P. I. Ivanov m. E. Zufarova umumiy psixologiya


R ene  D ek art  ( 1 5 9 6 -   1650)



Download 25,74 Mb.
Pdf ko'rish
bet502/542
Sana03.09.2021
Hajmi25,74 Mb.
#163650
1   ...   498   499   500   501   502   503   504   505   ...   542
Bog'liq
hjacki 342 Umumiy psixologiya (Ivanov P.I.)

R ene  D ek art  ( 1 5 9 6 -   1650)

F ransuz  faylasufi,  m a tem atig i  va  tab iatsh u n o si  R.  D ekart  h a m   B ek o n  

va  G o b b sla r  singari,  ta b iat  fanlaridagi  tajriba  m etodiga  k a tta   a h a m iy a t  b e ­

radi.  Lekin,  ayni  v a q td a  u  ratsio n alistik   m e to d n in g   h im oyachisi  h a m  b o 'lib  

chiqdi.  D e k artn in g  ay tish ich a ,  bu  m e to d ,  h a tto  tajriba  (em pirik  m e to d i)d a n  

h a m   m u k a m m alro q d ir.  D ek art  m isol  ta riq a sid a  ded u k tiv   m e to d g a   a so sla n ­

g an ,  b in o b arin ,  en g   an iq   fan  b o 'lg a n   m a te m a tik a n i  k o 'rsa ta d i.  D e k a rtn in g  

fikricha,  to 'liq   ilm iy  falsafa  sistem asi,  shu ju m la d a n   psixologiya  h a m ,  faq at 

ratsionalistik  m eto d   asosidagina  k o 'rilish i  m um kin.

D ekart  o 'z in in g   psixologiya  soh asid ag i  t a ’lim o tin i,  aso sin i  o 'z in in g  

«R u h   eh tiro slari  h aq id a»   d eg an   asa rid a   b ay o n   qilgan.

D ekart  ta n a   bilan  ru h n i  b ir-biriga  m u tla q o   q a ra m a -q arsh i  d e b   h iso b - 

laydi.  T a n an in g   m o h iy ati,  b a rc h a   m o d d iy   narsalarniki  singari,  o 'r in   ish g 'o l 

qilish,  fazoviylikdir,  ru h n in g   m ohiyati  esa  tafa k k u rd ir (D e k a rt  sezgi,  ta sa v - 

v u r  va  irodani  ham   sh u n g a  k irita d i).  D e k a rtn in g   fikricha,  ruh  faqat  in so n - 

Iarga  xosdir,  h ay v o n lar  esa  a k sin ch a,  ruhga  ega  em as.  H a y v o n la r  —  m u ­

rakkabroq  m ash in ad ir,  xolos.  Inson  ta n asi  h a m   xuddi  sh u n d a y   m u ra k k a b  

m ash in ad ir.  R u h n in g   faoliyati  sezgilar,  x o tira,  tafak k u r,  iro d a  —  o 'z   q o n u -  

n iyatlariga,  y a’ni  ruhiy  q o n u n la rg a   b in o a n   ro 'y   b erad i,  ta n a n in g   faoliyati 

(h arak at)  esa  m exanika  q o n u n la rig a   b in o a n   ro 'y   b erad i.  S h u n d a y   qilib, 

psixik  va  fiziologik  (m o d d iy ) ja ra y o n la r p arallel  h o ld a   r o 'y  b erad i.  S h u n in g  

u ch u n   ham   D ekart XX asrgacha b o 'lg an   psixologiyada keng tarq alg an  n azari- 

yaning,  y a ’ni  psixofizik  parallelizm   t a ’lim o tin in g   asoschisi  h iso b lan ad i.

D ek art  t a ’lim o tig a   k o 'r a ,  ru h   va  ta n a n in g   b ir-b iri  b ila n   alo q asi  r u h ­

n in g   ta n a d a   b o 'lis h id a n   kelib  c h iq a d i,  xolos.  D ek art  ru h n in g   m a k o n i  m i­

y a n in g   asosida jo y la sh g a n   sh ish a sim o n   b e z   d e b   ta x m in   q ild i.  D e k a rt  z a -  

m o n a sid a   sh ish asim o n   b ez  faqat  o d a m la rd a g in a   to p ilg a n   e d i.  B iroq  te z  

vaqt  ich id a  u  b ir q a n c h a   h a y v o n la rd a   h a m   to p ild i,  a lb a tta ,  b u   D e k a rtn in g  

ru h   va  ta n a n in g   m u n o sa b a ti  h aqidagi  t a ’lim o tin i  rad  etilishiga sab ab  b o 'ld i.

D e k a rt  in so n   o rg a n iz m in i  o 'r g a n is h g a   k a tta   e ’tib o r   b e rd i.  U n in g  

t a ’lim o tig a   k o 'ra ,  o rg a n iz m n in g   fao liy ati  a y rim -a y rim   ip la r  sin g ari  o rg a - 

n izm g a  ta rq a lg a n   va  b ir  m a rk a z d a   —  m iy a d a   b irlash ad ig an   n e rv la r y o r d a ­

m i  b ilan  am alg a  o sh irilad i.  S hu  n e rv la r  sistem asi  o rq ali  o rg a n iz m   se z a d i,



id ro k   q ilad i  va  a tro fd a g i  o la m   h o d isa la rin i  b ila d i.  N e rv   iplari  o rq ali  m iy a ­

d a n   u  yoki  b u   ja v o b   —  m u sh ak   h a ra k a tla rig a   b e rila d i.  M a sa la n ,  D ek art 

b irin c h i  b o ‘lib ,  n e rv -fiz io lo g ik   ja r a y o n la r n in g   m e x a n iz m in i  a n iq la d i, 

fiziologiyaga  «refleks»  tu sh u n c h a sin i  kiritd i.  X u su sa n ,  k e y in ch alik   « sh a rt­

li  reflekslar»  d e b   n o m   o lgan  n e rv la r  o 'rta s id a g i  y angi  b o g 'la n is h la r  m e - 

x an ik asin i  h a m   u  tasv irlag an .

S h u n in g   u c h u n   h a m   rus  fiziologi  l.P .  P av lo v   o 'z   in stitu tid a   fransuz 

faylasufi  D e k a rtn in g   h a y k alin i  o 'm a tg a n .

D e k a rt  ta jrib a g a   aso slan g an   te k sh irish   y o 'li  b ila n   hosil  q ilin a d ig a n  

b ilim la rg a  k a tta   a h a m iy a t  b erg an .  L ekin  sh u n in g   b ila n   birga,  m a te m a tik a  

va  falsafaga  d o ir   en g   u m u m iy   tu s h u n c h a la r  ta jrib a d a n   hosil  q ilin m a y d i, 

balki  u la r  b iz d a  tu g 'm a   h o ld a   m avjuddir.  Bu  y e rd a   D e k a rt  P la to n   va  o 'r ta  

a s r  re a lis tla ri  to m o n id a n   ta r g 'ib   q ilin g a n   « tu g 'm a   id e a lla r»   h a q id a g i 

t a ’lim o tn i  q u w a tla n tird i.

S h u n d a y   q ilib ,  D e k a rt  psixika  (ru h )  h a q id ag i  t a ’lim o tid a   o 'ta k e tg a n  

id ealist,  ta b ia t  h a q id a g i,  h ayvon  va  in so n   h aq id ag i  t a ’lim o td a   esa  m ex a- 

nistik  m a te ria list  edi.

X ullas,  D e k a rt  m u ta fa k k ir  sifatida  b ir  o y o g 'i  b ila n   O 'r ta   asrlard a,  ik ­

kinchi  o y o g 'i  e sa   Y angi  d av rd a  tu rg a n   d ey ish   m u m k in .


Download 25,74 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   498   499   500   501   502   503   504   505   ...   542




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish