g‘az a b d a n   titra b  tu rg a n   M irv alin in g  old ig a  keldi.
—  O tn i  tu tib   kelaym i?
—  Y o‘q!  —  ded i  u  q a t’iy.  —  K etsin ,  svoloch!  B o ‘rilarga  yem  
boMsin!  S u y ak larin i  s h o q o lla r g ‘ajisin!
U  g a n d ira k la b -g a n d ira k la b   kelib,  m a sh in a   eshigini  o c h d i. 
O rqasiga  o g ‘ib  ketdi.  A gar sh o fy o r  ushlab  q o lm a g a n d a   c h a lq a n - 
ch asig a  yiqilishi,  b iro n   k o r-h o l  boMishi  a n iq   edi.
M irvali  n im a   q ila y o tg a n in i,  n im a  d ey ay o tg an in i  b ilm asdi. 
S h o fy o r  u n i  su y a b ,  o rq a   o ‘r in d iq q a   c h iq a z ib   q o ‘ydi.  E shik
15—  S .   A h m a d .   J i m j i t l i k
2 2 5

---

tashqarisida qolgan  ikki  o yog‘ini tizzasidan  b u k ib ,  ichkariga  itarib 
kirgizdi.  Bu payt  M irvali ju d a  xun u k  xurrak boshlagandi.
U  shu  u xlaganicha sa h a r payti,  hali  lo n g  y o rish m ay  uyg‘o n d i. 
Boshi zirqirab o g 'rir,  to m o g 'i  q aq rab   ketg an id an  y u tin o lm asd i.  U 
hali  ham   m ashinada y o tib m an ,  deb o ‘ylagan edi.  Q arasa,  bog‘dagi 
m e h m o n x o n a d a   o p p o q   c h o y s h a b   u stid a   tu p ro q q a   q o rish g a n  
kiy im lari,  etigi  b ilan  y o tib d i.  M u n k ib -m u n k ib  o ‘rn id a n   tu rd i.
Bog1  c h iro g 'i  o ‘c h m a g a n ,  h am m a y o q   k u n d u z d e k  y o p -y o ru g 1 
edi.  U  c h a y q a lib -c h ay q a lib ,  d eraza  oldiga  keldi,  tash q arig a  bosh 
c h iq a z ib ,  A blaz,  d eb   c h a q ird i.
H ovuz b o ‘yid a c h o p o n in i  b oshiga yostiq  qilib y o tg an   o sh p a z  
A b d u laziz b o sh in i  k o ‘ta rd i.
—  C h o y   opkel!
— C h o y   u stalda,  so ch iq q a o ‘rab q o ‘yg an m an .
—  B o sh q atd an   dam la!  —  dedi  M irvali  aftini  b u rish tirib .
— Y aq in d a d am lab ,  o ‘rab q o ‘ygandim .
M irvali  o rqasiga  q ay tib ,  so c h iq q a  o ‘ralgan  c h o y n a k n i  o c h d i. 
Hali  q ay n o q , q o 1!  kuydiradi.  Piyolaga quyib  x o 'p la m o q c h i  b o ‘ldi. 
E plolm adi.  O g‘ziga qaynoq  narsa olib boMmasdi.
—  Ablaz!  —  ded i  y ana.
A bdulaziz yugurib keldi.
—  E tikni  tort!
A b d u laziz yerga o ‘tirib  o lib ,  etik larn i  to rtib  ch iq azd i.
—  V a n n an i  yoq!
—  Y oqib q o ‘ygan m an .
—  M astava qil!
—  M astava tayyor.  G u ru c h in i solsam  b o 'ld i.
—  C h o 'm ila m a n .  K iy im -b o sh la rim n i  tay y o rlab   ber.
—  M ayka,  tru si,  yangi  p a y p o q ,  so c h iq   o p k irib   q o ‘y g a n m a n , 
— ded i A bdulaziz.
M irv a li  u n i  k a lta k la s h g a   b i r o r   a s o s   to p o l m a y ,  n o ilo j 
v annaxonaga kirib ketdi.
A bdulaziz tu p ro q q a  qo rish g an   e tik n i,  ariq b o 'y ig a o 'tirib  olib, 
o b d a n   h o ‘l  latta  b ilan  ishqaladi.  K eyin  u larn i  zin a  o ldiga q o ‘yib, 
m astavaga g uruch solgani oshxonaga kirdi.
M irvali  v a n n a x o n a d a   uzoq  q o lib   k etdi.O xiri  q ip -q iz il  b o ‘lib, 
k a tta k o n   so ch iq n i  p aran jig a  o ‘x sh atib   b oshiga  y o p ib   c h iq d i.  Bu 
payt A bdulaziz m astava k o ‘tarib  kirayotgan  edi.
2 2 6

---

M irvali so c h iq q a   o ‘ralib o ‘tirib ,  b ir-ik k i  qo sh iq   m astav a  ic h - 
g an   boMdi.  O g‘ziga o lg a n in i y u to lm a d i.  T om ogN ni  o lovdek  kuy- 
d ird i.
M irvali yurt  ustida d epsinib yurgan,  aytgan jo y id an   kesadigan, 
k o ‘zlagan  m aq sad ig a  o ‘sh a  z a h o ti  y e tm a sa ,  o ‘z  alan g asid a  o ‘zi 
y o n a d ig a n   b e sa b r o d a m   edi.
U  ik k in ch i  « O ltin   Y ulduz»  t o ‘g ‘risidagi  n iy ati  c h ip p a k k a  
c h iq q an id an  jazavaga tushdi.
Y altiro q   z in a la rn in g   ikki  p oyasini  b ir  qilib,  p astg a  tu sh d i.
A riq b o ‘yida baliq to zalab  o ‘tirg an  A bdulaziz u n in g  vajohatini 
ko‘rib,  esankirab qoldi.  M irvali unga, opkel, d eb  baqirdi. A bdulaziz 
n im a  opkelishi  kerakligini  b ilard i.  Y ugurib  ichkariga  kirib  ketdi. 
Z u m   o ‘tm a y   b a q a lo q   sh ish a  k o ‘tarib   c h iq d i.  Bu  «K am us»  d eb  
atalgan fransuz konyagi edi.  Bir lik o p ch ad a  k ahrabodek sap-sariq, 
b a rm o q q a   o ‘xshash  u z u n -u z u n   husayni  u zu m n i  stolga  q o ‘ydi. 
M irvali  k o nyak p o ‘kagini o c h o lm a y , A bdulazizga baqirdi.
—  D ayus,  o c h ib   c h iq san g   oM asanm i?
A bdulaziz p o ‘kakni  p ich o q  bilan ch iqazib unga  uzatdi.  M irvali 
ikki  m a rta   p iyolani  to ‘ldirib  ichdi.
—  M enga q ara,  A blaz,  birov telefo n  qilsa,  m eni  y o ‘q,  d eb  ayt. 
Q ay o q d a,  d eb   so ‘rasa,  o ‘lgan,  h o z ir jan o zasin i  o ‘qishyapti  de.
—  Q o ‘yin g ,  x o ‘ja y in ,  n afasingizni  issiq  qiling,  yaxshi  gapga 
h a m ,  y o m o n   gapga  h a m   fa rish talar  o m in ,  dey d i-y a.
M irvali  k o 'p   k utdi.  A m m o   h ech   kim   telefo n   q ilm ad i.  K u ta - 
kuta toqati to q  bo ‘lgan  Mirvali T oshkentga, qudasining uyiga telefon 
qildi.  U yida y o 'q .  M irvalining qizi  tru b k an i  oldi.  S a lo m -alik   ham  
qilm ay,  d ad an g  q an i,  d eb  so ‘radi.  Q izi,  id o rad alar,  hali  kelganlari 
y o ‘q ,  d eb  ja v o b   qildi.
M irvali  m a rk a z q o 'm g a ,  q u d a sin in g   k abinetiga  telefo n   qildi. 
T ru b k a n i  q u d a n in g  o ‘zi  oldi.
—  O bzi  n im a  g ap ,  q u d a , ju d a  o y o q  osti  b o ‘lib  k e td im -k u .  Bir 
o d a m g a  sh u n c h a lik  h a m  ja b r qilasizlarm i?
Q u d a bosiqlik qildi.
—  U n a q a  ycngil boM m ang,  kayfm giz borga o ‘xshaydi.  E rtaga 
g a p la s h a y lik .  Y o ‘q ,  h o z ir   siz  b ila n   g a p la s h m a y d ila r.  0 ‘n g  
q u lo g ‘ingiz  b ilan   h a m ,  c h a p   qulogM ngiz  b ilan   h a m   esh itib   q o 1- 
ying.  Bu  d a rg o h g a  ik k in ch i  m a rta   kayfingiz  b o rid a  telefo n   qil- 
m ang.  G a p in g iz  b o ‘lsa, sog1  p ay tin g izd a gaplashasiz.
227

---

Q u d a  x ay r  ham   d e m a d i,  b o la -c h a q a sin in g   sog‘lig‘ini  ham  
so‘ram adi. T ru b k an i  zarda bilan  shaqillatib tashladi.
Mirvali  ustm a-ust ichaverdi. Yiqilib qo lguncha ichdi. A bdulaziz 
u n i,  oNikni  su d ra g a n d e k   qilib,  a ran g   y o to q q a   o lib  kirib,  kiyim - 
boshi bilan  karavotga yotqizdi.
O fto b   c h iq q a n d a   u y g ‘o n g a n   M irvali  z in a p o y a d a   b o sh in i 
ch an g allab  o ‘tirardi.
—  A blaz,  b o ‘lm ay ap ti-k u !  —  ded i  u  z o rlan ib .
—  Bir  piy o la  a ra q m i,  k o n y a k m i,  k o 'z in g iz n i  c h irt  y u m ib  
ichib  y u b o rsan g iz,  tin ch iy siz.  D avosi  shu.
—  S h u n a q a m i,  —  ded i  u  aftini  b u rish tirib .  —  U n d a y  b o ‘lsa, 
opkel!
A b d u laziz  se rv a n tn i  o c h ib ,  u n d a n   b ir  sh ish a  k o nyak  b ilan 
p iy o la   o lib   q o ‘y d i.  M irv a li  q o ‘li  q a ltir a b ,  s h is h a n i  o c h d i. 
Q u y ay o tg an d a  d im o g ‘iga  qoMansa  k o nyak  hidi  urilib ,  basharasi 
bujm ayib  ketdi.  Piyolani o g ‘ziga o lib b o rib ,  nafas olm ay shim irdi. 
Ichi  yonib  ketgandek b o ‘ldi.  S ochiq b ilan  o g ‘zini  yelpidi.  O h  urib 
yubordi.
—  M enga qara, Ablaz.  Boqqa hech kim  kirm asin.  Ishton polvon 
kelsa,  uyg‘o n g u n im c h a  jilm a y ,  k u tib   o ‘tirsin.
—  Rajab aka shu yerda.  Q ayrag‘o ch  tagida «M ushtum » varaqlab 
o ltiribdi.
—  C haqir!
A b d u laziz  uni  ch a q ird i.  M irvali  u n g a  aftin i  b u rish tirib   q a - 
radi.
—  0 ‘ylab  q a ra sa m ,  sen  h a m   kcrakli  o d a m   ek a n sa n .  Senga 
m uhim  topshiriq bor.  Bu erda o ‘ralashib yurm a. T oqqa bor. Azizbek 
degan  bo lan i  b ilasan -a?
—  R av sh an n in g   o ‘g‘lini  ay ty ap sizm i?  B ilam an.
—  S hu b o la n in g  o rq asid an  soyadek ergashib yurasan.  H oliroq 
jo y d a  ro ‘b a ro ‘  kelib q o lsa, o tib  tashlayver,  savobga qolasan.
—  H o z ir  to g ‘d a   o ‘q  ovozi  ch iq ish i  bilan  fo rm ali,  form asiz 
m elisalar k o ‘z o c h ib   y u m g u n c h a   y etib  keladilar.
—  U n d a y  b o ‘lsa,  b o bg ‘izlab x a n d a q q a  tash lab  yubor.
Bu  g ap n i  esh itib   tu rg an   A b d u laziz sesk an ib   ketdi.
M irvali  R ajab p o lv o n n i  m a q ta b  q o ‘ydi.
—  Z o ‘r  b o la s a n -d a ,  ish to n .  0 ‘z im n in g   ish to n im sa n ,  ablah.
U sh u n d ay  d eb  g an d irak lag an ich a y o to g ‘iga ch iq ib  ketdi.
2 2 8

---

R ajab  p o lv o n   o g ‘izga  tu sh ib   q o lg an   p o lv o n lard an   ed i, jussasi 
kichkina b o ‘lishiga qaram ay,  o ‘zidan katta polvonlarni  ham  yengib 
y u rard i.  U n in g   raqiblari  q a n d o q   qilib  tagiga  tu sh ib   q o lg an larin i 
b ilm ay  q o la rd ila r.  U  xuddi  m u ltfilm   q a h ra m o n la rig a   o ‘xshaydi. 
L ip   e tib   u  to m o n id a ,  lip   etib  b u   to m o n id a   p ay d o   b o ‘lib q o la r, 
to m o s h a   qilib  o ‘tirg an   ish q ib o zlarin in g   h a m   b o sh lari  ay lan ib , 
n im a  boM ayotganini  bilm ay qolardilar.
Bir  k a tta   saylda  boMgan  k u ra sh d a   bakovul  R ajab  p o lv o n n i 
q o ‘lidan u shlab davra aylantirdi.
—  R ajab  p o lvonga b o rm i  talab g o r.  M u ltfilm   p o lvonga  ta la b - 
g o rla r b o ‘lsa, davraga chiqsin!
B uxorolik  Istam   p olvon o ‘rtaga c h iq d i.  U  gavdali,  m uskullari 
terisini tu rtib  ch iq q an  balan d  b o ‘yli  polvon edi.  Bu p o lvonda kuch 
k o ‘p u  h u n a r y o ‘q ro q  edi.  U  d av rad a  k o ‘pa m  xadis o lib yurm asdi. 
S h artta k o ‘tarib urar, yo ustidan c h iq a r yo tagiga tushganini bilm ay 
qolardi.
Bakovul  ulam ingbelbogM arini tekshirib ko‘rib, olishuvga ruxsat 
berdi.
Istam   p o lv o n n in g   to sh i  o g ‘ir  ed i.  U n i  k o 'ta rib   yerga  urish 
u c h u n  avval o y o g in i y erd an  uzish  kerak.  Rajab polvon  raqibining 
o y o g ‘ini  y erd an   u zd im i,  ta m o m ,  u n i  yerga  u rish i.  u stid an   bosib 
tu sh ish i  an iq .
Ik k a la   p o lv o n   x a d is  o lib ,  b ir - b ir in i  s in a b ,  d a v r a n i  b ir 
a y lan ish d i.  R ajab  p o lv o n   raqibini  g ‘aflatga  solib,  b ir  k o ‘ta rish d a  
у ещ а u rm o q ch i b o ‘ldi. Yo pirim , deb k o ‘tarishga chogMandi.  Istam  
p o lv o n ,  yerga  m ixlab q o ‘yilgandek,  q o tib  turaverdi. A na sh u n d a n  
k ey in   R ajab   p o lv o n   b o r  k u c h in i  yig‘ib,  b ir  h a m la d a   y e rd an  
u z m o q c h i b o ‘ldi.
—  Y o,  pirim !
S h u n d a   k u tilm a g a n   v o q ea  y u z  b e rd i.  Y a ’n i  R ajab  p o lv o n ­
n in g  ish to n b o g ‘i  c h irt etib   u z ild i-k e td i.  B uni  Istam   p olvon  sezdi. 
U n i  s h a rtta   k o ‘ta rib   c h irp ira k   q ilib   a y la n tira   b o sh la d i.  R ajab  
p olv o n n in g  ishtoni tizzasigacha tushdi.  Y ana shitob bilan aylantira 
boshladi.  Ishton endi to ‘piqqacha tushgan edi.  Istam  polvon yanada 
te z  a y la n tira  b o sh la d i.  Is h to n  t o ‘p iq d a n   u c h ib  c h iq ib ,  h a k a m la r 
y o n ig a  b o rib   tu sh d i.  Istam   p o lv o n   ish to n siz   ra q ib in i  h a m o n  
a y lan tirard i.
229

---

B akovul  z o ‘r  b ilan   u larn i  t o lx tatd i.  Ik k o v in in g   h a m   boshi 
ay lan ib ,  o ‘rtad a  m astga  o ‘xshab c h a y q a lib -c h a y q a lib  a ra n g  tu ri- 
sh ard i.  R ajab  p olvon  q o ‘l  siltab,  d av rad an   c h iq ib   ketdi.
A na shu v oqeadan  keyin  uning  Rajab polvon oti  Ish to n   polvon 
b o ‘lib  ketgan  edi.
XXI
Jay ro n a  L uq m o n o v n in g   M irvali bilan  yaqinligini  bilardi.  Bilib 
tu rib ,  to g ‘dagi  ish ra tx o n a   t o ‘g ‘risidagi  h u jjatlarn i  u n in g   qoMiga 
berg an d i.  H u jjatlar  M irvalining  kim ligini  o c h iq -o s h k o r k o 'rsa tib  
tu rib d i.  H u jjatlarn in g   taq d iri  esa  e n d i  L u q m o n o v n in g   kim ligini 
aytib be rad i.
A ziz  kitobxon!  L u q m o n o v n in g   sh o feri  le y te n a n t  M a rd o n  
R o ‘ziyevning  M irvali  b ilan  L u q m o n o v   o ‘rtasid a  boMib  o ‘tg an  
«savdo-sotiq»  t o ‘g lrisida  m a h o ra t  b ilan   aytib  b erg an   hikoyasi 
yodingizda b o ‘lsa kerak. A na shu hujjatni  M irvaliga ju d a  katta pulga 
sotgani  t o ‘g ‘risida  rad  qilib b o ‘lm ay d ig an   d a lilla r keltirgan  edi.
Jay ro n a  L uq m o n o v g a top sh irg an   hujjatlarning taqdirini  biladi. 
A m m o   shu  h u jjatlar  m in istrlik d a  ro ‘yxatga  o lin g a n m id i,  b iro n  
jo y d a qayd q ilin g an m id i, sh u n i b ilm o q ch i.  U m u m a n  o lg an d a,  bu 
hujjat o ‘sh a k u n iy o q  o ‘z vazifasini  o ‘tab boMgandi.
Ja y ro n a   yangi  m in istrn i ju d a   yaxshi  ta n ird i.  К re m  Ida  D avlat 
xavfsizligi  h a m d a   ich k i  is h la r  x o d im la rig a   o r d e n ,  m e d a lla r 
topshirilayotganda ikkovi yon m a-y o n  o ‘tirishgan.  0 ‘shanda kapitan 
Jayrona  H akim ova  Lenin ordeni, polkovnik A kbar Razzoqov «Qizil 
bayroq»  o rd e n i  olgan  edi.
Ja y ro n a   uni  o b la stla rd a n   b irid a  ichki  ish lar boMimi  b o sh lig ‘i 
boM ib  is h la b   y u rg a n   p a y tla r id a n   b ila r d i.  A k b a r  R a z z o q o v  
yaxshigina sh o ir ham   edi.  U   sh e ’rlari oxiriga  «A kbaringm an»,  deb 
o ‘z ism ini ham  q o ‘shib q o ‘yardi. A toqli  hoflzlar uning q o ‘shiqlarini 
radioda,  televideniyeda te z -te z  ijro etib  tu rish ard i.  A kbariy  «Jasur 
qiz» d eg an  sh e ’rini Ja y ro n ag a bag‘ishlagan edi.
M in istr  q ab u lg a  y o zilg an lar  r o ‘yxatiga  k o ‘z  ta sh la b ,  u n in g  
fam iliyasi  yoniga «1»  raq am in i yozib q o ‘y d i.Jay ro n a  kirganda  uni 
o 'r n id a n   tu rib   kutib  oldi.
— Sizni bezovta qiladigan xizm atim  y o ‘q.  F a q a t yangi lavozim  
b ilan  tab rik lag an i  k eld im ,  —  d e d i  Ja y ro n a .
2 3 0

---

Q a b u lx o n a d a   nav b at  k u ta y o tg a n la r k o ‘p ligidan Ja y ro n a   uzoq 
o ‘tirm a d i.  M in istr o 's h a   h u jjatlar b iro n   r o ‘yx atd a  qayd  q ilin g a n ­
m id i,  d eb   boM im dagilardan  surish tirib   k o ‘rg an d i,  b u n a q a   h u j­
ja tla r  y o ‘qligini  aytishdi.  M in istr bu  ishdan  p ich a  m u lzam  boMdi.
H u jja tla rn in g   ro ‘yx atd a  b o r-y o ‘qligi  e n d i  a h am iy atsiz.  U lar 
o ‘z  vazifasini  bajarib  boMgan.  L ekin  k ey in ch alik   L u q m o n o v n in g  
shaxsini  h a r  ta ra fla m a   bilish  u c h u n g in a   kerak  boMishini  bilib, 
y an a  b ir  nusxasini  olib  kelgandi.
—  M a n av i  h u jja tn i  e h tiy o tla b   saq lash   kerak.  —  Ja y ro n a  
s u m k a s id a n   k a s s e ta   o lib ,  h u j j a t l a r   u s tig a   q o ‘y d i.  —  Bu 
L u q m o n o v n in g  shofyori  le y te n a n t  M a rd o n   R o ‘ziyevning o b k o m  
s e k rc ta ri  M a h k a m o v n in g   h u q u q - ta r tib o t  o rg a n la ri  v ak illa ri 
ishtirokida o ‘tkazgan yig‘inda nihoyatda m ah o rat bilan aytib bergan 
hikoyasi.  B oshqa nusxa y o ‘q.  K o‘chirib olganingizdan keyin qaytib 
berasiz.  A lb atta,  m a g n ito fo n g a q o ‘yib esh itin g .  K in o  k o ‘rgandek 
boMasiz.
—  L u q m o n o v  e n d i  y o ‘q.  E rtalab ...
—  E sh itd im ,  —  ded i  Ja y ro n a .  —  S h u n in g   u c h u n   h a m   u n in g  
shaxsini  t o ‘la  an iq lash   u c h u n   bu  h u jjatlar k erak  boMadi,  d e b  olib 
k clganm an.
Bugun  to n g o ta r  m ah ali  L u q m o n o v   o ‘zini  o td i.  Q o ‘l  o stid a 
ishlagan  terg o v ch ilarg a,  q a m o q x o n a   so q ch ilarig a  b o ‘ysunishni 
istamadi. Q am oqxonaning qanaqa boMishini, u yerda qanaqa m uom ala 
qilishlarini b o sh q a la r bilm asa  h a m ,  L u q m o n o v  ju d a  yaxshi  biladi. 
Bir  v aq tla r  u n g a  rah b arlik   q ilg an ,  ish  o ‘rgatgan  usto zlari  ta q d ir 
taq o zo si  b ilan   q a m a lg a n d a ,  terg o v n i  L u q m o n o v n in g   o ‘zi  olib 
borgandi.  U larga qilgan beqiyos shafqatsizliklari esidan chiqm agan. 
E ndi  o ‘sha  b e g u n o h   in so n larg a  qilg an   ja b r-z u lm la ri  «al  qasosi 
m inal  haq»  boMib o ‘ziga qay tm asm ik in ?  H a q d a n m i,  n o h aq d an m i 
q a m alg an   o d a m n i  faq at d u sh m a n ,  d eb   biladigan  shogirdlari  endi 
u n in g  o ‘ziga q a n d o q   m u o m ala qilishlarini biladi.
L u q m o n o v   q a m o q q a   olish  t o ‘g ‘risidagi  o rd e rn i  k o ‘rd i-y u , 
kiyinib  olish  u c h u n   ichkari  uyga  kirdi,  ch ekkasiga  pisto let  tira b , 
k o ‘zini  c h irt y u m g an ch a tep k in i  bosdi.
M in is trn in g   y o rd a m c h isi  h u jja tla rn i  r o ‘y x a td a n   o ‘tk a z ib , 
q a c h o n ,  q a n d a y   ra q a m   bilan  rasm iy lash tirilg an in i  k o ‘rsatuvchi 
d a lo la tn o m a n i  o p ch iq ib ,  Ja y ro n a n in g  qoMiga berdi.
—  K assetaga  hujjat berm ay sizm i?  —  dedi Jay ro n a.
231

---

—  E rtaga  nusxa k o ‘ch irib  olib, aslini  o ‘zingizga qaytarib b e ra- 
miz-ku!
—  S ut  ich ib ,  o g ‘zi  kuygan  o d a m   q atiq n i  h a m   p u flab   ich ad i, 
dcyishadi.  Iltim os,  unga  ham   d a lo latn o m a yozib bersangiz.
M in istr y o rd am ch isi  raq a m la n g a n   d a lo la tn o m a  yozib ch iq d i.
Ja y ro n a   m in istr  b ilan   x ay rlash ar  ekan:
—  Iltim o s,  m en g a  bagM shlagan  « Jasu r  qiz»  s h e ’rin g izn in g  
sarlavhasi  tagiga yozilgan  « M a sh h u r razvedkachi  k a p ita n  Jay ro n a  
H ak im o v ag a  bagM shlaym an»  d eg a n  jo y in i  o ‘c h irib   tash lasan g iz. 
0 ‘zingiz  b ilasiz-k u ,  bu  g a p n i  o sh k o r  ay tib   boMmaydi.
R azzo q o v   m a 'n o li  kulib:
—  X o tirjam   b o ‘ling,  o ‘zim   h a m   tu s h u n ib   q o lib ,  o ‘ch irib  
q o ‘y g a n m a n ,  —  dedi.
—  Y ana b irjo y i  b o r,  u n i  h a m  o ‘zg artirsan g iz,  « O ting Ja y ro n , 
o ‘zin g   ja y ro n ,  qaysi  ja y ro n   n aslid an san »   d e g an   m isran i  ham  
o ‘zgartirsangiz...
— S he’m i yaxshi tushunarkansiz. Aslicha qolaversa ham  boMardi- 
ku,  m ayli, o ‘zgartirib q o ‘y a m a n ,  — d eb  v a’d a berdi sh o ir A kbariy.
M in istr u n i to  birin ch i  q av atg ach a k u zatib tu sh d i.  X ayrlashish 
o ld id a n   u  b ir  g ap   aytdi:
—  Bir x u sh x ab ar b o r.  Sizga «D avlat xavfsizligi  m ayori» degan 
unvon berishibdi.  U n i o ‘zlari  rasm iy vaziyatda e ’lon qilishm oqchi.
—  B ilam an ,  —  ded i  J a y ro n a .  —  K echasi  k o m itetd ag i  q iz la r 
telefonda aytishgan edi.
Jayrona «Jiguli»ga o ‘tirar ekan, tabiati ju d a   ravshan edi.  Birdan 
T o lib jo n n i  k o ‘rgisi  keldi.  U n in g   b ird a n -b ir  d ilto rta r  o d a m i  — 
shu  T o lib jo n .  O g 'ir,  b o siq ,  h a r  b ir  g ap n i  oM chab  a y tad ig an   bu 
o d am   k o ‘p d a n   unga  y o q a rd i.  K o ‘n g lin in g   allaq ay erid a  m e h rm i, 
h u rm a tm i,  yo  m u h a b b a tm i — bilib boM maydigan b ir his yashardi. 
Bu  baxtsiz,  o m ad siz  yigitga  n isb atan   p ay d o   boMgan  a c h in ish , 
ra h m -sh a fq a t  o ‘rn in i  m u h a b b a t  d eb   a ta lm ish   b ir  tu y g ‘u  egallay 
b o sh lag an in i  a n c h a   p a y tg ach a  sezm ay   yurdi.  M a n a ,  b u g u n   besh 
ku n d irk i,  u   T o lib jo n n i  sevib  qo lg an ig a  iq ro r  boMdi.  K echalari 
quloqlariga ovozi eshitilib tu rad ig an ,  to ‘g ‘risiga oMirib olib k o ‘ziga 
g ‘am za bilan  m asto n a b oqadigan boMib qolgandi.
B iroq T o lib jo n d a n   sad o  ch iq m asd i.
Jayrona m ashinani yoM chetida to ‘xtatib, telefon budkasiga kirdi. 
M eh m o n x o n ag a telefon qildi. T rubkani  hech  kim  olm adi.  K eyin  u
232

---

q ay tib   x iy o b o n n i  yarim   d o ira   a y lan ib ,  « 0 ‘zb ek isto n »   m e h m o n - 
x onasi  o ld id a   t o ‘xtadi.  T o lib jo n   m a jn u n to l  tagidagi  sk am ey k ad a 
gazeta o ‘qib o ‘tirardi.
— Siznikiga kiram izm i yo biznikiga b o ram izm i?  Biznikiga bora 
q o lay lik .  Ik k a la m iz   b iro n   o v q a t  q ila m iz .  G a p la s h a d ig a n   g ap  
k o ‘payib qoldi.  Iltim o s, biznikiga boraylik.
Ja y ro n a   u n d a n   sh u n a q a y a m   b ir  ch iro y li  iltim o s  q ila rd ik i, 
erk a la n ib ,  ta n tiq la n ib ,  k o ‘zlarin i  suzib  so ‘rard i.  A tay in   sh u n a q a  
q ilayotgani  y o ‘q  ed i.  T ab iiy ,  o ‘z - o ‘z id a n   sh u n a q a  b o ‘lay o tg an in i 
b ilm asdi.
T o lib jo n   y o ‘q   d e y o lm a d i.  T u n o v   k u n i  u n in g   uyiga  b o rg a n d a  
ju d a  havasi kelgandi.  Havo rang xalat ichida to ‘lg‘anayotgan tanasiga, 
y elk alarid a 
silkinib  o ‘y n a y o tg a n   yoziq  so c h la rig a ,  s h ip p a k n i 
oyoq uchiga ilib, xonadan-xonaga chopib o ‘tishlariga m ahliyo b o ‘lib 
q o lg a n d i.  B e ix tiy o r  o c h ilib   q o lg a n   y o q a la r in i  y ig ‘is h tir ib  
tu zatay o tg an  pay td a beh ay o larch a q arash d an  o ‘zini tiygan dam lari 
tez-tez esiga kelib turardi. Tolibjon bu qizning b u tu n  xatti-harakatlari 
b ila n ,  q ila y o tg a n   ish lari  b ila n ,  h a r   b ir   a y tg a n   g a p la ri  b ila n  
u n in g  m u n g li h ay o tig a jin d c k  b o ‘lsa  h a m   q u v o n c h   b ag 'ish lash g a 
urinayotganini sezib turardi.  Bu qiz unga o ‘zini  fido qilayotgan edi. 
B uni  T o lib jo n   c h e t  e llard a  u c h ra sh g a n   p a y tla rid a n   biladi.  U n d a  
x o tin i,  b o lasi  b o r   e d i.  J a y r o n a   u n g a   q a n c h a lik   m e h r   b ila n  
q a ra m a sin ,  u  o ilalik   kishi  boMgani  u c h u n   k o ‘ngiI  m u v o zan atin i 
b u zish n i  istam asdi.  E n d i-c h i?   Q aysi  b ir y o zu v ch i,  p a rra n d a n in g  
h a m   erkagi  sayraydi,  d e g an d i.  T o lib jo n   Ja y ro n a n in g   ayol  boshi 
b ilan sevgi  iz h o r q ilish in i  k u ty ap tim i? T o lib jo n   m a sh in a d a , u n in g  
yonida ketar ekan,  shu bugun tilim ning uchidagi g ap lam i ay tam an , 
d eb   a h d   qildi.
U yga  k elish d i.  Ikkovi  x u d d i  e r-x o tin la rd e k   biri  p iy o z ,  biri 
g o ‘sh t  t o ‘g ‘ra b   o v q atg a  u n n a s h d i.  Q o z o n   b o sh id a   h a m   g ap la ri 
tu g a m a sd i.  Biri  o lib ,  biri  q o ‘y ib   g a p irish a rd i.  S h u n d a   b ird a n  
T o lib jo n   o ‘zini tu to lm a d i.  Q o ‘li  b eix tiy o r Ja y ro n a n in g  so c h la rin i 
changalladi.  Siladi. Jay ro n a   unga  m o n elik  q ilm ad i.  E ngashgancha 
tu rav erd i.  S h u n d a  d a stu rx o n   ustiga J a y ro n a n in g   ik k i-u c h  to m c h i 
k o ‘z  yoshi  tu sh d i.
—  T o lib jo n   ak a,  —  ded i  u  yoshli  k o ‘zlarin i  y ash irib ,  —  shu 
d am lam i q ac h o n d a n  beri  kutardim .  Bilasizm i,  ikki oydirki, yotsam  
h a m ,  tu rsa m   h a m   k o ‘z  o ld im d asiz.  M en   tengi  q iz la m in g   oldi
233

---

t o ‘rt bolali boMdi.  M en  u m r b o ‘yi  k im n id ir qid ird im .  E ndi bilsam , 
sizni  q id irg an   e k a n m a n .
T o lib jo n   ichki  b ir  t o ‘lq in   y u ra g id a n   su rib   c h iq q a n   s o ‘zni 
aytdi:
—  S izni  baxtli  q ilo la rm ik in m a n ?
Ja y ro n a  bosh  irg‘adi.  T o ‘ziq sochlari  yelkalarida yelpig‘ich d ek  
selpinib bir boNagi  ko‘kragi  ustiga tushdi. C hiroyli yelkalari ochilib, 
y o m g 'ir  y o g ‘ib  o ‘tg an   c h o g ‘dagi  b e h iz o rn in g   h id id ek   y oqim li 
ifor,  g ‘a la ti,  o d a m z o d n i  m ast  q ila d ig a n ,  h u sh in i  o*g‘irlaydigan, 
q o n u n  taqiqlab q o ‘ygan taq d ird a h am  b ir hid lam asa boM maydigan 
ja n n a t  b o ‘yi  a n q ib   ketdi.  T o lib jo n   o ‘zin i  tu to lm a d i.  J a y ro n a n in g  
beliga  q o ‘l  y u b o rib   o ‘ziga  to rtd i.  O c h ilib   tu rg a n   y e lk a la rid a n , 
b o 'y n id a n  o 'p a  boshladi...
Tolibjon ertalab  uyg‘onganda yonida Jayrona yo‘q edi. Yonidagi 
y o stiq d an   h a m o n   o ‘sh a b e h i  hidiga o ‘xsh ash  «jannat»  b o ‘yi  kelib 
turardi.  T olibjon  h u z u r qilib k o ‘zini yum di.  Jay ro n a   narigi  x o n ad a 
u n i  uyg‘o tib   y u b o rm a slik   u c h u n   sh ip p a k n i  o y o q   u ch ig a  ilib 
y u rar,  n o n u s h ta   tay y o rlard i.  T o lib jo n   k o 'p d a n   b u n d a y   h u zu r, 
b u n d a y   h a lo v a tn i  k e c h irm a g a n d i.  U  sh u   to p d a   x u d d i  tu sh  
k o T ay o tg an g a  o 'x sh a rd i.  O xiri  o T n id a n   tu rd i.  Y uvingani  ch iq ib  
k etayotganida, Jay ro n a  yelkasiga o h o rli so ch iq  tashladi.  U n in g  bu 
ishi  h a m   T o lib jo n n in g   yuragini  toM qinlantirib  q o ‘ydi.
Ja y ro n a   n o n u sh ta g a   q u y m o q   qilgan  ek an .  T o lib jo n   m a q ta b - 
m aqtab yeya boshladi.
—  H a li  s h o s h m a n g ,  —  d e d i  J a y ro n a .  —  Q u y m o q   h a m  
k o ‘n g lin g izg a  tc g a r.  A x ir,  m e n   q u y m o q d a n   b o s h q a   o v q a tn i 
b ilm ay m an .  P o lu fab rik at  m a g a z in id a n   m u zlatilg an   c h u c h v a ra , 
guvalacha qilib tayyorlangan kotlet, yog‘li xam ir, c h o ‘zib q o ‘yilgan 
lag‘m o n la rn i  o p k elib   pishirib yurgan  o d a m m a n .  O sh  d a m la sh n i- 
k u ,  m u tlaq o  b ilm ay m an .  Palov erk ak lar ishi,  deyishadi,  to ‘g ‘rim i?
T o lib jo n   o g ‘z id a   q u y m o q   bo M g an id an   g a p iro lm a y ,  b o sh  
q im irla tib  ta sd iq la b  q o ‘ydi.
—  U n d a n   k e y in -c h i,  T o lib jo n   ak a.  p iro g ,  to rt  tay y o rlash n i 
b ila m a n .  Ic h in g iz d a  o ‘ylay o tg an d irsiz,  h e c h   b alo n i  b ilm a s e k a n , 
deb.  M en bechora bunaqa narsalam i qaydan bilay.  D etdom da o'sdim . 
In stitu t yotogMda u m rim   o ‘tdi.  Q olgani  y u rtm a -y u rt  kezish...
T o lib jo n   unga  a lla q a n d a y   m e h r  b ilan  q a ra d i.  Ja y ro n a   b u n i 
sezdi.
234

---

—  D e m a k ,  t a ’n a  qilm aysiz.  A gar siz  x o h lasan g iz,  kulin ariy a 
kursiga kirib o ‘qiym an. Azbaroyi sizga yoqadigan ovqatlam i o ‘rganish 
uch u n .
T o lib jo n   m e h r-m u h a b b a t  aks  e tib   tu rg a n   k o ‘zlarig a  b o q ib , 
g o h   q o sh la rin i  k erib ,  g o h   c h im irib ,  g o h   lab la rin i  g o ‘d a k la rc h a  
c h o lc h c h a y tirib ,  e n tik ib -e n tik ib   g a p ira y o tg a n   k e lin c h a k n in g  
o fto b li  k u n la ri  k o ‘p  boMishi  u c h u n   jo n u  ja h o n in i  s a rf q ilish g a 
h a m   ta y y o r  edi.
S hu tariq a  u larn in g  taqdiri  bogMandi...
B axtli  d a m la r  k o ‘z  o c h ib   y u m g u n c h a   o ‘tib   k etad i.  T o lib jo n  
bilan Ja y ro n a  b ir-b irla rin i  yalab -y u lq ab ,  asal o y in in g  b ir haftasini 
o ‘tk azib   y u b o rg a n la rin i  b ilm ay  q o lish d i.
E ndi  u y o q -b u   y o q d a n ,  d u n y o n in g   ish larid an   h a m   g aplashib 
o ‘tira d ig a n  vaq t  keldi.  K e c h q u ru n   telev izo r k o ‘rib o 'tiris h g a n d a , 
Jayrona yarim  hazil, yarim  ch in  qilib, siz kurashga yaram as ekansiz, 
b itta  zarb ad ay o q  gangib q o la r ek an siz,  dedi.
T o lib jo n   h a y ro n   b o ‘ldi.
U n d a n  b u n aq a t a ’nan i  kutm agandi.  Q a c h o n d ir,  k im d ir aytishi 
kerak boMgan bu gapni Jay ro n a  a y td i-q o ‘ydi.
—  M eni  k echiring, T o lib jo n  aka.  Siz bilan ta q d irim  bogMandi. 
Endi  hayotingizga befarq qarolm aym an.
E r ta m i- in d in   M o sk v ag a  k e ta m a n .  T o lib jo n   a k a ,  b u n a q a  
b o ‘shashm ang.  BoMgan gaplam i qog‘ozga tushiring.  M oskvaga olib 
ketam an.
—  U  g a p la r  eskirib  k e td i,  —  ded i  T o lib jo n .
—  Y o‘q,  y o 'q ,  u n a q a   d em a n g .  T o lib jo n   ak a,  siz  y a n a   orqaga 
ch ek in y ap siz.  Siz  to   o ‘z  m avqeingizni  tik lam as  ek an siz,  b u   ish 
eskirmaydi.  Siz bo'shashm ang.  Paxta zavodlarida m uttaham lik bilan 
yigMb  q o ‘y ilg an   p a x ta la rn i  k o lx o z la rg a   s o tis h la ri,  m u z la g a n  
k o 'sa k la rn i  ch a n g a lla b   te rg a n   k o lx o zch ilarn in g   haq ig a  xiyonat 
q ilay o tg an lari  t o ‘g ‘risida,  q o ‘shib  y o zib   p la n   toM dirayotganlar 
haqidagi  hujjatlar bilan tan ish ib  chiqdingiz.  A na shu la m i  bila turib 
in d am aslik   jin o y a t  em asm i?!  T o lib jo n   ak a,  sh u larn i  M oskvaga 
x a b ar  qilaylik.
T o lib jo n  bosiqlik b ilan   dedi:
—  H o z ir b u  g ap larn i  M oskvaga  x ab ar qilib boMmaydi.
Ja y ro n a  sa p ch ib  o T n id a n  tu rib   ketdi.
235

---

— Y ana lanjlik qilyapsiz, T olibjon aka.  N im a u ch u n   kurashdan 
o ‘z in g izn i o lib  q o c h a siz ?
T o lib jo n   J a y ro n a n in g   qoM idan  u sh la b   o ‘tq a z m o q c h i  boMdi, 
Ja y ro n a  siltan ib   nari  ketdi.
—  Siz  h o z ir  b u   b o 'sh a sh g a n   o d a m g a   k o ‘ngil  q o ‘yib  ch ak k i 
q ilg an   e k a n m a n ,  d e b   o ‘y lay o tg an   boN sangiz  k erak.  A gar  siz 
ay tg an d ek  qilib yozib yuborsak,  xalqim izga ja b r  qilgan  b o la m iz ...
Jay ro n an in g  qoshlari  kerildi. Jah l bilan,  «Bu  nim a deganingiz», 
deya ach itib  gapirdi.
—  0 ‘z in g iz   b ilib   tu rib s iz ,  G d ly a n   b ila n   Iv a n o v   b o sh liq  
shafqatsiz tergovchilar yuzlab od am n i qam ab  boylik talab qilyaptilar. 
Biz  y u b o rm o q c h i  boMgan  hujjat  yan a  q a n c h a la b   o d a m la rn in g  
qam alishiga sababchi boMishi m um kin.  Shuning u ch u n  bu m asalada 
e h tiy o t  boM ishim iz  kerak.
Jayrona b o ‘shashdi. T olibjonning o p p o q  sochlariga tikilib qoldi. 
A sia  qoM  c h o ‘zib ,  u n in g   ta sh v ish la rd a ,  a y riliq lard a,  a z o b lard a 
o q arg an   so c h la rin i  silay b o sh lad i.
—  M en  m a salan in g  b u   to m o n in i  o ‘ylam ag an   e k a n m a n .
—  H ali  y o sh siz -d a ,  —  ded i  kulib  T o lib jo n .
—  Siz yosh,  d eb  aytayotgan x otiningizning duny o g a kelganiga 
ertag a q irq  yil toMadi.  B ilasizm i,  T o lib jo n  ak a,  yosh x o tin la r eriga 
h o k im lik   q ilis h n i  yaxshi  k o ‘rad ilar.  C h id a y siz -d a .  L e y te n a n t 
R o ‘ziyev m ah o rat bilan aytib bergan hikoyasining qoglozga tushgan 
nusxasini  ru sch ag a  ta ijim a   qilib  berasiz.  0 ‘zim   m a sh in k a d a n  
chiqazib,  M oskvaga olib ketam an.  L uqm onov oMikxonada yotibdi. 
U n in g   m asalasi  hal  boMgan.  A m m o   M irvalini  o x irig ach a  fosh 
q ilish im   kerak.
—  H oziroq taijim aga oM iraman, bir-ikki soatda aytganingizdek 
qilib b eram an ,  — dedi T olibjon Jay ro n an in g  q afiy lig id an   m am n u n  
boMib.
—  E rtalab   ta ijim a   qilasiz.  H o z ir  m a sh a q q a t  bilan  y etishgan 
shu baxtli dam larim izning gashtini suraylik.  Siz boya ta'riflaganingiz 
kabi  o ‘n  sakkiz  yoshga  k irg a n im d a ,  g o ‘yo  b u n d a n   b u y o n   ham  
sh u  o ‘n  sakkiz y o sh in g d a q im irla m a y  oM iraverasan,  y illar oMadi, 
u m r  k e ta d i,  sen   o ‘n   sak k izd a  tu ra v e ra sa n ,  d eb   b u y u rilg an d ek . 
T a b ia tn in g   m u tla q o   o ‘zg artirib   boM mas  q o n u n la ri  b o r-k u ,  axir. 
U n g a o ‘ch a k ish ib  boM m aydi.  A gar m e n  shu  alp o z d a   ketaversam , 
erk ak lab   k e ta m a n .  A yollik  lato fati  h a m ,  ayollik  n a zo k ati  ham
2 3 6

---

oMadi.  A gar  y an a  b iro n   yil  k e c h ik sa m ,  d u n y o d ag i  en g   baxtsiz 
ayollarning biri boMib qolam an. Y a’ni bola ko‘rish baxtidan  m ahm m  
b oN am an.  M en  sizga o ‘td a   kuygan  o ‘g ‘lingiz o ’rniga o ‘g ‘il  tu g ‘ib 
b erish im   kerak.  S h u n i  yaxshi  bilingki,  kech   erga  tek k an   q izlar 
bitta tu q q an d ay o q  shalvirab,  birdan  qarib qoladi,  yuzlariga dogMar 
tushadi, o ‘rgim chak to ‘ridek ajinlar tushadi.  Sochlari oppoq paxtadek 
boMib qoladi.  Siz sh u n d ay  xotin bilan  yashay olasizm i?  K o‘nglingiz 
sovib q o lm ay d im i?
Tolibjon uning nim a deyayotganini tushundi.  U ni bag‘riga bosib, 
so c h la rin i  siladi.
—  Y axshilab  q a ra n g ,  so ch larim g a  o q   o ra la b   q o p ti.  Bu  u m r 
q irovi.  X u d o   h a ra k a tin g n i  qilib  q o l,  d eb   o g o h la n tiry a p ti...  X udo 
o ‘n  sakkiz yosh d a to ’xtatib q o ‘ygan t o ‘siqni  olib tash lad i, shekilli. 
G o ‘yo  to ‘xtab   q o lg an   soat  b ird a n   ch iq illab  y u rib   ketdi.  E ndi  uni 
to ’xtatib boMmaydi.  Bu  nim a?  B axtm i, baxtsizlikm i?  Baxt to m o n g a 
o c h ilg a n   oxirgi  yoM.  S hu  yoMni  ikkovim iz  b irg a,  in o q ,  to tu v  
b osib  oM ishim iz  kerak...
Ikkovi  a lla -p a lla g a c h a   b ir-b irin i  y a la b ,  y u lq ab   oM irishdi. 
G a p la sh m a g a n   g ap lari  q o lm a d i.  Ja y ro n a   b olalik  yillarini  esladi. 
O ta -o n a s in in g   yuzi,  k o ‘zi  q a n a q a   ek an lig in i  eslay o lm ag an id an  
k o ‘z  yosh  ham   qilib  oldi.  U larn in g   suvratlari  h a m   q o lm ag an . 
U n in g   n a akasi,  n a  o p asi,  n a  ukasi,  n a singlisi  bor.  J u d a   kich k in a 
q izalo q   p ay tid a n   b o la la r  uyida  ta rb iy alan ad i.  B o lalam in g   u zo q - 
y a q in  q a rin d o sh la ri y o ‘q lab   kelg an d a  u  b ir ch e k k a d a   m u n g ‘ayib, 
o ‘ksib oMirardi.
Jay ro n a  erin in g   issiq b ag T id a halovat  to p g an d ek ,  uxlab qoldi.
U  k o ‘zini o c h g a n d a , T olibjon y o n id a y o ‘q  edi.  Soatiga qaradi. 
B esh d an   o sh ib d i.  X alatin i  yelkasiga  ta sh la b ,  zal  uyga  c h iq a y o t- 
ganda Tolibjon bilan to ‘qnashib ketdi. T olibjonning qoMidagi choy- 
n ak d an   sapchigan  c h o y  u n in g  k o 'k sig a t o ‘kilishiga o z  qoldi.
—  B iron jo y in g iz   k u y m ad im i?
—  H echqisi y o ‘q.  Birov  nim a boMdi, deb so‘rasa,  erdan  kuygan 
x o tin m a n ,  d eb  q o ‘ya q o lam an .
T o lib jo n   u n in g  haziliga tu sh u n d i.
— TopshirigMngizni bajarib q o ‘ydim .  B ilm adim , sizga yoqadim i 
y o ‘q m i.  H a r  qalay  o ‘rischaga  sizch alik   usta  e m a sm a n ,  — dedi 
T o lib jo n   m a m n u n  o h a n g d a .
237

---

—  Endi siz h am  ozroq  m izg‘ib oling.  T urguningizcha m anavini 
m ash in k ad a k o lchirib q o ‘yam an .  Y o‘q,  d e m an g , x o tin n in g  gapiga 
e r  d arro v   x o kp  deyishi  kerak.
T o lib jo n ,  x o ‘p,  x o ‘p   d e d im -k u ,  d e b   y o to q q a   kirib  ketdi.
Jayrona leytenant  M ardon  R o‘ziyevning hikoyasini m ashinkada 
bosib b o 'lg u n c h a  to n g  otib,  yuqori  qavatdagi  uylarning derazasiga 
oftob tushgan,  o ‘qishga b o radigan b o lalam in g  ovozlari,  bog‘chaga 
borishi  kerak boMgan b o lach alam in g  injiqliklari, on alarin in g  ularga 
yalinishlari esh itila boshladi.
Eshik q o ‘ng‘irogli jiringladi. Jay ro n a kim  boMdiykin ertalabdan 
kelgan,  d eb   e sh ik n i  o c h d i.  Y o n   q o ‘sh n isi  —  o ltm ish la rg a   kirgan 
xo tin   qoMida  b ir  d a sta   gul,  k a rto n   q u tid a   to rt  va  y elim   x altad a 
n im a la rn id ir  k o ‘ta rib   tu rard i.
—  K ech a  k e c h q u ru n   b ir  o d a m   b erib   ketdi.  Ich k arig a  kiring, 
d e sa m ,  k o ‘n m a d i.  E h tiy o t  boMing,  x alatin g iz  h o ‘l  boM m asin. 
G u ld a sta n i suvli  paqirga solib q o ‘ygandim .
Jay ro n a   unga m in n a td o rc h ilik  bildirib, sovg‘ala m i oldi.
Q o ksh n i  x o tin   k etish i  b ilan   yelim   x altan i  titk ilay   b o sh lad i. 
U n d a n   ju d a   h a m   ch iro y li  g u ld o r  k o n v e rtn i  oldi.  S h o sh ib   o ‘qiy 
boshladi.
«Q izim , q irq  yoshing m u b o ra k  boMsin...».  Bu oqsoqol  o tan in g  
tabrik xati  edi.
Shu o d am   uning b ird a n -b ir m ehriboni.  H am  otasi,  ham   ustozi. 
O 'n   to 1 it y o sh id a n   u n in g  tarb iy asid a boMdi.  O ta -o n a si y o ‘q ,  en d i 
o ‘n to 1 it yoshga kirgan bu y etim ch an i  u o ‘z tarbiyasiga oldi.  H atto  
c h e t ellard a  h a m   u n i o ‘zi b ilan  olib yurdi.
Ja y ro n a n in g   k o ‘z la rid an  yosh  quyilib kelard i...  U   q irq  yoshga 
kirg an im d a tabriklaydigan  y o r-jo 'ra la rim ,  d u g o n alarim   y o ‘q , d eb  
o ‘ksigan  edi.
T o n g g a  yaqin  telefo n   zarb   b ilan ja ra n g la b   uyg‘o tib   yubordi. 
Ja y ro n a  xalatini  h a m   kiym ay, sh o sh ib   narigi  x o n ag a ch iq ib  ketdi. 
Q andaydir jiddiy bir voqea yuz beiganga o ‘xshaydi.  D avlat xavfsizligi 
q o 'm ita sin in g  telefoni  sh u n a q a   «trevoga» signaliga o ‘xshash  ovoz 
c h iq a ra rd i.  T in c h lik m ik in ,  ishqilib.
J a y r o n a   k im   b ila n d ir   g a p la s h a r d i.  X u d d i  b iro v   e s h itib  
q o lis h id a n   h a d ik s ir a y o tg a n d e k ,  p a s t  o v o z d a ,  q is q a - q is q a , 
u z u q -y u lu q ,  esh itg an   o d a m   aslo   tu sh u n o lm a y d ig a n   qilib  g a p ­
lashardi.
2 3 8

---

Ja y ro n a  tru b k an i joyiga q o ‘yib,  y o to q q a  kirdi,  karavot  chetiga 
o 'tirib ,  h u rp ay ib  oldi.  H ali  to n g  o tm a g a n ,  d eraza  orqasi  q o ro n g ‘i 
edi.
—  Kim   e k a n , b e m a h a ld a  telefo n  q ilgan? — ded i T olibjon.
—  Q o ‘m itadagi  n avbatchi  d u g o n a m ,  — dedi Jay ro n a.
—  T in c h lik m i?
—  Y angi  m in istrim iz A k b ar  R azzoqovni  g d ly a n c h ila r qoMiga 
k ish an  solib o lib  k etishibdi.  O q so q o l  o ta m   zu d lik  b ilan  o rq a m a - 
o rq a  M oskvaga uchib ketibdilar.
U c h   k u n d a n   keyin  T o lib jo n   J a y ro n a n i  T o sh k e n t  a e ro p o rtid a  
M oskvaga  k u zatib   q o 'y d i.  S hu  b ilan  k e lin -k u y o v n in g   asal  oyi 
poyoniga yetdi.
T o lib jo n n in g   tan id ag i  b ir  n e c h a   y illard an   beri  h u k m   surib 
k elay o tg an   m u d ro q lik   ta rq a y   b o sh la d i.  U n in g   y ash ag isi,  shu 
p ay tg ach a  y o ‘q o lg an   yillarini  q ay ta  tiklagisi  kelardi.  U  hali  to n g  
y o rish m ay   tu rib ,  gM ra-shira  qorongM da  tru sic h a n   boMib  balan d  
qavat u y lar atro fid a yuguradi.
S h u n d ay  tongi yu g u rish lard a  u  hovlidagi  skam eykada  m u d rab  
o'tirgan bir kishiga ko‘zi tushdi. Ju d a tanish tuyuldi. Q ayerda ko‘igan 
e k a n m a n ,  deya o ‘ylab liftda  oltin ch i  qavatga  koMarildi.  Endi  uyga 
kirishi  bilan  esladi.  Bu  k o ‘ziga ta n ish   k o ‘ringan  o d a m   M irvalining 
m axsus so q ch isi  N asim .
E rtasiga yan a yugurib q ay tay o tg an d a xuddi o ‘sha skam eykada 
q o tm a g in a   b ir  yigitni  k o ‘rdi.  U  o ltin c h i  qavat  d e ra z a sid an   k o ‘z 
uzm asdi.  T olibjon  uni  h a m  tan id i.  U J a ’fa re d i.  M irvali  raqiblarini 
m a n a   sh u la rn in g   qoMi  b ilan  y o ‘q  q ilad i.  T o lib jo n n in g   m iyasiga 
y a rq   e tib   b ir  g a p   keldi:  u la r  J a y ro n a n in g   jo n ig a   q asd   q ilib  
kelganlar!
T o lib jo n n i  v ah m   bosdi.  Ja y ro n a n i  q a n d a y  qilib o g o h lan tirish  
m u m k in ?  Z o ra  o ‘zi  M oskvadan  telefon  qilib qolsa.
T o lib jo n   d e ra z a d a n   q arad i.  S k am ey k ad a  N a sim   p o lvon  bilan 
J a ’fa r  g a p la s h ib   o M irish a rd i.  U la r   J a y r o n a n in g   M o sk v a g a  
ketg an id an  b e x a b a r boMsalar kerak.  U y d an  ch iq ish in i  kutishyapti. 
K e c h a   va  b u g u n   T o lib jo n   u la r  o ld id a n   oM ganda  u n g a  e ’tib o r 
berishm adi.  E ’tib o r berganlari ta q d ird a  ham  tanisholm asdi.  O dam  
kiyim   b ila n   o d a m .  Y arim   y a la n g ‘o c h   o d a m n i  ta n ib   o lish   oso n  
e m a s,  a lb a tta .
239

---

T o lib jo n   c h ir o q   y o q m a y , 
b o lo x o n a d a n   p a stg a   q a ra d i. 
S kam eykada  sigaret c h o lg ‘i  y iltirard i.  D e m a k ,  u la r k etish m ag an . 
K utishyapti.  U lar to  Jay ro n an i biryoqlik q ilm ag u n ch a  M irvalining 
ko‘ziga k o ‘rinisha olm aydi.
M irvali  b itta   g ap irad i.  B ir  g a p n i  ikki  m a rta   q a y ta rm a sd i. 
A ytganini  q ilm a g a n la rn in g   ho lig a  voy  edi.  A na  s h u n in g   u c h u n  
h a m   kelgan  yig itlarn in g   biri  u x lag an d a,  ikkinchisi  uyg‘o q ,  y o ‘l 
poylab o ‘tirard i.
T olibjonning ko‘zi  ilingan ekan, telefon jiringlashidan  uyg‘o n ib  
ketdi.  T u m b ochkadagi soat  u ch  yarim ni  k o ‘rsatib tu rard i. T olibjon 
tru b k an i  oldi.  Bu  Ja y ro n a  ed i.  M oskvaga  yaxshi  y etib  b o rg a n in i, 
R ais b ilan  u c h ra sh g a n in i  aytdi.  BoMgan g ap larn i  te le fo n d a  aytish 
m u m k in   em asligini  T o lib jo n   tu sh u n a rd i.  S h u n in g   u c h u n   ham  
n im a  d ey ish d i,  d eb   s o ‘ram ad i.  F a q a t  q a c h o n   q ay tish in i  s o ‘radi. 
Ja y ro n a   erta g a   ik kinchi  reys  b ilan   u c h ib   kelishini  ay tib ,  m alol 
kelm asa,  kutib olsangiz yaxshi boM ardi,  yuklarim   k o ‘p,  yotoqdagi 
to sh o y n a   to rtm a sid a   «Jigu!i»ning  kaliti  b o r,  a e ro p o rtg a   m in ib  
c h iq in g ,  d eb   iltim os  qildi.  U n in g   bu  gapi  T o lib jo n   u c h u n   ayni 
m u d d a o  edi. T o lib jo n  b u  y erd a u n g a suiqasd  tay y o rlan ay o tg an in i 
aytm adi. Jay ro n a o vqatdan qiynalayotganingiz y o ‘q m i, deb so‘radi. 
K eyin,  sizga  ajoyib  p la sh ch   o ld im ,  F in ly a n d iy a n ik i,  dedi.
T o lib jo n g a  u m rid a  birov b iro n   n im a o lib  b erm a g a n  ed i.  Esini 
tan ib d ik i,  ishlab  k a m -k o ‘stini o ‘zi  qiladi.  S tu d en tlik   yillarida dam  
olish  kunlari  m ard ik o r bozoriga chiqardi.  K ech q u ru n lari  m aktabda 
qorovullik qilardi.  U n c h a -m u n c h a  rassom likka qoMi  kelishganidan, 
yaqin  kolxozlarga chiqib,  klublam i bezar, shiorlar yozib ch o y ch aq a 
ishlardi.
U  u m rid a   b irin c h i  m a rta ,  senga  p alo n   n arsa  o ld im ,  d eg an  
g ap n i  esh itish i  edi.  0 ‘pkasi  t o ‘lib,  k o 'z la rid a n   yosh  c h iq ib   ketdi. 
Ja y ro n a   keyin  n im a  d ed i,  eslo lm ad i.  T o lib jo n   hiq illab   tru b k an i 
joyiga qo'ydi.
Pastda,  qorongM da  h am o n   sigareta c h o ‘gM yiltirardi.
XXII
M irvali  c h a rc h a g a n   edi.  U  e n d i  d a m   olish  u c h u n   y o to q q a 
kirib  k etayotganda A bdulaziz u n i t o ‘xtatdi.
—  X o‘ja y in ,  eshitdingizm i,  T olibjon to g ‘a o la m d a n  oMibdilar.
2 4 0

---

—  S h u n a q a m i,  — dedi  M irvali orqasiga o ‘girilib.  — Q a ch o n ?
M irvalining bu g ap d an  xabari b o r.  L ekin g o ‘yo en d i esh itay o t-
g an d ek  tu td i o ‘zini.  A slini o lg an d a,  bu  «operatsiyaga»  u n in g  o ‘zi 
c h e td a n   tu rib   rah b arlik   q ilgandi.  B efah m   y u g u rd ak lari  Jay ro n a  
o ‘rniga T o lib jo n n i o tib  q o ‘yishgan edi.
—  A g a r  ja n o z a g a   k e ta y o tg a n   b o ‘lsa n g iz   m e n i  h a m   o lib  
k e tasizm i...  T o lib  to g ‘a  k o ‘p  yaxshi  o d a m  ed ilar...
U n in g  ja n o z a d a n   ham   « zaru r  ishlari»  k o ‘p   edi.  U  m ash in a 
y o n ig a keldi.  Iltijo bilan q a ra b  tu rg an  Abdulazizga:
—  S en   sh u   y e rd a  qol.  T o lib   o ‘lib  k etd i.  Ja n o z a g a   k elg an - 
k elm ag an in g n i  bari  b ir  bilm aydi.
Z in a  c h etid a o ‘z in i oftobga solib,  h u ф a y g a n  b a ro q   m ushukka 
y o m o n   q arash   qild i.  K o ‘n g lid a,  sh u   m u sh u k   h a m   payti  kelib 
A sq aralin in g   k u n in i  b o sh im g a  so lad i,  su y ak larim n i  g ‘ajiydi,  deb 
o ‘yladi.  U n i  k u ch in in g  b o rich a tep d i.  M u sh u k  h o v lin in g  
0
‘rtasiga 
b o rib   tu sh d i.  M irvali  ketd i.  A b d u laziz  o rq a sid a n   o ‘ksib  q arab  
qoldi.
*  
*  
*
M irvali  kelg an d a  ja n o z a g a   o d a m   t o ‘plan ib   boMgan  edi.  U 
m ash in ad an  tushishi bilan tu m o n a t ikkiga ayrilib,  unga yoM ochdi. 
Y oshlar chetga chiqishdi.  K eksalar qoM qovushtirib, salom  berishdi.
H a m m a  jim .  M irvali esh ik  o ld id a  tu rg a n   N a sim   p olvon b ilan  
J a ’farga  x u n u k   b ir q a ra sh   qildi.  Ikkovi  h a m   k o ‘zini  y ash iro lm ay  
q o lish d i.
Ic h k a rid a n   Z a y n a b n in g   faryod  u rib   yigMashi  esh itilard i.
—  R o ‘sh n o lik   k o ‘rm ag an   akaginam !  Y o ru g 1 ja h o n d a n   n o m - 
n ish o n siz k etg an  akaginam !
M irvali  hovliga yuragi b etlam ay ro q   kirdi.
O nasi ayvonda teb ran ib -teb ran ib  oMiribdi.  Supa labida Jayrona 
b oshini  ikki  kafti orasiga o lg an ch a qim irlam ay d i. Y elkasi m uttasil 
silk in ad i.  U n in g   o ‘ng  qoMi  tirsag ig ach a  d o k a   b ila n   tangM lgan. 
Z a y n a b n in g   so c h la ri  t o ‘zg‘ib  k etgan.  Ikki  tizzasiga  te lb a la rc h a  
s h a p illa tib   u rib ,  h o v lin in g   и  b o s h id a n -b u   b o sh ig a  d o d la b   borib 
keladi.
E sh ik d an   kirib  serrayib  tu rg a n   M irv alin i  k o ‘rd i-y u   Z ay n ab  
unga o ‘zini otdi.
16—   S .   A h m a d .   J i m j i t l i k

---

—  V oy,  M irvalijon  ak a, jig a rim d a n  ju d o   boMdik!  Y o n g in a n - 
gizda savlat  to ‘kib yursa boMmasmidi!  E ndi  n im a qilasiz,  bittagina 
su y a n c h ig ‘ingiz  h a m   ta sh la b   ketdi!  Bu  d u n y o d a n   r o ‘sh n o lik  
k o ‘rm ay   ketdi...
M irvali  n im a deyishini bilm asdi.  U n in g  diydasi q a ttiq ,  u n c h a - 
m unchaga  ko‘ziga yosh  kelm asdi.
—  BoMdi,  boMdi,  singlim .  O 'z in g n i  tu t.  Bir  oMim  h a m m a - 
m izn in g   ham  b o sh im izd a bor.
M irvalining  ovozini  e sh itib ,  Ja y ro n a   b o sh in i  koMardi.  U n g a 
sh u n d a y   q arad ik i,  M irvali  b ir  q a d a m   o rq ag a  c h e k in g a n in i  o ‘zi 
sezm ay qoldi. Ja y ro n an in g  ikki  k o ‘zidan o ‘q otilib,  uning k o ‘ksiga 
qadalgandek edi.  Mirvali  uning bu qarashiga to b  berolm adi.  K o‘zini 
o lib q o c h d i.
M irvali burilib,  k o ‘c h a  tarafga q arab  y u rark an ,  to 'x ta d i.
—  Z ay n ab ,  k a m -k o ‘sting boMsa,  to rtin m a y  ayt.  N im a n g  kam , 
nim a kerak?
Z a y n a b   u n in g   gapiga  q u lo q   so lm ay ,  yan a  d o d   so lg a n ic h a   u 
y o q d a n -b u  y oqqa asabiy bo rib  kela boshladi.
M irvali  tash q arig a  ch iq d i.  0 ‘tirg a n   c h o lla r y an a  o ‘m ila rid a n  
tu rish d i.  U  qoM  siltab ,  oM iraveringlar,  d eg an   ish o ra  qilsa  ham  
ch o lla r hassaga  k o ‘krak q ad ab  turaverishdi.
M irvali  u la r q ato rig a  b o rib  oM irm ay,  m ash in asi  to m o n   ketdi. 
N asim  bilan J a ’far unga ergashdi.  U   m ashina eshigini o chib,  ratsiya 
trubkasini ko‘tarib yana joyiga tashladi. G unohkorona qoM qovushtirib 
turgan J a ’far bilan  N a sim  polvonga yevorgudek o ‘qrayib qaradi.
—  S en  a b la h la m i  k in d ig in g d an   o tish   kerak.  Ikk o v in g n i  h am  
paym onang toMganga o ‘xshaydi.  M enga p an d  b erishdan boshqaga 
yaram ay qoldilaring.
J a ’far beti qattiq, andishani bilm aydiganlardan edi.  M irvalining 
ish o n ch ig a  kird im ,  n im a n i  x o h lasam   q ila v e ra m a n ,  d eb   o ‘zini 
q o ‘yib yuborgan edi.
—  E n d i,  b iz d a   n im a   ayb,  x o ‘ja y in ?   K ech asi,  h a m m a y o q  
qorongM boMsa. Y urib tu rg an   m ashinadagi  o d am n i  moMjalga olish 
o so n  b o ‘p tim i?
N asim  polvon gapga aralashdi:
—  M ash in a  u c h   m a rta  t o ’n ta rild i.  Ikkovi  h a m   ta m o m  boMdi, 
d e b   o ‘ylag an   edik.  A navi  x o tin n in g  jo n i  q a ttiq   e k a n ,  h ech   balo  
boMmapti.
2 4 2

---

U n in g   g apini  J a ’far  ilib  ketdi:
— U larning «Jiguli»sini aeroportdan kuzatib keldik.  Ikki  m ashina 
bilan  o ‘rtaga  olib  siqib  kelaverdik.  Bir  to m o n d a n   N asim   aka,  bir 
to m o n d a n  m e n  m ashinani yondoshtirdik.  Ikki  m arta tepki bosdim . 
R ulda xo tin i edi.  Erkagi  yelkasi  b ilan t o ‘sib qoldi.  0 ‘qn in g   ikkovi 
h a m o ‘shanga  teg ip ti.  M ash in a tram vay yoMiga ch iq ib   ketdi,  stol- 
baga  qarsillab  urilganini  b ilam an ,  b ir  m ah al  qarasam ,  dum alab  
katta y o ‘l o ‘rtasiga yonboshi bilan tushdi.  K o‘ch ad a hech  kim  y o ‘q. 
S oat  t o ‘rtla rd a n   oshgan.  Biz  Tekstil  k o m b in ati  o ld id an   o ‘tay o t- 
ganim izda G A Ining patrul m ashinasi o ‘sha tom onga ketayotgan edi. 
N asim  aka b ilan biz b e to n  y o ‘lga ch iq q an d an  keyin uchrashdik.
—  Ikkovi  h a m   ta m o m   boMdi,  d eb   o ‘ylagandik,  —  ded i  y an a 
N asim   polvon.
—  A blahlar!  0 ‘lishi  k erak  boMgan  x o tin   sh u   y erd a,  ich k arid a 
oM iripti. A gar  se n la rn i  ta n ib   q o lsa,  ta m o m . Ikkovingniyam   u m - 
ring tu rm a la rd a  oMadi.  K im   biladi,  balki  p e sh o n alarin g d an   otar.
N a sim   p olvon sergaklandi.
—  B izni  ta n im a y d i.  K e ch asi  qorongM   ed i.  Biz  to m o n g a  
q aram ag an .  OMay agar,  tan im ay d i.
—  S hu  y erd a  boMsa  tin c h itib   q o ‘ya  q olaylik,  —  ded i  J a 'f a r  
d ad illan ib .
—  Y o ‘q,  —  d ed i  M irvali.  —  E n d i  u n g a  tegib  boM maydi. 
K o ‘z im d a n   y o ‘q o lla rin g .  A g ar  sh u   x o tin g a   b ir  b a lo   boMsa, 
ikkovingni  h a m   y o ‘q   qilib  y u b o ra m a n .
O bkom  kotibi  M ahkam ov jan o zag a yigMlganlarga T osh k en td an  
T o lib jo n n in g   b ir  g u ru h   d o ‘stla ri,  A svon  t o ‘g ‘o n id a ,  L iv an d a, 
M o z a m b ik d a   u n g a  h a m ro h   boMgan  — T a n z a n iy a   va  T a n g an ik a 
p re z id e n ti  Ju liu s  T e ry e re   n o m id ag i  o rd e n g a   m u s h a rra f boMgan 
p ax ta  ustasi  S h o n e ’m a t  A bbosov,  T ash q i  ish lar  vazirligi  h a m d a  
Ja y ro n a   m a n su b  boMgan  q o ‘m ita   x o d im lari  T o lib jo n   b ilan  v id o - 
la sh ish g a   k e lis h a y o tg a n la rin i  a y td i.  U la r   u c h   y a rim   s o a td a  
yetib  k elish larin i,  shu  sa b ab d an  ja n o z a   p esh in   n a m o z id a   em as, 
n a m o z i asrd a o ‘qi!ishini bildirdi.
M irvali  k o ’zid a  yosh  b ilan  so atig a  q arad i.  Ja n o z a g a   hali  t o ‘rt 
so a td a n  o rtiq  vaqt borligi sababli bosh q a «zarur»  ishlarini bitkazish 
u c h u n   b irla sh m a   to m o n   k etd i.  U  m ash in ag a  oMirishi  b ilan   o ‘zi 
istagan  v aq tid a  m ijjalarida  p a y d o   boM adigan  k o ‘z  y oshini  artib  
tashladi.
243

---

T o s h k e n td a n   y o ‘lga  c h iq q a n la r  hali  o fto b   o ‘c h m a y ,  Y e tim - 
q ish lo q q a   kirib  kelishdi.  Q a b risto n d a   e le k tr  boM m aganidan  q o - 
ro n g ‘iga q o lib   k etm aslik   u c h u n  v ak illar n o m id a n  b ir kishiga s o ‘z 
b erad ig an  b o ‘lishdi,
Z a y n ab lar hovlisi  od am g a  to ‘lib  ketdi.  K am p ir en an i  k o ‘tarib 
so‘riga olib chiqishdi.  M o tam  m itingini shu bugun  M oskvadan yetib 
kelgan  O qsoqol  o ta   o ch ib ,  T o lib jo n n in g   ibratli  va  lekin  fojialaiga 
to ‘la u m r y o ‘lini gapirib, Tolibjonga uzoq yillar ch et ellarda h am ro h  
b o ‘lgan, uning hayotda  kechirgan h a m m a  y axshi-yom on kunlariga 
sh o h id  b o ‘lgan  p ax tak o r S h o n e ’m at Abbosovga so ‘z berdi.
O q so q o l  o ta  J a y ro n a   oldiga  kelib,  u n g a  sek in g in a  R azzo q o v  
n o m id a n   t a ’ziya  iz h o r qildi.  «Ishlari  yaxshi.  H o z ir d av o lan y ap ti. 
Ikki  k u n d a n   keyin  ishga c h iq a d i» ,  dedi.
—  T o lib jo n   o n a   y u rtin i jo n id a n  se v a rd i,— ded i  m a rh u m n in g  
qadrdoni, paxta ustasi S h o n e'm at Abbosov. — Yigirm a yil vatanidan 
olisda yashadi. Yigirma yil vatanga talpinib yashadi.  U  o ‘zbek xalqining 
b a rc h a  x ususiyatlarini  o n giga, jo n ig a ,  b u tu n  vujudiga singdirgan, 
o ‘zgalar havas qilsa  arzigulik b ir m illat o ‘g ‘loni  ek an in i  nam oyish 
qilgandi.
A bbosov gap o rasid a q o ‘sh n i to m o rq a sid a  b o ‘y c h o 'z g a n  q o ra  
tei-ak uchiga tez-tez qarab q o ‘yardi. Terak uchi botayotgan quyoshning 
so ‘nggi  n u rid a  s h a m d e k   y o n ib   tu rip ti.
M irvali  kirdi.  K irganini  h a m m a  k o ‘rdi.  U n in g  ikki  k o ‘zi jiq q a  
yosh  ed i.  A bbosov s o ‘zin i  d av o m   ettird i.
—  T o lib jo n   U sm o n o v   irodasi  k u ch li,  im o n i  b u tu n ,  sabrli, 
b ard o sh li,  sog‘lo m ,  b a q u w a t,  d o ‘stga d o ‘st, yovga yov, ja s u r yigit 
edi.  M ozam bikda vabo xuruj qilganda u bilan biiga edim . Yigirma yil 
m u so firch ilik   d a rd -a la m la rin i  b irg a  to rtg a n   ju fti  h alo li  o lo v d a 
y o n a y o tg a n   fojeiy  d a q iq a la rd a   T o lib jo n n in g   y o n g in a sid a   ed im . 
V ab o d an  o ‘lganlar m urdasiga b e n z in  sepib y o n d irish g an larin i o ‘z 
k o ‘zim iz bilan k o ‘rib turgandik...  Bu c h in a k a m  d ah sh at edi.  In so n  
bolasi  k o ‘rib,  c h id a b  tu ro lm a y d ig a n  fojia  n am o y ish i  edi.
Bu g a p la m i  hay ajo n   b ilan   esh itib   o ‘tirg a n   k a m p ir e n a   faryod 
u rib   yubordi:
—  B olam ga  o ‘q   o tg a n   qoM laring  a k a sh a k   b o ‘lsin,  iloyim . 
Uylariga o ‘t ketib xonavayron b o ‘lsin. Q o ‘ydek yuvosh bolam  kim ga 
yom onlik qilgan ekan?  Iloyo ikki ko‘zi oqib tushsin o ‘sha dajjolning. 
O m in!
2 4 4

---

H a m m a  b a ro b a r «O m in»  dedi.
A bbosov  s o ‘z in i  y ak u n lad i:
—  D o ‘stim ,  q a d rd o n im ,  q a b rin g d a   tin c h   yot.  S en in g   nurli 
x o tiran g   h ech   q a c h o n   u n u tilm a y d i.  Alvido!  A lvido, jig arim .
T o lib jo n n in g  to b u tin i  yelkaga o lish g a n d a ,  Erali  o d a m la rn in g  
h ay-haylashiga q aram ay ,  m o z o r boshiga  Q ora  B axm alni yetaklab 
ketdi.
E ra lin in g   so p p a -so g ‘  p ay tlari  ed i.  U  T o lib jo n g a  b o sh id a n  
o ‘tk a n   sa v d o la rn i,  fro n td a   y a ra la n ib   g o sp ita lg a   v a g o n d a  o lib 
k etay o tg an larid a oti  o rq a sid a n  ergashib,  tezlab   ketgan p o y ezd d an  
q o lib   k e tg a n in i,  n e c h a   o y lab   d e n g iz la rn i  y o q alab ,  d ary o larn i 
k e c h ib ,  c h o ‘lu  b iy o b o n la rd a   sarso n   b o 'lib   uyni  to p ib   k elg an in i, 
sh u  o t y o ‘l  ch e tla rig a   M irvali  ald irin   d eg an   zah arli  d o ri septirgan 
o ‘tn i  y eb   q iy n a lib ,  a z o b la rd a   t o ‘lg ‘o n ib   o ‘lg a n in i,  b ir  o tin i 
o lg ‘rilar olib q o ch g a n in i gap irib  b erg an id a u n in g  o tiga h a m ,  o ‘zi- 
g a  ham  T o lib jo n n in g  m eh ri tu sh g an d i...
F a y z siz   k u z  k u n la rin in g   b iri  e d i.  O y o q   o s tid a   x a z o n la r 
shitirlaydi.  D arax tlarn in g  y a lan g 'o ch   novdalari b otayotgan quyosh 
alan g asid a  c h o ‘g ‘day   q izd irilg an   so n siz  sim larg a  o ‘xshab  ketadi. 
S o ‘q m o q la r  h u v illab   q o lg a n .  C h o ‘q q ila rd a   h ay k a ld e k   q o tg a n  
b u rg u tla r  x u d d i  so v u q d a n   q u n is h ib   q o lg an g a  o 'x sh a y d i.  E tni 
ju n jik tira d ig a n   a c h c h iq   kuz  sh am o li  o ‘n g ird an   ch iq ib   k eto lm ay , 
x a z o n la m i c h irp ira k  qilib a y la n tira d i...
Y etim qishloq ju d a  balandlikda.  Bu joylarga kuz h am ,  qish  ham  
erta keladi.  Pastlikda bog‘lar hali k o ‘m -k o ‘k.  Bu joyda sham ol xazon 
supuradi.
F ayzsiz  k u z  k e c h id a   T o lib jo n n i  s o ‘nggi  «m akoniga»  o lib  ke- 
tishdi.  Z ay n ab n in g  bolalari  unga farzand b o ‘lib, bel b o g ‘lab, tobuti 
o ld id a borishardi.
A yollar  to b u t  k e tid a n   b o rm a sd ila r.  Ja y ro n a   q a n c h a   tavallo 
q ilm a sin ,  u n in g  m o z o r b oshiga b o rish ig a  k o 'n m a d ila r.  O sto n a d a  
q o n   q aq sh a b  q oldi.
K am p ir h a m o n  ayvonda pichirlab teb ran ib  o ‘tirar,  h a r za m o n - 
h a r  z a m o n   o v o z  c h iq a z ib ,  g ap irib   q o 'y a rd i:
—  M en  ketsam   boM m asm idi? A xir, bu d u n y o d a  m e n in g  ishim  
bitgan-ku!  M en  y aram as,  kim larni  u m rin i y ash ay ap m an ?  E xudo, 
y oshlarga  teg m a.  M an a,  m en i  jo n im n i  ol!  S hu  T o lib g in an in g  
b o sh in i  ikki  qilsam ,  bolasini  k o ‘ta rsa m ,  d eb   y u rg an d im .  T o ‘ylar
2 4 5

---

k o ‘rm ay ,  k elin  k o ‘rm a y ,  kuyov  k o ‘rm ay   ketgan  b o lam -a!  Vo 
d a rig 1,  m u n c h a  q a h rin g  q a ttiq ,  xudo!
Mirvali karaxt edi.  U  tobut ketidan hech  kimga qaram ay borardi. 
U  T o lib jo n n in g   q a n c h a la b   t a ’n a la rin i  tis h in i-tis h ig a   q o ‘yib 
eshitgandi.  S h u n d a ham  g ‘iring d eb  og‘iz o ch m ag an d i.  B ird an -b ir 
rost gapni  aytishga,  ta ’na qilishga, jerk ib  berishga T olibjonninggina 
haq q i  b o r  edi.  M irvali,  T o lib d a   m e n in g   yo sh lig im   y ash ay d i, 
u m rim n in g   en g   yaxshi  b o ‘lagi  sh u   yigitning  k o ‘ksida  q o lg an , 
d erd i.  B a’z a n   T o lib jo n   u n g a,  u  ishing  u n d o q ,  bu  ishing  b u n d o q , 
deganda  h am  yan a gapir, aytaver,  sen d an  bo sh q a hech   kim   m enga 
haq gapni aytm aydi, derdi.  Mirvali u bilan oxirgi m arta uchrashganda 
aytgan  g aplari  s h u n d o q q in a   q u lo q la rid a   ja ra n g la b   tu rip ti.
— «...Y o‘lning oxiriga borib q o p san ,  u n d an  u yog‘i tubsiz jarlik, 
h e c h   b o ‘lm ag an d a  o ‘n  yil  o ld in   u c h ra sh g a n im d a   h a m   seni  bu 
y o ‘ld an   q ay ta ra rd im .  E n d i  k ech ik d im .  Sen  q id irib   b o rg a n in g d a  
m eni topolm aysan,  m en  qidirib kelganim da seni to polm aym an...».
H o z ir  o s to n a d a   yigMab  q o lg an   Ja y ro n a   u n in g   en g   d a h sh a tli 
k u sh an d asi.  A fsuski,  uni  h ech   n arsa  qilib  boM m aydi.  A yniqsa, 
azim   togM am i  b ir  m u sh t  b ilan   ta lq o n   q ila m a n ,  d eg an   M irvali 
shu  birg in a  o jiza,  ayol  kishi  o ld id a  q o ‘li  q isq a,  n o c h o r  o d am g a 
ay lan ib   o ‘tirip ti.  E n d i  M irv alin in g   b u n d a n   keying!  hay o ti  shu 
ayolning qoMida.  U ni  na pulga sotib olib boMadi,  na d o ‘q - p o ‘pisa 
bilan  tilin i tiyib b o 'la d i.  N a  u n i y o ‘q  qilib boMadi.
M irvali o ‘z o ‘ylari bilan  b o ‘lib qabristonga yetganlarini bilm ay 
qoldi.
H ech  kim   uning yuziga qarashga botinolm asdi.
Q odirov m otam   m itingida ko‘rinm agan edi.  U   m ontyor boshlab 
kelib q ab risto n g a sim  to rttirib ,  u ch   joyga  la m p o ch k a  q o ‘yd irip ti. 
0 ‘pirilgan b ir g o ‘r u stid a  M irvalining surati.  U n i o ‘zi  ham   k o ‘rdi. 
M irvalining koMnglidan o d a m la r  m eni oMdiga chiqarib q o ‘y ish ip ti- 
k u ,  d eg an   alam li  b ir  o ‘y   o ‘td i.  K u ch   b ilan   o ‘zini  tu td i.  K im d ir 
suratni o lib iig‘itib yubordi.  Surat bo sh q a g o T  ustiga tushdi.
T olibjonni  tu p ro q q a q o lydilar. T o sh k e n td a n  yozdirib kelingan 
m arm ar loshni  qabr ustiga o m o n atg in a o 'rn atish d i. T ashkilotlardan 
kelgan q o ra  lenta o 'ra lg a n  gu lch am b arlam i g o ‘r tepasiga q o ‘yishdi. 
«Qaynar»  m asjidining im om i tilovat boshladi.  U n d a n  keyin  «Yakka 
ch in o r»   m asjid in in g   m utavallisi  d av o m   ettird i.  O d a m la r  tizza 
b u k k a n c h a  bosh egib o ‘tirard ilar.
246

---

Q u y o sh  
b o tib   boM gan,  faq at  c h o 'q q ila r   u c h ig in a   lax ch a 
c h o ‘g kd ek   q izarib ,  q a b risto n g a   alvon  tu m a n   p u rk a g a n   shom i 
g ‘arib o n d a T olibjonni tuproqqa q o ‘ydilar.
Bu  jo y la rg a   jim jitlik   q id irib   kelgan  T o lib jo n   d u n y o   ta sh - 
vish larid an , yovuzlar ta 'q ib id a n , o m ad siz o ‘tg an   u m rid a n  q utulib, 
so ‘ngsiz jim jitlik  ba riga singib  ketdi.
M irvali  q a b risto n d a n   q ay tish d a  k a m p irn in g   oldiga  kirm adi. 
Ja y ro n a   bilan  y u z m a -y u z   kelishga  yuragi  dov  b erm ad i.  U m rid a 
b irin ch i  m a rta  ayol  k ishining к о ‘ziga q a rash d an  q o 'rq d i.
M ash in a o ld id a  kutib tu rg an  J a ’farga,  N asim   polvonga g ‘azab 
bilan  qaradi.  Ikkovining yuziga alam  b ilan tu p u rd i-y u ,  m ash in an i 
yurgizib  ketdi.
U  o d a m la rd a n ,  h o z irg in a   k o ‘h n a  
g o ‘r 
te p a sid a   q o lg an  
su ratid an , Ja y ro n a d a n ,  k am p ir en asid an ,  Z ay n ab d an ,  sh o ‘xliklari, 
sh u m lik lari  o ‘tg a n  q a d rd o n  h o v lid a n  q o c h a y o tg a n   edi.
Z a y n a b  h a m o n   faryod  u rib,  h o v lin in g  u  b o sh id a n  b u  boshiga 
b o rib   k e la rd i.  K a m p ir   te b r a n ib ,  te b r a n ib ,  n im a la r d ir   d e b  
pich irlay d i.  Ja y ro n a   q irq   yil  d e g a n d a   to p g a n   b ax tid a n   ju d o lik  
iztirobida qovurilardi.  K am p ir boshini  koMarib Z aynabga qaraydi.
—  Bas  q il,  h o z ir  a k a g in a n g n i  tu p r o q q a   to p s h iris h y a p ti. 
Y u ra g im n i ezib  aytib yigMayverma.
—  K im ga ay ty ap m an ? Jay ro n a  k elinni chaqir.
U n in g  gap in i  esh itg an  Ja y ro n a n in g  o ‘zi q ay n o n a sin in g  oldiga 
keldi.  U n in g  kelib oM irganini soT i q im irla g a n id a n  sezgan  k am p ir 
uni bag'riga tortdi.
—  C h id a ,  c h id a ,  b o lam .  Bu  d u n y o   o ‘zi  sh u n aq a.
J a y ro n a  o n a  b ag T id a  e rk a la n m a g an ,  o n a   m e h rin i  k o T m a g a n
edi.  H iqillab yigMab yubordi.
K am p ir un i eti q o ch ib ,  faqat teriyu u stu x o n d an   iborat k o ‘ksiga 
bosib,  y elk alarin i,  b o sh larin i  siladi.  J a y ro n a n in g   q a y n o q   tan asi 
o n a n in g  k o 'k sin i  ilitgandek b o ‘ldi.  Issiq  nafasi  dimogMga  urildi.
—  V oy,  b o la m ,  —  ded i  u  sergaklanib.  —  Y ukli  b o ‘psan-ku! 
Q a h rin g d a n   h a m ,  m e h rin g d a n   h a m   o ‘rgilay,  x u d o .  Bu  y o ru g ‘ 
d u n y o d a n   tu y o q   q o ld irm a y   k etk an   b o la m d a n   m a rh a m a tin g n i 
ayam absan...
H ech   k im n in g  gap in i o lm ay   faryod u ray o tg an   Z a y n a b  b ird an  
jim ib   q o ld i.  K a m p irn in g   k o ‘z id a n   yosh  duv  o q ib   ketdi.  U  o ‘tib 
ketgan  q arin d o sh -u ru g M arin i,  o ‘ziga  y aq in   bilgan  q ad rd o n la rin i
2 4 7

---

eslab  k o ‘p  yig‘lardi.  A m m o   b iro n   m a rta   Z a y n a b   u n in g   k o ‘zida 
yosh  k o ‘rm ag an d i.  N im a   boMdi? A stoydil yigMasa s o ‘q ir k o ‘zd an  
yosh  k e lu r  d ey ish ard i.  J a y ro n a n i  h o v u c h id a   k ap alak   u sh lab   tu r- 
g an d ek  eh tiy o tlab  b ag ‘rid an  b o 'sh a td i.
—  N o rd o n   narsa yeging kelm ayaptim i?
Jayrona javob b erm adi. Y utindi.
B o s h q o ro n g ‘ila rn in g   d a v o si  G ‘u p r o m id d in n in g   b o g ‘id a. 
K e c h a s im i,  k u n d u z i m i   y o s h   k e l i n c h a k l a r   u n in g   b o g 1 iga 
«o‘g‘rilikka» tushishardi. G ‘uprom  savob uchun bog‘iga faqat nordon 
m ev alarn i  e k k an d i.  O lu -b o lu ,  k o ‘k su lto n ,  to g ‘  h av o sid a  hech  
q a c h o n   p ish m a y d ig a n ,  h a m is h a   k o ‘m - k o ‘k  b o ‘lib  tu ra d ig a n , 
y eg an n in g   tish in i  q a m a sh tira d ig a n   a c h c h iq   o lm a ,  n a ’m atak ... 
A n o rn in g  o ‘zid an  t o ‘it xili bor.  G ‘up ro m id d in   «o‘g ‘ri»likka kelgan 
kelinchaklarga y o lg 'ondakam iga  «U shla o ‘g ‘rini» deb q o ‘yardi.
Z a y n a b n in g   e r i  q o ‘y la r  q o ‘z ila y   b o s h la g a n d a ,  a y n iq s a , 
k ech alari  sovliqlar  tu q q a n   b o lasin i  b osib  sh ik astlab   q o ‘y m a sin , 
d eb   qoMida  b atarey ali  c h iro q   b ilan   o ta r  o ra la b   yu rard i.  Z a y n a b  
h o z ir sh u   c h iro q   bilan  G ‘u p ro m id d in n in g  b o g 1 iga  c h iq ib   ketdi.
K am p ir ertaga bolalarni  ravoch o lib kelishga to q q a yuborishni 
k o ‘nglidan  o ‘tkazib q o 'y d i.  Lablari  pichirlardi:
—  E,  q o d ir  eg am ,  m e n   y o sh in i  y ash ag an ,  o sh in i  o shagan 
b ir  b en av o   so ‘q ir  b a n d a n g m a n .  S e n d a n   h ech   q a c h o n   o ‘zim ga 
u m r so ‘ra m a g a n m a n .  E n d i  so ‘ray m an .  Y an a b ir yilgina u m r ber. 
Shuginaning bolasini tizzam ga q o ‘yib o ‘tiray. Ovozginasini eshitay...
Jay ro n a dun y o d a sh unday, b u tu n  vujudi yaxshilikka yo‘g ‘rilgan 
x o tin la r  b o rlig id an   o ‘pkasi  t o ‘lib  e n tik ib ,  en tik ib   yig‘lardi.
XXIII
K eyingi  p a y tla rd a   H o jim u ro d   o ‘zin i  q o ‘yib  y u b o rd i,  ra h - 
b a rlik n in g   h avosini  o lib ,  k a tta -k ic h ik n i  p isa n d   q ilm a y   q o ‘ydi. 
M ayda x o ‘jalik larn i asta-sek in  em ishga tushgan. A m m o   M irvaliga 
tishi  o ‘tm a y ,  n im a  q ilsam   tilin i  qisib o la m a n ,  d eb   payt  p o ylardi.
S h o sh m ay   tu r,  seni  b ir  m a y m u n   q ilib   o ‘y n a ta y ,  d e d i-y u , 
M irvali  telefo n  tru b k asin i  k o ‘tard i.
—  O qsoqol, borm isiz? — dedi u.  — Ju d a sogNntirib q o ‘ydingiz- 
ku.  Bitta gap bor. T elefonda aytib boMmasa ham  aytaveram an.
H o jim u ro d ,  q an i,  q an i,  ayting,  d eb  g a p n in g  dav o m in i  kutardi.
248

---

—  N u n n a t tog‘a m asalasi.
H o jim u ro d   N u rm a t to g ‘a n in g  o tin i  eshitishi  b ilan , q a n i, q an i, 
d e m a y  q o ‘ydi.
—  ... T oshkentga b o ram an ,  m ash in a bering, d eb  oldim ga kepti. 
T o sh k e n td a   n im a   q ilasiz,  o ta x o n ,  d e sa m ,  katta  rah b arim izg a 
u c h ra y m a n .  H a m m a  g ap n i  o q iz m a y -to m iz m a y   a y ta m a n ,  deydi. 
H o y ,  b u   sh a h d in g iz d a n   q ay tin g ,  d e sa m ,  ag ar o ‘ttiz   m in g  s o ‘m ni 
shu  b u g u n ...  —  M irvali  d e v o r  so atig a  qarad i.  —  S hu  b u g u n   so at 
b ird a o lib kelib b e rm asa,  T o sh k en tg a  k e tav eram an ,  deydi.
H o jim u ro d  jim ib  ketdi.  S hisha  id ish n in g  jirin g lag an i, suvning 
sh ild irag an i  esh itilg an d ek   boMdi.  D o ri  ich y ap ti-y o v ,  d e b   o ‘yladi 
Mirvali.  E rinm ay kutib turaverdi.  Oxiri  H ojim urodning ovozi keldi:
—  B iron  oy  sab r  q ilsin ,  sh u n c h a   p u lim   y o ‘q.
—  M e n a m  s h u n d a y  d e sa m ,  k o ‘n m ay ap ti.
—  B o ‘lm a sa m ,  b u n d o q   qilaylik,  —  ded i  H o jim u ro d   xasta 
tovushda.  —  Siz qarzg a b erib  tu rin g .  K eyin surishib ketam iz.
—  B irin c h id a n ,  —  ded i  M irvali,  —  u m rim d a ,  b o la  b o ‘lib 
sh u n c h a   pul  u sh la m a g a n m a n .  O ylikka  q a rab   q o lg an   o d a m m a n . 
Ik k in c h id a n ,  sh u n c h a   p u l  boN gani  b ila n   sizga  b erib   boM maydi. 
O lib, kurortga qochib ketasiz.  N im a qilsin,  H oji aka?  N u rm at to g ‘a 
T oshkentga ketaversinmi? Xullasi, soat biigacha uni ushlab turam an. 
U yogMga k u ch im  yetm aydi.
M irvali sh u n d a y  d eb,  tru b k an i jo y ig a q o ‘ydi.  U  qilgan  ishidan 
nihoyatda xursand edi.  H ojim urod oMsa ham  soat birgacha shu n ch a 
p u ln i to p o lm ay d i.  Bu to m o n la rd a  birov unga  pul berm aydi.
S h u   p a y t  so v x o z  id o ra s ig a   o lib   k e la d ig a n   yoM  b o s h id a  
m ikroavtobus k o ‘rindi.  Bu  kino x ro n ik a  m ashinasi edi.
A vtobus  T o sh k e n td a n   q ay   m ah al  yoMga  c h iq q a n   e k a n ,  d eb  
k o ‘nglidan oMkazdi.  Bu payt avto b u s u n in g  oldiga kelib to ‘xtagan 
ed i.  U n d a n   rejissyor  b ilan   o p e ra to r  tu sh d i.  M irvali  u la r  bilan 
q ad rd o n larch a q uchoqlashib k o ‘risha boshladi.
—  H a ,—d e d i  M irv ali  h a y ro n   boM ib,—  sh u   b u g u n   yoMga 
ch iq q an m id in g lar?
—  K echa yoMga chiqqandik,  M irvali aka, Jizzaxda tu n ab  qoldik. 
K in o  bitd i.  B ir nusxasini  o lib  kelyapm iz.  K lubingizda o ‘zingizga 
k o ‘rsatm oqchim iz.
U la r  bo sh  lash ib  b o q q a   kirishdi.  A b d u laziz  d a stu rx o n   tuzab 
q o ‘ygan edi.  K in o c h ila r u c h u n  sal o rq aro q q a jo y  qilishni buyurdi.
2 4 9

---

T o ‘rt-b e s h   kishi  b o ‘lib,  y u g u r-y u g u r b ilan   b irp asd a jo y   h o zirlab , 
ularn i  ta k lif qilishdi.
Y igitlar  y o ‘lda  rosa  ich ish g an   b o ‘lsa  kerak,  q o v o q lari  salqib, 
o g 'izlarid ag i  gaplari  u q a la n ib   ketay o tg an   edi.  M irv alin in g   im osi 
b ilan  d astu rx o n g a  ik k i-u c h ta   sh ish a  keltirib  q o ‘yishdi.  R ejissyor 
o lin g -o lin g n i  k u tm ay ,  sh ish an i  o c h ib  piyolaga q u y a b o sh lad i.  Bu 
galgi  kelishida  u  o ‘zini ju d a   erk in   sezardi.  ly m a n m a sd i.  C h u n k i 
M irvali  h a r  q a n c h a   xarajat  qilsa  arziy d ig an ,  u n i  ta rix d a n   tarixga 
o lib o ‘tad ig an   rangli  k in o  o lib  kelgan.  E n d i  u n in g  erkaligini  ham  
M irvali  k o ltarad i-d a.
—  Idora xodim lari  qay m ahal tushlikka ch iqadi?  — deb so 'rad i 
rejissyor.
—  B irda,  — dedi  M irvali.  —  N im a  edi?
—  K lubda film ni k o ‘rsatsak.  M exanik borm i? A gar yo ‘q  boMsa, 
o ‘zim izda  m exanik bor.
M irv a li  te le fo n   tru b k a s in i  o lib ,  te le f o n c h i 
q izg a  id o ra  
x o d im lari ning  h a m m a si  so at  b ird a  klubga  k irish larin i  ay t,  deb 
tay in lad i.
M a sh in a   o ld id a   n im a d ir  q ila y o tg a n   s h o fy o rin i  c h a q irib , 
k in o m ex an ik n i  to p ib   kel,  d eb   buyurdi.
Tushlik paytida sakson c h o g ‘lik o d am   klubga to ‘plandi.  C hiroq 
o ‘chib,  ek ran d a to g ‘la r k o ‘rina boshladi.  Burgut  uchyapti.  O lisdan 
uchib kelayotgan burgut yaqinlashib, butun ekranni egalladi.  M uzika 
baland pardaga  ko‘tarildi.  E kranda «Q uyosh farzandi» degan yozuv 
p ay d o   boMdi.  Y ana  to g l a r ,  sh a rsh a ra la r,  b ir  u c h i  togMar orasiga 
san ch ilad ig an   asfalt  yoMlar,  d ary o   u stid a  u c h a y o tg a n   o ‘rd ak lar, 
cheksiz dalalar, bulutdek chang ko‘tarib toqqa o ‘r!ayotgan echkilar...
E k ran d a  M irvalining yuzi.  U  zavq b ilan  kulardi.
M ashina tog‘ yoMida.  Rulda Mirvali.
M irvali  c h o ‘p o n la r qurshovida.  U   yangi  tu g ‘ilgan q o ‘zich o q n i 
k o 'ta rib ,  unga  m e h r b ilan  q a ra b   tu rib d i.
M irvali  y er  su ray o tg an   b u ld o z e r  k e tid a n   ch an g g a  b elan ib  
boryapti.
U  v e te ra n   c h o lla r davrasida.
U  c h a m a n d e k   o ch ilg an   p a x ta z o rd a   kezib  y u rip ti.
U  ish  kabinetida.  T u n .  S oat  m illari  u c h n i  k o ‘rsatyapti.  M irvali 
h a m o n  oldiga c h o ‘t q o ‘yib  n im a la rn id ir hisoblayapti.  S o at  m illari 
b e sh n i  k o ‘rsatm o q d a.  M irvali  sovxoz kartasi  y o n id a  n im a la rn id ir
2 5 0

---

o ‘ylab  tu ri p ti.S o a t  m illari  o ltid a .T o n g   o q a rib   k elm o q d a.M irv ali 
d e ra z a p a rd a sin i  k o ‘ta rib ,  tash q arig a  q a ra b  tu rip ti.T o g N a r  boshi 
o q arib   kelyapti.  M ak tab g a  k etay o tg an   b o la la rn in g   q u v n o q   to - 
vushlari eshitilyapti.  U n in g  yuzida tabassum ...
P o y o n i  k o ‘rin m ay d ig an   asfalt  y o ‘ld a n   echki  yuklagan  so n - 
san o q siz  m a sh in a la r  o 'tm o q d a .
M irvali  O liy  Sovet  m ajlisi  m in b a rid a n   n u tq   so ‘zlam o q d a.
U  tong m ahal to g ‘  yo‘lida piyoda ketm oqda.  U n in g  qarshisidan 
o fto b   c h iq y a p ti.  G o ‘yo   sal  f u r s a td a n   k c y in   q u y o s h   b ila n  
u ch rashadigandek...
E kranda to g ‘lar, sharsharalar, c h o ‘qqiga o ‘rlagan echkilar, yilqi 
u y u rlari,  se rq a tn o v   to g ‘  yoN lari,  ch ek siz  p ax tazo rlar...
U  q u y o sh g a  q a rab   tu rip ti...
M uzika avj  pardaga ko'tariladi.  Z ald a chiroq yonganda h am m a 
g u r etib  unga qarad i.  M irvali  hayajonini yashirishga u rinar,  a m m o  
lab in in g   ta n o b i  q o c h ib ,  h a d eb   iljayardi.
Sovxoz faollari b irm a -b ir kelib,  uni ajoyib film  bilan qutladilar. 
M irvali  rejissyor b ilan  o p e ra to rn i  b ag ‘riga bosib,  ra h m a tla r aytdi.
—  M a n a   sh u   film   lentasi  sizga  b iz d a n   e sd alik ,—  d e d i  rejis­
syor.
M irvali  u la rn i  O m o n q o ^ o n g a c h a   k u zatib ,  o rq ag a  q ay td i. 
Kiyiksovdi  m o m o   haykali oldidagi supada yangi  to ‘n,  yangi d o 'p p i 
kiygan  E rali c h a v a n d o z  o rq a  o ‘girib o ‘tirard i.  M irvali u n g a yaqin 
keldi. Q ora  Baxmal haykal soyasida  ko‘ksini yerga berib uni qo'riqlab 
y o ta rd i.  U  M irv a li  k e lg a n id a n   s e rg a k la n ib   o ‘r n id a n   tu rd i. 
C h a v a n d o z n in g  eski  kiyim lari o ‘ralgan tu g u n c h a n i yoniga q o ‘yib, 
xotini  u n g a ovqat yedirardi.
—  H a ,  k arv o n ,  n im a  qilib o ‘tiribsiz?  — ded i  M irvali.
Erali  in d a m a d i.  M irvalining  bash arasig a  uzoq  q a rab   tu rd i, 
tan im ad i.
—  M en  M irvalim an.
Erali ch av a n d o z  unga yan a qaradi.  Bari  b ir tan im ad i.
M irvali uning aqldan ozganiga ishonm agandi. Ayyorlik qilyapti, 
d eb  o ‘ylardi.  U n in g  jin n i  bofiib  qolganiga en d i  ishondi.
—  Y axshi  y u rib sizm i,  c h a v a n d o z ?
—  B ilm a d im ,—  d e d i  E rali.
—  M en   M irv alim an .  Rixsiyev  M irvali.
Erali  b o sh in i  teb ra td i.
251

---

—  M irvalini  B odom gul chaqirib qabristonga olib ketkan.  Ikkovi 
Y ctim q ish lo q   q a b risto n id a   q o ‘s h m o z o r  b o ‘lib y o tis h ip ti.K e c h a  
borib  B odom gulga tilovat q ild im .  M irvaliga m a n a ,  — ded i  u bosh 
b a rm o g ‘ini  ikki  barm ogN   o ra sid a n   c h iq a z ib .  —  U   y o m o n   o d a m , 
m eni o ld iig a n .  M e n g a b itta g o ‘rlikjoyberm adi.  H aliyam  ko‘m ilm ay 
sarso n   b o ‘lib  y u rib m an .
P a std a n   b ir o tliq   c h iq ib   kelardi.  U  E rali c h a v a n d o z n i  k o ‘rib, 
o t jilo v in i  to rtd i.
—  Bu  y e rd a  n im a   q ilib   o ltirib siz,  k arvon?  Y e tim q ish lo q d a 
q iy o m at b o ly a p ti- k u ,  h a m m a  o ‘sha yerda.
Erali sapchib o ‘m id an  turdi. «Yaqinda T olibjonningjanozasidan 
k eld im -k u .  N im a ,  M irvali  y a n a k im n i  oM diripti?  U  s h u n a q a , 
o d am  o ld ira v e ra d i, oM diraveradi...»
S h u n d a y  d e b   ilkis  otg a  m in d i.  Z u m   o ‘tm a y   tu y o q   to v u sh lari 
esh itilm ay   qoldi.
M irvalining  bugungi  k o ‘rgan  h u z u r-h a lo v a ti  h a m   b ir boMdi- 
yu,  Erali b ilan uch rash u v i  h a m  b ir b o id i.  K o ‘ziga  B odom gulning 
qabri  k o ‘rin ib   ketdi.  N a h o tk i  u n in g   o ‘zi  h a m   b ir  kuni  tu p ro q d a  
yotadi!  N a h o tk i...
U  hech  q a c h o n  o ‘z o ‘lim i to ‘g ‘risida o ‘ylam agandi.  S hu to p d a  
ichgisi  keldi.  B iro n ta   d ilto r ta r   q a d rd o n i  b ila n   h a sra tla sh g isi, 
d ardlashgisi  keldi.  A m m o   u n in g   d ilto rta r  kishilari  en d i  q o lm a - 
g an d i.  U la rn in g   h a m m a sin i  oN dirib  boM gandi.  U   b o q q a   kirishi 
b ilan  tele fo n   q ilib ,  H o jim u ro d n i  so ‘radi.  K o tib a  o ta x o n im iz n i 
oblast  kasalxonasiga o lib  k etish d i,  p ristu p  b o ‘lib,  k a b in e td a   y iq i- 
lib  q o ld ilar,  d eb  ja v o b   qildi.
—  Q a c h o n ?   —  ded i  M irvali.
—  S o at b irla rd a ,—d e b  ja v o b  qildi  kotiba.
« 0 ‘z im   h a m   x u d d i  s o a t  b irla rd a   s h u n d o q   b o ‘la d i,  d e b  
rejalashtirgan ed im .  N u rm a t to g ‘a n in g  o ‘ttiz  m in g  so ‘mi  uni  k o ‘p 
balolarga g irifto r q ilad i» ,  d e b  k o ‘n g lid an  o ‘tk azd i  M irvali.
U  eng yaqin,  sevgan q a d rd o n im ,  d o ‘stim  d e b  atagan T olibjon 
ab ad iy   k o ‘z  y u m ib   y o tg an   shu  p allad a  u n in g   k o ‘ngliga  e rm a k  
siq q an in i  qarang!  M u sh u k   tu tfb   o lg an   sic h q o n in i  a w a l  e z g ‘ilab 
o ‘ynab,  keyin yeydi.  H o jim u ro d   unga bam isli sichqon edi.  U n i ana 
shunday o ‘ynatib,  keyin yem oqchi.  H ojim urod  M irvalining istagan 
p ay tid a  xap  e tib  y u tad ig an   luqm ayi  h alo li  edi.
252

---

D u n y o d a   xavfli  d u sh m a n in g   e n g   y aq in   d o ‘stin g d ir.  C h u n k i 
ichingdagi  sirin g n i b ilad i.  A lb atta,  b ir kuni  sen i so ta d i.  S o tg an d a 
h a m   u lg u rji  q ilib ,  ic h a k -c h a v o q la rin g   b ila n   q o ‘sh ib   s o ta d i. 
B cg o n an in g   y o ‘rig ‘i  b o sh q a.  U  qorongN   u y d a  p ay p aslab   y urgan 
so ‘qir.  O vozingni esh itad i-y u , o ‘zingni  k o ‘rm aydi.  U n i q o ro n g ‘ida 
topgansan.  QorongMda y o ‘q  qilib yuboraverasan.  N im a  qilganingni 
q o n   h id i  k elg an d an   keyin  b ilasan .  H o jim u ro d   h a m   q o ro n g 'id a  
to pilgan «do‘stlar» sirasiga kiradi.
A g a r  A z ro il  b ir   q o N id a   p u l,  b i r   q o M id a   x a n ja r   b ila n  
H o jim u ro d n in g  y o 'lin i t o ‘sib:
—  S enga  p u l  kerak m i  yo jo n   kerak m i?  —  d esa,  H o jim u ro d  
h e c h   ik k ilan m ay ,  pul  k erak ,  d eydi.
—  S en i  o ‘ld ira m a n -k u ,  p u ln i  n im a   q ila sa n ,  —  d ey d i  A zroil.
—  S h u   pulga  o ‘zin g n i  so tib   o la m a n ,  —  d eb   ja v o b   qilardi 
H ojim urod.
N u rm a t  to g la  to g ‘la r o ra sid a   it  k u n in i  b o sh ig a  soldi.  Bir o ‘q 
b ilan  u n in g  jirk a n c h   u m rig a  n u q ta  q o ‘yishi  m u m k in  ed i.  N u rm a t 
to g la q o ‘lini qonga bulg‘am adi. C h u n k i u  jonlini bejon qilish gunohi 
a z im  d e b  bilardi.
H o jim u ro d   irim ch i  edi.  J u m a   k u n i  tugMlgan q iz la rn in g  uyiga 
sovchi yuborm asdi.  Bular necha erkak qoMidan o ‘tkan, sifati aynigan 
d e b   ish o n ard i.
XXIV
Isro iln in g   o ‘lim i  M irv alin in g   ay n i  m u d d a o si  b o ‘ldi.  U n in g  
o ‘rn ig a  z u d lik   b ilan   S S S R   O liy  Soveti  d e p u tatlig ig a  n o m z o d  
k o ‘rsatish z a m r.  S hu jo y   M irvaliga  nasib q iladigan b o ‘ldi.  M irvali 
z im m a sid a n   so q it  qilg an   0 ‘zb ek isto n   O liy  Soveti  d e p u tatlig ig a 
M irv a li  b e s h in c h i  so v x o z   d ir e k to r i,  o ‘z  o d a m i  T u rd iy e v n i 
m o ljallag an  edi.  K atta rahbarga bu to ‘g ‘rida o g ‘iz och g an d a, o ‘ylab 
k o ‘ram iz,  d eg an   ed i.  U n in g  o ‘ylab  k o ‘rgani  sh u  boM diki,  o ‘rniga 
Q o d iro v   n o m z o d in i  q o ‘ydi.
M irvali  sa y lo v ch ilar  b ilan   u c h ra sh u v n i  Q o d iro v  
a lo h id a , 
bo sh q a jo y d a  o ‘tkazsin,  degan g ap  ch iq ard i.  Bu gapi  h a m  o ‘tm adi.
B u g u n   C h o r c h in o r n in g   m a d a n iy a t  s a ro y id a   d e p u ta tlik k a  
n o m z o d la r  b ilan   u c h ra sh u v   b o ‘ladi.  M irvali  Rixsiyev  Q o d iro v -
2 5 3

---

ning sh a rm a n d a  boM ishini  istardi.  B unga  tayyorgarlik  h am   k o 'rib  
q o ‘ygandi.
B irin ch i b o ‘lib Q o d iro v n i  m in b a rg a  c h aq irish d i.
M irv alin in g   taklifi  b ilan   y ig ‘ilish  ahli  b ir  m in u t  tik  tu rib  
T o lib jo n   U sm o n o v   xotirasiga  sukut  saq lad ilar.  M irvali  b u   ishi 
b ilan T o lib jo n n in g  oMimiga  m en in g  hech   alo q am   y o ‘q,  d em o q c h i 
boT di.  U n in g  b u   ayyorligini  M a h k a m o v   bilib  o 'tira rd i.
—  G a p n i  n im a d a n   b o s h la s h im n i  b ilm a y a p m a n ,  —  ded i 
m in b a rd a   tu rg a n   Q o d iro v .  —  OchigM ni  a y tsam ,  sh u   p a y tg ach a 
n im a   ish lar  q ilg a n im ,  q a n d a y   la v o zim lard a  ish la g a n im ,  olgan 
k a m ta ro n a  m u k o fo tlarim   ham m asi  q o ‘lingizdagi taijim ai  h o lim d a 
y o z i l g a n .  M e n in g   b i r d a n - b i r   n i y a t i m ,   d e p u t a t   s i f a t i d a  
say lo v ch ilarim   b o ‘lm ish   siz,  aziz  m e h n a tk a sh la rn i  y u rtim iz n i 
o b o d   qilish  y o 'lid a   h a lo l,  p o k ,  h e c h   ik k ilan m ay ,  h a r  q a n d a y  
to ‘siqni  yengib o ‘tishga d a ’vat  q ilish d an   iboratdir.
A h o lin in g   m a ’n a v iy a tin i  o sh irish   u c h u n   esa  b iz   a lo h id a  
g ‘am x o ‘rlik q ilish im iz kerak.  Q ish lo q  x o ‘jalig id a o d a m la r «ishchi 
kuchi»  e m a s,  o n g li  m e h n a tk a s h la r  e k a n in i  b a ralla  ay tish im iz 
kerak.
M arh am at qilib istagan  paytingizda huzurim ga kelib, o ‘zingizni 
o ‘y latg an ,  q iy n ag an   m asalalarn i  b e m alo l  ay tish in g iz  m u m k in .
Q o d iro v g a  d eyarli  sav o llar  boM m adi.  F aq at  b a rd a m   b o 'lin g , 
o ‘z huquqingizni biling, z o ‘ravon x o ‘jalik rahbarlaridan ch o 'c h im a y  
ishlang,  d eg an   ta la b la r  b o ‘ld i,  xolos.
A n a   s h u n d a n   k e y in   M a h k a m o v ,  b irin c h i  d e p u ta t  b ila n  
u c h ra sh u v   y a k u n la n d i,  tanafT usdan  k ey in   S S S R   O liy   Soveti 
d ep u tatlig ig a  n o m z o d   M irvali  Rixsiyev  b ilan   u c h ra sh u v  b o ‘ladi, 
d eb   e ’lo n   qildi.
M irvali tanaffus p aytida u ch ta avtolavkaga savdoni boshlashga 
ruxsat  b erd i.  L avkalarda  b u   yerdagi  k o ‘pch ilik n in g   tushiga  ham  
kirm ag an   n o y o b   m o lla r  b o r  ed i.  R ossiyadan  o lib  kelin g an   ichi 
qizil, baqlajondek yiltiroq kalishlar,  M irvalining bisotida saqlangan, 
k a p ta r  tezagi  d eb   a talg an   haq iq iy   t o ‘qso n   b esh   ch o y la r,  q ish lo q  
a y o l l a r i n i n g   j o n i   b o ‘lg a n   h a r   x il  b a x m a l l a r ,  h a t t o   x a lq  
artistla rin in g  h am   tu sh ig a  k irm ag an  Y aguday atlaslar,  paxta gulli 
ch o y n a k -p iy o la la r,  «K elini  kiysin,  q ay n o n asi  kuysin» d eb  atalgan 
k rep d esh in   a tlaslar b o r edi.  Q a n o ra la rg a   osilgan  m o l,  q o ‘y,  g ‘oz 
g o ‘shtlarini sotishga ruxsat berildi.  Bu g o ‘sh tlar yarim  b ah o d a sotila
2 5 4

---

boshladi.  Ellik foiz narxini birlashm a o ‘z gardaniga olgan edi. T og'dan 
o lib  k elin g an   y a sh ik -y ash ik   o lm a la r,  n o k la r,  u z u m la r  esa  tek in .
M irvali  a n a   sh u n d a y   q o ‘li  ochiqligi  b ilan   Q o d iro v n i  d o g ‘d a 
q o ld irm o q c h i boMgandi.
U ch rash u v g a  raislik  qilay o tg an   M a h k am o v   ish o n ch li  vakilga 
s o ‘z berdi.
U  ikki ogMzgina gapirishi bilan  pastdagilar qarsak chalib,  uning 
gapirishiga  im kon berm adilar.  «Bu gaplarni o ‘zim iz bilam iz.  N im a 
qilasan  u n i bizga tu sh u n tirib » ,  — d eg an  o v o zlar eshitildi  pastd an .
N av b at d ep u tatlik k a n o m zo d   M irvali  Rixsiyevga berilganda,  u 
nihoyatda «kamtarlik» qildi.
N im aik i  qilgan  boMsam,  m a n a ,  k o ‘z  o ld in g izd a  k o 'rin ib   t u ­
ripti.  M en  bu  ish larn i  xalqim ga  esdalik  boMsin,  d eb   qildim . 
E ndigi  q ilad ig an   ish la rim d a n  g ap irsam  d u ru st boMadi.
Bu  togM arning  tu rg a n -b itg a n i  —  xazina.  Q a n c h a d a n -q a n c h a  
o lm a ,  n o k lar,  a n o rla ru   o lx o ‘rilar,  sh a fto lila r t o ‘kilib,  n e s-n o b u d  
boMyapti.  A na  sh u larn i  q ishga asrash   im k o n i  b o r.  T o g ‘  o ra larid a 
h a r  k a m a rla r  b o rk i,  m in g -m in g la b   to n n a   m e v a la m i  yil  b o ‘yi 
saqlash  im koni bor.  0 ‘n bitta k am ar b o r ekan.  H a r biriga yigirm a- 
oMtiz  m in g  to n n a d a n   m eva jo y lash   m u m k in   ek an .  A n a  sh u larn i 
pulga  ch a q sa n g ,  e h h e ,  m illiard   so bm d a n   h a m   o sh ib   k etark an . 
M ing afsuski, bizda bu m evalam i teradigan odam  yo‘q. T ashqaridan 
o d a m   y o lla sa k ,  u la r  k o ‘n g ild a g id e k   y o lc h itib   ish la m a y d ila r. 
D araxtdagi  m evalam i qoMda terish,  o ‘rniga  kaltak bilan qoqadilar. 
Z axa  boMgan  m e v a la m i  asrab  boM maydi.  A gar  shu  m u a m m o n i 
hal  qilsak,  itim izn in g  tuvagi  h a m  o ltin d a n  boMib  ketadi.  Q o ram o l 
m asalasi  bizda ju d a jid d iy  m asala hisoblanadi.  P astda — tckislikda 
d eyarli  y erim iz  y o ‘q ,  d esak   h a m   boMadi.  Sigir  d e g an   jo n iv o r 
toqqa m oslashm agan.
Bu m asalada k o ‘p  o'yladim . Jizzax oblastida A m erikadan qoMos 
o lib  kelib  k o ‘p a y tirish ip ti.U la rg a  ju n i  noy o b  boMgan  ech k ila rd a n  
berib, elliktasini olyapm an.  B u jo n iv o rlarserg o ‘sht.  U n d a n  tashqari, 
q ish d a   h a m   q o r  ta g id a n   o v q atin i  to p ib   yeyaveradi.  Q alin   q o r 
bosg an   jo y la rd a n   ikki  u c h ,  h a tto   t o ‘rt  m e tr  q o r  tag in i  kovlab 
kirib  ketadi.  T o   k o ‘katga  y e tm a g u n c h a   kovlab  b o rav erad i.  S uti 
n ih o y atd a shifobaxsh.
M irvali  b iro z  t o ‘xtab,  y an a  n im alarn i  ay tsa m ik in ,  d eb   tu rib  
qoldi.
255

---

—  M e n in g c h a ,  sh u   g a p la rim   y e ta rli.  E n d i  g a p n i  siz d a n  
eshitaylik.  S avollaringiz b o ‘lsa,  to rt in m ay aytaveringlar.
0 ‘rta q a to rd a n   keksagina b ir o z g ‘in  kishi o ‘rn id a n   tu rd i.
—  Q ilgan,  q ilay o tg an   ishlaringga  g ap   y o ‘q.  H a m m a   ishing 
paratka.  Paxta h a m , g ‘alla h a m , chorvayu bogMaring h a m ,  y o m on 
ko‘zd an  asrasin, pishiq-puxta. A m m o  bir narsa h am m an in g  boshini 
q o tirg an .  T o q q a  b o ro lm a y  q o ld ik ,  u k a m .  T o g 1 d a   o ‘lim   k o ‘payib 
ketdi.  H a r k u n i  b itta -ik k ita   o d a m   o ‘ly ap ti.  S e n ,  u k a m ,  h a r kuni 
to q q a   b o ra sa n ,  te k sh irib   k o ‘rm a d in g m i,  b u   oM im lam ing  o ld in i 
o lish n in g   iloji  y o ‘q m i.  R av sh an b ek   h a m   d o m -d a ra k s iz   k etd i. 
N e v a ra la r ro ‘zg‘ord ag i  e c h k ila rn i  to g ‘d a  b o q ish a rd i.  U la rn i  ham  
y u b o rm ay  q o ‘ydik.  E c h k ila r m a ’rab,  ho v lin i b oshiga  k o T ary ap ti. 
S h u   t o ‘g ‘rida b iro n   ta y in li g a p  ay tsan g  boMardi.
M irvali  d a rro v  ja v o b   qildi.
—  Bu  ish  h u k u m a t  tck sh iru v id a.  Y aqin  o ra d a   ichki  ish lar 
vazirligi bilan obkom  komissiyasi o ‘z xulosasini aytadi.  Bu m asalada 
m en ham  rahbarim izdan tanbeh eshitganm an. Y ana qanday savollar 
bor?
S o q o li  o p p o q ,  n e g a d ir  q o s h la ri  q o p q o r a ,  y e tm is h la rd a n  
osh g an   b ir q ariy a o ‘m id a n   tu rd i.
U c h ra sh u v n i  b o sh q a ra y o tg a n   M a h k a m o v   unga:
—  Q a n a q a   savolingiz  b o r,  o ta x o n ,  to rtin m a y   b e ra v e rin g ,— 
dedi.
C h o i  q o sh in i  silagancha:
—  S avolim  y o ‘q,  ikki  ogMzgina  n a sih a tim   b o r,  xolos,  — d ed i. 
— A y tsam   b o M av erad im i?  E ra li  c h a v a n d o z n i  n im a   q ild in g ?  
O tin i  o lib ,  o ‘z in i  yertoM aga  q a m a b sa n .  Q a m a b   q o ‘y ib ,  h o lid a n  
x a b a r  o lm a y   q o ‘y ib san .  B e c h o ra   d e v o n a   boMib  q o p ti.  Ik k in c h i 
b u n a q a   q ilm a ,  b o la m .  O b ro ‘yin g g a  p u tu r  y e ta d i.  N a s ih a tim   — 
shu.  O ch g an   d o ‘k o n in g d a n   kalish b ilan   lo ‘n q a  k o ‘k c h o y  o ld im , 
rah  m at.
C h o i g ap in i tu g a tib , jo y ig a oMirdi.
Boshqa savol beradigan, so‘zga chiqadiganlar boMmadi.  Ishonchli 
vakil  y an a  g ap   bo sh  lagan  ed i,  o d a m la r  u n i  tu sh irib   y u b o rish d i.
—  Bo‘ldi-da.  G apirilm agan n im a qoldi.  Savol ham  b o ‘Idi, javob 
ham  boMdi.  H a tto  nasi h a t h am   boMdi.  G a p n i  rezinka qilib c h o ‘zib 
n im a qilasan.
M a h k am o v   u c h ra sh u v   ah lig a  m u ro jaat  qildi:
2 5 6

---

—  E n d i  u c h ra sh u v n i  y a k u n la sa k ,  ro z im isiz la r.  S S S R   O liy 
S o v eti  d e p u ta tlig ig a   n o m z o d   M irvali  R ixsiyevning  n o m z o d in i 
q u w a tla y m iz ,  degan o ‘r to q la r q o ‘lini k o ‘tarsin.  R ah m at.  D em ak , 
a k sariy at  n o m z o d n i  q u w a tla d i,  d e b   h iso b lay m iz.  P ro to k o lg a  
s h u n d a y   d e b   y o z s a k ,  ro z im is iz la r.  S h u   b ila n   u c h r a s h u v n i 
yakunlaym iz.
*  
*  
*
M irvali  A bdulazizga,  birov  s o ‘rasa,  hali  kelgani  y o ‘q,  d eb  
ayt,  dedi.
A b d u la z iz   uni  y e c h in tira r  e k a n ,  d astu rx o n g a   tay y o rg arlik  
k o ‘raveraym i, dedi.
—  M a b o d o  jin n i- m in n i b o 'lib   q o lg an in g  y o lq m i,  — ded i  e n - 
sasi  q o tib   M irvali.  —  Saylov  b o ‘y o q c h in in g   nili  e m a s,  d arro v  
b o ‘ladigan.  Saylov p ro to k o lin i T o sh k en tg a yuborishadi. A gar say- 
lovda g 'irro m lik  qilingan b o ‘lsa, o d a m   kelib tekshirib  ketadi.  Q a ­
c h o n  dasturxon yozishni senga o ‘zim  ay tam an .  D asturxon yozish- 
ga  hali  b iro n   h afta  bor.  Balki  o ‘n   k u n ...  B or,  k o ‘zim n i  o ld id a 
bezrayib tu rm a...
D u n y o d a   kutish  y o m o n .  B ir m in u tn in g  q a n c h a lik   uzoq  vaqt 
ekani  kutish paytida bilinadi.  K utish azobini u ch   narsa bilan bosish 
m u m k in .  B iri  —  ic h is h ,  b iri  —  u x la s h ,  b iri  —is h q   o ‘y in ig a  
a n d a rm o n   boMish.
M irvali keldi-ketdi boMib turgan bu paytda  icholm asdi. T elefon 
tinim siz jiringlayotgan daqiqalarda uxlayolm asdi.  Bu azobli o n la m i 
faq at  S e d o n a n in g   q a y n o q   o g 'u s h id a   h a m m a   n a rsan i  u n u tib  
o ‘tk a z ish   m u m k in   edi.
B oya  A b d u laziz  uyg‘o tib   y u b o rg an   m a h a ld a   tu sh id a   otasini 
k o ‘rayotgan  edi.  U   tu m a n   o rasid a  a ran g   k o ‘rin a r  em ish.  G o h  
o ‘ziga  o ‘xsh arm ish ,  g o h   o ‘x sh am asm ish .  «X udo  y arlaq ab   tu rg an  
shu  k u n la rd a ,  b o la m ,  ta h o ra tsiz   y u rm a ,  z in o d a n   n afsin g n i  tiy», 
dey arm ish .
T u sh d a m i,  o 'n g d a m i  bari  b ir,  o ta   g ap i  g ap.  D e m a k ,  S e d o n a  
h a m   d ard ig a em   boM olm aydi.  K u tish ,  k u tish ,  faqat  kutish  kerak.
Birov  keladi,  birov  k etad i.  U n g a   u  kerak,  b u n g a  bu  kerak. 
M irv alin in g  bosh  qash ish g a q o ‘li  teg m ay  qoldi.
17—   S .  A h m a d .  J i m jitlik
2 5 7

---

N ih o y a t,  t o 'r t  k u n   o ‘tib ,  b esh in ch i  k u n i  k e c h q u ru n   te le fo n - 
da,  bugun saylov  natijasini  e ’lon  qilishadi, soat o ‘nlarda kutinglar, 
deyishdi.
U  d a stu rx o n  tu zatish g a  ruxsat  b e ra rk a n ,  h e c h  n arsan i  ay am a, 
nim aiki g 'a m la b  q o ‘ygan  narsan g  b o ‘Isa,  b a rin i d a stu rx o n g a to rt, 
d eb  tay in lad i.
M irvali o rd en -m ed allari taqilgan o h o rli kostum ini  kiyib chiqdi. 
Sal  d a d ilro q   b o ‘lay,  d eb   b ir  piyola  k o nyak  ichib  o ld i.  H a r  xil 
q alan g ‘i-q asan g ‘ilar bosh suqm asin,  birin ch i postga yordam  qilsin, 
d eb  ikkita baquvvat yigitni o ‘tqazib q o ‘ydi.
Soat  o ‘n  b ird a n   o ‘tg a n d a   v ak illar  kirib  kelishdi.  0 ‘tirm ay , 
q a c h o n d a n   beri  tik  tu rg an   y etm ish   c h o g ‘li  m e z b o n la r x u sh x ab ar 
olib  kelgan  v ak illam i  c h a p a k  ch a lib   k u tib   olishdi.
M irvali  ikki  k u n   o ld in   B u x o ro d an   o ld irib   kelgan  q im m a t- 
b a h o  kim xob c h o p o n n i  bilagiga  tash lab ,  ikkita  Belgiya  kostum ini 
ilgagi  b ilan  u sh lab   tu rg a n   yigitlarni  b o sh lab ,  v ak illar  istiqboliga 
chiqdi.
S aylov  n a tija la rin i  x a b a r  qilish   u c h u n   o k ru g   k om issiyasi 
raisining y o rd am ch isi X onkeldi  E rgashev b o sh ch ilig id a V arganze 
saylov  u ch astk asin in g   raisi  G e ld i  B ayram ov,  Q o ra   te p a   saylov 
u c h a stk asin in g   kotibi  B obo  S an g in o v lar  vakil  qilib  yuborilgan 
edi.
M irv ali  k im x o b   c h o p o n n i  k iy d irm o q c h i  b o i i b   E rgashev 
tom onga yura boshladi.
—  0 ‘rto q   R ix siy e v ,  a n d a k   s a b r  q ilin g .  S h u   t o ‘n  b ila n  
k o stu m larn i bizga olib  kelganm isiz.  A w a l saylov natijalarini e ’lon 
qilaylik,  a n a   u n d a n   keyin  t o ‘nni  kiyam iz,  —d eb   u n i  t o ‘xtatdi.
M irv alin in g   kim xob  t o ‘n   u shlab  tu rg an   q o ‘llari  tutqanogM  
b o r  o d a m  ning  qoMidek  titra y   b o sh lad i.  U  t o ‘n n in g   yerga  tegib 
tu rg an  jo y id a n   e tig in in g   po sh  nasi  b ilan  bosib  siltab  to rtd i.  T o ‘n 
yirtilm ad i.  «S aylanm adi»  d eg an   so ‘zni  e sh itg an d ay o q   b ilak larin i 
k u c h   ta rk   qilg an d i.  U   q alin   m ol  terisin i  h a m   siltab  y irta  o lard i. 
E n d i  z a r  q o ‘shib  tik ilg an   o d d iy   b a x m aln i  yirtishga  h a m   holi 
q o lm a g a n d i.  U  to ‘n n in g  b ir yengini  b osib tu rib  y a n a d a  q a ttiq ro q  
to rtd i.  Y eng c h o k id a n  s o ‘kilib,  osilib  qoldi.
—  B u n i  atay in   uyushtirishgan!  —  dedi  u  titra b -q a q sh a b .
U  l o ‘n n i  s u d ra g a n c h a   vakil  E rgashev  to m o n   o ‘d a g ‘aylab 
borardi.
2 5 8

---

—  0 ‘zingizni  bosing,  yigit,  siyosat  b ilan  o ‘y n a sh m a n g ,  — 
ded i  E rgashev  bosiqlik  bilan.
—  Y o ‘qol!  —  d e d i  M irvali  m u sh t  k o ‘ta rib .  —  K o ‘zim ga 
k o 'rin m a ,  ablah!
E rgashev sh u n c h a  yoshga kirib,  hali b iro v d an  b u n a q a  h aq o rat 
eshitm agandi.
—  M en i  sen lam an g .  M en  sizlab  g ap iry ap m an .  M e n in g   siz 
tengi  o ‘g ‘ilIarim   b o r.  0 ‘ng  q u lo g ‘ingiz  b ilan  h a m ,  c h a p   q u lo - 
g 'in g iz   b ilan  ham   esh itib   q o ‘ying.
—  N im a ,  e sh itm a sa m ,  q u lo g lm n i  q irq ib   olarm iding?!
E rgashev  o ‘zin i  b o sd i.  S h u n c h a   o d a m   ic h id a   bu  o d o b siz,
o ‘z id a n   k etg an   b ezo ri  b ila n   a d i-b a d i  ay tib   o ‘tirish n i  o ‘ziga  ep 
k o ‘rm a d i.  QoM idagi  ic h id a   p ro to k o li  b o r   p a p k a n i  sto l  c h etig a 
q o ‘y a r  ek an :
—  Jirilla m a n g .  Bu  p ap k ad ag i  q o g ‘o zd a  sizn in g   b ah o in g iz  
yozilgan,  — dedi.
U shunday deb orqasiga burildi-yu, boshqa vakillar bilan chiqib 
keta boshladi.  U n in g  oyogki yoniga kelib tushgan b ir shisha konyak 
p o'killab sindi.  H am m ay o q n i  konyakning q o ‘lansa hidi tutib ketdi.
H e c h   k im d a n   sad o   ch iq m a sd i.  Ikki  so a td a n   b e d   d a stu rx o n - 
dagi  n o z -n e 'm a tla rg a   q a ra b   ta m sh a n ib   o ‘tirg a n la rn in g   b ir qism i 
ziy o fatd an   u m id in i  u zib  c h iq ib   ketdi.
M irvali  v ak illarn in g   o rq a sid a n   u y at,  ju d a   h a m   uy at  s o ‘zlar 
b ilan   s o ‘k in ib   q oldi.
—  Ablaz!  —  d eb   b aq ird i  M irvali.  —  0 1,  bu  to 'n n i!  U la r t o ‘n 
em as,  k a fa n   kiyishi  kerak!
U   d astu rx o n d a n   ara q   olib,  ikki  m a rta  p iyolani  toM dirib  ichdi.
S hu  payt A bdulaziz kelib,  u n in g  q o ‘lidan yengi so‘kilib ketgan 
to ‘n n i  o lark an :
—  H ojim urod aka kasalxonadan telefon qilib,  M irvalini deputat 
b o 'lg a n i  b ila n   m e n in g   n o m im d a n   ta b rik lab   q o ‘y,  d eb   aytdilar.
M irvali jirk an ib :
—  Tfu!  —  ded i  aftini  b u rish tirib .
U   g a n d ira k la b   b o rib ,  d a stu rx o n n i  b ir  to rtg a n   e d i,  ustidagi 
n o z - n e ’m a tla r b itta  q o lm a y  yerga  tu sh d i.  N o y o b  c h in n i  idishlar, 
b illu rq a d a h la r.  a ra q -k o n y ak lar ch il-ch il b o 'ld i.  Hali  ham   ketm ay, 
dasturxondagi  ajoyib ta o m la rd a n   u m id  u zo lm ay  turganlarga qarab 
baqirdi.
259

---

— Y o ‘qo l  h am m an g !  M irv alin in g   beli  sin d i,  en d i  q a d d in i 
ro stla y   o lm a y d i,  d e b   o ‘y la y a p sa n la rm i?!  M irv ali  h ali  o ‘zini 
ko‘rsatadi.
Q olgan  m e h m o n la r tu z   ta tim a y ,  b irin -k e tin   ta rq a b   ketish d i.
H a m o n   ilgakda  k o stu m   k o ‘ta rib   tu rg an   yigitlar,  b u n i  n im a 
qilaylik,  d eb   unga q a rab  tu rard ilar.
—  Bugungi q o ra k u n im d an  senlaiga esdalik.
M irvali  g a n d ira k la b   b o rib ,  ariq   b o ‘yiga  k elg a n d a   y iq ild i. 
Abdulaziz h a r qan ch a urinm asin, uni k o ‘tarib so‘riga chiqara olm adi. 
O xiri  so ‘ridagi g ila m c h a n i  yerga  t o ‘sh ab ,  uni  y otqizdi.
M iivali  o ‘ziga kelib,  uyg‘o n g an d a to n g  otishiga hali a n c h a  b o r 
edi.  U   A bdulazizga,  N a sim   p olvon  b ilan   J a 'fa rn i  c h a q ir,  d eb  
buyurdi.
B irp asd an   keyin  o z ro q  k a y f qilg an   N a sim   p o lvon  b ilan  J a 'f a r  
«labbay,  x o ‘jayin!»  d eb  old ig a kelishdi.
—  Y oningga  R ajab  p o lv o n n i  olib,  h o z ir  u c h ta   «N iv a» n in g  
baklariga b en zin  qu y larin g ,  h a r qaysinisiga  ikki  k an istrd an  ben zin  
solib kellaring!  C h a q q o n -ch aq q o n  qim irlanglar, to n g  yorishm asdan 
to q q a ketishim iz k erak ,—dedi.
U la rn in g  uchovi:
—  X o ‘p   boN adi,  x o ‘ja y in ,  —  d e b   sh o sh ib   c h iq ib   k etishdi.
U la r to  ishlarni b itkazib kelgunlaricha  M irvali  p o ‘lat sandiq  —
seyfni o c h ib ,  p a c h k a -p a c h k a  p u lla rn i,  faqat  M oskvaga b o rg a n d a  
ishlatadigan dollarlarni brezen t q o p ch iq q a tashlay boshladi.  K eyin 
seyfning kichik xonasiga kalit solib o c h ib ,  oq  p o sh sh o n in g  suvrati 
tu s h irilg a n   o ‘n  s o ‘m lik   tilla   ta n g a la rn i,  m a rv a rid u   d u rla rn i, 
a y o llarn in g   turli  ta q in c h o q la rin i,  B odom gul  oM ganda  b o ‘y n id a n  
y ech ib  olgan  h a r biri  n o ‘xatd ek   k eladigan  sh o d a -s h o d a  d u rla rn i, 
q u lo q la rid a n ,  b a rm o q la rid a n   c h iq a rib   o lg an   b ilag u zu k ,  zirak , 
u zu k larn i  h a m   q o p c h iq q a   tash lad i.  A bd u lazizg a,  q ish lik ,  yozlik 
k iy im larim n i  c h e m o d a n g a   ta sh la ,  d e b   b u y u rd i.  Y arim   soatga 
q o lm ay,  u c h ta   «Niva» b o q q a kirib keldi.
— A blaz,  bitta  m o sh in g a  k o ‘r p a - to ‘sh ak larn i joyla!  B ittasiga 
m e n in g   qishlik  k iy im larim n i,  etik la rim n i  joyla!  Ikkala  m iltiq n i 
h a m ,  p achkasi  b u zilm ag an  o ‘q la r q a n c h a  b o ‘lsa,  barin i  o p c h iq ib , 
c h e m o d a n im  jo y la n g a n   m ash in a g a  solib q o ‘y!  — d eb  a m r qildi.
Y o to q d a n   t o ‘rt  kishi  boMib  c h o g ‘ro q   b ir  seyfni  k o ‘ta rib  
chiqishdi.  U ni  ham  miltiq yoniga joylashtirishdi. Seyfda «Varshava—
2 6 0

---

1876»  d e g a n   yozuv  b o r.  U n i  Isroilga  k o ‘c h ib   k e tay o tg an   d o ‘sti 
berib ketgan.  Bu seyfning sir-sinoatlari k o ‘p  edi.  U n i birgina  Mirvali 
b ilard i.  Ich k i  boN im i  h a m   x u d d i  sh u   b itta   kalit  b ila n   yetti  xil 
u su ld a b u ra b  o c h ila rd i.  E n g  oxirgi  b u rash d a  se y f d ara n g la b  ovoz 
ch iq arad i.  M irvali tillo lam i shu  seyfda saqlardi.
0 ‘zi boshqaradigan m ashinaga ch em o d an n i, b rezent qopchiqni 
joy lattird i.
M irvali  N a sim  b ilan  J a ’farni  yoniga ch aq irib :  «Ikkoving h a m  
m e n  bilan k etasan lar, J a ’far, sen b u g u n o q  m en i tashlab,  m arkazga 
qaytib kelasan. Ablazga ko‘z-quloq b o ‘lib turasan.  Boya «Niva» minib 
kelgan bola qayoqqa ketganim izni bilmasin. Ablaz, sendan m ingdan- 
m in g   ro z im a n ,  v a q t-b e v a q t  xafa  qilg an   b o ‘lsam ,  k o ‘n g lin g d an  
c h iq a rib   y u b o r.  S en   p ish irg an   o v q a tla rn in g   h ali  k o ‘p  xum ori 
tu ta d i.  K o ‘m ib  q o ‘ygan  n arsalarim n in g  h id in i c h iq a rm a ,  it  b o ‘lib 
q o ‘riqla»,  d eb   tay in lad i.
U   e n d i  b u   b o g ‘ni  q ay ta  k o ‘rm asligini  biladi.  S h u n in g   u c h u n  
d a ra x tlarg a,  y o z in -q ish in   b a liq la r  sakrab  o ‘yn ay d ig an   hovuzga 
g ‘am g in   b ir  n a z a r  ta sh la b ,  x o ‘rsinib  q o ‘ydi.
M irv alin in g   o ‘zi  b re z e n t  q o p c h iq ,  c h e m o d a n ,  m iltiq   jo y ­
langan  m ash in ag a o ‘tirdi.  U  k ab in ad an  b o shini chiqarib:  «Omin!» 
deb yuziga fotiha tortdi.
U ch ta «Niva» Taxti qoracha dovonidan oshib, V arganze y o ‘liga 
bu rilg an d a to n g  yo rish ib  kelayotgan edi. Y o 'lla m i tu m a n  bosgan. 
H av o d a n   y o m g ‘ir  h id i  kelyapti.
B u jo y lam in g  ob-havosi beqaror.  H ozirgina oftob qizdirib turgan 
to v a to sh larg a b ird a n   s h a tir-s h u tr qilib y o m g ‘ir quyib,  sh u  zah o ti 
yan a b u g ‘g a aylanib,  h ech   n arsan i  k o ‘rsatm ay  q o ‘yadi.
Y o ‘l b o sh lab  kelayotgan  "N iva" u c h   m a rta  signal b erib  chetga 
chiqdi.
—  N im a   boN diykin?  —  d e d i  M irvali  tash v ish lan ib .  U   y o ‘l 
o ‘rtasid a halloslab  kelayotgan N a sim   p o lv o n n i  kutib turdi.
—  Ishlar chatoq, xo‘jayin.  O rqaga qaytm asak b o ‘lmaydi.  Radioni 
b u rib   q o ‘ying.
M irvali  m a sh in a   esh ig in i  o c h ib ,  ra d io   tu g m a sin i  b o sd i.  Shu 
m ah al  tep ag a  kelgan  q o ra  b u lu t o rasid a k o ‘k im tir c h a q in  ch aq d i. 
R a d io   q itirla b ,  h e c h   n a rsan i  esh itib   boM m adi.  B u n d ay   p ay td a 
ra d io   q o ‘ysa,  lam p alari  kuyib  k etad i.  M irvali  ra d io n i  o ‘c h irib , 
m a sh in a d a n  tushdi.  H alloslab kelgan  N asim ga o ‘d ag ‘ayladi.
261

---

—  G a p irs a n g -c h i,  til-z a b o n in g   b o rm i,  dayus!..
—  A k ax o n im iz  S havkat  R a h im o v ich   bizni  tash lab   k etib d ilar.
—  Q ayoqqa ketibdi?  D u ru stro q  gapirsang-chi!
N a sim   p o lvon  y u tin ib ,  u m id siz  b ir  ah v o ld a ,  dedi:
—  B an d alik n i  bajo  keltiribdilar.
M irvalining ko‘ziga d u n y o  zim iston boMib ketdi.  E ndi qayoqqa 
b o rad i?  K ech a  saylov  kom issiyasi  a ’zolariga  qilg an   m u o m a la si, 
u larn i  n o sh o y o n   s o ‘z la r  b ilan   h a q o ra t  qilishi  q a d rd o n i  S havkat 
R ah im o v ich   o rq a sid a   su y a n c h iq   b o ‘lib  tu rg a n id a n   ed i.  B ugun 
sh u n c h a  yil b e a rm o n  yashagan,  kovlab ta m o m  qilib boM maydigan 
boyliklari  k o ‘m ilgan  x a zin an i  q azib   o lish   u m id i  shu  o ta x o n ig a  
su y an g an id an  edi.  E n d i  u y o ‘q.  Q a d rd o n   b o q q a h a m   y o ‘l bekildi. 
S havkat  R a h im o v ich   v a ’d a   qilg an   ik kinchi  "O ltin  yulduz"  h am  
yo‘q.
"M eni dushm anlaringga o ‘q  qilib otding.  Sening am al kursingga 
k o ‘z  tik k a n   r a q ib la rin g   u s tid a n   q a n c h a la b   y u m a lo q   x a tla r  
u y u sh tird im .  Seni o ta m  d ed im .  S ad o q atli  iting boMib x izm atingni 
q ild im .  Ich in g d a  sh u n a q a   tu z a lm a s  d a rd in g   b o r  e k a n ,  b ir  o g ‘iz 
aytib  q o ‘ym aysanm i!  0 ‘zin g -k u   p ish ib   tu rg a n   e k a n sa n ,  n im a 
q ilard in g   m eni  d u sh m a n la rin g g a   gij-gijlab.  S enga  ish o n ib   issiq 
o 'r n im n i  so v u td im .  E n d i  n a   b o ra d ig a n   jo y im ,  na  y o ta d ig a n  
b o sh p an am   bor.
Bu  togM arda  h ech   kirn  m en i  uyiga  k iritm ay d i.  B o sh p a n a  
berm aydi.
M irvali  na oldinga bora olardi,  n a orqaga qayta olardi.  H o zir u 
jahl ustida h am m a aybni Shavkat  Rahimovichga ag‘daryapti.  Bundan 
t o ‘rt  k u n   o ld in   u sto z i  u n g a:  « E n d i  m e n g a   s u y a n m a n g ,  o ‘z 
y o ‘lingizni  o 'z in g iz   to p ib   y u rin g ,  o ‘g ‘lim ,  —  d e b   o c h iq   aytgan 
edi. — Siyosiy byuroda bugun-erta m eni m uhokam a qilishadi. Tashqi 
ish lar  vaziri,  q a d rd o n   d o ‘stim   c h e t  elga  k e ta y o tg a n d a   atay in  
T oshkentda to ‘xtab,  « 0 ‘zingga ehtiyot b o ‘l.  Endi  m enga suyanm a», 
d eb  o c h iq  aytib  ketgandi».
M irv alin in g   o ld id a   belgisiz  y o ‘l,  o rq asid a  esa  yo  q a m o q ,  yo 
to g ‘lard a  q a sh q ir  b o ‘lib  yashash  q o ld i.  U m r b o lyi  y iq q an   o ltin u  
jav o h irlari,  q o p -q o p  tilla tangalari, dollarlari endigi q o ra  kunlariga 
kerak b o la rm ik in ?
—  X o ‘ja y in , Q ayoqqa yuraylik? —  d ed i  N a sim  p o lv o n .
— O rqaga qayt!
2 6 2

---

U   s h u n d a y   d e d iy u ,  o rq a g a   q a y tib   n im a   q ilish in i,  q a y o q ­
qa  b o rish in i  o ‘zi  h a m   b ilm asd i.  R ay o n   m ilitsiyasi  k ech asiy o q  
to q q a   o ‘z  o d a m la rin i  y u b o rg a n .  M irv alig a  b u   x a b a r  a lla q a - 
c h o n  yetib kelgandi.  M ilitsiya odam lariga  M irvali bilan q o ch g an lar 
to g ‘d a   b o ‘lsa to g ‘d a n ,  g ‘o rd a   b o ‘lsa g ‘o rd a n   tu tib   k elin g lar,  deb 
b u y u rilg an .
A zizbek degan b ir n o rasta g o ‘d ak  u n in g  payiga tushgan.  O nasi 
b ilan   d a d a sin in g   q asd in i  olish  u c h u n   k echasiyu  k u n d u zi  q o ‘lida 
m iltiq  b ilan   u n g a ergashib yuribdi.
M irvali  m a sh in a la rn i  to sh la r p a n a sid a  q o ld irib ,  yigitlarga shu 
jo y d a n  jilm a y   tu rin g la r,  d eb   tay in lad i.
U  y o ‘l yoqasida y u z-k o ‘zlarini quloqchin bilan yashirib, o ‘tgan- 
ketgan  m a sh in a la rn i  k u z a tib   o ‘y o ‘ylardi.
XXV
T o q q a elab o ‘tgan q o r kungay tarafda tushga qolm ay erib ketdi. 
F aq at terskay taraflardagi o ‘ngirlarda u n c h a -m u n c h a  q o r to ‘planib 
tu rip ti.
D o v o n d a  q atn o v  t o ‘xtam ag an .  K o‘p ro q  o g ‘ir yuk  m ash in alari 
qatnayapti. Y urak yutgan shofyorlargina o n d a-so n d a yengil  m ashina 
m in ib  o ‘tad ilar.
Y ozi  b ilan  gavjum   boMgan  av to b u s b ek atlari  huvillab  qolgan. 
Endi b u jo y la rd a  m eva-cheva,  ravochu  kiyikoMlar sotadigan bolalar 
k o ‘rinm aydi.  H a r zam o n d a sovuqda dirgizlab, to ‘rt-b esh ta kaklikni 
q afasda  u sh lab  tu rg an   b o la la r k o ‘rin ib  q o la d i,  xolos.
G e o lo g la r   q is h lik   « k a n ik u l» g a   k e tis h g a n ,  p r a k tik a d a g i 
s tu d e n tla r  h a m   y o ‘q.  X ullas,  to g 1 jim jit.
Q o r bosg an   tep alik lard ag i  kakliklar  d o n   izlab  yonbagM rlarga 
tu sh ib   kelyapti.  Y etim q ish lo q   b o lalari  m a k ta b d a n   q ay tish d a   bir- 
ik k itad an   kaklik tu tib   keladilar.
A zizbek to v u q x o n an i ataylab  kaklik b o q ad ig an  joyga  ay lan tir- 
gan.  U n d a hozim ing o ‘zidayoq qirq-elliktacha kaklik bor.  U  haftada 
b ir m a rta  Q o p lo n b o p  bozoriga kaklik olib b o rib ,  sotib keladi.  H a r 
qalay,  k a m p ir  en asi  b ilan   r o ‘zg‘o m i  e p la b   tu rip ti.  0 ‘q ish d a n  
kelishi b ilan  m iltiq  koM arganicha to q q a  q a rab  ketadi.  T o  qorongM 
tu sh g u n ch a besh -o ltita kaklik urib keladi. T irik tutganlarini alohida 
xaltada avaylab koMarib keladi.  O tib olganlari  ro ‘zg‘orga, birlashm a
2 6 3

---

tara fd a n   k eladigan  kaklikxo‘rlarga so tish g a yaraydi. T irik  tu tg a n ­
larini tovuqxonaga qam aydi.
Q ish  p a y tlari  t o g i i   yig itlar  «jum alik»  o 'y n a y d ila r.  0 ‘n - o ‘n 
besh j o ‘ra haftada o ‘z uyida ziyofat beradi.  U la r alb atta A zizbekdan 
kaklik sotib olishadi. T o g 1 liklar qish pallasida m eh m o n  chaqirganda 
d a s tu rx o n d a   kaklik  g o 's h ti  boM m asa,  m e z b o n n i  q u ru m so q lik d a  
ayblab ketadilar.
A z iz b e k n in g   b ir  e m a s ,  u c h ta   ov  m i l t i g i   b o r   e d i,  b itta s in i 
d a d a s i  to q q a   o lib   k e tg a n .  Bu  m iltiq la rn i  o ta s i  R a v sh a n b e k  
so v x o z d a n   m u k o fo tg a   o lg a n d i.  Y axshi  c h o 'p o n la r n i  k o ‘p in c h a  
m iltiq bilan m ukofotlashardi.  M iltiq c h o 'p o n g a  z a ru rq u ro l. T o g 'd a 
n im a   k o ‘p ,  b o ‘ri  k o 6p.  M iltiq siz  c h o ‘p o n   q o ‘y n i  b o ‘riga o ld irib  
q o ‘yadi.
A zizb ek   m u s h td e k   b o sh i  b ila n   r o ‘zg‘o r   te b ra ta rd i,  b o lalig i- 
d a y o q   b ird a n   k a tta   b o 'lib   q o lg a n la rd a n   e d i.  K uz  k irish i  b ila n  
qishlik o z iq -o v q a tn i g 'a m la s h ,  o 't i n - k o 'm i r  to p ib  k elish ,  u y n in g  
n u ra g a n  d e v o rla rin i  su v ab ,  to m  sh ife rla rin i  s h a m o l u c h irm a s in , 
d e b   to s h   b o s tir is h   i s h l a r i n i n g   b a r i n i   o 'z i   q ila r d i.  U n in g  
q a ra s h a d ig a n ,  y o rd a m   q o 'lin i  c h o 'z a d ig a n   u  ru g ‘lari  y o ‘q   edi. 
O 'z in g   u c h u n   o ‘l  y e tim ,  d e g a n  g a p   a y n a n   sh u  A zizb ek k a to 'g 'r i 
kelardi.
Bu  yil  kak lik   se ro b   b o 'lis h in i  kim   b ilib d i,  deysiz.  A zizbek 
en alab  tong saharda turadi.  M ahalla bolalari hali uyqudan tu rm ag an  
p a y tla rd a  y elk asid a  m iltiq ,  q o ‘ltig ‘id a  q o p  b ila n   izgN rinda  q o rli 
c h o ‘q q ila r   to m o n   o ‘rla b   k e ta d i.  Bu  m a h a l  so v u q   a v jid a . 
D a ra x tla m in g   y a la n g 'o c h   n o v d a la ri  b u ld u m q d a n   o p p o q   b o ‘lib 
k e ta d i,  to v a  to s h la r b eti  u p a   se p ilg a n d e k  q iro v  b ila n   q o p la n a d i. 
O y o q   o stid ag i  q o rla r  x u d d i  a m irk o n   k av ish id ek   g 'a rc h illa y d i. 
D a ra x t  sh o x larig a  o silib   q o lg a n   su m a la k la rg a   te g sa n g  ja ra n g la b  
k e ta d i.  Bu  p a y tla rd a   to g 1  o 'n g ir la r i,  ja rlik la ri  sh u   q a d a r  jim jit 
boMadiki,  y o n g 'o q  c h a q sa n g  o ‘n g im in g  narigi to m o n id a  aks sado 
beradi.
A zizbek to n g  yorishishi  b ilan   to g 1  te p a sid a n   reaktiv sam o ly o t 
u c h ib   o 'tis h in i  b ila d i.  U n in g   q u lo q n i  k a r  q ilu v c h i  o v o z i  to g 1 
jo n iv o r la r in i  c h o 'c h i t i b   u y g ‘o ta d i.  A n a   s h u n d a n   k e y in   b u  
to m o n la rd a   h a y o t u y g 'o n a d i.  X o n a d o n la rd a  sig ir-b u z o q la m in g  
m a ’ra g a n i,  o 't i n   y o rg a n ,  suv g a  c h iq q a n   o d a m la rn in g   h o v u z  
b e tid a g i  m u z n i  y o r a y o tg a n i,  to v u g 'i n i   tu lk i  o lib   q o c h g a n
2 6 4

---

k ish ila rn in g  s o ‘k in ish   to v u sh la ri  c sh itilad i.  Q u y o n la r u y a larid an  
c h iq ib   q o c h a d ila r.  T u n i  b ila n   iz g ‘ib  o v i  y u ris h m a g a n   tu lk ila r 
y an a tash q arig a c h iq ad ilar.  M u zd a  u ch o lm ay   karax t b o ‘lib q o rd a  
s u d ra la d ig a n   k a k lik la rn i  u y a la rig a   ta s h ib   k ira d ila r.
Ertangi  izg‘irin d a q o rb c ti qotadi.  O yoq izi tushm aydi. A zizbek 
te p a lik n i  o s h ib   o ‘ta y o tg a n d a   o ld id a n   tu lk i  c h iq ib   q o ld i.  U 
t ip ir c h ila b   tu rg a n   k a k lik n i  tis h la b   o lg a n . A z iz b e k n i  k o ‘rishi 
b ila n   y o n   to m o n d a g i  g ‘o rg a   k irib   k e td i.  D e m a k ,  sh u   y a q in  
o rad a  kaklik b o r,  d eb  o ‘yladi A zizbek.  T o sh  o rqasiga o ‘tib,  pastga 
q a ra d i.  T o ‘r t-b e s h   k a k lik   q o r   u s tid a   tip ir c h ila r d i. A zizb ek  
y a q in ig a   b o rs a   h a m   u la r  q o c h m a d i. Q ip - q iz il  k o ‘z la rin i  ja v - 
d ira tib   u n g a  q a ra b   tu rish a rd i.  Bu  k a k lik la r q o r  so v u g ‘id a  q a n o ti 
karax t  b o 'lg a n id a n   u c h o lm a y   k o ‘ksi  b ila n  su rilib   h o ld a n   to y g an  
e d i.  A z iz b e k   b itta s in i  o lm o q c h i  boM gan  e d i,  oyogM  m u z la b  
q o rg a   y o p is h ib   q o p ti.  U  y o n id a n   p ich o g M n i  o lib ,  o y o q q a  
y o p ish g a n   m u z n i  c h a tn a tib   k o ‘c h ird i.  OyogM da  d a n a k d e k   m u z  
osilib tu rg a n   kaklikni q o p g a solib,  b o sh q alarin i  h a m  an a  sh u n d ay  
q ilib   m u z d a n   a jra td i.  B e sh ta   k ak lik   q o p   ic h id a   b irin in g   ta fti 
b irig a u rib ,  tip ir c h ila y   b o sh la d i.
A zizbek yan a pastlikka ena boshladi.  O d am  b o ‘yi tosh panasida 
o ‘n chogMik kaklik bir-biriga qapishib qim irlam ay turishardi.  Faqat 
ularning boshlarigina qim irladi.  O dam  sharpasini sezgan jo n iv o rlar 
b ezo v talan ib  yonginalaridagi teshikka  k irm o q ch i boMishar, a m m o  
b ir-b irig a xalaqit  berib kirisholm asdi. A zizbek b itta -b itta la b  ularni 
terib qopiga soldi.
K echa  kech q u ru n  T u rsu n b o y  to g ba yakshanba kuniga  m eh m o n  
ch a q irg a n in i  ay tib ,  sh a n b a g a   y ig irm ata  kaklik  to p ib   q o ‘y,  deb 
ta y in la b   ketgan  edi.  M a n a ,  ovi  b a ro rid a n   kelib,  T u rsu n b o y  to g ‘a 
ay tg an   kakliklar o so n lik c h a  to p ild i.
Q a y d a d ir  b o ‘ri  ulidi.  U n in g   y o q im siz,  etn i  jim irla ta d ig a n  
x u n u k   to v u sh id a n   A zizbek  sesk an ib   ketdi.  H a r eh tim o lg a   qarshi 
miltigMni  o ‘qlab   q o ‘ydi.
U  en d i  o rqasiga  q a y tm o q c h i  boMib  tu rg a n d a   to sh   o rq asid an  
bir gala kaklik ko‘tarildi. Azizbek m iltiqni shaylab tepasidan o ‘tishini 
k u ta  boshladi.  K ak lik lar y aq in   kelib q oldi.  A zizbek  moMjalga olib 
tu rib ,  k e tm a -k e t  ikkala tep k in i bosdi.  TogMar q ald irab   ketdi.  Q o r 
ustiga t o ‘rtta kaklik ta p -ta p  qilib tushdi.
265

---

A zizb ek   u la rn i  te rib   o la rk a n ,  en d i  b as,  m oM jaldan  o sh ib  
k e td i,  b ir o v c h i  t o ‘rtta   kak lik   o tish i  m u m k in ,  d e g a n   q o id a   b o r, 
qoMga  tu s h s a m ,  m iltig ‘im n i  o lib   q o ‘y ish a d i,  d e d i- d a ,  o rq ag a 
qaytdi.
K atta e n a  p ech k ag a o ‘t  q alab ,  c h o y  d a m la b ,  nevarasini  k u tib  
o ‘tirard i. A zizbek  q o s h -k ip rik la ri b u ld u m q d a n   o q arib  kirib  keldi. 
U  q o p d ag i  kak lik larn in g  tirig in i to v u q x o n ag a q a m a b ,  o ‘q  y eg an - 
larini  q o p q o q li  paqirga  solib  supaga  o lib ch iq ib   q o ‘ydi.  S o v u q d a 
ay n im ay   tu ra d i,  d e b   ata y in   sh u n d a y   qildi.
K am p ir boya A zizbek chiqib ketganda ech k in i sog‘ib, c h o ‘yan 
pechkaga  q o zo n  osib sut pishirib q o ‘ygan edi.  B ir kosa q ay n o q  sut 
bilan  n o n n i  nevarasining old ig a q o ‘ydi.
—  N o n   t o ‘g ‘rab  yeb  o l,  b o la m .  Senga  h a m   q iy in   b o ‘lib  k e t- 
d i-da!  M en g a  q a ra ,  en d i  to n g   sah arlab   ovga  ch iq ish n i  b as  qil. 
Bir  am a lla b   k u n im iz   o ‘tib   q o lar.  A yozda  o ‘p k an g n i  sh a m o l- 
latib ,  d a rd isa r  boMib  y u rm a ,  ta g 4in.  O v  q ilsan g ,  k u n d u zi  to q q a 
chiq.
A zizbek  in d a m a d i.  Ic h id a ,  e ,  e n a -y a ,  ayozli  sa h a rd a   karaxt 
kakliklarni  tu tis h   o so n   b o 4la d i-d a ,  d e b   q o ‘ydi.
D a rh a q iq a t,  k u n d u zi  b ad a n ig a   issiq 
0
‘tg a n   kaklik  se rh a ra k a t 
b o 4ladi.  O vchiga ch a p  beradi.
Q is h lo q   m a k ta b in in g   fa q a t  b o s h la n g 'ic h   s in fla rid a   d a rs  
b o 4layotgan edi. Yuqori sinfbolalarini  Mirvali sentabr o 4rtalaridayoq 
ad irg a  paxta  terim ig a  h ay d ab   o lib  k etg an d i.  A zizbekni  en asig a 
q aray d ig an   h e c h   kim i  y o 4q ,  d e b   pax tag a  o lib   k etish m ag an d i. 
Q ish lo q d a A zizbekning o ‘z ten g ilarid an   h ech   kim  y o 4q.
—  Enajon,  — dedi Azizbek.  — Tirik kakliklarni yuztaga yetkazib 
olay,  keyin ovga ch iq m ay m an .  M an a shu yuzta kaklik bilan qishni 
c h iq a z ib   olam iz.  B oqib,  yaxshi lab  sem irtirib   o lsam ,  bittasi  o ‘n 
so ‘m d an   ketadi.  Pul iga sigir olib b eram an .
—  Y o ‘q ,  y o ‘q,  b o lam .  Sigirni  e p lo lm a y m a n .  S igirning  o ‘ziga 
yarasha tashvishi b o ‘ladi.  Q u m q  xashak bilan  m ol boqib boMmaydi. 
Y em   k erak,  k u n jara kerak.  Q ay d an  o lam iz?  Q ish ch illasid a tagini 
kim   to zalay d i,  k ech alari  kim   u n d a n   x a b ar  o lad i.  S h u   b itta g in a  
echki  ikkovim izga yetib tu rib d i-k u .
A zizbek o ‘zinikini  m a ’qullardi:
—  BoMmasa,  rangli  te le v iz o r  o lam iz.
266

---

K a m p ir,  o ‘zin g   b ila sa n ,  b o la m ,  d eb   q o ‘y a  qoldi.
— Y u zta kaklik b o q a m a n  d ey san ,  d o n n i q a y d an  olasan?
—  D o lim b o y  b o b o m d a n  esh ag in i s o 'ra b  olib,  Q o p lo n b o p d a n  
d o n  olib  kelam an.
K a m p ir sh u   to p d a   m in g  xil  xayollarga  b o rib -k e lib  o ltirard i.
«Shu b o lag in an in g  o ta -o n a si  oM m aganda q a n d o q  yigit b o ‘lar- 
di-ya!  O yogM dan  o ‘t  c h a q n a y d ig a n ,  e p li-sh u d li  yigit  b o la r d i. 
D adasi alb atta o ‘qitardi.  Bu  miyasi b u tu n  bola, b ilm ad im ,  q an d o q  
b o ‘lib  k etard i.  B e ch o ra,  b itta   n o g iro n  buvisini  tash lab   k eto lm ay , 
o ‘zini o 4tg a -c h o ‘qqa urib, tirikchilik payiga tushib ketgan.  E, taqdir. 
M u n c h a  h a m  q ah ri q attiq  b o ‘lm asang-a!»
A zizb ek   e n d i  o ‘n  t o lrt  yo sh g a  kirdi.  A m m o   g a p - s o ‘zlari, 
h a ra k a tla ri  k a tta  o d a m la rn ik ig a   o ‘x sh ay d i.  U   o ‘y in -k u lg in i  b il­
m a sd i,  b o la la rd e k   yaxshi  k iy in ish ,  e rk a lik   q ilish n i  o ‘y lam asd i. 
K im ga  h a m   e rk a la n a rd i?   S in fd o sh la ri  a lla q a c h o n   jin si  kiyib, 
so a t  ta q ib   y u ris h ip ti.  H a tto   b itta s i  q o p la m a   tilla   tis h   h a m  
q o ‘y d irg a n .  H a m m a s in in g   u y id a   m a g n ito fo n i  b o r.  A lla q a c h o n  
rangli  te le v iz o r o lish g a n .  U la rn in g  d a d a la ri  n im a   d e y ish sa ,  o lib 
berishadi.  B unga  kim  olib berardi? A zizbek faqat en asin i o ‘ylardi. 
Q arib  qoldi.  O c h in - to ‘q in  q o lm a sa ,  k o ‘ylagiga y am o q  tu sh m a sa , 
m ahalla  m a ’rakalariga ch iq q an d a b ir chek k ad a q im tinib o ‘tirm asa, 
d ey d i.  U  o ‘z in i  o ‘y la m a y d i.  S hu  b irg in a   s u y a n c h ig ‘im ,  e n a m  
z o riq m a s a ,  d ey d i.  B olaligi  a n a   s h u n d a y   tirik c h ilik   ta sh v ish lari 
b ila n   o ‘tib   ketd i.
K a m p ir  erta sig a   s a h a rd a   n e v a ra sin in g   yoMini  t o ‘sib  ovga 
ch iq azm ad i.
— Q o'y, bolam .  Borma.  Sovuq zaptiga olgan.  Biron joyda muzlab 
qolib  ketm a.  O d a m x o ‘r  m u sh u k lar yeb k etm asin.  K u n  yoyilganda 
borasan.
A zizbek sh u n c h a  yalinsa ham  k am p ir k o ‘nm adi. A zizbek noiloj 
e n a sin in g   ra ’yini  q a y ta ro lm a y ,  q a y ta d a n   y e c h in ib   o ‘rn ig a  y otdi. 
Bari  b ir  k o ‘zin i  uyqu  o lo lm a d i.  D a d a sin i,  o n a sin i,  M irvalini 
o ‘ylab  y otdi.
K o ‘zi  ilin g an   e k a n ,  tu sh ig a M irvali  kiri p ti.S e n i  o ‘zim   o ‘g ‘il 
q ilam an ,  deyatgan em ish. Y ana u   Erali ch av an d o zn in g  otini senga 
sovg‘a q ila m a n ,  d eb  p esh o n a sid a n   silam o q ch i b o ‘lib tu rg an m ish . 
Azizbek uyg‘onib ketib, an ch a paytgacha to ‘shakda Ьифау1Ь o ‘tirdi. 
N o x u sh   o ‘tirib  n o n u s h ta  qildi.
2 6 7

---

U  d u k a tlik   M o rd u x ay  d eg an   tish  d o k to rig a o ‘n ta   kaklik v a ’da 
qilib  q o ‘ygan  edi.  Tirigi  b o ‘lishi  sh art  em as,  sem iz  b o ‘lsa  bas, 
bittasiga o ‘n  s o ‘m d an   b e ra m a n ,  d eb  aytgandi.
A zizbek  p aq irg a  solib  q o 'y g a n   k ak lik lard an   o ‘n tasin i  ta n la b  
o ld i-d a ,  xaltaga jo y lad i.  S hu  payt  esh ik   o c h ilib ,  en a sin in g   boshi 
k o ‘rindi.
—  H oy  b o la,  c h o y   b ilan   g u g u rt  olish  esin g d an   ch iq m a sin .
K a m p ir  s h u n d a y   d e d i-y u ,  y a n a   esh ik n i  berkitdi.
A zizbek yelkasida  m iltiq, q o ‘ltig 'id a  kaklik solingan xalta bilan 
yo‘lga tushdi.
O ftob  c h a ra q la g an .  Q uyosh  n u rid a   c h a q n a g a n   q o r  k o ‘zni 
o la m a n ,  deydi.
A zizbek so ‘q m o q d a n  ja d a l  bo rard i.  U  y o ‘l-y o 4 a k a y  u ch rag an  
kakliklarga qaram adi  ham .  H atto badaniga oftob o ‘tib, qorda sudralib 
kelayotgan  kakliklarga parvo q ilm ay  y o n id a n  o ‘tib ketaverdi.
K ungay ta ra fd a  q o r y o bq.  A llaq ach o n   erib  ketgan.  Ilib qolgan 
toshlar orasidan chiqqan yum ronqoziqlar orqa oyoqlarida soqchidek 
tik q o tib  tu rard ilar.
A zizbek asfalt  y o ‘l  yoqasiga  kelib,  k a tta k o n   to sh g a  o ‘tird i.  U 
p a st-b a la n d   yoN lardan  y u rib   c h a rc h a g a n   edi.  P a std a   m a sh in a la r 
b ir - b ir in i  q u v ib   o ‘ty a p ti.  Y u q o rid a n   E rali  c h a v a n d o z   Q o ra  
B axm alni  jilo v id a n   y e ta k la b ,  o ‘zi  otg a  o ‘x sh a b   k ish n a b   o ‘tib 
ketdi.  N ariro q  borib jilovni  q o ‘yib y u b o rd i-d a ,  o ‘zi t o ‘nini  yechib, 
eg arg a  ta sh la d i.  U n in g  y a k ta k la ri  y irtilib ,  e ta k la ri  osilib  q o lg an . 
Y a la n g ‘o c h   y elk alari  s h u n d o q   k o ‘rin ib   tu ra rd i.  U  b ir  o y o g ‘ida 
tu rib ,  o ‘ng  to m o n g a   ikki  a y la n d i.  K eyin  c h a p   o y o g ‘id a   tu rib , 
yana o ‘ng to m o n g a aylan m o q ch i boMdi.  E plolm adi,  m uvozanatini 
y o 'q o tib ,  y o n b o sh ig a  yiqildi.
S h u n d an  keyin yerga o ‘tirib olib,  o ‘k irib -o ‘kirib yig‘ladi.  Keyin 
oftobga  k o ’zini  p irp ira tm a y  tik  q a ra b  tu rib ,  qarsillab  kuldi.
A zizbek  u n in g   bu  h o la tin i  h a y ro n   b o ‘lib  k u zatib   tu ra rd i.  U 
E ra li  c h a v a n d o z   j i n n i   b o ‘p   q o p t i ,  d e b   e s h itg a n   e d i - k u , 
ish o n m a g a n d i. M a n a ,  k o ‘rib  tu rip ti.  M irvali  o tin i  z o ‘rlab  olib, 
o ‘zin i  ikki  k u n   yertoM aga  q a m a b   q o ‘y g a n d a n   keyin jin n i  boMib 
q o lg an in i  u  b ilm asdi.
Shu to p d a kuz oftobi to sh lam i ojizgina ilitib turgan yonbagMrda 
M irvalidan ja b r k o ‘rgan  ikki  kishi o ‘tirard i.  U lard an  biri  u m rin in g
2 6 8

---

s o ‘nggi  d a m la rin i  k e c h ira r,  ik k in ch isi  e n d ig in a   o la m n i  ta n ib  
kelayotgan edi.
A z iz b e k   b i r o z   d a m   o l g a n d a n   k e y in   o ‘ r n i d a n   t u r i b ,  
yonbagMrdagi so‘q m o q d an  ketdi.  S o lq m o q  ja r  yoqasiga kelib uzildi. 
U  y o g ‘iga  y o ‘l  y o ‘q.  A zizbek  yovvoyi  p istan in g   b u ralib   ketg an  
yalang‘o ch   ildiziga osilib pastga tu sh m o q ch i b o ‘ldi.  Ildiz om o n atg a 
o ‘xshab  tu y u ld im i,  o rqasiga  q ay td i.  X u d d i  o ‘z ig a -o ‘zi  to rm o z  
berayotgandek, qalqib-qalqib pastga tushayotganda, o ‘ng tom ondan 
k elay o tg an   ayol  kishiga  k o ‘zi  tu sh d i.  U n in g   o ‘tib   ketish in i  kutib 
tu rd i.  A yol  q o ra   b axm al  kam zul  kiyib,  b oshiga  tivit  r o ‘m ol  o ‘rab 
o lgan.  OyogNdagi  jig a r  rang  etig in in g   n ay zad ek   u ch li  p o sh n asi 
toshlarga tegib taq -taq  ovoz chiqazib kelardi. Azizbek uni tanidi.  Bu 
R azzo q   b u q a c h in in g   kelini  M a sto n a   yanga  edi.  Eri  shu  b a h o rd a  
arm iyaga k etgan,  o ‘zi  sovxoz buxgalteriyasida hisobchilik qilardi. 
Kelin b o ‘lib tushganiga ikki yil b o ‘lay deyapti,  hali bola k o ‘rm agan. 
Y etim qishloqliklar tu g ‘m aydigan  kelinni  uzoq ushlab turishm asdi. 
D arro v  ja v o b in i  b erish ard i.  R azzo q   b u q a c h i,  p ic h a  sab r qilaylik, 
b unga ham  xudoning atagani bordir, d eb  xotinining gapini qaytarib 
turardi.
M astona yanga ju d a  ko‘hlik edi.  Q addi-qom ati kelishgan,  kiygan 
kiyim i  o ‘ziga  y a ra sh ad ig an   x u sh b ic h im   ed i.  A z iz b ek n in g   u n i 
k o ‘rm aganiga b esh -o lti oy b o iib  qolgan.  Endi  u ju d a  x u nuk b o iib  
ketibdi. Yuzi d o g ‘, q o m i d o ‘ppayib, baxm al paltosining tugm alarini 
to rtib  tu rip ti.
M astona yanga shundoqqina Azizbek turgan joydan uch m etrcha 
n arid an  o l i b  ketdi.  U  qisqa-qisqa  nafas olar, bir-ikki q ad am  bosib 
t o ‘x tar,  y an a  nafasini  rostlardi.
N im a   b alo ,  kasalm i,  d eb   o ‘yladi  A zizbek.  M a sto n a   yanga 
bexosdan g an d irak lad i. T oshga suyanib,  b ir d a m  tu rd i-y u ,  h o ld an  
ketib ,  o l i r i b   q oldi.
Azizbek yoniga bordi.
— Y anga, sizga n im a b o id i?
M a sto n a  yanga  uni  k o ‘rib, voy, sen i  m enga x u d o  yetkazdi, b ir 
b a lo  b o i i b  q o la m a n m i,  d e b  q o ‘rq ib  tu rg a n d im .  P astga o lib  tu sh , 
b iro n   m a sh in a n i  t o ‘x ta tib ,  d o ‘xtirga  o lib   b o r,  d eb   yolbordi.
A zizbek yelkasidagi  m iltiq n i to sh   orqasiga tash lab ,  u n i suyab, 
pastga olib tu sh a boshladi.  M astona tin m a y  ingrar,  lablarini qim tib, 
tish la rin i g lc h ir la ta r d i.
2 6 9

---

U la r asfalt yoMga tu sh ish d i.  A zizbek u n i  y o ‘l ch etid ag i toshga 
o ‘tqazib,  o 'tk in c h i  m ashinalarga q o ‘l  k o ‘tara boshladi. Aksiga olib 
m a sh in a la r  u n in g   o ld id a n   o lq d ek   u c h ib   o ‘tib   k e tard i.  U la rn in g  
aksari  p axta  y uklangan  p ritsep li  m a sh in a la r edi.  Y engil  m a sh in a  
deyarli o ‘tm asdi.
U z o q d a n   avto b u s  k o ‘rin d i.  A zizbek  n im a   b o ‘lsa  h a m   sh u n i 
t o ‘x ta ta m a n  d e b   ,  y o ‘l o ‘rtasid a tu rib  oldi.
Bu «Xo‘jaqishloq»  m arshrutida qatnaydigan avtobus edi.  S huni 
to ‘xtatolsa ayni m u d d ao  b o ‘lardi. C h u n k i bu avtobus sovxoz idorasi 
oldida to ‘xtab o ‘tadi.  D o ktorxona h am  xuddi o ‘sha yerda.
A zizbek  ikki  q o ‘lini  k o ‘ta rib ,  av to b u s y o ‘lin i t o ‘sib tu rav erd i. 
S h o fy o r  u n i  urib  k e tish id an   q o ‘rqib,  g ‘azab   b ilan   to rm o z   b erdi. 
K eyin  m a sh in a  eshigini  o ch d i.
—  N im a   oNging kelyaptim i?!  E ,  ahm oq!
A zizbek u n in g  so ‘zlariga parvo q ilm ay yolbordi:
— T o g ‘ajo n ,  anavi y an g am n i o la   keting.  T o ‘lg‘oq  tu tib  q oldi. 
D o ‘xtirga o lib  bo rish   kerak.
Shofyor tosh ustida to ‘lg‘an ib  o ‘tirgan  M asto n a yangani k o ‘rdi- 
yu,  sh o sh ib   pastga  tu sh d i.  P a ssajirlam in g   h a m m a si  u n g a  q a rab  
tu rish ard i.
O rq a  esh ik   o c h ilib ,  ikki  x o tin   ch iq d i.  U la r  k elib  M a sto n a  
yan g an i  q o ‘ltig‘id an   o lish d i-d a ,  e h tiy o tla b   av to b u s  to m o n   olib 
ketishdi.  M astona yanga o ‘girilib, A zizbekka qaradi:
— A ziz,  u k ag in am ,  uydagilarga aytib q o ‘y.  X o ‘p m i?
U n i  avtobusga  c h iq a rish d i.  A zizbek  h a y ro n   b o ‘lg a n ic h a   y o ‘l 
o ‘rtasida qoldi.
U  ayasiga,  m enga q a c h o n  u k ach a tu g ‘ib berasiz,  deb so ‘ragan- 
larin i  esladi.  S h u n d a   B o d o m g u l,  y a q in d a ,  y a q in d a   u k a c h a lik  
b o ‘lasan ,  B egim ,  d eg an d i.  S h u n d a n   b iro n   o y la rc h a   vaq t  o ‘tib 
q u lo g ‘iga  b ir  x u n u k   g ap   k ird i-y u ,  ay asin i  y o m o n   k o ‘rib  qoldi. 
M ahalla xotinlari,  «B odom gul  M irvalidan orttirgan bolasini oldirib 
tash lab d i» ,  d e b  g ap   qilishgan  edi.  S h u n d a   A zizb ek n in g   m u rg lak 
qalbi  ezilib k etgandi.
Shu payt Azizbek ayasini, dadasini esladi.  D adasi to g ‘d an  horib- 
charchab kelardi.  U ni erkalatishga h a m  m ajoli b o ‘lm asdi.  Kelganiga 
bir kun ham  o ‘tm ay ko‘chada xotini to bg ‘risida noxush gap qulogMga 
chalin ard iy u  janjal b oshlanardi.  A zizbek b ir chekkaga suqilib,  o ta - 
o n asin in g  jan g in i jav d irab  to m o sh a  qilardi.  S h u n d a n   so ‘ng dadasi
2 7 0

---

ja h l  b ilan  uydan  ch iq ib   k etard i.  K eyingi  ketish id a ayasiga y o m o n  
g ap   aytgandi:
—  Bu  uy en d i  m en g a  harom !
Bari  b ir  R av sh an b ek   uyga  kelaverdi.  U  h a r   q a n c h a   g ‘azab - 
la n m a s in ,  x o tin in i  yaxshi  k o ‘ra rd i.  U n in g   k o ‘p  g u n o h la rin i 
kechgandi.
M a n a  e n d i A zizbek h a m   o tasiz,  h a m  o n a siz  b o ‘lib qoldi.
U  keyingi  kunlarda togMarda devo n av o r te n tira b  y u rar,  kechga 
y aq in   h o rib -c h a rc h a b ,  so v u q d an   dirgizlab  q ay tib   kelardi.  K atta 
enasi  uning bu xil y urishlaridan xavotir olardi.  B olaning b u  yurishi 
yaxshilikka olib bo rm ay d i.  B iron k o r-h o l boMmasa go ‘rga edi,  deb 
tashvishlanardi.
M ashina signalidan c h o ‘ch ib  ketgan A zizbek o ‘zini y o ‘l chetiga 
oldi.  «N iva» o ‘n besh  m e trla rc h a   nari b o rib  g ‘iyqillab t o ‘xtadi.
U n d a n   M irvali  tu sh d i.
— A blah,  nega paxtaga b o n n a y , bu yoqlarda yuribsan? — dedi 
M irvali  o ‘qrayib.
—  S izning n im a  ishingiz bor!  Siz sovxozdan q o ch ib  ketgansiz-
ku!
M irv a lin in g   k o 'z la r id a n   o ‘t  c h a q n a b   k e td i.  Bu  b o la d a n  
q u tu lish n in g   ayni  p ayti  k elgandi.  M irvali  e tig in in g   q o ‘njid an  
pichogM ni  olib,  u to m o n  b o stirib  kela b o sh lad i.  A zizbek orqasiga 
tisarilib ,  keskin  b u rild i-y u ,  b ir sakrab  xarsang  ustiga  ch iq ib   oldi. 
Y ana  ikkita x a rsan g d an   oshib o ‘tsa,  boya  x ash ak lar orasiga ta s h ­
lab q o ‘ygan  m iltiqqa qoMi yetadi.  O rqasiga o ‘girilib,  M irvaliga q a ­
radi.  U  yeb q o ‘ygudek  boMib tikilib tu rard i.
— Siz y o m o n  odam siz! — deb qichqirdi Azizbek.  — A yam  bilan 
d a d a m  oM gandan  keyin  izingizga tu sh g a n m a n .  N im a la r qilg an in - 
gizn i,  kim larn i  oM dirganingizni  k o ‘rg an m an .
M irvali shah d  bilan tepalikka intildi. A zizbek harsangdan oshib, 
m iltiqni oldi.
— T a sh la ,  ta sh la   m iltiqni!
A zizbek  m iltiq n i ta sh lam ad i.
— T a sh lam ay m an !  S izni  oM diram an. A yam  b ilan  d a d a m n in g  
q a sd in i o la m a n .  B ir o y d a n  beri  o rq a n g iz d a n   p o y lay m an .  A salchi 
v o y en n iy n i  m a sh in a  b ilan   ezib  oM dirganingizni  o ‘z  k o ‘zim   b ilan 
k o ‘rg a n m a n .  R a s u lb e k   a m a k in i  to s h   u y g a  q a m a b   p o rtla tib
271

---

y u b o rg an in g izn i  h a m   k o ‘rg an m an .  Siz sh u n a q a  y o m o n   o d am siz. 
S izni o ‘ldiram an!
—  T a s h l a ,  t a s h l a   m iltiq n i!   J i n n i   b o ‘l d in g m i?   S e n g a  
«M oskvich» olib beram an.  M azza qilib m inib yuraverasan.  M ashina 
ic h ig a   m a g n ito fo n   o T n a ta m iz ,  x o h la g a n   a s h u la n g n i  q o ‘yib 
esh itav erasan .
—  Ishonm aym an!— dedi Azizbek. — Sizni bitta ham  gapingizga 
ish o n m a y m a n .  Siz  m en i  h a m   o ‘ldirasiz,  b ila m a n ...
N e - n e   k ek k ay g an ,  h e c h   kim g a s o ‘z  b e rm a y d ig a n   o d a m la m i 
b o ‘y s u n d ir g a n ,  in o n - ix tiy o r id a n   c h iq q a n   n e - n e   v a llo m a t-  
la rn i  b ir  is h o ra   b ila n   y o ‘q  q ilib   y u b o rg a n   M irv a li  k e lib -k e lib  
o g ‘zidan  o n a  suti  k e tm ag an   b ir bo la o ld id a  n o c h o r-n o ilo j gangib 
tu ra rd i.  Bu b o la   m iltiq  tep k isin i bossa, ta m o m !  S h o n -sh a v k a tla r, 
d a v ri-d a v ro n la r,  q a n c h a   k u ra s h la rd a   q o ‘lga  k iritg a n   b o y lik la r, 
o ltin la r,  ja v o h ir la r ,  s a n a b   tu g a tib   boM m ay d ig an   p u lla r...b a ri 
q o lib   ketadi!
M irvali oldinga intildi.
—  H oy,  b o la,  esingni  yig‘.  U m rin g n in g  o x irig ach a y etad ig an  
p u ld a n   yuz  o ‘g irm a.  V id e o m a g n ito fo n   o lib   b e ra m a n .  U y in g d a 
x ohlagan  k in o n i  o ‘zing q o ‘yib  k o ‘rav erasan .  M iltiq n i  tashla!  Pul 
kerakm i,  m a n a ,  — u q o ‘yin c h o ‘ntagiga qoM tiq ib ,  b ir p a c h k a  pul 
olib, A zizbek to m o n g a  otdi.
M irv ali  g ‘a z a b d a n   tit r a r ,  a y ta y o tg a n   g a p la ri  b o ‘g ‘z id a n  
allaq an d ay  x u n u k  b ir tov u sh g a  ilashib c h iq ard i.
A zizbek u m rid a b u n c h a lik  k o ‘p  p u ln i  k o ‘rm agandi.  H am m asi 
yuz so ‘m liklar.  U la r h o z ir A zizbekning oyoqlari  tag id a,  butalarga 
ilashib, shabadada u y o qdan bu yoqqa kapalakka o ‘xshab uchyapti.
M irvali  A zizb ek n in g   p u ln i  k o ‘rib  h a y ro n   tu rib   q o lg a n in i, 
a n c h a  b o ‘shashganini  sezdi:
—  U k am ,  sen  h o z ir  uyingga  b o r.  E n a n g d a n   x a b a r  ol.  M en 
o m b o rc h ig a   a y ta m a n ,  uyingga  q o p d a   u n   b ilan  g u ru c h   o lib  b o rib  
beradi.  B undan buyon d o ‘st boMaylik.  E nangga m e n d a n  salom  ayt. 
B ugun-erta o ‘zim  o ‘tib,  duosini olib k elam an...  K eyin garajga bor. 
Shofyorga y o rd am ch i  qilib q o ‘yam an.
—  N im a  qilasiz yolg‘o n  gapirib.  E n d i  siz sovxozga b o ro lm a y - 
siz.  U sh la b   o lib   q a m a s h a d i.  0 ‘rn in g iz g a   Q o d iro v   d ir e k to r  
boM gan...
272

---

Bu  g a p   u n in g   q o q   m iyasiga  k im d ir  b o lg ‘a  b ilan   u rg an d ck  
tegdi.  K o ‘z  o ldi  q o ro n g ‘ilashib  k e td i.  M u v o z a n a tin i  y o ‘q o tib , 
o y oqda tu ro lm ay  qoldi.
T o q q a   k e lg an ig a  ikki  k u n   h a m  boM gani y o ‘q.  Q ila d ig a n   ish, 
g a p la sh a d ig a n   o d a m   y o ‘q.  C h o ‘p o n la r h a m   u n d a n   o ‘zlarin i  o lib 
q o c h is h a rd i.  J a ’fa r  b ila n ,  N a sim   b ila n   n im a n i  g a p la sh a d i?   Bir 
k u n d a sh u n ch alik  zerikish.  Q ilich in i k o ‘tarib  qish  kelyapti.  U chib 
tu rg a n   q u sh   o s m o n d a   m u z la b   y iq ila d ig a n   p a y t  k e lg a n d a   n im a 
qiladi?
U n in g   b ir  u m id i  q u d asi  T u rsu n b o y e v d a n   ed i.  U n in g   «E ndi 
bas, orqaga qayt», d eyishidan  ilinji b o r edi.  E n d i u  y o ‘q.  Q udasini 
G d ly a n  q a m o q q a  o lib ketgan.
Ja h l  kelsa,  aql  k e tad i, d eydilar.  K eyingi  p ay tlard a  M irvalining 
k o ‘p  m a rta  aqli  ketdi. A yniqsa,  say lo v ch ilam in g  vakillariga qilgan 
aslo  c h id a b   b o ‘lm as g u n o h in i  h e c h   kim   k ech irm ay d i.
M irv alin in g  e rta n g i  k u n i  q o ro n g ‘i  edi.
N o m u s i  b a r b o d   boM gan  q iz la r n in g ,  r o ‘z g ‘o r i  b u z ilg a n  
k elin c h a k la rn in g ,  u la rn in g   o ta -o n a la ri  z o r-z o r  q a q sh a b   qilgan 
d u o y i  b a d la ri,  qargM shlari  u n in g   y o q asid an   tu td i.  E n d i  u  shu 
tog‘lar orasida shoqollardek yashashga m ah k u m .  U  k o ‘nglida,  hech 
boM m aganda  b itta   sov x o zd a  q o ld irish sa   h a m   rozi  e d im ,  q a n d o q  
g u lla tg a n im n i  k o ‘rib  q o ‘y ish ard i,  d e b  o ‘ylardi.
B u n in g   aslo   iloji  y o ‘q   ed i.  U   b irla sh m a n i  «gullatib»  boMgan 
ed i.  B u n d an  b u y o n   u  u m rin i q a m o q d a  oM kazadi  yo shu  togMarda 
q a s h q ir  boMib  yashaydi.
M irvali  c h o ‘n tag in i  kovlay  b o sh lad i.  A zizbek  u n i  y o n id an  
to ‘p p o n ch a olyapti, d eb  o ‘ylab barm oqlarini m iltiq tepkisiga q o ‘yib, 
b o sish g a ta y y o r boMib tu rd i.
M irvali  sh im in in g   c h o ’n ta g id a n   b ir  d a sta   kalit  o lib ,  A ziz­
b e k n in g  oyogM  tag ig a ja ra n g la tib  ta sh la d i:
— Jig u lin in g  kaliti.  G arajg a b o rsan g ,  m a sh in a n i  k o ‘rsatishadi. 
K eyin  h a y d a sh n i  o ‘rg atish ad i.  0 ‘rto q la rin g n i  k o ‘zini  o ‘yn atib  
m in ib   y u rasan .
M irvali sh u n d a y  d ey a tu rib , yan a  ikki  q a d a m  oldinga ch iq d i.
— G a p in g iz  gMrt  yolg‘o n .  G a ra jd a n   sizga  b itta   m ix  h a m   b e- 
rish m ay d i.  M en i  la q illata olm aysiz.
M irv a lin in g   b e tla r i  b u jm a y ib ,  q a ltir a b   k e td i.  Bu  o d a m  
A zizbekning q o n  d u sh m an i.  E ndi u oMim talvasasida uni avrayapti.
18—   S .  A h m a d .   J i m j i t l i k
273

---

T o g 1- to g 1  v a ’d a la r  b ery ap ti.  Bu  o d a m   u n in g   o n a sin i  oMdirdi, 
d a d a sin i  oMdirdi.  H ali  h a y o tn in g   a c h c h iq -c h u c h u g in i  to tm a g a n  
b ir  a rz a n d a   b o la n in g   k o ‘ziga  b u   y o ru g 1  d u n y o n i  z im isto n   qildi. 
Q arib ,  a n a   k e ta m a n ,  m a n a   k e ta m a n   d eb ,  b itta g in a   y o lg 'iz   far- 
z a n d in in g   yoMiga  ilhaq  boNib,  k u n   sa n a b   o ‘tirg an   m ushfiq  b ir 
k a m p irn in g  b u tu n   o rz u -a rm o n la rin i o y o q  ostiga o lib tepkiladi.
A zizbek  m iltiq q o ‘n d o g ‘ini yelkasiga tiradi.
—  H oy bola,  nim a qilyapsan?!  — dedi titrab-qaqshab M irvali, — 
m iltiq  o ‘y in c h o q  em as.  Bas qil!
—  Sizni  oM diram an.  M ash in an g iz  h a m   k erak   e m a s,  pulingiz 
h am ...
Mirvali unga yaqin kelib qolgandi.  Bitta toshga oyoq tirasa boMdi, 
xuddi  A zizb ek n in g   oyogM  ta g id a n   c h iq a d i.  Q o ‘c h q o r  sho x id ek  
buralib ketgan  arch a  ildiziga osilib, yuqoriga intildi.  S h u n d a...
A zizbek  m iltiq  tep k isin i  bosdi.
Y o n g 'o q zo rd a xazon titib yurgan b ir gala qarg‘a q a g '-q a g 1 qilib 
osm onga  ko'tarildi.  O raliqlar, yonbagMrlar uzoq vaqtgacha qaldirab 
turdi.  Mirvali yigirma m etrcha pastlikning o ‘rtasida qoziqdek chiqib 
tu rg an   a rc h a n in g  q u rig an   ildiziga osilib q o lg an   edi.
U jo y d an   na pastga tushib boMardi,  na yuqoriga chiqib,  Mirvali 
xuddi d o r chigMrigMga osilib o ‘ynayotgan dorbozga o ‘xshardi.  O 'zini 
ta sh la b   y u b o ray   desa,  sh u n d o q   b a la n d d a n   to s h la r  ustiga  tu sh ib , 
ch ilp a rc h in   boMadi.  Y uqoriga ch iq ish n in g  aslo  iloji  y o ‘q.
U  osilib tu rg an   ildiz yonidagi  k o vakdan  u z u n  b o 'y n id a  patlari 
y o ‘q  ikki oMimtik g 'a jir potirlab u ch ib  ch iq ib  ketdi.  K ovak ularning 
o d a m   qoMi  y etm as  uyasi  edi.
G 'a jirla r kutilm agan  «m ehm on» tepasida charx urib aylanishar, 
h am la qilishga chogManishardi.
Azizbek  unga uzoq qarab turdi.
M irvalining qoMlari  b aquvvat edi.  A m m o  q a n c h a lik  baquvvat 
boM m asin,  b iro n   so a td a n   o rtiq   uni  koM arib  tu ro lm a sd i.
Bu  b ah a y b a t  togM arni,  so ‘ngsiz  d a la la rn i,  b o sh id a n   oxiriga 
yurib y etib boM m aydigan o T m o n la m i,  o 'z ig a   to b e  boMgan  m in g - 
m in g lab   o d a m n i  qisib  u shlab  tu rg a n   sh u   b aq u v v at  qoMlar  e n d i 
uning birgina o ‘zini  koMarib tu rish g a h a m  ojizlik qilardi.
M irv alin in g  qoMlari  to la  b o sh lad i.  J o n -ja h d i  b ila n   k u c h a n ib , 
yuqoriga qaradi. T ep ad a tova tosh  ustida qoMida m iltiq bilan turgan 
Azizbekka yana yalina boshladi.
274

---

M irvali osilib qolgan  ildiz yonida kattagina tu ynuk bor.  G ‘ajirlar 
shu jo y d an  kiradilar. T uynukdan qaragan o d am  katta yo'lni bem alol 
k o ‘ra d i.  M irv a lin in g   y o ‘lga  ta s h la b   c h iq q a n   m a sh in a si  h a m  
bem alol ko‘rinib turardi. A m m o  M irvali b o ‘y  c h o ‘zib qarayolm asdi. 
B oshidan u ch  qarich  balandlikka gavdasini  k o ‘tarolm asdi.  T uynuk 
o g ‘zida esa g ‘ajirlar unga yov q arash  qilib c h o ‘qib tashlashga shay 
tu ra rd ila r.
T a sh q a rid a n   o ‘q  ovozi  esh itild i.  Bu  o v o z  o ‘n g ir  ich id a  b ir 
d a m   ay lan ib   y u rib ,  ild izlar orasiga  singib  ketdi.  M irvali  te p a d a n  
ku zatib  tu rg a n  A zizbekka,  n im a  g ap,  d eg an d ek  tashvishli  q aradi.
— N a sim  p olvon J a ’farni o td i.  0 ‘ligini jarg a tepib yubordi.
— Y ugur,  tez pastga tu sh ib   Ish to n  p o lv o n d an  sim  a rq o n n i  olib 
ch iq ib  m en g a tashla. T ez b o ‘l,  qoMimda  k u ch  q olm ayapti.
—  M ilits iy a   A b d u la z iz n i  s e n   o ‘ld ir g a n s a n ,  d e b   I s h to n  
p o lv o n n in g   q o ‘liga  k ish an   solib  o lib  ketdi.  M a sh in an g izn i  ham  
o ‘s h a la r olib  k etishdi.  N a sim   p o lv o n  o ‘zini  c h a v aq lab  tash lad i.
R ajab   p o lv o n   k e c h a   o q s h o m   M irv a lin in g   b u y ru g ‘i  b ila n  
«qim m atli» guv o h  A bdulazizni ch av aq lab  kelgan  edi.
M irvali a la m  b ilan  ingradi.  Bu  ingrash b ir n e c h a  d aq iq a o ld in  
raq ib larin i  b itta   im o   b ila n   y o ‘q   q ilad ig an ,  u m r  b o ‘yi  s a rf qilsa 
tugam as boylik egasi, endi esa b ir go‘dakning kichkinagina yordamiga 
z o r  boMgan  «togMar  su lto n i» n in g   a c h c h iq   fary o d i,  o h u   nolasi 
edi.
0 ‘n g ir  tubi  b o rg an   sari  to ra y ib ,  tu sh ib   k etg an   jo n z o t  v in o  
sh ish asin in g  tiq in id e k  zich  o ‘rn a sh ib  q o lad i.  0 ‘n g ir tu b ig a tushib 
k etish   n a q d   oM im ning  o ‘zi  edi.
M irvalining o ‘zi  h a m  q an ch alig in i an iq  bilm aydigan boyliklari 
N a sim n ik i  boMdi.  O tasi  A zim   o ‘g ‘ri  u m r  b o ‘yi  o ‘g ‘rilik  qilib, 
h o z ir  b o lasi  ega  boM gan  b o y lik la rn in g   m in g d a n   b irin i  h a m  
koT m agandi.  Bu boyliklar N asim ga h am  buyurm adi.  U  alam  bilan 
o ‘zini  ch av aq lab  tash lad i...
A zizbek  n im a   ish  qilib  q o ‘yg an in i  bilm asd i.  Q o 'rq u v   bosdi. 
B u tu n   vujudi  k arax t  boMib,  h e c h   n a rsa n i  se z m a s,  aqli  h ech  
narsani idrok etm asdi. Q arm oq uchiga suqilgan tirik chuvalchangdek 
gavdasini b u ra b -b u ra b ,  so ‘nggi d a m la m i  kech iray o tg an   M irvaliga 
h a y ra t  b ilan  q a ra b  tu rd i-d a ,  o rtid a n   k im d ir t a ’qib  q ilay o tg an d ek  
shoshib orqaga yugura boshladi. A zizbek to ‘xtab,  nafasini  rostladi. 
O 'p k a si  toMib,  hiq illab   yigMab  yubordi.
275

---

— A y ajo n ,  ayajo n im !  S izni  x o ‘rla g a n ,  b a d n o m   q ilg a n ,  bu 
d u n y o d a n   fa ry o d   u rib   k e tis h in g iz g a   s a b a b c h i  boM gan  iflos 
M irvalining jazosini b crd im . A yting, yan a  n im a qilsam  arvohingiz 
shod  boMadi?
—  D a d a jo n im ,  sizni  to g ‘u  to sh la rd a   sarg ard o n   q ilg an ,  qari 
e n a m n i  z o r-z o r  yigMatgan  ja llo d   M irv alin i  c h o h   tep asig a  osib 
q o ‘ydim .  Bir n a fasd an   key in   u n in g  k o ‘z la rin i g ‘ajir q u s h la r o ‘yib 
olib,  o ‘zin i  c h o h   tu b ig a  tash la y d i.  A y tin g ,  E n a jo n im ,  ay tin g  
D a d a jo n im ,  en d i  m e n d a n   x u rsan d m isizlar?
—  E n a jo n im ,  u  q o n x o ‘m in g   b u tu n   y ash ag an   u m ri  sizn in g  
b ir to m c h i  k o ‘z yoshingizga arzim ay d i.  A y ajo n g in am ,  u n in g  ja m i 
u m ri  sizn in g   ta ro q q a   ilin ib   q o lg a n   b ir  to la   so ch in g izg a  te n g  
k elolm aydi.  D a d a jo n im ,  u  ja llo d n in g   togM arni  titra tib   yashab 
o ‘tk azg an   u m ri  sizn in g   b ir  m a rta ,  o ‘g ‘lim ,  d e b   m en g a  ay tg an  
m e h r t o ‘la so‘zingiz o ld id a sariq chaqaga arzim aydi.
Y aqin o ‘rtad an  tuyoq tovushi keldi. A zizbek quloq soldi. T uyoq 
tovushi b o rg an  sari  u n g a yaq in lash ard i.
B utalar o rasid an  b ir o tliq n in g  a w a l b o sh i,  key in b u tu n  gavdasi 
k o ‘rindi.  Boshiga tu m o q ,  egniga p o ‘stin   kiygan otliq u n in g  yoniga 
kelib, jilo v n i  to rtd i.  O t  p ish q irib  t o ‘xtadi.
—  N im a   q ilib   o ‘tirib sa n ,  c h iro g ‘im ?  Bu  togMarga  k o ‘p a m  
tik ila v e rm a ,  m a h liy o   b o ‘lav erm a,  b u   to g ‘lard a  q a sh q irla r bo r...
—  Y o ‘q ,  b o b o jo n ,  to g ‘d a   e n d i  q a s h q irla r  q o lm a d i.  E ng 
oxirgisini o ‘n g ir tep asig a osib q o ‘y g an m an .
Y o‘lovchi  u n in g  q o ‘lidagi  m iltiq q a qaradi.
—  U nday b o ‘lsa n im a qilib m iltiq ko‘tarib yuribsan? Tashla uni...
—  M ana!  M ana!  —  d e b  A zizbek  m iltiq n i ja rg a   u lo q tird i.  J a r 
tu b i  suv  e k a n ,  sh a lo p lag an   to v u sh   esh itild i.
YoMovchi  un g a,  b a rak alla, d e d i-y u   u z o q  y o ‘lga  moM jallangan 
q o ‘shig‘ini  bosh lab o tiga q a m c h i bosdi.
D ary o   t o ‘lq in ,  su v lar  to s h q in ,
U n d a n   k ech ib  o ‘to lm a y m a n .
O tim   o riq ,  ra n g im   sariq ,
M anzilim ga yetolm aym an.
Bir  q a la m   q o sh ,  h a m   ch ilv ir  so c h ,
0 ‘to v   b e z a b   k u ta r  m en i.
Q a n d o q   qilay ,  b u   togM ardan
2 7 6

---

K o ‘ngil  uzib   k e to lm a y m a n .
Y u rtim   olis,  sh a m o lla r  ham  
Y cto lm ay in   h o ld a n  to y u r,
Ilojim   y o ‘q,  o fto b   b o ‘lib 
U  to m o n g a botolm aym an.
O tim   o riq ...
R an g im  sariq...
D ary o  t o ‘lqin,
S uvlar  to sh q in ...