O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s


M eh n at  darslarini  o ‘tish  bo‘yich a  tavsiyalar



Download 12,43 Mb.
Pdf ko'rish
bet414/450
Sana17.09.2021
Hajmi12,43 Mb.
#177156
1   ...   410   411   412   413   414   415   416   417   ...   450
Bog'liq
31mehnattalimioqitmetpdf копия

M eh n at  darslarini  o ‘tish  bo‘yich a  tavsiyalar.

Y u qo rid a  a ytilganidek,  p e d a g o g ik   am aliy ot  d a v rid a   t a l a b a ­

lar  o ‘zlari  b irik tirilg a n   s in fla rd a   m e h n a t  t a ’l i m in i n g   belg ilangan  

y o ‘n alish lari  b o ‘yicha  6 —8  ta  d a rs  o'tishi  lozim.  B irin c h i  h a fta s i- 

d a   am a liy o tc h i  tala b a   fan  o 'q itu v c h isin in g   ish  uslubi  b ilan,  s in f  

x o n a s in in g   a sbob  va j ih o z la r   bilan  t a ’m in la n is h i,  savol-javobning 

q a n d a y   o 'tk a z is h i  bilan  ta n ish a d ilar.  A m a liy o tc h i  o ‘z  ishida  oliy 

o 'q u v   y u r tid a   olgan  b ilim la rig a   tayan ish i  lo zim   va  i m k o n i  b ori-

431



c h a  m ak ta b d ag i  fan  o 'q itu v c h ila rin in g   tajribalaridan  foydalana- 

dilar.  B u n d a n   tashqari  b irik tirilg an   m e h n a t  d arslarida  q a tn a sh ish  

s h u n in g   u c h u n   zaru rk i,  d a rs  o ‘tk a z is h n in g   tashkil  qilinishi  va 

m eto d ik a s id a n   keskin  farq  qiluvchi  ustaxona  bilan  bog'liq  m u ay - 

van  o d a tla rn i  egallagan  o'quvchilarga  salbiy  ta'sir qilishi  m u m k in . 

N iho y at,  m a z k u r   m a k ta b d a   yuzaga  kelgan  m avjud  sh aro itlarn i 

o ‘rganish  m a k ta b   d a s tu r in in g   o 'rg an ilad ig a n   m avzusi  talablariga 

t o ‘la  javob  b e ra d ig an   ish  obvektini  rejalashga  yo rd am   beradi.

T a lab a lar  darslarga  tay yo rlan ish id a  u n in g   ko‘rgazm ali  vosita- 

lar  bilan  t a ’m in lan g a n lig i  alo h id a  diqqatga  sazovordir.  H a r   m a k ­

ta b d a   o 'rg an ilad ig a n   m e h n a t  operatsiy alarining,  tex n ik a g a   oid 

m a ’lu m o tla r n in g   k o 'rgazm alilig in i  yaxshilashga  va  o 'quv  j a r a -  

y o n in in g   sa m a rad o rlig in i  k o 'tarish g a   im k o n   topiladi.  A m a liy o t- 

c h ila r  bu  b o ra d a   tash a b b u s  k o‘rsatishlari  va  o ‘rgatadigan  o ‘quv 

m aterialiga  doir  avrim   k o 'r g a /m a   vositalarini  t a k l if   etib,  ke- 

v in ch a lik   uni  o ‘zlari  yoki  o'q u v c h ila r  y o rd am id a   tayyorlashlari 

m aqsad ga  muvofiqdir.  Bular  plakatlar,  m oslam alar,  slaydlar  na- 

m u n a la ri  bo'lishi  m u m k in .

A m a li y o tc h i la r   u c h u n   d a r s n i n g   eng  qiyin  e le m en ti  o 'q u v- 

c h i l a r n i n g   m u staqil  ish la rin i  tash k il  qilishdir.  Z a r u r i y   tajri- 

basi  vo'qligi  tufayli  a m a liv o tc h i  talab a  m ustaq il  is h la rn i  b a ja ­

rish  d a v o m id a   o ‘q u v c h ila rd a   paydo  b o 'la d ig a n   q iy in c h ilik la r n i 

ha 1 i  o l d in d a n   ko'ra  bilm aydi.  S h u n d a y   p a y tla rd a   a m a liy o t- 

chi  o ‘z in i  yo'qotib  q o 'y a d i,  o 'z in i  q a n d a y   t u ti s h n i   b i lm a y ­

di,  shu  tufayli  o 'qu v   ja ra y o n id a g i  u n i n g   r a h b a rlik   roli  yo‘qqa 

c h iq a d i.  A m a liv o tc h i  eng  avvalo  sh u n i  y o dd a   tu tish i  k e ra k k i, 

o 'q u v c h ila r   a m a liy   ish  b a ja ra y o tg a n la rid a   a lb a tta   xa tola rg a   yo‘l 

q o ‘yadilar,  yo‘r iq n o m a la r   y o r d a m id a   m e h n a t  h a r a k a t i n i n g   ichki 

k o 'r in i s h in i   o c h ib   berish  m u m k i n .   O 'q u v c h ila r   m u sta q il  ishni 

b a ja ra y o tg a n la rid a   a m a liy o tc h ila r   u l a r n i n g   m e h n a t   a m a l la r in i  

to 'g 'r i   b a ja r a y o tg a n lik la r in i  tek sh iris h g a   asosiy  d i q q a t - e ’tib o rin i 

q a ra tis h la ri  lozim .  M e to d ik   a d a b iy o tla r  bilan  ta n is h is h ,  m a k ­

ta b d a g i  fan  o 'q itu v c h isid a n   va  am aliy o t  r a h b a r id a n   m a s la h a tla r  

olish  k o 'p c h ilik k a   xos  x a to la rn i  an iq la sh g a  

h a m d a   o ld in d a n  

u la r n i  b a r t a r a f   etish  c h o ra la r in i  o 'y lab   ko'rish g a   i m k o n   beradi. 

M u staq il  ish  vaqtida  ish  o 'r i n l a r i n i   aylanib  chiqib,  o 'q u v c h ila rg a  

m a s l a h a t la r  b e rish  zaru r.  B a ’z a n  a m a liv o tc h i  a y n a n  b ir n a r s a n i n g  

o 'z in i  turli  o 'q u v c h ila rg a   k o 'p  m a r t a   a lo h i d a - a l o h id a   n a m o y is h  

q ila y o tg a n in i  p a y q a m a v   qoladi.  B u ng a  k o 'p   vaqt  k etadi  va  b a ri-

432



b ir  h a m m a   o ‘q u v c h il a r n i   q a m r a b   o l is h n i n g   iloji  b o l m a y d i .   Bu 

h o ld a   e n g   m u h i m i   x a to n i n g   tip ik lig in i  o ‘z  v a q tid a   a n iq la s h   va 

f ro n ta l  y o ‘r iq n o m a   o ‘tk az ish d ir.

A m a liy o tc h i  y angi  m a te ria ln i  bay o n  etishga  tay y o rlan a r  ekan, 

o ‘q u v c h ila rd a   o ‘quv  m ate ria li  b ilan   b o g ‘liq  b o i g a n ,   o ‘quv  d a s tu -  

ri  d o ira s id a n   c h iq m a y d ig a n   savollar  paydo  b o ‘lishi  m u m k i n li g in i  

h iso b g a   olishi  kerak.  A lb a tta   bu  savollarga  javob  berish i  zaru r, 

lek in   b u n g a   h a m i s h a   h a m   vaqt  b o la v e r m a y d i.  Bu  holda  o ‘quv- 

c h ila rg a   d a rs la rd a n   keyin  o ‘z  oldiga  k iris h in i,  t o ‘ga ra k   ishida  qat- 

n a s h is h n i  t a k l i f  qilish,  z a r u r   a d a b iy o tla rn i  tavsiya  etish  m u m k i n .

0 ‘tilg an  m a te ria l  y u z a s id a n   savol-javoblar  va  yangi  m a t e r i a l ­

ni  m u s t a h k a m l a s h g a   tayyo rgarlik   k o ‘rish d a   am a liy o tc h i  savollar- 

ni  o ‘ylab  olishi,  o 'q u v c h ila rn in g   javoblaridagi  m u m k i n   b o i g a n  

c h e tla s h is h la r n i  t a h lil  qilib  c h iqishi,  u l a r n in g   x a to la rin i  d arh ol 

tu za tis h g a   tay y o r  tu ris h   lozim .  Bu  ish n i  x u s h m u o m a la l ik   bi­

lan,  o 'q uv ch iga  q a ttiq   te g m a y d ig a n   qilib  a m a lg a   o s h irish   kerak. 

O lq u v c h ila r  ishini  tek sh ira y o tg a n d a   u l a r n i n g   x a ra k terid ag i  o ‘ziga 

xos  x usu siy atlarn i  e ’tiborg a  olish  va  b a h o la r n i  shu  a s o sd a   q o'y ish  

kerak.  M a ’lu m k i  10—15  yoshdagi  b o lala r  j u d a   qattiq  e m o ts io - 

nal  t a ’sirlanadilar.  Ehtiyotsizlik  b ila n   a y tilgan  h a r   b ir  q o ‘pol  s o ‘z 

u larn i  qattiq  g 'a z a b la n tiris h i,  bu  g ‘a z a b n i  jilovlash  qiyinlashib, 

a g a rd a   a m a l iy o t c h in i n g   o ‘zi  h a m   y o m o n   kayfiyatda  b o l s a ,   u  h o l­

da  b u tu n   d a rs  bu zilish i  m u m k i n .

M e h n a t  fan in i  v o‘n a lis h la r  b o ‘yich a  o ‘qitishda  h a r   bir  yo‘n a - 

lis h n in g   o ‘ziga  xos  xususiyatlari  m avjud.  M a sa la n   «Servis  x iz- 

m ati»  yo ‘n a lis h id a   o ‘quv  xon alari  tegishli  t a r tib d a   jih o z la n g a n  

b o i i s h i ,   sa n ita r-g ig iy e n ik   m e ’yorlarga javob  berishi  kerak  b o l a d i .  

0 ‘quv ch ilarg a  tik u v   m a s h i n a s i d a n   t o ‘g ‘ri  fo y d ala n ish n i  va  turli 

s h ik a s tla n is h la r n in g   o ld in i  olish  c h o ra - ta d b irla rin i  ishlab  c hiqish 

va  o ‘q u v c h ila rn in g   s h u n g a   a m a l  q ilish la rin i  t a ’m in l a s h   zarur. 

D a rs la rd a   k o ‘rg az m ali  q u r o lla rd a n ,  te x n ik   vosita la rd an ,  yangi 

p e d a g o g ik   texn olo g iya la rda n  foy d alan ish ,  o ‘q u v c h ila rn in g   fanga 

b o i g a n   q iziq ish la rin i  o rttira d i.  A m a liy   m a s h g ‘ulotlarda  joriy, 

oraliq,  y a k u n iy   yo‘r iq n o m a la r n i  o ‘z  vaq tid a  m a z m u n li   va  t o ‘g ‘ri 

o 'tk a z is h   o ‘q u v c h ila r  tik a y o tg a n   b u y u m la r in i n g   sifatli  b o l i s h i g a  

olib  keladi.

M e h n a t  d a rs la rid a   k o ‘rgazm ali  q o l l a n m a l a r d a n   foydalanish 

m e t o d in i n g   sa m a ra li  b o i i s h i   quyidagi  talab larga  rioya  q ilinishig a 

b o g l iq d i r :

433



1.  K o 'rg a z m a li  q o i l a n m a l a r n i   nam o y ish   qilish  vaqtida  ular- 

n in g   b a rc h a   o ‘quvchilarg a  yaxshi  ko‘rin a d ig a n   b o ‘lish in i  t a ’m i n -  

lash  zarur,  estetik j ih a td a n   talab  darajasida  bo'lishi  kerak.

2.  K o ‘rg a z m a li  q o ' l l a n m a l a r   o ‘quv  m a t e r i a li   m a z m u n i n i n g  

eng  m u h im   belgilarini  aks  ettirishi  lozim.

3.  Bayon  q ilinayotgan  m a te ria ln in g   m a z m u n ig a   t o ‘la - to ‘kis 

muvofiq  keladigan  ko ‘rgazm ali  n arsalarn i  n a m o y ish   qilish  ke ­

rak.  O rtiq c h a   kuzatish  obyektlari  b o im a s lig i  lozim ,  c h u n k i  ular 

o ’q u v c h ila rn in g   diq q atin i  chalg'itishi  m u m k in .

4.  O 'q itu v chi  ko'rsatayotgan  n a rs a n in g   o ‘q u v c h ila r  t o m o n i d a n  

idrok  etilishi jaray onig a  a n iq   rahbarlik  qilishi  lozim.

M e h n a t  d a rsla rid a   o 'q u v c h ila r  b ilim in i  teksh irish d a   a m a liy o t­

chi  talab alar  quyidagi  tavsiyalar  asosida  ish  yuritadilar.

0 ‘q u v c h ila rn in g   b ilim ,  k o 'n ik m a   va  m a la k a la rin i  tcksh irish  

h a m d a   b ah olash   katta  ta ’limiy  va  tarbiyaviy  a h a m iy a tg a   ega. 

Bilim  va  m e h n a t  ko‘n ik m a la r in i  tekshirish  va  b a h o la s h   m e h n a t 

t a ’lim in i n g   ba rc h a   b o sqichlarida:  o'tilg an   m a te ria ln i  ta k ro rla sh  

va  vangisini  m u s ta h k a m la s h d a   m e h n a t  u su lla rin i  egallash d a   va 

m e h n a t  to p sh iriq larin i  m ustaqil  bajarishda,  grafik  ish  va  uy  vazi- 

falarini  bajarishda  am alga  oshiriladi.

Bilim,  k o 'n i k m a   va  m a la k a la rn i  tekshirish  ikki  xil  shaklda: 

frontal  va  yakka  ta r z d a   o ‘tkaziladi.  M e h n at  t a ’l im i  d a rs la ri­

da  yakka  tekshirish  u c h u n   qulay  sharoit  vujudga  keladi,  c h u n ­

ki  o 'q u v c h ila rn in g   b irid a n   so'rash  boshqa  o 'q u v c h ila rn i  ish d a n  

c halg 'itm aydi.  F ron tal  so 'rash   k a m r o q   q o 'lla n ila d i  va  u n d a n   bi- 

ror  m e h n a t  usulini  b u tu n   g u r u h   q a n c h a lik   to'g 'ri  o ‘z la s h tirg an i- 

ni  tekshirish  z a r u r   bo 'lib   qolg an da  fovdalaniladi.  O d a t d a   tayyor 

b u y u m n i   b a h o la s h d a   frontal  tekshirish  qoMlaniladi.

Bilim,  k o 'n ik m a   va  m ala k ala rn i  tekshirish  o g ‘zaki,  vo z m a   va 

a m a liy   b o ‘lishi  m u m k in .

1.  O g 'zak i  tek sh irish   —  o 'q u v c h ila r  b i lim in in g   saviyasi,  pux- 

taligi  va  ongliligini  a n iq lash   im k o n in i  beradi.

2.  B ilim larni  yozm a  tekshirish  n isb a ta n   k a m r o q ,  o d a td a  

o ‘quvchilar  b ilim in i  sinash  kerak  b o'lg an da ,  y a ’ni  o ‘qu v c h ila r  be- 

rilgan  m a v z u n i  o ‘z la s h tir is h id a   u  yoki  bu  m a s a la   b o 'y i c h a   q a n ­

day  b ilim la r  bilan  kelgani  va  bu  b ilim lar  m a v z u n i  o ‘r g a n g a n d a n  

keyin  q an ch alik  to ‘laligini  aniqlash  z a ru r b o ‘lganda  qo'llaniladi.

3.  B ilim la rn i  a m a ld a   tekshirish  m e h n a t  t a ’lim id a   a lo h id a   o 'rin  

tu ta d i,  c h u n k i 

0‘quvchilarning  m eh n a t  darslaridagi  faoliyati  aso-

434



san  ijtim oiy  foydali  b u y u m la r n i   ta y y o rlas h d a n   iborat  b o ‘ladi  va 

shu  yo‘l  b ilan  m o d d iy   ifodasini  topadi.

0 ‘q u v c h ila r  bilim i,  ko ‘n i k m a   va  m a la k a la rin i  te k sh irish   j a ­

rayoni  quyidagi  d id a k tik   m a s a la la rn i  hal  qilishga  yo‘naltirilgan.

1.  Bilim ,  ko ‘n i k m a   va  m a la k a la rn i  an iqlash .

2.  0 ‘q u v c h ila rn i  o ‘quv  faoliyatlarida  rag ‘b a tla n tiris h .

3.  0 ‘quv j a r a y o n in i   tashk il  qilish  va  o ‘tk az is h d ag i  n u q s o n la r n i 

a n iq la s h d a   y o r d a m   berish.

4.  0 ‘q u v c h ila rd a   o ‘z - o ‘zini  n a z o ra t  qilish  m a la k a la rin i  tarkib 

toptirish.

5.  B ilim ,  k o l i i k m a   va  m a la k a la rn i  tek s h iris h   o ld in d a n   ish­

lab  c h iq ilg a n   d a s t u r   asosida  o ‘tishi  h a m d a   o ‘q u v c h ila rn in g   o lquv 

faoliyatiga  t a r k ib a n   q o 'sh ilib   ketishi  kerak.

B aho   q o ‘yishga  o q ilo n a   va  m e to d ik  j i h a t d a n   t o ‘g ‘ri  y o n d a sh ish  

zaru r.  U  o ‘q u v c h in in g   qiziqishini  h a m d a   o ‘qishga  b o ‘lgan  xohi- 

s h in i  r a g ‘b a tla n tiris h i  va  a k sin c h a   n o t o ‘g ‘ri  q o ‘yilg an  b a h o   u n in g  

o ‘qishga  b o i g a n   q iziq ishini  p a saytirishi  m u m k i n .  B a h o   ta r b i­

yaviy v o sita la rd an   biri  b o l m o g l   kerak.  S h u n in g   u c h u n   h a m   b a h o  

q o ‘yishda  a m a l iy o t c h in i n g   n ih o y a td a   obyektiv  b o i i s h i   tala b   e ti­

ladi.  K o ‘p in c h a   a m a liy o tc h i  tala b ala r  o ‘q u v c h ila rn in g   in tiz o m ig a  

oid  b iro r ta   k a m c h ilig i  (darsga  k echikib  kelishi,  g aplash ib  o ‘tirishi 

va  h okazo)  u c h u n   b a h o n i   k a m a y tiris h   kabi  x a to ga   y o l   q o ‘yadilar. 

Bu  o ‘r in d a   a m a liy o tc h i  tala b a   tarbiyaviy  t a ’sir  k o ‘r s a tis h n in g  

bo sh q a   v o sita la rid a n   foydalanishi  lozim .  0 ‘q u v c h ila rn in g   bilim , 

m a la k a   va  k o ‘n i k m a l a r i n i   b a h o la s h d a   q uyidagi  t a la b la r n in g   b a ­

ja rilish i  talab  etiladi.

1.  N a z a riy   va  tex n o lo g ik   b ilim la r  m e ’yori  va  u la r n i  a m a liy   ish 

j a r a y o n id a   q o ‘llash.

2.  A sboblar,  m o s la m a la r   va  bo shq a jih o z la r n i   bilishi  va  u la rn i 

ishga  sozlay  bilishi.

3.  A m a liy   ish  ja r a y o n id a   tex n ik a   xavfsizligi  va  sa nita riya-gigi- 

yena  tala b la rin i  bajara  bilishi.

4.  A jratilgan  vaqt  m e ’yorida  b u y u m n i   tayyorlay  olishi.

5.  M e h n a t  u s u lla rin i  q a n c h a lik   egallay  bilishi.

6.  D a rs  j a r a y o n in i  yozm a  va  grafik  h u jja tla rd a n   foydalana  bili­

shi  va  u l a r n i n g   o d d iy la rin i  tu z a   bilishi.

7.  Ish j o ‘yini  n e c h o g ‘liq  t o ‘g‘ri  ta s h k il  qila  bilishi.

8.  M a te r ia lla rn i  ta n la y   bilishi,  a s b o b -u s k u n a la r g a   t o ‘g ‘ri  m u - 

n o s a b a td a   b o i i s h i .

435



9.  N e c h o g ‘liq  m u staqil  ishlay  bilishi  va  ijodiy  izlanishi.

10.  B u y u m n i  sifatli  tayyorlashi.

11.  Texnik  va  texnologik  talablarni  to 'g ‘ri  bajara  olishi.


Download 12,43 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   410   411   412   413   414   415   416   417   ...   450




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish