O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s



Download 12,43 Mb.
Pdf ko'rish
bet366/450
Sana17.09.2021
Hajmi12,43 Mb.
#177156
1   ...   362   363   364   365   366   367   368   369   ...   450
Bog'liq
31mehnattalimioqitmetpdf копия

Bo'lajak  o ‘qituvchilcirni  o'quvchilarni  kasb  tanlashga  yo'llash 

ishiga  tayyorlash  sistemasi.

 

K asblarn i  o ‘rg a n is h d a   h a m   jiddiy 



k a m c h ilik la r   bor.  Bu  esa  r e s p u b lik a m iz d a   kasbga  y o 'n a ltirish  

ish la rin in g   yago na  siste m a sin i  y a ra tis h n i  q iy in lash tira d i.  C h u -  

n o n c h i,  hozirgi  vaqtga  q a d a r   menejer,  k on salting  va  b o s h q a   k a s b ­

la r n in g   p r o fe ssio g ra m m ala ri  tu zilg a n   em as.  Bu  y o s h la r  bila n   olib 

b orila d ig a n   kasbga  y o 'n a ltirish   ish in in g   s a m a r a d o r lig in i  a n c h a  

pasaytiradi.  S h u n in g d e k ,  kasbiy  g u r u h l a r n i n g   asosiy  vakillari  va 

xalq  xo'jaligi,  fan  va  m a d a n iy a t  sohasidagi  asosiy  m e h n a t   tur- 

lari  u c h u n   q isq a c h a   psixologik  tavsifnom alar,  m a ’l u m o t n o m a

371



adabiyotlar  u c h u n   kasblar  kom pleks  tav s ifn o m a la rin in g   tarkibiy 

qismi  b o ‘ladi.  Shu  m a q s a d   u c h u n   m avjud  m a te ria lla rd a n   foydala­

nish  bilan  bir  q ato rda  tavsifnom alari  b o 'lm a g a n   kasblar  va  ixti- 

s o slik la rn in g   keng  o ‘rg a n ilis h in i  tashkil  etish  kerak.  B u n d a y   ish 

qisqa  m u d d atg a   m o ‘ljallangan  b o ‘lishi  lozim.  Tegishli  m u ta x a s - 

sislarni jalb  qilgan  h olda  uni  am alga  o shirish  rejasi  tu zilish i  zarur. 

B u n d a ,  birin c h i  nav b atd a,  d iq q a t - e ’tib o rn i  m ak ta b n i  bitirish  a ra - 

fasida  ishlash  yoki  ishchi  kasblarini  o 'rg an ish   istagini  b ild irg an 

o 'quv chilar  u c h u n   m a ’l u m o tn o m a la r   tuzishga  qaratish,  keyin  esa 

k a s b la rn in g   asosli  m a ’lu m o tn o m a - lu g 'a tla r in i  tuzish  kerak.

Ayni  vaqtda  xilm a-xil  tadqiqo t  m e to d la rin i  q o ‘llagan  h old a  

kasblarni  ilm iy-psixologik j ih a td a n   o ‘rganishga  doir j a m o a   ta rz i- 

dagi  professiografiya  ishlari  keng  ayj  oldirilishi  kerak.

Bu  o 'r in d a   y o s h la r n in g   kasbga  otd  m u h im   fazilatlarni  egallab 

olish ja ra v o n in i  va  b u n d a   o 'q u v c h ila rd a   vujudga  kelayotgan  x a to - 

lik larni  o 'rg an ish   m u h i m   a h a m iy a tg a   ega.  M a sa la n ,  ish  s u r ’ati 

t o m o n id a n   yuksak  tala b la r  qoyiladigan  h a ra k a tla rn i  h a m d a   farq- 

lanishi  qiyin  bo'lgan  belgilarni  a n iq la s h d a   o 'z -o 'z in i  te k s h iris h - 

d a n   foydalanish  bilan  b o g ‘liq  bo 'lg an  h a ra k a tla rn i,  s h u n in g d e k  

q o 's h im c h a   k o 'r s a tk ic h la r d a n   foydalanish  asosida  y a s h irin   j a r a -  

yo n larn i  sozlash  bilan  bog'liq  h a ra k a tla rn i  talab  e ta d ig an   k a s b ­

larni  e gallashda  t a ’lim   ja r a y o n id a   q iy in c h ilik la r  va  x a to la r  paydo  

bo'lishi  a n iq la n g an .

B iro n -bir a m a liy  faoliyatni  egallash  ayni  vaqtda  psixofiziologik 

tak o m illa s h is h   jara y o n id ir. 

B unday  tak o m illa s h is h  

d e g a n d a  

k is h in in g   psixofiziologik  holati  faoliyatni  (ishni)  talab  darajasida 

bajarish  u c h u n   yaroqli  tip  yoki  n a m u n a g a   yaqinlashib  kelishi  tu -  

s h u n ila d i.  M a sh q la rn i  o 'rg a n is h   y u z a sid a n   olib  borilgan  k o 'p g in a  

ishlar  slium  k o'rsa ta diki,  faoliyatnin g   yaxshilanishi  faqat  o d a m  

psixofiziologik  f u n k siy a la rin in g   m iq d o r  j ih a td a n   o'sishi  bilan 

em as,  balki  s e n s o r - m o to r   reaksiyalar  tezligi  va  a n iq lig in in g   o rti- 

shi  bilan  bir  vaqtda  s o d ir   bo'ladi.  M a h o ra tn in g   quyi  b o sq ic h id a n  

yu q o ri  b o sqichga  o 'tish i  k is h in in g   psixofiziologik  fu n k siy a s in in g  

m iq d o riy   sifat  o'zg a rish la rig a   tayanadi.

Fao liy a tn in g   b a ’zi  bir  tu rla rid a   b u n d a y   o'zgarish  o 'z - o 'z i d a n  

ravshan.  M a sa la n ,  velosiped  h a y d a sh n i  endi  o 'rg an a y o tg a n   kish i- 

ga  m u v o z a n a tn i  saqlab  tu ris h   asosiy  q iy in c h ilik n i  ta s h k il  e tadi, 

yiqilib  tu s h m a s lik   u c h u n   u  avvallari  hosil  q ilin g an   k o 'n i k m a l a r in i  

safarbar  e tadi,  o 'z in in g   tabiiy  be lgila rid a n   foydalanadi.  L e k in   ve-

372



losipe dg a   n is b a ta n   psixofiziologik  m o sla s h is h   vazifasi  hal  etilgan- 

d a n   key in  b o s h q a c h a   psixofiziologik  m e x a n i z m l a r d a n   foydala- 

n i s h n i   ta la b   etuvchi  yangi  v azifalar  c h id a m li li k n i ,  tezlik  hissini, 

y o i   boylab  h a ra k a t  qilish  vaqtidagi  ta k t ik   u s u lla rn i  egallash  vazi­

fasi  pay d o   b o ‘ladi.

B o s h q a   faoliyat  tu rla rid a   p sixofiziologik  tu z ilis h n i  o'zgartirish 

u n c h a li k   sezilarli  e m a s,  b a ’z an   u  m a h o r a t   ta rk ib   t o p is h in in g   a n ­

c h a   k echk i  b o s q ic h la rid a   roy  beradi.  Bu  o ‘zg arish  shaxsiy-psixo- 

logik  ta f o v u tla rn in g   tabiiy  asosiga  h e c h   b ir  t a ’sir  etm aydi.  Bi- 

roq  kasbga  k irishib  borish  j a r a y o n in i n g   turli  b o sq ic h la rid a   goh

u,  goh  bu  xususiyat  tay a n c h   vazifasini  o ‘taydi.  P.  T.  M a g zu m o v  

t a d q iq o tla rin i  dalil  sifatida  k eltiram iz.  U  to k arlik   kasbini  egal- 

l a s h n i n g   dastlabki  b o s q ic h in i  o ‘rg an g a n   edi.  P.  M a g zu m o v   shuni 

a n iq la d ik i,  kasbni  e g a llas h n in g   m a z k u r   b o sq ic h id a   nerv ja r a y o n -  

lari  k u c h li  b o ‘lgan  k ish ila r  m e h n a t   to p sh ir iq la r in i  muvaffaqiyatli 

u d d a la g a n la r.  Keyingi  b o sq ic h d a   esa  nerv   ja r a y o n la ri  a n c h a   z a if  

k ish ila r  b iro z  u s tu n lik k a   ega  b o 'lish i  a n iq la n d i.

M u a l l i f   s h u n d a y   farazni  ilgari  su rad i,  a sab   jara y o n la ri  n is ­

b a ta n   k u c h li  b o 'lg a n   kishilar,  «zo'r  c h id a m li li k n i ,  ko'p   k u c h - 

g 'a y ra t  s a rf la s h n i  talab   e ta d ig an   to p s h ir iq la r d a   o 'z la r in i  yaxshi, 

to 'la   n a m o y o n   qildilar».  A sab ja r a y o n la ri  n is b a ta n   z a if  k ish ilard a  

ishdagi  m u v affaq iy a tla rn in g   o rtib  b o r is h in i  ka sb n i  e g a llash n in g  

b irin c h i  bosq ich idagi  qiyinchiliklar,  to p s h i r iq l a r n i n g   qiyinligi  b i­

lan   e m a s ,  balki  yangi  sha ro itla rd a   vujudga  kelayotgan  to rm o z -  

lan is h  

b ilan  tu s h u n tiris h  

m u m k i n . 

B in o b a rin , 

faoliyatning 

psixofiziologik  asosini  o'z g a rtirish   faqat  fu n k sio n a l  jara y o n la rg a  

taa llu q li  e m a s,  balki  nerv  sis te m a s in in g   asosiy  xususiyatlariga 

h a m   taa lluqlidir.

Kasbiy  layoqatlilik  s h a x sn in g   sifati  bo'lib,  lining  s h a k lla n i- 

shi  psixofiziologik  tu z ilis h n i  a s ta - s e k in   m a h o r a t   darajasi  tu rlic h a  

b o 'lg a n   to p s h iriq la rn i  bajarishga  m u v o fiq la s h tiris h d a n   iboratdir. 

B u n d a   asab  sistemasi  asosiy  x u s u s iy a tla rin in g   a n a   shu  ish  turla- 

riga  m os  keladigan  fun k sio nal  k o 'rin is h la ri  ta k o m illa s h a d i,  b a ’zi 

h o lla r d a   esa  asab  s is te m a sin in g   bir  tay a n c h   x o ssasidan   boshqasiga 

o 'tis h   roy  beradi.

S h u n i  n a z a r d a   tu tish   kerakki,  b o s h la n g 'ic h   m a h o r a tn i n g   n is ­

b a t a n   tez  egallab  olinishi  kelgusida  shu  k a s b d a   ishlash  dav om ida 

pay d o   b o 'la d ig a n   q iy in c h ilik la r  s h u n c h a lik   tez  b a r t a r a f  etilishiga 

kafolat  be rm aydi.  K a s b n i  egallash d a   m a h o r a t n i n g   q a ro r  topishi

373



alo h id a   ja ra y o n   b o ‘lib,  h a r  bir  k ish in in g   m a h o r a tn i   egallash  yo‘- 

lida  paydo  b o ‘ladigan  q iy in c h ilik la r  m a ’lurn  d a ra ja d a   shu  bilan 

b elgilanadi.

S h a x s n in g   fazilati  sifatida  kasbga  lay oq a tlilik nin g  s h a k lla n is h i 

ha qid a   y u q o rid a   a ytilgan  fik rlar  oldingi  z a m o n   psixologiyasining 

m a ’lu m   p rin s ip la rid a n   kelib  chiqadi.

A y tilg a n la rd a n  

kasbga 


layoqatlilikni 

aniq lash 

m asa lasin i 

k is h in in g   o ‘zi  m e h n a t  (yoki  o ‘quv)  faoliyatida  sinab  k o ‘r m a s d a n  

oldin  qoyish  m u m k i n   em as,  d egan  xulosaga  kelinadi.  K asbga  oid 

m e h n a t  u c h u n   z a r u r   b o i g a n   psixofiziologik  m e x a n iz m la r   tark ib 

t o p m a g u n c h a   kasbga  layoqatlilik  (yoki  layoqatsizlik)  haqidagi 

m a s a la n i  hal  qilish  m u m k i n   emas.  Bu  m e x a n i z m l a r   faqat  faoli­

y a tn in g   o ‘zida  s h a k lla n ish i  m u m k in .

K is h in in g   b a ’zi  bir  kasblarga  layoqatliligining  s h a k lla n ish ig a  

qulaylik  tu g ‘d ira d ig an   yoki  uni  o so n la sh tira d ig a n   b iro r-b ir  tabiiy 

xusu siy atlarn i  an iq lash   m u m k i n .  Tabiiy  b elgilarni  o ld in d a n   ay- 

tish  h a m   m e h n a t j a r a y o n in i  va  kasbga  oid  t a ’lim   b e ris h n i  o q ilo n a  

tash kil  etishda  va  kasbga  ko ‘nik ish d a ,  k o 'p c h ilik   hollarda  esa 

m e h n a t  faoliyatini  bo sh lay o tg an  kish ilar  u ch u n   a n iq   ish  j o ‘yini 

t a n la s h d a   shu b ha siz   m u h im   a h a m iy a tg a   egadir.

N a tija d a   s o f a m a liy   nuqtayi  n a z a r d a n   faqat  so'z la r  h a q id a   gap 

b oray o tg a n d ek   tu yiladi,  c h u n k i  psixofiziologik  tashxis  h a r   holda 

in k o r  qilm aydi,  sh u n d a y   e kan,  q a n da y  so‘z  t a n la n is h i,  n i m a la r  

b elgilanish i,  layo qatlilikni  s h a k lla n tiris h n in g   biologik  s h a rt-s h a -  

roitini  tashk il  etuvchi  kasbga  layoqatlilik  yoki  tabiiy  iq tid o rn in g  

a n iq la n is h i  b a rib ir  e m a sm i?

H a q iq a td a   esa  gap  kasbga  layoqatlilik  m a v z u s in in g   o ‘zini  tu -  

s h u n is h d a g i  tub  farqlar  h a q id a   b o r m o q d a ,  c h u n k i  s h a rt-s h a ro it- 

la r n in g   mavjudligi  hali  kasbga  layoqatlilik  s h a k lla n ish ig a   kafolat 

berm ay d i.  Bu  sh a k lla n is h   o ‘z in in g   psixofiziologik  jih a tig a   ega 

b o ‘lgan  a lo h id a   m u a m m o d a n   iboratdir.  0 ‘ziga  xos  asoslarga  o ‘z 

tala b la rin i  q o y a d iga n  fao liyatning  sh u n d a y   turlariga  kasbiy  layo­

q a tlilik n in g   biologik  s h a rt-s h a ro itla rin i  a n iq la s h   vaqtida  b u n i 

u n u tm a s lik   kerak.  Bu  s h a rt-s h a ro itla r  layoqatlilikni  sh a k lla n ti- 

rishga  qulaylik  t u g ‘d irsa  h a m ,  o ‘z - o ‘zicha  im k o n iy a tn in g   voqelik- 

ka  o ‘tish ini  t a ’m in la y   olmaydi.  Xuddi  sh u n in g d e k ,  kasb  h a r   q a n ­

day  n o rm a l  kishi  u c h u n   qu laydir  d eg an   gap,  h a r   bir  kishi  bu  kasb 

s ohasid a  m utaxassis  b o ‘lib  yetishadi,  degan  m a ’n o n i  bildirm aydi. 

L a y o q a tlilik n in g   s h a k lla n is h   m u a m m o l a r i n i   tu s h u n m a s li k   yoki

374



u n g a   yetarli  b a h o   bera  o lm a slik   tufayli  s h u n d a y  vaziyatlar vujudga 

keladiki,  m e h n a t   faolivatiga  m o n elik   q ila d ig a n   h e c h   q a n d a y   t o ‘siq 

b o i m a s a   h a m   k ish i  u nga  layoqatsiz  deb  e ’lon  q ilin a d i,  h a q iq a td a  

esa  u n i n g   lay oqatlilikka  s h a k lla n ish i  lozim   b o ‘lgan  sh a rt-s h a ro it 

yaratib  b e rilm a g a n .  B u n d a y   ho llar  k o‘p i n c h a   s a n ’at,  fan,  sport, 

s h u n in g d e k   b o sh q a   s o h a la rd a   h a m   uchraydi.

K i s h in i n g   tajribasi,  bilim   va  m ala k a la ri  o rtib   b o rish i  bilan 

birga  u  q is m a n   ongli  ravishda,  q ism a n   tu s h u n i b   y e tm a g a n   holda 

o ‘z in i n g   m uvaffaqiyatli  faoliyati  u c h u n   z a r u r   b o ‘ladigan  o ‘ziga 

xos  m e x a n i z m l a r n i   egallaydi.  Tabiiyki,  b u   j a r a y o n n in g   rivojlani- 

shi  u c h u n   m u a y y a n   vaqt  kerak.  S h u n in g   u c h u n   h a m   bir  faoliyat- 

d a n   ik k in c h isig a   d o im iy   ravishda  o ‘tib  tu ris h   bu  fao liyatlarnin g 

b iro rta sig a   h a m   layoqat  s h a k lla n m a s lig in in g   garovidir.  Faoliyat 

tegishli  sa b ab la r  m avju d   b o l g a n d a g i n a   v ujudga  keladi.  K asbkorlik 

faolivatiga  u n d a y d ig a n   ijobiy  s a b a b la rn in g   m a n b a l a r i   bu  k a sb n in g  

n u fu zi,  m e h n a t n i n g   o ‘z id a n   hosil  q ilin a d ig a n   bevosita  qoniqish, 

m a 'n a v iy   va  ijtimoiy  o ‘sish  im k o n iy atlari,  m o d d iy   va  m a ’naviy 

r a g ‘b a tla n tiris h la rd ir.  B u n d a   kich ik   ijtimoiy  g u r u h   b o i g a n  ja m o a  

h a m   m u h i m   a h a m iy a t  oynaydi,  m e h n a t   to p s h ir iq la r i  a n a   shu ja - 

m o a   bilan  b irg a lik d a   hal  qilinadi.

Ijobiy  sabab  faoliyatning   vujudga  kelishi,  b in o b a r i n ,  layoqat- 

lilik  s h a k ll a n is h in i n g   z a r u r   shartidir.  Shaxs  riv o jla n ish in in g   bio- 

logik  s h a rt-s h a ro itla ri  o ‘z - o £zicha  kasbkorlik  yo‘n a lis h id a n   m a h -  

ru m d ir.  Sh u n i  eslash  kifoyaki,  in s o n n i n g   biologik  tipi  ko'p   asrlar 

m o b a y n id a   o ‘z g a rm a y   qolgan.  K ishilik  j a m iy a t id a   esa  bu  davrlar- 

da  m in g la b   x ilm a-x il  kasblar  o'zg ardi,  eskilari  y a n g ila ri  bilan  al- 

m ash d i.  K a sb k o rlik   y o ‘na lish in i j a m iy a t n in g   o'z i  o 'z   ehtiyojlariga 

q a ra b   yaratadi  va  tabiiy  o ‘ziga  xos  n egizlar  asosida  t u r l i- tu m a n  

kasb  egalari  sh a k lla n a d i.  N e rv   s is te m a s in in g   asosiy  xususiyatlari 

esa,  agar  t a ’bir jo iz   b o l s a ,   kasbkorlik j i h a t i d a n   neytraldir.

Ayni  bir  va qtd a   nerv   s is te m a sin in g   h a r   b ir  xususiyati  va  x u- 

s u s iy a tla rn in g   h a r   bir  m ajm ui  vazifasiga  ko ‘ra  k o ‘pgina  im k o n i-  

yatlarga  ega  b o l i b ,   bir-biriga  o ‘x s h a m a g a n   turli  s h a k lla rd a   na - 

m o y o n   b o i i s h i   m u m k i n .

K is h in i n g   biologik  xususiyatlariga  q a ra b   u n in g   kasbkorlik 

vazifasini  belgilash  m u m k i n   b o la v e r m a y d i,  ayn iq sa   hozirgi  vaqt- 

dagi  k a s b la r n in g   k o ‘plari  d o im o   fa n - te x n ik a   tara qqiyoti  taqazosi 

b ila n   o 'z g a ris h la r   va  tak o m illa s h tirish la rg a   d u c h o r   b o l i b   turibdi. 

D e m a k ,  h a tt o   o l d in d a n   aytib  berish g a  y o l   q o y ilg a n d a   h a m   u  yoki

375



bu  k ish in i  aslida  q a n day   kasb d a  sinab  ko‘rish  kerakligi  n o a n iq  

b o ‘lib  qoladi,  uni  o ld in d a n   aytib  berish  paytidagi  kasbga  yoki  hali 

vujudga  kelm agan  kasbga  tayyorlash  kerakligi  m a ’lum   bo'lm aydi.

Hal  qiluvchi  b o ‘g ‘in  sifatida  kasbga  layoqatlilikni  sha k lla n ti- 

rishga  y o rd a m   b e ra dig an  s h a rt-s h a r o itla r n i,  keyin  esa  bu  sharoit- 

larni  yaratib  b erishni  o ‘r g a n is h n i  hisoblash  kerak  bo'ladi.  B iz n in g  

ja m iy a td a   u n u m li  m e h n a t d a   muvaffaqiyatli  ishtirok  etish  bu j a m i-  

y a tn in g   har  bir  a ’zosi  u c h u n   katta  a h a m iy a t  kasb  e tadi,  c h u n k i 

ijtimoiy  sa lm o q ,  o 'z - o ‘ziga  b a h o   berish,  o 'z  q a d r - q i m m a t i n i   his 

qilish,  kasbkorlik  m ah o ra ti  darajasi  bilan  bevosita  bog'Iiq  bo'ladi. 

S h a x sn in g   s h a k lla n is h in in g   o'zi  kasb  egasinin g  sh a k lla n ish i  sin- 

gari  sodir  bo'ladi,  u  k o'p  hollarda  m a ’naviy  boyish,  o ‘z -o 'z in i 

qa ro r  top tirish ,  b urch   tu y g 'u sin i  yu k sa k   d arajada  his  etish,  ijti­

moiy  e ’tir o f   etish,  m a ’naviy  va  iqtisodiy  ra g 'b a tla n tiris h la r  bilan 

birga  boradi.  S h u n in g   u c h u n   h a m   ko 'p   hollarda  kasbkorlik j i h a t i ­

d a n   o'sish  va  o 'z -o 'z in i  tak o m illa s h tirish   kishilar  ongida  shaxsiy 

istiqbol  bilan  m os  keladi.  Bu  istiqbol  ijodiy  m e h n a t d a   o 'z in in g  

m aqsadga  intilishi  bilan  ijtimoiy j ih a td a n   e ’tir o f  qiling an  y u tu q la r  

o'rtasidag i  b o g 'la n is h n i  a n iq   t u s h u n ib   yetishga  a soslanadi.  Shu 

narsa  s h ak -sh ubh asizk i,  shaxsiy  istiqbol  m e h n a t  faoliyatining 

qu dratli  undovchisi  bo'lib,  c h in a k a m   m a h o r a t  sari  faol  h a ra k a t 

qilishga  ra g 'b a tla n tirib   tu ra d i.

Psixologiyaning  sanoat  va  qishloq  xo'jaligidagi  k o 'p g in a   kasb- 

larga  n isb a ta n   vazifalari  faqat  kasbga  lay o qa tlilikn ing   tabiiy  s h a rt-  

s h a ro itla rin i  a n iq la s h d a n g in a   iborat  em as.  Bu  vazifalar  layo qatli­

likni  sh a k lla n tirish   m asa lala rig a   q a ratilishi,  kasbni  o 'rg a n g a n   h a r 

bir  kishini  bu  s o h a d a   m u s t a h k a m l a n i b   borishga  va  m a h o r a tn i 

qo'lga  kiritishga  u n d a s h i  lozim .  Bu  j i h a t d a n   m a z k u r   kasbda, 

m a z k u r   k o rxon ad a  va  ay rim   ho lla rd a   m a z k u r   t a r m o q d a   shaxsiy 

istiqbol  yaratish  m u a m m o s i   jiddiy  e ’tibor  berishga  loyiq  m asa la  

bo 'lib   qolishi  m u m k in .

S h uni  e ’tir o f  etish  k erakki,  k o 'p c h ilik   kasblarda,  shartli  qilib 

ga p irg a n d a,  kichik  m utax assislar  kasblarida  shaxsiy  istiqbolni 

a m a lg a   o shirish   im ko n iy atlari  u n c h a lik   to'liq  ishga  s o lin m a g a n  

va  bu  s o h a d a   ko'p   ish la rn i  a m a lg a   osh irish   m u m k in .  Shaxsiy  is- 

t iq b o ln in g  paydo b o 'lish ig a  xalaqit  b e ra d ig an  holatlarga  kasbkorlik 

ichida  ilgarilab  borish  d a ra ja s in in g   a n iq   ifo d a lan m a g an lig i  yoki 

u n in g   m u tla q o   yo'qligini  kiritish  m u m k i n .  K o 'p g in a   kasblarda 

rag 'b a tla n tiris h   turlari  kasb  m a h o ra tig a   m os  kelmaydi  va  shaxs-

376



n in g   u z o q   istiqbolini  n a z a r d a   tu tm ay d i.  Shaxsiy  istiq bo lnin g  pay- 

d o   b o i i s h i g a   q iyin c h ilik   t u g ‘d ira d ig a n   s a b a b la rd a n   biri  m o d d iy   va 

m a ’naviy  r a g ‘b a tla n tiris h   bilan  m a z k u r   k o rx o n a d a   u z o q   vaqt  m o -  

b a y n id a   ishlab  c h iq a rish   s o h asid a  erish ila y o tg a n   m uvaffaqiyatlar 

o ‘rta s id a   b o g ‘l a n is h n in g   m avjud  em asligidir.  S h u n d a y   h olla r  ham  

b o i i s h i   m u m k i n k i ,   kichik  m u ta x a ssisn i  r a g ‘b a tla n tirish   m a q s a ­

d id a   k o rx o n a   rah barivati  ixtiyorida  b o ‘lgan  b a rc h a   im koniy at- 

d a n   fo ydalanib  b o l i n g a n   b o i a d i ,   endi  bu  ishchi  rag ‘batlantirish  

m a 'n o s id a   hech  n a rsa   kutib  o ‘tir m a s a   h a m   b o i a d i .


Download 12,43 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   362   363   364   365   366   367   368   369   ...   450




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish