O‘zbekiston respublikasi oliy va o‘rta maxsus ta’lim vazirligi o‘rta maxsus, kasb-hunar ta’limi markazi a. G. G‘aniyev, A. K. Avliyoqulov

Råntgån nurlàri – elåktrîmàgnit to‘lqinlàr.
Råntgån nurlàri
elåktrîmàgnit to‘lqinlàrmi, dågàn sàvîl u kàshf qilingàn pàytlàr-
dàyoq pàydî bo‘lgàn. Låkin bu sàvîlgà jàvîb bårish uchun råntgån
nurlàrining to‘lqin õususiyatigà egà ekànligini isbîtlàsh taqozo
U
= 
50–200 kV Elektronlar
Katod
Anod
Rentgen nurlari
35- rasm.
8–12 V
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

55
qilinadi. Shu màqsàddà råntgån nurlàrining tîr tirqishdàn bo‘ladi-
gan difràksiyasini qàyd qilish yo‘lidàgi bàrchà urinishlàr muvàffà-
qiyatsizlikkà uchràgàn. Àmmî 1912- yildà nåmis fizigi Ì.Làue
difràksiîn pànjàrà sifàtidà kristàllàrdàn fîydàlànishni tàklif qildi
và kristàllàrdà råntgån nurlàrining difràksiyasi nàzàriyasini ishlàb
chiqdi. Chunki îràlàridàgi màsîfàsi bir nåchà nànîmåtr tàrtibidà
bo‘lgàn và tugunlàri yetàrli dàràjàdà bàtàrtib jîylàshgàn kristàll
judà yaõshi difràksiîn pànjàrà vàzifàsini o‘tàshi mumkin. V.Fridriõ
và P.Êni ppinglàr tîmînidàn o‘tkàzilgàn tàjribàlàrdà Ì.Làue
nàzàriyasi to‘là tàsdiqlànib, råntgån nurlàrining difràksiyasi kuzàtil-
di. Shundày qilib, råntgån nurlàrining elåktrîmàgnit to‘lqin ekànligi
isbîtlàndi. Råntgån nurlàri elåktrîmàgnit to‘lqinlàr shkàlàsidà
ultràbinàfshà và 
g
- nurlàr îràlig‘idà jîylàshgàn bo‘lib, to‘lqin
uzunligi 100 nm dàn 10
-
5
nm gàchà bo‘lgàn elåktrîmàgnit to‘lqin-
làrdàn ibîràtdir.
Råntgån nurlàrining qo‘llànilishi.
Råntgån nurlàrining judà
yaõshi singib (yutilmày) o‘tish qîbiliyati, fîtîplàstinkàgà tà’siri,
mîddàlàrdàn o‘tishdà iînlàshtirish qîbiliyatigà egàligi uning fàn
và tåõnikàdà, àmàliyotdà kång qo‘llànilishigà imkîn bårdi. Råntgån
nurlàri eng ko‘p qo‘llànilàdigàn sîhà – råntgån dåfåktîskîpiyasi.
Bu usulning màqsàdi råntgån nurlàri yordàmidà buyumlàrdàgi
ichki kàmchiliklàrni và ulàrning o‘rnini, kàttàligini, tàbiàtini àniq-
làshdan iborat. Usulning mîhiyati råntgån nurlàrining turli zichlik-
dàn o‘tgàndà turlichà yutilishigà àsîslàngàn. Ìànzàràni fîtî-
plàstinkàgà tushirib îlish qulày usullàrdàn hisîblànàdi. Bu usul,
àyniqsà, tibbiyotdà (råntgånîdiàgnîstikà) judà kång qo‘llànilàdi.
Shuningdåk, råntgån nurlàri, àniqrîg‘i, bu nurlàr vujudgà
kåltiràdigàn difràksiîn mànzàrà yordàmidà mîddàlàrning tuzili-
shini, àtîmlàrning jîylàshuvini àniqlàsh mumkin. Bu usul 
råntgån
strukturà ànàlizi
dåyilàdi.
Bundàn tàshqàri, råntgån nurlàri dàvîlàshdà, mikrîskîplàrdà,
spåktrîskîpiyadà, spåktràl ànàlizdà, àstrînîmiyadà và bîshqà bir
qànchà sîhàlàrdà judà kång qo‘llànilàdi.