O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

M ashqlar— k a s b - h u n a r  t a i i m i  j a r a y o n i n i   t adqi q  qilish,  h a r  bir 

yangi  operatsiyani  qisqa  m u d da tl i  (5—15  mi nut li )  m a s h q l a r d a n  

bos hlas h  m aq s ad ga   muvofiqdir.  Bu  m as hq l a rni   shartli  ravishda 

t a i i m i y   m a s h q l a r   deyiladi.  A m a l i y   ishl arni   bajarish  j ar a yo n i da  

o 'quv c hi la r  har   xil  b u y u m l a r   tayyorlar  eka n,   m e h n a t   usullari  va 

h a ra k at la ri n i  bajarish  b o' y ic ha   m a s h q   qilishni  d av om  ettiradilar. 

Bunday  m a s hq l a r ni   t ayyorgarlik  m as hq l ar i  deyiladi.

M a s h q   —  aqliy  yoki  a ma li y  ( jismoniy)  h ar ak a tl a rn i   baja­

rish  k o ' n i k m a l a r i n i   egallash  y o i i d a g i   ko' p  m a r t a   t a k r o rl an is h - 

lar  bo'lib,  m as h qs i z  k o ' n i k m a   h a m d a   m al a k a l a r n i   s ha kll anti ri sh 

m u m k i n   emas.  M as hq l ar   og' zaki,  y o z m a ,   grafik  (texnik  j ar a-  

yonl ar ni   yoritish),  ijtimoiy-foydali,  j i s m on i y  va  b os hq a  t urlarga 

bo'l inadi .

Yozma  mas h ql a r   —  t a i i m n i n g   tarkibiy  qismi  sifatida  zaruriy 

k o ' n i k m a   va  m al akal ar ni   shakll anti ri sh  va  m u s t a h k a m l a s h   u chu n  

qo'llaniladi.  Di k t a n t ,   insho,  masal a,   misol,  referat  yozish,  tajri- 

bani  yoritish  y oz ma   m as hq   sanaladi.

Grafi kaviy  ishlar  yoz ma   ishlarga  o' xs ha sh  bo'lib.  ulardan 

t exni k  j a r ay o n la r   (geografiya.  fizika,  m at e ma t ik a ,  c h i z m ac h il ik ,  

rasm,  texnologik  t a i i m ) d a   keng  k o ' l a m d a   foydalaniladi.

M as hql ar   samarasi   quyidagi  s ha rt la r  hisobga  o l inga nda   bir- 

m u n c h a   yuqori  bo'ladi:

•   m as hql a rn i   bajrishga  ni sbat an  ongli  vondashish;

о  bajarish  qoidasini  bilish;

®  vaqt  bo' yi cha  t ak r o r l a n is h n i n g   to'g'ri  taqsi ml anishi .

Mashq  bajarishni  t ashkil  etish  bosqichlari:  o ' q it uv ch in in g 

faoliyat  maqsadi   va  m a z m u n i n i   t ushunt iri shi:   t opshi riqni   b a ­

jarish  k etma-ket li gini   ko'rsatishi;  o'qituvchi  nazorati   ostida 

o'quv c hi la r  t o m o n i d a n   o ' quv  h a r a k a t i n i n g   dastlabki  bajarilishi;

---

z a r u r   k o ' n i k m a   va  mal a ka la r   s h a k l l a n g u n i c h a   o' quv  harakatl ar-  

n i n g  k o ' p   b o r a   t akrorlanishi.

Ba' zan  o 'q uv c hi la r   ovoz  chiqar ib  o' quv  h a r a k at la ri n i  t akror- 

lashlari,  bajarishlari  lozim.  Ul ar  izohli  m a s h q l a r   deb  n o ml an ib ,  

h a r a k a t l a r   m oh iy at in i   anglagan  holda  k o ' n i k m a ,   m a l a ka l ar ni  

egallashga  i m k o n   beradi.