O’zbekiston respublikasi oliy va o’rta maxsus ta’lim vazirligi a. T. G’ofurov, S. S. Fayzullayev u. E. Raxmatov g enetika dan m a sa la va



Download 3,81 Mb.
Pdf ko'rish
bet8/65
Sana07.07.2022
Hajmi3,81 Mb.
#752879
1   ...   4   5   6   7   8   9   10   11   ...   65
Bog'liq
Genetikadan masalalar


^
 
i
gameta Q 
Q q 
q
Natija: birinchi va uchinchi qoramol gomozigota bo’lgani uchun 
bir xil gameta, ikkinchi qoramol geterozigota bo’lgani uchun ikki xil 
gameta hosil qiladi.
Ikkinchi tip - fenotipga q arab genotipni aniqlash
M asalan: Fermada qoramolning qora yungli buqa bilan qizil yungli 
sigir chatishtirilgan edi, qora rangli buzoq tug’ildi. Buqa, sigir va 
buzoqning genotipini aniqlang.
Berilgan:
p fen qizil 
q o r a
g e n ? 
X
?
P
f en 
qora
l g e n ?
Yechish:
p fen qiz ¡| 
q0ra
lg en
aa
A A

^
gameta 

A
p fen qora
lg en A a
Natija: demak, buzoq qora rangli bo’lishi uchun dominant belgili buqa 
gomozigota genotipga ega bo’lishi kerak. Bunda buzoqning genotipi 
Aa
bo’ladi.
23


Qoramolda tubandagi 
genotipga ega 
bo’lgan 
organizmlami 
chatishtirishdan qanday yungli buzoqlar tug’iladi?
Berilgan: 
p fen ? 

p fen ? 
?
gen 
AA x aa
gen 
Aa x aa
Yechish:
p f e n qora 
qizil 
p f e n qora 
qizil
gen AA x 
aa
gen Aa x 
aa


/ V i
gameta 

a
gameta <4 

a
p fen 
q 0 r a
p fen 
q 0 r a
q j z j (
I gen 
Ac
lgen 
Aa 
aa
Natija: masalaning birinchi qismidagi sigir va buqalar gomozigota 
bo’lgani uchun undagi buzoqlar qora rangli, ikkinchi qismidagi shartda 
qora rangli sigir geterozigota boigani sababli buzoqlaming 50% qora, 
50% qizil yungli bo’ladi.
T o ’rtinchi tip - ham genotipni, ham fenotipni aniqlash
Qizil yungli sigimi qora yungli buqa bilan chatishtirishdan hosil 
bo’lgan F/ ning fenotipini va genotipini toping. Agar F, duragay 
qoramollaming erkak va urg’ochisi o’zaro chatishtirilsa, F> da qanday 
natija kutish mumkin.
Yechish. Masalaning mazmunida qora buqaning gomozigota yoki 
geterozigotaligi qayd qilinmagan, shuni hisobga olib, berilgan masala 
ikki yo’nalishda yechiladi vanatijasi aniqlanadi.
Berilgan:
P
1
.
Uchinchi tip - genotipga q a ra b fenotipni aniqlash
1
.
p f e n qizil 
gen 
aa
x
qora
A?
p fen qizil 
2

gen 
aa
x
qora 
A
?
T
h
^en ^ 
lgen ?
P? ^en ^ 
lgen ?
p fen ?
2
gen ?
P ^en
2
gen ?
Yechish:
p fen qizil 
gen 
aa
x
i
gameta 
a
qora
AA
1
A
p fe n qizil 
2

gen 
aa
\
gameta 
a
qora 

Aa
/ \

a
24


p ; lcM t lo r a
qor a 
I g e n
la

la
A A
g a m e t a A 
a A 
a
f c n
q o r a q o r a
q o r a
l; : g e n
A A 
A a
A a
p fcn qora 
q j / i |
luen
A n
 

an
^ I
g a m e t a A 
a
a
qiz.il 
f e n
q o r a qi/.il 
a a
1- : g e n
A a 
a a
M a s a l a n i n g b i r i n e h i q i s m i d a g i q o r a y u n g l i b n q a g o m o z i g o t a
b o ’l g a n i u c l i u n F| d a g i q o r a n i o l l a m i n g g e n o t i p i A a , f e n o t i p i q o r a ,
F ; d a g i q o r a m o l l a r n i n g g e n o t i p i l A A : 2 A a : l a a , f e n o t i p i e s a 7 5 % q o r a
y u n g l i , 2 5 % q i z i l y u n g l i d i r . M a s a l a n i n g i k k i n c h i q i s m i d a q o r a y u n g l i
b u q a g e t e r o z i g o t a d c b o l i n g a n , s h u s a b a b l i l'i v a F ; d a g i q o r a m o l l a r
g e n o t i p v a f e n o t i p b o ' y i c h a I : I n i s b a t d a a j r a l a d i .
B i n o b a r i n , m o n o d u r a g a y e h a t i s l u i r i s h d a o t a - o n a o r g a n i z m b i r
b e l g i s i b i l a n o ' z a r o l'arq q i l a d i . C h a t i s h t i r i s h d a i s l i t i r ok e t a y o t g a n
d o m i n a n t
b e l g i l i
o r g a n i z m
g o m o z i g o t a
b o ’ l sa ,
Fi 
a v l o d d a
o ' r g a n i l a y o t g a n b e l g i b o ’y i c h a d u r a g a y l a r b i r xil b o ' l i b , u l a r o ’z a r o
c h a t i s h t i r i l s a , i k k i n c h i b o ’g ' i n d a 3: 1 n i s b a t , a g a r u r e t s e s s i v b e l g i l i
f o r m a b i l a n q a y t a c h a t i s h t i r i l s a ( b e k k r o s s ) , u h o l d a n i s b a t I: I g a t e n g
b o ’ l adi .
M u s t a q i l y c c h i s h u c l i u n m a s a l a l a r
I. 
T o v u q l a r d a g u l s i m o n toj d o m i n a n t ( A ) , o d d i y t oj r e t s e s s i v (a).
T o v u q f e r m a s i d a o ' t k a z i l g a n t a j r i b a d a g u l s i m o n t oj l i t o v u q l a r o d d i y t oj l i
x o ' r o / . l a r b i l a n c h a t i s h t i r i k l i . I i d u r a g a y l a m i n g f e n o t i p i v a g e n o t i p i
q a n d a y b o ’ l a d i ?
a ) a g a r l - | o ’z a r o c h a t i s h t i r i l s a , I : d a q a n d a y
n a t i j a k n t i s h n u i m k i n ?
b ) l'i od d i > t oj l i x o ’r o z l a r b i l a n q a y t a e h a t i s h t i r i l s a e h i ?
2. Q u y o n l a r d a y u n g n i n g n o r m a l u z u n l i g i
d o m i n a n t ( B ) , q i s q a l i g i
r e t s e s s i v b e l g i ( b ) h i s o b l a n a d i .
T u b a n d a g i
g e n o t i p g a e g a o r g a n i z m l a r
e h a t i s h t i r i l g a n d a q a n d a y f c n o t i p l i o r g a n i z m l a r o l i n a d i ?
B b X B b ; 
B B X b b ;
B b X B B .
.V l ’o m i d o r
m e v a s i n i n g
q i z i l
r a n g i
( A )
s a r i q
r a n g i
( a )
u s t i d a n
d o m i n a n t l i k q i l a d i . T a j r i b a s t a n s i y a s i d a g i p o m i d o r l a r d a u r u g ' c h i v a
e h a n g e h i l i
o ' s i m l i k l a r q i z i l r a n g g a e g a e d i , l e k i n u l a r e h a t i s h t i r i l g a n d a
3 / 4
qiz.il, 
1 4
s a r i q
p o m i d o r
h o s i l
b o ' l a d i .
O t a - o n a n i n g
v a
l'i 
d u r a g a y l a m i n g g e n o t i p i n i a n i q l a n g .
4. O d a m d a
q o ' y
k o ' z l i k
d o m i n a n t ,
k o ' k
k o ’z l i k
r e t s e s s i v
b e l g i .
/ . a k s d a n i k o h l a n g a n y i g i t v a q i z n i n g bi r i q o ' y k o ' z , i k k i n e h i s i k o ' k k o ’z, 
u l a r n i n g f a r z a n d l a r i n i k o ’zi q a n d a y r a n g d a b o ' l a d i ?
5 . G ’o ' z a
s e l e k s i y a
i n s t i t u t i d a
g o m o z i g o t a g ' o ' z a n i n g h o s i l
s h o x i
e h e k l a n m a g a n (.S) v a c h e k l a n g a n ( s ) f o r m a l a r i o ’z a r o e l i a t i s h t i r i l d i . f , I 
a v l o d n i n g g e n o t i p i n i v a f e n o t i p i n i a n i q l a n g .
6. O d a m i a r d a m i o p l e g i v a k a s a l l i g i
( l u i j a y r a l a r d a
k a l i y
e l e m e n t i
k a m a y i b k e t i s h i n a t i j a s i d a r o ’y b e i a d i g a n m u s k u l p a r a l i c h i ) d o m i n a n t


b e l g i
s i f a t i d a
n a s l d a n - n a s l g a
o ' t a d i .
O t a
sl i u 
k a s a l l i k
b o ’y i c h a
g e t c r o / i g o t a , o n a s o g ’ l o m
b o ’ l g a n
o i l a d a t n i o p l e g i y a k a s a l l i g i b i l a n
t u g ' i l i s h c h t i m o l i q a n d a y ?
7. O d a m d a k a r - s o q o v l i k n i n g m a ’ l u n i b i r f o r m a s i n i k e l t i r i b c h i q a r u v c h i
g e n n o r m a l e s h i t i s h n i t a ' m i n l o v c h i g e n g a n i s b a t a n r c t s c s s i v d i r :
a ) o i l a d a g e t e r o z i g o t a o t a - o n a d a n q a n d a y a v l o d k u t i s h m u n i k i n ?
b ) o i l a d a g i k a r - s o q o v e r k a k v a a y o l i t i k o h i d a n k a r - s o q o v b o l a t u g ’ ildi. 
O t a - o n a n i n g g e n o t i p i n i a n i q l a n g .
8. D r o z o f l l a n i e v a p a s h s h a s i d a n o r m a l q a n o t d o m i n a n t , e g i l g a n q a n o t
r e t s e s s i v g e n t a ’s i r i d a r i v o j l a n a d i . N a s l d a .1:1 y o k i I : I n i s b a t ol i sl i u c h u n
q a n d a y g e n o t i p l i p a s h s h a l a r n i o ' z a r o c h a t i s h t i r i s h k e r a k ?
0. 
I p a k c h i l i k
i l m i y - t a d q i q o t
i n s t i t u t i d a
a n i q l a n i s h i c h a
i p a k
q u r t i
l i c h i n k a l a r i n i n g y o ’l - y o ' l l i ( I) b e i g i s i b i r xi l r a n g l i
( a )
l i c h i n k a b e i g i s i
u s t i d a n d o m i n a n t l i k q i l a d i .
Y o ' l - y o ' l g e t e r o z i g o t a l i q u r t d a n c h i q q a n
k a p a l a k b i r xil r a n g l i q u r t d a n c h i q q a n e r k a k k a p a l a k b i l a n c h a t i s h t i r i l a d i .
F| b o ’g ’ i n n i n g f e n o t i p i v a g e n o t i p i n i t o p i n g .
1 0 . I p a k q u r t i u r u g ’ i n i n g q o r a m t i r r a n g i ( I) o q r a n g i
( a )
u s t i d a n
d o m i n a n t l i k q i l a d i . G e t e r o z i g o t a l i
u r g ’o c h i k a p a l a k s h u n d a y e r k a k
k a p a l a k b i l a n c h a t i s h i s h i d a n q a n d a y n a s l o l i n a d i ?
I I . D r o z o f i l a l a n a s i n i n g k u l r a n g i d o m i n a n t q o r a r a n g i r e t s e s s i v . S h u n d a y
o t a - o n a d r o z o f i l a l a m i n g c h a t i s h i s h i d a n h o s i l b o ' l g a n I-'/ d a g i e r k a k ,
u r g ' o c h i l a r d r o z o f l l a e h a t i s h t i r i l s a F : k u l r a n g l i l a r i n e c l i a f o i z n i t a s h k i l
e t a d i ?
12. 
G u l c h i i t o g ’ iz o ' s i m l i g i n i n g g u l i q i z i l v a g u l i o q f o n n a l a r i n i
c h a t i s h t i r g a n e d i . F| d a b a r e h a d u r a g a y l a r q i z i l g u l l i b o ’ lib, F> d a 160 ta 
o ’s i m l i k n i n g I 10 l a s i q i z i l g u l l i . 41 t as i e s a o q g u l l i b o ’ ldi. U r u g ' c h i v a
c h a n g c h i o ' s i m l i k l a r n i n g g e n o t i p i n i t o p i n g . /■'_■. x i l m a - x i l l i k n i i z o h l a n g .
T a h l i l i y c h a t i s h t i r i s h d a n q a n d a y n a t i j a o l i n a d i .’
n . Q o ' y l a r d a y u n g n i n g q o r a r a n g l i r e t s e s s i v . o q r a n g i e s a d o m i n a n t . O q
q o ' y l a r g e n o t i p i d a q o r a q o ' y l a r n i g e n i b o r y o k i y o ' q l i g i n i b i l i s h u c h u n
q a n d a y
r a n g l i q o ' y l a r n i c h a t i s l i t i r i l i s h
l o z i m l i g i n i
m a s l a h a t b c r g a n
b o ' l a r d i n g i z ?
14. Q o r a m o l l a r d a s h o x n i b o ' l m a s l i g i d o m i n a n t , s h o x n i b o ' l i s h i r e t s e s s i v
b e l g i s a n a l a d i . C l i o r v a c h i l i k i l m i v - t a d q i q o t i n s t i t u t i d a s h o x s i z b u q a u c h
xil s i g i r b i l a n c h a t i s l u i r i l d i . N a t i j a d a :
1) S h o x s i z b u q a s h o x l i s i g i r d a n s h o x l i b u z o q :
2) S h o x s i z b u q a s h o x l i s i g i r d a n s h o x s i z b u z o q ;
.1) S h o x s i z b u q a s h o x s i z s i g i r d a n s h o x l i b u z o q o l i n d i .
M a r c h a b u q a , s i g i r l a r n i v a b u z o q l a r n i g e n o t i p i n i a n i q l a y o l a s i z n i i ?
15. C l i o r v a c h i l i k f e r m a s i d a q i z i l y u n g l i s i g i r q o r a y u n g l i b u q a b i l a n
c h a t i s h t i r i l g a n d a I-, d a b a r c h a b u z o q l a r q o r a y u n g l i , F : d a e s a 6 6 q o r a ,
21 q i z i l y u n g l i b u z o q l a r o ü n d i . S i g i r v a b u q a l a r g e n o t i p i q a n d a y ?
S i z n i n g f a r a z i n g i z t o ' g ' r i e k a n l i g i n i a n i q l a s h u c h u n q a n d a y c h a t i s h t i r i s h
o ' t k a z i l i s h i l o z i m ?
16. Q o r a m o l n i n g g e r e f o r d z o t i d a b a ' z a n p a k a n a q o r a m o l l a r u c l i r a y d i .


Pakana forma normal gereford bilan chatishtirilsa Fi da normal qoramol 
tug’iladi. Agar normal F] pakana forma bilan chatishtirilsa normal va 
pakana gerefordlar olinadi va ularning nisbati 1:1 bo’ladi. Pakanalik 
qanday tipda irsiylanadi?
17. Baliqchilik xo’jaligida to’rtta karp balig’ining qorin tomonida 
suzgich pardasi bor va suzgich pardasi yo’q xillari chatishtirishdan 
quyidagicha natija olindi:
№1 96 ta qorin tomonida suzgich pardasi bor, 101 ta qorin tomonida 
suzgich pardasi yo’q;
№ 2
115 ta qorin tomonida suzgich pardasi bor;
№3 20 ta qorin tomonida suzgich pardasi bor;
№4 45 ta qorin tomonida suzgich pardasi bor, 39ta qorin tomonida 
suzgich pardasi yo’q.
Belgi qanday irsiylandi. Chatishishda qatnashgan barcha baliqlarning 
genotipini aniqlang.
18. Havaskor baliq boquvchi talabaning aniqlashicha akvariumidagi 
oltin baliqlarda teleskop ko’zli belgi retsessiv gen allellari yordamida 
rivojlanadi. Havaskor talaba geterozigota F( normal ko’zli urg’ochi 
baliqni teleskop ko’zli erkak baliq bilan chatishtirib Fb 60 ta chavog’lar 
oldi. a)chavog’larning nechtasi teleskop ko’zli bo’ladi? b)Agar F, 
normal ko’zli gomozigota erkak baliq bilan chatishtirilsa nima bo’ladi?
19. Drozofila meva pashshasida tananing kulrangi dominant, qora rangi 
retsessiv sanaladi.
Tubandagi chatishtirishda qatnashgan erkak urg’ochi drozofilalaming 
genotipi qanday?
9
va 
8
F,
a)qora x qora________ 133 qora tanali
b)qora x kulrang______ 119 kulrang 123 qora tanali
v)kulrang x kulrang___137 kulrang tanali
g)kulrang x qora______ 125 kulrang tanali
d)kulrang x kulrang___170 kulrang 60 qora tanali
20. Donchilik ilmiy-tadqiqot institutida binafsharang javdami, yashil 
javdar bilan chatishishidan F
2
458 ta binafsharang javdar, 150 ta yashil 
maysalar olindi. Urug’chi va changchi, shuningdek, F] va F
2
genotipini 
toping.

Download 3,81 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   4   5   6   7   8   9   10   11   ...   65




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish