O‘zbekisòÎn respublikàsi îliy và O‘RÒÀ ÌÀÕsus òÀ’LIÌ VÀzirligi o‘RÒÀ ÌÀÕsus, KÀsb-hunàR ÒÀ’LIÌI ÌÀRKÀZI



Download 6,99 Mb.
Pdf ko'rish
bet17/110
Sana17.01.2022
Hajmi6,99 Mb.
#380664
1   ...   13   14   15   16   17   18   19   20   ...   110
Bog'liq
2 5260467229652158536

3-§. Qo‘shish fîrmulàlàri
1.  Ikki  burchàk  àyirmàsining  và  yig‘indisining  kîsinusi  và
sinusi.
 Chizmàdà (I.37- ràsm) 
Ð
BÎÀ 
= a
,
Ð
COA 
= b

j = b - a
,
BD
^
CE

CQ
^
OB

DE 

BF

DB 

EF 

OF 

OE 

cos
a
 

cos
b
,
QB 

OB 

OQ 



cos
j

CQ 

sin
j

CD 

CE 

BF 

sin
b
 
-
-
sin
a

CDB
  và 
CQB
  to‘g‘ri  burchàkli  uchburchàklàr  umumiy
CB
 giðîtånuzàgà egà. Pifàgîr tåîråmàsi bo‘yichà:
BC 
2
 

CQ 
2
 

QB 
2
 

CD 
2
 

DB 
2
yoki
sin
2
j
 

(1
 

cos
j
)
2
 

(sin
b
 

sin
a
)
2
 

(cos
a
 

cos
b
)
2
,
sin
2
j
 

1
 

2cos
j
 

cos
2
j
 
=

sin
2
b - 
2sin
b
sin
a
 

sin
2
a + 
cos
2
a - 
2cos
a
cos
b + 
cos
2
b
,
(sin
2
j + 
cos
2
j
)
 + 
1
 - 
2cos
j
 

(sin
2
b + 
cos
2
b
)
 + 
(cos
2
a + 
sin
2
a

-
 

2(sin
a
sin
b - 
cos
a
cos
b
), 2
 - 
2sos
j  = 
2
 - 
2(sin
a
sin
b
 
-
-
cos
a
cos
b
)
yoki
cos(
b - a
)
 = 
cos
a
cos
b + 
sin
a
sin
b
.                       (1)
(1) munîsàbàt bo‘yichà và funksiyalàrning õîssàlàridàn fîy-
dàlànib, yanà bîshqà fîrmulàlàrni tîpish mumkin:
cos(
a + b
)
 =  
cos(
a - 
(
-b
))
 =

cos
a
cos(
-b
)
 + 
sin
a
sin(
-b
),
cos(
a + b
)
 = 
cos
a
cos
b - 
sin
a
sin
b. 
 (2)
Õususàn:
à) 
(
)
2
2
cos
cos cos
p
p
- a =
a +
2
sin sin
0 cos
p
+
a = ×
a +
1 sin
sin
+ ×
a =
a
,
www.ziyouz.com kutubxonasi


36
( )
2
2
2
cos
cos cos
sin sin
0 cos
1 sin
sin
p
p
p
+ a =
a -
a = ×
a - ×
a = -
a
;
( )
2
cos
sin
p
- a =
a
;                                            (3)
( )
2
cos
sin
p
+ a = -
a
.                                          (4)
b)
( )
( )
(
)
2
2
2
sin
cos
cos
p
p
p
- a =
-
- a =
a
,
( )
( )
(
)
2
2
2
sin
cos
cos(
) cos
p
p
p
+ a =
-
+ a =
-a =
a
.
Dåmàk,
( )
2
sin
cos
p
- a =
a
;                                             (5)
( )
2
sin
cos
p
+ a =
a
.                                              (6)
a  ±  b
  burchàk  sinusi  uchun  fîrmulàlàr  yuqîridà  tîpilgàn
fîrmulàlàrdàn fîydàlànib chiqàrilàdi:
(
)
( )
(
)
( )
2
2
2
2
sin(
) cos
(
)
cos
cos(
) cos
sin
sin
sin cos
cos sin
p
p
p
p
a + b =
- a + b =
- a - b =
=
- a
b +
- a
b =
a
b +
a
b
yoki
sin(
a + b
)
 = 
sin
a
cos
b
 

cos
a
sin
b
.                        (7)
Àgàr (7) fîrmulàdàgi 
b
 o‘rnigà 
-b
 qo‘yilsà, nàtijàdà:
sin(
a - b
)
 = 
sin
a
cos
b - 
cos
a
sin
b
.                        (8)
Ì i s î l .  cos150
°
 và sin150
°
 ni tîpàmiz.
Y e c h i s h .  (4) và (6) fîrmulàlàr bo‘yichà:
cos150
°
 = 
cos(90
°
 +
 
60
°
)
 = -
sin60
°
 = 
-
3
2
;
sin150
°
 = 
sin(90
°
 +
 
60
°
)
 = 
cos60
°
 = 
1
2
.
Ì à s h q l à r
1.70.
 Hisîblàng: 1) 
12
sin
p
;  2) 
4
3
cos
p
;  3) 
5
4
cos
p
; 4) 
4
3
sin
p
.
www.ziyouz.com kutubxonasi


37
1.71.
  Àgàr 
3
8
sin
x
=

4
9
sin
t
=

0
2
<
<
x
p

p
p
2
< <
t
  bo‘lsà,
quyidàgilàrni tîping:
1)  sin(
x
 - 
t
);
2)  sin(
x
 + 
t
);
3)  cos(
x
 - 
t
); 4) cos(


t
).
1.72.
  Àgàr  cos

=  -
0,8;  sin


0,4; 
p
p
<
<
x
3
2

p
p
2
< <
y
bo‘lsà, quyidàgilàrni tîping:
1) cos(


y
); 2) cos(
x
 

y
);     3) sin(
x
 

y
);    4) sin(
x
 

y
).
1.73.
 Ifîdàlàrni sîddàlàshtiring:
1) cos(


t
)sin(
x
 - 
t
)
 + 
sin(
x
 + 
t
)cos(
x
 - 
t
);
2) cos(
a + b
)cos(
a - b 
)
 - 
sin(
a + b
)sin(
a - b
);
3) cos(45
°
 + a
)cos(45
°
 - a
)
 + 
sin(45
°
 + a
)sin(45
°
 - a
);
4) 
cos(
) sin sin
sin(
) sin cos
a b
a
b
a b
a
b
- -
- +
;
5) 
sin(
)
sin cos
cos(
)
sin sin
b a
a
b
a b
a
b
+ -
+ +
2
2
;
6) 
cos(
) sin sin
cos(
) cos cos
a b
a
b
a b
a
b
+ +
+ -
;
7) 
cos(
) sin sin
cos(
) cos cos
a b
a
b
a b
a
b
- -
- -
.
1.74.
 Àyniyatlàrni isbît qiling:
1) 
2
2
cos(45
)
(cos
sin )
-a =
a +
a
o
;    2) 
cos(
)
sin sin
ctg ctg
1
a-b
a
b
=
a b+
;
3) sin(
a - b
)sin(
a + b
)
 = 
cos
2
b - 
cos
2
a
;
4) sin2
x
 
cos
x
 

cos2
x
 
sin
x
 

sin3
x
;
5) sin(
a + b
)
 + 
cos(
a - b
)
 = 
(sin
a + 
cos
a
)(sin
b + 
cos
b
);
6) 
sin(
)
cos cos
sin(
)
cos cos
sin(
)
cos cos
a b
a
b
b g
b
g
g a
g
a
-
-
-
+
+
=
0
.
1.75.
  Funksiyalàrning  juft-tîqligi  và  dàvriyligini  tåkshiring
hàmdà   gràfiklàrini   yasàng:
1) 
2
2
cos cos
sin sin
x
x
y
x
x
=
+
; 2) 
3
3
sin cos
sin cos
x
x
y
x
x
=
-
.
2.  Ikki  burchàk  yig‘indisi  và  àyirmàsining  tàngånsi  và
kîtàngånsi. 
1-bànddàgi fîrmulàlàrdàn fîydàlànàmiz. Buning uchun
cos(
a + b
)
 ¹
 0, ya’ni 
k
2
p
a + b ¹ + p

k
Î

và cos
a ¹
 0, cos
b ¹ 
0
bo‘lishi, ya’ni 
a
 và 
b
 làr 
k
2
p
+ p

k
Î
Z
 gà tång bo‘lmàsligi kåràk.
Shu shàrtlàrdàn quyidàgilàrgà egà bo‘làmiz:
www.ziyouz.com kutubxonasi


38
sin
sin
sin(
)
sin cos
cos sin
cos
cos
tg
tg
cos(
)
cos cos
sin sin
sin
1 tg tg
sin
1
cos
cos
tg(
)
b
a +
a+b
a
b+
a
b
a
b
a+ b
a+b
a
b-
a
b
b
- a b
a
-
×
a
b
a + b =
=
=
=
.
Bundàn:
tg
tg
1 tg tg
tg(
)
a+ b
- a b
a + b =
.                                            (1)
Õuddi  shundày,
tg
tg
1 tg tg
tg(
)
a- b
+ a b
a - b =
.                                            (2)
Quyidàgi fîrmulàlàr hàm shu kàbi hîsil qilinàdi:
ctg ctg 1
ctg
ctg
ctg(
)
a
b-
a+
b
a + b =
,                                       (3)
ctg ctg 1
ctg
ctg
ctg(
)
a
b+
a-
b
a - b =
.                                         (4)
Ì i s î l .  
7
12
ctg
p
  ni  hisîblàymiz.
Y e c h i s h .  
( )
3
ctg ctg
1
1 1
3 3
1 3
7
3
4
3
12
3
4
3
3 3
1 3
ctg
ctg
1
3
4
3
ctg
ctg
p
p
×
-
× -
-
+
p
p
p
p
p
+
-
+
+
=
+
=
=
=
=
.
Ì à s h q l à r
1.76.
 Àgàr sin(2
a + b
)
 = 
2sin
b
 bo‘lsà, tg(
a + b
)
 = 
3tg
a
 bo‘lishini
isbît qiling, bundà 
b ¹
 
k
p

k
Î
Z
.
1.77.
  (1)–(4)  fîrmulàlàrning  chàp  qismlàrini  uning  o‘ng
qismlàridàn hîsil qiling.
1.78.
 Hisîblàng:
1) tg75
°
;  2) 
5
12
ctg
p
;  3) ctg105
°
;  4) tg15
°
;  5) ctg15
°
.
1.79.
 Bårilgàn: 1) tg
x
 

1,5, tg
y
 
= -
0,5;   2) ctg


1,5, ctg

= -
0,5.
Òîping: 1) tg(
x
 - 
y
);   2) tg(
x
 + 
y
);   3) ctg(
x
 - 
y
);   4) ctg(
x
 + 
y
).
1.80.
 Bårilgàn: 
1
3
tg
a =
,  
4
5
ctg
b =
,  
tg
1
g =
. Hisîblàng:
1) tg(
a + b + g
);    2) ctg(
a + b + g
);    3) tg(
a + b - g
).
www.ziyouz.com kutubxonasi


39
1.81.
 Hisîblàng: 1) 
tg26 tg34
1 tg26 tg34
+
-




;   2) 
ñtg ctg
ctg
ctg
p
p
p
p
5
9
20
1
5
9
20
+
-
.
1.82.
 Àyniyatlàrni isbît qiling:
1) 
( )
tg
tg
tg
p
4
1
1
-
=
-
+
x
x
x
;    2) 
( )
ctg
ctg
ctg
p
4
1
1
-
=
-
+
x
x
x
;  3) 
ctg2
ctg
ctg
2
a
a
a
=
-
1
2
;
4) 
(
)
(
)
(
)
(
)
ctg
ctg
ctg
ctg
p a
p a
p a
p a
3
3
1
3
3
3
3
+ ×
- -
+ +
-
= -
;     5) 
(
)
tg
1
tg
tg
ctg
ctg
1
1
a+b
a+ b
a ×
b -
-
= -
1.83.
 Ifîdàlàrni sîddàlàshtiring:
1) 
ctg(
) ctg
ctg
ctg(
)
a b
b
b
a b
- ×
-
+
-
1
;
2) 
tg(
) tg
1+tg(
) tg
a b
a
a b
a
- -
- ×
;
3) 
tg5
tg2
1 tg5 tg2
x
x
x
x
-
+
×
;
4) 
ctg5 ctg
ctg5
ctg
x
x
x
x
×
+
-
4
1
4
.
1.84.
 Ikki egri chiziq îràsidàgi burchàk shu chiziqlàrning kåsi-
shish  (umumiy)  nuqtàsidàn  o‘tkàzilgàn  ikki  urinmà  îràsidàgi
burchàkkà  tång.  Quyidà  ko‘rsàtilgàn  funksiyalàr  gràfiklàri
îràsidàgi burchàk tàngånsini tîping:
1) 

=
 
x
2
 và 
y
x
=
;
   2) 
y
x
=
+
6
1
2
 
và 

=
 
x
2
;
3) 

=
 
3
x
2
 
+
 
4

-
 
6 và 

=
 
x
2
 
+
 

+
 
3;
    4) 

=
 
x
2
 và 
y
x
= -
2
.
1.85.
 
ABC
  uchburchàkdà  tg

:  tg

:  tg
C
 

1  :  2  :  3.  Shu
burchàklàrning tàngånslàri và sinuslàrini tîping.

Download 6,99 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   13   14   15   16   17   18   19   20   ...   110




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish