O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s


  Sinfdan  va  maktabdan  tashqari  ishlar jarayonida  tarbiyalash



Download 12,43 Mb.
Pdf ko'rish
bet323/450
Sana17.09.2021
Hajmi12,43 Mb.
#177156
1   ...   319   320   321   322   323   324   325   326   ...   450
Bog'liq
31mehnattalimioqitmetpdf копия

3.  Sinfdan  va  maktabdan  tashqari  ishlar jarayonida  tarbiyalash.

K a s b - h u n a r   t o ‘garakl ar ini   tashki l  e ti s hn in g   asosiy  maqsadi 

to' garak  a ’zolariga  tegishli  bilim,  ko‘n i k m a   m a l a ka l ar ni   berish- 

d a n g i n a   iborat  e mas ,  balki  t o ’garak  a ’zo l ar in in g  j a m i y a t i m i z d a  

qabul  qili ngan  a x l o q - o d o b   qoidalariga  mos   keladigan  e ’tiqodini, 

me hn a t g a ,   ijtimoiy,  shaxsiy m u l k k a   m u n o sa b at in i , j a m o a   va  lining 

a ’zolariga  bo' lgan  ijobiy  mun o sa ba tl ar in i ,   badiiy  didini,  iqtisodiy, 

jismoniy,  axloqiy,  milliy  m ad a ni y at i ni   t ar bi yal ashdan  iboratdir. 

T a ’lim  berish  bilan  birga  tarbiyalashga  katta  a h a mi y at   berish  ke- 

rakligini  m ut af akk i rl ar   o ' /   davrida  aytib  o' tganlar.

Ax lo q  tarbiyasi  i nsonl arga  eng  m u h i m ,   narsa  b a la n d  da-  

raja  beruvchi  tarbiyadir.  Shu  bois  to' garak  darslari  j ar ay on id a 

to' garak  rahbari  avvalo  o'zi  shaxsiy  n a m u n a   bo'lishi,  kiyinishi, 

so'zlashishi,  o' zini  tutishi  bilan  t o' gar ak  a'zolariga  o ' r n a k   bo'lishi 

kerak.  To' garak  j ar ayonida   m e h n a t   t opshi riql ar ini   bajarishda 

sha xsn in g  javobgarlik,  vijdonlilik  kabi  xislatlarini,  m e hn a t   inti- 

zomi ga  a ma l  qilgan  hol da j a m o a   bo' lib  m e h n a t   qilish  mal ak as ini , 

ijtimoiy  m u l k k a   g' amx o' rl ik   m u no sa b at la ri n i  tarbiyalash  n a z ar d a 

tutiladi.  To' garak  a z ’olarini  t ar bi yal ashn i ng  bir  qator  q o n u n - q o i -  

dasi  mavjud:

1)  j a m o a   bo' lib  m e h n a t   qilish,  t opshi ril gan  ishga  javobgarlik 

hissini  tarbiyalash;

2)  o ' z - o ‘zini  tanqidiy  b a ho la sh   va  t anqidiy  nazorat   qilish, 

ka mc hi li kl ar ga   ni sba ta n  murosasiz  bo'lish  hislarini  tarbiyalash;

3)  ongli  i n t i z o m n i   tarbiyalash;

4)  jamiyat  va  shaxs  mulki ga  g ' a mx o' r li k  m u n os ab a t la ri n i   t a r ­

biyalash;

5)  t o' gar ak  mas hg 'u l ot la ri   j ar ay on i da   tarbiya  usullaridan:  iqti­

sodiy,  kasbiy,  axloqiy,  badiiy,  milliy,  j is mo ni y  m eh n a t ,   m e h n a t  

m a d a n i y a t i n i   shakll anti ri sh  va  hokazo.

Endi  bu  tarbiyalash  usullarini  q a n d a y   yo'llar  bilan  olib  bori- 

1 ishini  ko'rib  chiqamiz:

1. 

To' garak  ma sh g' u l o tl a ri d a  j a m o a   bo'lib  ishlashda  to'garak 



a'zolari  bir-biriga  y or dam  beradi.  To' garak  a ’zolari  b a ’zi  ishlar­

ni  birgalikda,  bir-biriga  y o r d a m   berib,  ish  o ' r i n l ar in i   almashib,  

ma sl a ha tl as hi b  bajarishlariga  to'g'ri  keladi.  Bu  i mko ni ya tl ar da n 

t o' gar ak  rahbari  t o' gar ak  a ’zolarini  t ar bi yal ashda   keng  foydalani-

304



shi  kerak.  To 'g ar ak   j ar a yo n id a   t o' gar ak   a ’zolari  o ' z a ro   do'stlik, 

bi r- bir iga  y o r d am   berish,  rahbarlik,  b o ' y s un is h ,  javobgarlik,  ta- 

l a b c h a n l i k   va  ish  y u z a si d a n  olib  b or il adi ga n  tanqi diy  m u n o s a -  

batl arga  kirishadilar.  To' garak  r ahba ri   bu  m u n o s a b a t l a r n i   kamol 

t o p i s h i n i   di qqat   bilan  kuzatishi  va  u la rn i   to'gri  yo' naltirib  turishi 

lozim.


2.  T o' g a ra k  m as h g' u l o tl a ri d a  a y ri m  ho l la r da   to' garak  r a h b a ­

ri  t o ' g a r a k   a ’zolariga  o' z  ishini  b a h o l a s h n i   t a k l i f   etadi.  Bu  esa 

t o ' g ar a k   a ’zosiga  t ayyor langan  b u y u m n i   s inc hi kl ab   tekshirishga, 

sifat  ko' rsa tk ic hi ga   a ma l  qilishga,  o ' z - o ' z i n i   t anqi diy  baholas h 

h i s s i n in g   s h ak ll an is hi ga   y or dam  beradi.

3.  T o' ga rak  r a h b a r i n i n g   talablarini   bajarish  natijasida  to' garak 

a ’zolari  qabul  q ili ngan  qoidalar,  ish  u s ull ari ni   an iq,   ongli  b a ­

j a r i sh g a   a s t a - se k in   ko' nikadilar.  U l a r   beri lgan  ish  m a r o m i n i  

saqlashga,   ish  o ' r n i n i   n a m u n a l i   t utishga,  a sbobl ar ni   ehtiyot  qi­

lishga  o d at la nad il ar .   To' garak  a ’zolariga  m e h n a t   t a ’limi  berish, 

t u r m u s h g a   tayyorlash ni ng   m u h i m   sharti  h i s o b l a ng a n  i n t i zo m ni  

yo'lga  q o' y is h  orqali  erishiladi.  To' garak  a ’zolariga  ishonish,  ul ar ­

ni  h u r m a t   qilish  bilan  birga  t a l a b c h a n l i k n i   qo' sh ib   olib  borish 

ongli  i n t i z o m n i   t ar bi yal ash n in g  m u h i m   s h a r t l a r i d a n   biridir.

4.  T o' ga rak   a ’zolarida  ijtimoiy  m u l k k a   n i s ba t an   g ' amx o' r li k 

m u n o s a b a t i n i   t ar b iy al a sh ni n g  t a ’s ir ch a n  u s u l l a r i da n   biri  ularni 

u n u m l i   m e h n a t g a ,   to' garak  us ta xo n a sini   j i ho z l a s h  ishiga,  a s b o b ­

larni   t a ’mi rl as hg a  jalb  q ili shdan  iboratdir.  To' ga rak   a ’zolarini 

b u y u m l a r n i   bi chish  vaqtida  g a z la m a n i   t ej amkor li k  bilan  sarflash- 

ga,  a s b o b - u s k u n a ,   kor ja mal arn i   ehtiyot  qilishga  o'rgatish,  o'z 

ishini  sidqi di ldan  bajarishga,  m e h n a t n i   sevishga  o'rgatish  orqali 

m e h n a t   tarbiyasi  shakll anadi .

5.  M e h n a t   m ad a n i y a t i n i   t arbi yal ashda  h a r   bir  to' garak  a ’zosi 

o ' z i d a n   keyin  shu  ish  j oyida  b os hqa   shaxs  o' t ir ib   ishlashi,  unga 

h a m   toza,  o z o d a   ish  joyi  z arurli gini   t u sh u n i s hi ,   shu  j o 'yi ni  

yi g' isht irishga  o da tl ani sh i   kerak.  S h un i g  u c h u n   h a m   m as hg' ul ot  

rejasini  yozishda  a lba tta   ish  j o ' y i n i   yig'ishtirish  bosqichi  re- 

j al ashti ri li shi   va  bajarilishi  na zora t  qilinishi  kerak.

6.  To 'g ar ak   rahbar i  tayyor langan  b u y u m n i n g  chiroyliligini,  to- 

zaligini,  bezagi ni   h a m d a   t o' gar ak  a ’z o s in i n g   m e h n a t   ha ra ka tl ari - 

n i n g   aniql igi ni   d o i m o   t a ’kidlab  turishi  orqali  t o' gar ak   a ’zolarida 

badiiy  did  rivojlanadi.  Sifatli  va  sifatsiz  tayy or lan ga n  b u y u m n i  

t aqqos la b,   chiroyli  va  x u n u k n i   ajratish,  r a n g l a r n i n g   bir-biriga

305



mosligi  o ‘rgatib  borilsa,  t o' g a ra k   a ’zolar da  badiiy  did  tarbiyalanib 

boradi.


7.  To' gar ak  j ar a y o n i d a   e n g  m u h i m   b o' l ga n  kasbiy  t ar bi yani  

s h a k ll a n i sh i ga   a l o hi d a   e ’t ib or   berilishi  kerak.  B u n i n g   u c h u n   ha r  

m a s h g ' u l o t d a   t o' gar ak  a ’zosi  b aj ar ay o t ga n  ishi  o m m a v i y   kasb 

egalari  b aj ar ad ig an   ish  e ka n li g in i   esiatib  turi ladi ,  k or x on al ar ga  

b or i b   ishchi  kasblari  bi lan  y a q i n d a n   t ani sh t iri l adi .

8.  Iqtisodga  rioya  qi lg a n  k i s h i l a r   h a m m a   vaqt  t i n c h   va  r o-  

h a t d a   y a shaydi lar ,  « T o m a - t o m a   ko'l  b o ' l ur »  m a q o l i n i n g   m a z -  

m u n i n i   o ' q u v c h i l a r g a   t u s h u n t i r i l a d i .   T o ' g a r a k   m a s h g ' u l o t l a r i  

j a r a y o n i d a   t o ' g ar a k   a ’zolari  bi la n   b i r o r   b u y u m n i   t ay yo r l as h 

v aq ti d a  s ha b lo n   va  a n d a z a l a r n i   t o ' g ' ri   j o y l a s h t i r i s h n i ,   m a t e ­

r ia ln i  tejab  i sh l at is h ni   t a l a b   qilish,   q o l g a n   q o l d i q l a r d a n   b ir on  

k i c h i k   b u y u m l a r n i   t a y y o r l a s h n i   o ' r g a t i s h   orqali  i qt is od iy   t a r - 

biya  s h a k l l a n i b   bor adi .

9.  M a s h g ' u l o t l a r   d a v o m i d a   m av z ug a   oid  t arixiv  m a ’l u mo t la r -  

d a n   f oydal anish,   u d u m l a r ,   a n ’a na la r,   u r f - o d a t l a r   as osi da   bilim 

b eri sh  orqali  t o' gar ak   a ’z ol ar id a   milliy  t arbi yani   s h a k l l a n t i r i s h -  

ga  i m k o n   yaratiladi.  T o' ga rak   a ’z o l a r i n i n g   nu t qi ni   o' sti ris hga 

a l o hi d a   e ’tibor   berish  kerak.  B u n i n g   u c h u n   ba ja rgan  i shlarni 

k e t m a - k e t l i k   t ar zi da   aytib  berish.  B u y u m   h aq ida   m a ’lumot lar , 

q o ' l la n i l a d i g a n   g a z la ma ,   f as on l ar   h a q i d a   t o ' g a r a k   a ’zolar ini  

gapir ib  beri shga  o' rgatiladi.  Shu  t ariqa  t o' gar ak   a ’z o l a r i n i n g  

n ut qi   ravonlashib,  til  boyligi  oshadi.   A bd u l l a  Avloniv  h a m   til 

mas al as ig a  ka tt a  e ’t ib or   beradi.  T i ln i   ax lo q  bi lan  b og 'l ab   talqin 

qiladi.  U  o' z  as ar lar ida   h a r   bir  kishi  o ‘z  on a   t ilini  m u k a m m a l  

bilishi,  h a r   bir  s o' zni   o' z  o ' r n i d a   ishlatishi,  m i l l i y- ad a bi y   til ni ng 

t ara qq i yo t i   u c h u n   j o n k u y a r l i k   qilishi  z ar ur li gi ni   qayd  qiladi.

10.  K a s b - h u n a r   t o ' g a r a k l a r i d a   mil li y  h u n a r m a n d c h i l i k   a s o s ­

l ar ini   o ' r gat ishda;   k a sh t a c h i l i k ,   z ar do ' z l ik ,   p o p o p c h i l i k ,   yog' och 

o ‘ymakorl igi ,  kul olchil ik  va  b o s hq a   y o' n a li s hl ar d ag i   b u y u m l a r n i  

t ayyo r l as hda ,  ul ar ni   b ez as h  j a r a y o n i d a   h a m   t o ' g a r a k   a ’zolariga 

kasbiy  tarbiya  beriladi.  M a s h g ' u l o t l a r d a   ol gan  b i l i m l a r i n i   m u s ­

t a h k a m l a s h   m a q s a d i d a   mu ze yl ar ga   olib  boril adi,   noyob  asarlar 

bi lan  t ani sh t ir il ad i ,   b u y u m l a r   t ayy o rl as hd a  a y r i m   e l e m e n t l a r d a n  

f o ydal anis hga   o'rgatib  boril adi.

11.  T o‘g a ra k la r  ishi ni   t as h ki l   e ti sh d a   t o ‘ga ra k  a ’zo la ri ni   jis- 

m o n i y   tarbiyasiga  e ’tibor   beriladi.   Turli  d a s t g o h l a r   va  a sbo b-  

u s k u n a l a r   bilan  ish l as hda,   qo'l  i sh la ri ni   ba ja r is hd a  ish  bilan

306



k o ‘z n i n g   o ras idagi   mas o fa n i  t o' g' ri   sa qla sh,   o ' t i r i s h d a   gavda- 

ni  t o' g' ri   b o ‘1 ishiga  a h a m i y a t   beri sh  x o n a d a   s o g ' lo m   m e h n a t  

s h ar oi t i n i   ya ra ti sh   orqali  erishiladi.  T o' g a r a k   r ah ba ri   t o' g ar a k 

a ’zosiga  b i l i m ,   k o ' n i k m a   va  m a l a ka ni   s h a kl l a nt i r i s h da   sog'lig'iga 

z a r a r   y et ma sl ig in i  yodi da  saqlashi  lozim.


Download 12,43 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   319   320   321   322   323   324   325   326   ...   450




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish