O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

5. 

M eh n at  ta ’limi  jarayonida  am aliy  m ash g'ulotlarni  tash k il 

etish   b osqich lari. 

L abo ratoriy a  m a s h g 'u lo tla rid a   har  bir  d a rs  j a ­

rayonini  tash k il  etish,  uni  olib  borish,  d a rs la rn i  tah lil  va  m u h o ­

k a m a   qilish,  h a m d a   m u h o k a m a   q u ro lla rin i  yozish  yo'l-yo'riqlari 

bilan  ta n is h is h   u c h u n   dastlabki  laboratoriya  m a s h g 'u lo tid a   h a r  

bir  talab aga  b itta d a n   m av z u   beriladi  va  navbati  bilan  h a r   bir  t a ­

laba  dars  o 'ta d i  va  qolgan  o 'rto q la ri,  m eto d ik a   o'qituvchisi  b ilan 

birgalikda  bu  d a rsn i  tah lil  etib  boriladi.  D ars  tu g agach,  m e t o -  

dist  o'qituvchi  rahb arligida  o 'tilg a n   d a rs  m u h o k a m a s i  o 'tk a z ila d i. 

D arsn i  k u z a tish   dav rida  q o lg an la r  ikki  vazifani  bajarishadi.

1. 

K u zatilayotgan   d a rs d a   q a tn a s h g a n   s in f   o'quvchisi  sifatida 

«o'qituvchi»  to p sh iriq la rin i  b a jaruvchi  rolini  o'y naydi.

263

---

2. 

Q olgan  ta la b a la r  k u z atu v ch i  sifatida  «o‘qituvchi»ning  d ar- 

sini  tah lil  etib  boradi.

D a rs  o ‘tuvchi  m a s h g 'u lo t  b o s h la n is h id a n   1—2  k u n   oldin 

d a rsni  olib  borish  b o ‘y ich a  m eto dist  o ‘q itu v c h id a n   kerakli  yo‘l- 

yo‘riqlarni,  m e to d ik   y o rd a m n i  m as la h at  sifatida  olgan  bo'lishi  va 

d ars  rejasi  h a m d a   k o n sp e k tn i  tayyorlab,  tasd iqlatishi  zarur.

D a rs  d a v o m id a   m etodist 

0‘qituvchi  to m o n id a n   hech  qanday 

y o ‘l-yo‘riq  va  k o 'rsa tm a la r  berilm aydi.

D a rs  d a vo m ida   o'q ituvchi  t o m o n id a n   o 'q u v e h ila rn i  b a h o la sh - 

ga  qu y idag ich a  y o n d a s h ilin is h i  kerak:

1.  Oldingi  m a v z u n i  tak ro rla sh   va  yangi  m av z u n i  m u s t a h k a m ­

lash  h a m d a   am aliy   ish lar  jara y o n id a   o 'q u v c h ila r  o ‘q ituvch idan  

m e to d ik   xa ra k terd a g i  savollar  so 'ram aydi,  lekin  m av zu  m a z m u n i  

h aq id a   so 'ra b   unga  q o 'yilgan   b a h o   m e to d ik a d a n   q o ‘yiladigan  ba- 

hoga  teng  kuch li  deb  qaraladi.  C h u n k i   d a rsn i  ilm iylik  tam ovili 

asosida  tahlil  eta  bilish  u c h u n   u n in g   m a z m u n i   va  m o h iy a tin i  t a ­

laba  a n iq   bilishi  birin c h i  shart  h isoblanadi.

2.  0 ‘qituvchi  o'ziga  yaqin  o ‘quvchiga  q o 'y ila d ig an   ba h o n i  y u - 

qori  yoki  past  q o ‘yishi  h a m   m u m k in .  A m m o   dars  m u h o k a m a ­

si  davrida  o ‘quvchiga  q o ‘ygan  b a h o sini  y etarlicha  asoslab  berishi 

talab  etiladi.  A ks  holda  bu  o 'tg a n   darsi  u c h u n   o ‘zi  oladigan  ba- 

hosiga  salbiy  ta'sir  etadi.

D ars  tugashi  bilan  h a r   bir  d ars  tahlili  v a ra q a s in in g   «fikr  va 

m u lo h a z a la r»   grafasida  fikr  va  m u lo h a z a la rin i  ifodalab  bo'lgach, 

o 'tilg a n   dars  m aqsadi,  u n in g   yutu q   va  k a m c h ilik la r in i  hisobga 

olgan  holda  5  ballik  siste m a d a   dars  o 't u v c h i n i n g   b a h o sin i  yozib 

qo'yishi  talab  etiladi.

M e h n a t  t a ’lim in i n g   b a rc h a   s in flar  b o 'y ic h a   b a rc h a   m a v z u - 

larni  o'q itish  m eto d ikasi  b ilan  tugal  ravishda  ta n is h ib   chiqish 

u c h u n   vaqt  yetarli  em as.  Shu  sababli  u la r n in g   xarakterli  t o m o n -  

larin i  o 'z id a   aks  ettiruvchi  a yrim   b o 'lim   va  m av z u lar  ta n l a n a d i -  

ki,  k o 'p g in a   m av z u la r  m a z k u r   m av zu   yoki  b o 'lim d a   ko'rsatilgan 

m e to d ik a   asosida  tash k il  etiladi  va  o'tilad i.

L a b o r a t o r i y a   m a s h g 'u l o t l a r i n i n g   aso siy  qism i  d a r s   t a h l il i  

h i s o b l a n a d i.  B u n d a   d a rs   t a h l il i   a s o sid a   d a r s   o 't g a n   o 'q i t u v c h i ­

n i n g   y u t u q   va  k a m c h i l i k l a r i n i   k o ‘rsa tis h   a s o sid a   u s h b u   m a v ­

z u n i   q a n d a y   o 'q itis h   k e ra k   e k a n lig i  m e t o d i k   j i h a t d a n   ish la b  

c h iq ila d i.  D a r s   m u h o k a m a s i   d a s tla b   d a r s   o 't g a n   o 'q i t u v c h i n i n g  

o ‘z  d a r s   o ld ig a   q o ‘y ilg a n   m a q s a d   va  u n g a   e r i s h il g a n li k   d a ra ja s i

264

---

h a m d a   a y r i m   k a m c h i l i k ,   y u t u q la r i   h a q id a g i  so 'z i  b ila n   b o s h - 

l a n a d i.

S o ‘ngra  h a r   bir  talaba  o 'z  ta h lilin i  bayon  qilib  d arsn i  b a h o - 

laydi.  D astlabk i  3—4  ta la b a d a n   keyin  c h iq q a n   ta la b a   ta h lild a   qat- 

n a s h g a n   ta la b a la r  fikrlarin i  h a m   ta h lil  etib  o 'z   izo h in i  berishi 

talab  etiladi.

Tah lil  s o ‘n g ida   d a rs  o 'tg a n   o 'q itu v c h i-ta la b a g a   so'z  beriladi 

va  k o 'rsatilg an   k a m c h ilik la r   h a q id a   o ‘z  fik rin i  avtadi.  So‘ngra 

m e to d is t-o 'q itu v c h i  barc h a   ta h lilla r n i  u m u m l a s h t ir i b   darsni  ba- 

holaydi  va  m a z k u r   m av z u n i  o 'q itish n i  q a n d a y   tash k il  etish  va  olib 

b orish  yo ‘l-yo‘riq la rin i  tu s h u n tirib   beradi.  Shu  bilan  bir  vaqtda 

dars  m u h o k a m a s id a   q a tn a s h g a n   b a rc h a   ta la b a la r  h a m   b a ho lan adi 

va  m u h o k a m a   q aro rig a  im z o   chekiladi.

D a rs la rn i  tash k il  etish  va  olib  borish  b o 'y ic h a   yo'l-yoTiqlar:

1.  D a rs   d a v o m id a   d a rs  j a r a y o n in in g   b o shqa ru vc hisi  va  javob- 

gari  h a m   s iz n in g   o'zingiz.

2.  D ars  d a v o m id a   o'q ituvchiga  b erilg an   b a rc h a   h u q u q   va  im - 

tiyozlarga  egasiz.

3.  D arsn i  q a t ’iy  o ld in d a n   b elg ilan g an   reja  asosida  olib  boring. 

A yrim   holda  sharoit  taqazosi  bilan  reja d an   chetga  chiqib  ketish 

m u m k i n   bo'Isa,  d a rsd a g i  sistem alilik   va  m a q s a d d a n   chetlash- 

m aslik k a   h a ra k a t  qiling.

4.  D a rs   b o s h la n is h ig a   q a d a r  b a rc h a   kerakli  jih o z la r n i  tayyor- 

lab  qo'yin g .

5.  D a rs  qism lari  b o 'y ic h a   yo'l-yo'riqlar.

1.  Salo m lash ish .  U m u m in s o n iy   qadriy atlarga  s uy angan  holda 

m ahalliy,  m illiy -e tn o g ra fik   x u susiyatlarni  k o 'z d a   tu tg a n   holda 

a m alga  oshirilsin .

2.  D a v o m a tn i  aniqlash.  Bu  ish la rn i  a m a lg a   o s h ir is h n in g   bir 

n e c h a   xil  k o 'rin is h la ri  bo'lib,  u n i  to 'g 'ri  tan la n g .  Bu  variantlar:

a) j u r n a l   orqali  d a v o m a tn i  aniqlash;

b)  n av batchi  orqali  d a v o m a tn i  a niq lash ;

d)  n a v b a tc h id a n   k e lm a g a n la r  ro 'y h a tin i  talab  etish  vo'li  bilan;

e)  o 'qituvchi  to m o n i d a n   ko'z  y u g u r tiris h   yo'li  bilan;

0   old in gi  m a v z u n i  tak ro rla sh  jara y o n id a .

Bu  k o 'r in is h la r n i  turli  s h a ro itd a   tu rlic h a   qo 'lla sh   m u m k in .

3.  S in fn in g   d a rs  o 'tis h g a   tayyorgarligini  tek sh iris h d a   ushbu 

d a rsn i  olib  borish  u c h u n   q a n d a y   jih o z la r   o'qituvchi  u c h u n   va 

o 'q u v c h ila r  u c h u n   z a r u r   h a m d a   u l a r n i n g   m avjudligi,  o'quv  xona-

265

---

sinin g  dars  o 'tishg a  tayyorligi  (yoritilganlik,  sa nitariya-gigiyenik 

va  tex n ik a   xavfsizligi  talablariga javob  berishi)  tekshiriladi.  Z a r u -  

rat  sezilsa,  u lar  tartibga  solinib,  so‘ngra  d ars  b o sh lanadi.

4.  Oldingi  m av z u n i  ta k ro rla s h d a n   m aq sad  faqat  o'q u v c h ila r 

b ilim in i  b a h o la s h d a n   iborat  b o'lm ay,  balki  yangi  m a v z u n i  o 'r- 

ganish g a  z a m in   tayyorlash,  t a ’lim  ja ra y o n id a   o ‘qitish  shakl  va 

m e to d la rin i  nechog'li  to 'g 'ri  ta n la n g a n lig in i  h a m d a   p e d a g og ik 

faoliyatingizdagi  ay rim   k a m c h ilik la r n i  o 'z  vaqtida  an iqlash   va 

b u n d a n   keyin  bu  k a m c h ilik la r n i  y o 'qotish  m a q s a d la rid a   h a m  

am alga  oshiriladi.

Oldingi  m avzuni  takro rlash n ing   h a m   bir  necha  ko'rinishlari 

mavjud  b o ‘lib,  har bir  m ashg'ulot  uchun  ular turlicha a ham iyat  kasb 

etadi.  Oldingi  m avzuni  takrorlash  uchun  tuzilgan  savollar  qisqa, 

tushunarli  va  aniq  bo'lishi  bilan  bir  vaqtda  ha r  bir  ketma-ket  kela- 

digan  savollar bir-biriga  m antiqan   bog'langan,  izchillikda  bo'lsin.

Ayrim   h o lla rd a  o 'q u v c h ila r  javoblari  sizni  q o n iq tirm a s a ,  o l d i n ­

gi  d a rs  o 'z   vaqtida  o'qituvchi  to m o n i d a n   q isqacha  ta k r o r la n is h i 

va  yangi  m avzuga  b o g 'la n is h i  talab   etiiadi.  B un day  h o ln in g   bir 

n e c h a   b o r   ta k r o r la n is h i  k o 'p in c h a   o'q itish  shakli  va  m e to d la -  

r in in g   n o t o ‘g'ri  t a n la n g a n lig i  oqib atid a  kelib  c hiqadi.  Shu  sa- 

babli  o 'tis h   shakl  va  m e to d la r in i  ta n la s h g a  jiddiy  a h a m iy a t  berish 

kerak.

Oldingi  m av z u larn i  tak ro rla s h d a   v aq td a n   o 't a   u n u m li  foy­

d a la n ish   m eto d la rin i  q o 'llash   talab  etiiadi.

5.  Yangi  m a v z u n in g   bayoni.  B u n d a   ishlab  chiqilgan  reja  b o 'y i­

cha  o 'quv  m a te ria lin in g   o 'quvchilarga  yetkazilishi  talab  etiiadi. 

Yangi  m av z u   m a z m u n i   oldingi  m av zu   m a z m u n i   bilan  b og 'lan ish i 

tala b   etilsada  h a r   bir  dars  m a s h g 'u lo tid a   o'qu vchilarga  yetkazi- 

ladigan  bilim ,  m alaka  va  tu s h u n c h a la r   m ohiyati j ih a tid a n   y a k u n - 

lang an ,  tugal  bo'lgan  u m u m iy   t a ’lim   tiz im i n in g   k ic h ik   bir  qismi 

sifatida  b o 'lm o g 'i  kerak.

D a rs   m o b a y n id a   o 'q u v c h ila rg a   n a m o y is h   e tila d ig a n   k o 'rg a z - 

m a li  q u ro lla r,  n a tu r a l  o b y e k tla r  o 'z   v aq tid a   o 'q u v c h ila rg a  

k o 'rsa tilish i  ta la b   e tiiad i.  O 'q i t is h n i n g   tex n ik a v iy   vositalari 

q o 'l la n i li s h i d a   o r tiq c h a   shovqin  yoki  d a rsg a   xalaqit  b e ru v c h i 

e le m e n tla r   b o 'lm a s lig i  kerak.  H a r   bir  o 'q u v   film la ri  yoki  m ag - 

n ita f o n   le n ta la r i  m a s h g 'u l o tg a c h a   esh itib   yoki  k o 'rib   c h iq ilg a n  

b o 'lib ,  d a rs   d a v o m id a   k erakli  v a q td a g in a   u n d a n   fo y d ala n ish  

tavsiya  e tiiadi.

266

---

D a rs  d a v o m id a   qu y idagilarga  a h a m iy a t  be ris h in g iz   talab  eti­

ladi:

—  o ‘qituvchi  sifatida  tash q i  k o ‘r in is h in g iz   ( k iy im la rn in g   be- 

jir im lig i,  soch  va  s o q o lla rn in g   holati,  k iyim   tu g m a la ri  qadal- 

g anligi,  ...)

—  n u tq in g iz   (n u tqin gizd ag i  o h a n g ,  tu tilm a y   so‘zlashingiz), 

hozirjav o blig in giz,  fik rlarni  sistem ali  va  izchil  bayon  eta  bilish in - 

giz,  ta n l a g a n   m is o lla rd a n   o ‘z  o ‘r n id a   a n iq   foydalanish  h a m d a  

q o ‘llay  bilishingiz;

—  tu s h u n t i r i s h d a   m avzn   m a z m u n i n i   n o m a ’lu m d a n   m a 'lu m -  

ga,  o s o n d a n   qiyinga,  s o d d a d a n   m u ra k k a b g a   t o m o n   yo‘nalishdagi 

iz c h illik n in g   t a ’m in la n is h i;

—  c h iz m a   va  e sk iz larn i  ta y y o rlash n i  t u s h u n tiris h   u sullarini  va 

tex n o lo g iy a sin in g   tu s h u n a r li  b o i is h i g a ;

—  bir  v a q tn in g   o ‘zida  d a rs  m a z m u n i n i   bayon  qilish  va 

o ‘q u v c h ila r  faoliyatini  kuzatib   bo rish   q ob iliy atin g iz   va  uni  a m a l- 

d a   q o ‘llay  bilishingiz;

—  p e d a g o g ik   n a z o k a tn i  a m a lg a   o s h ir is h d a   o 'q u v c h ila r  bilan 

b o i g a n   m u o m a la n g iz ,  qat'iylik  va  sa m im iy lig in g iz ,  turli  holat- 

larda  o ‘z in g iz n i  tu ta  bilishin g iz  va  u d d a b u ro n lig in g iz ;

—  ish j a r a y o n in i  to 'g 'ri  va  a n iq   k o ‘rsata  bilishingiz;

—  d a rs n i  m e to d ik   j ih a t d a n   t o lg ‘ri  tash k il  eta  bilishingiz  va 

a m a lg a   o s h irish in g iz;

—  ilm iylik  tam oy ili  va  t a ’l im n in g   p o litex n ik   xarakterini  ne- 

c h o g ‘li  a m a lg a   o s h ira   bilishingiz;

—  t a ’lim   va  tarbiya  birligi  ta m o y ilin i  a m a lg a   oshirishdagi 

faoliyatingiz;

—  d a rs  m a q s a d in i  t o ‘g‘ri  tan la y   b ilis h in g iz   va  d ars  so‘ngida  bu 

m a q s a d g a   e ris h g a n lik   darajangiz;

—  t o ‘g ‘ri  va  teskari  alo q an i  t o ‘g ‘ri  va  o lz  o ‘r n id a   q o i l a y   bi­

lishingiz;

—  ta n l a n g a n   m e to d la r n i  o lz  o ‘r n id a   va  s a m a rali  q o i la y   oli- 

shin giz;

—  d a rsn i  y a k u n la s h in g iz ,  a s b o b - u s k u n a la r n i   o ‘z  o ‘rniga  joy- 

lashtirish  va  x o n a n i  yig‘ishtirish ni  tash k il  qilishingiz.

Yangi  m a v z u n i  m u s t a h k a m l a s h d a   h a m   oldingi  m av z u n i  tak- 

rorlashdagi  m e to d la r   va  tala b la r  q o i l a n i l i s h i   m u m k in .  Bunda 

yangi  m a v z u n i  n e c h o g ‘li  sa m a ra li  o ‘q itg a n in g iz   o kz  ifodasini 

topadi.

267

---

Shu  sababli  bu  b o ‘lim d a   o 'q u v c h ila r  bilim   va  m a la k a la rin i  b a ­

holash  bilan  bir  vaq tda  kelgusi  dars  rejasi  uchun  dastlabki  kerakli 

m a ’lu m o tla rn i  o lish in g iz  m u m k in .

6. 

O 'q u v e h ila r n i  b a h o la s h   va  uyga  vazifa  b e rish d a   b a h o n i n g  

obyektivligini  t a ’m in l a s h g a   h a ra k a t  qiling.  B a h o la sh d a   k ic h ik   bir 

savol  b ilan  o 'q u v c h i  b ili m i n i   b a h o la s h d a n   c h e tla s h in g .  H a r   bir 

n a z ariy   d a rs la rd a   k a m i d a   4 —5  o 'q u v c h in i  b a h o la s h g a   ulg u rin g .

A m a liy  m a s h g 'u lo tla rd a   esa  ]0 0 сс  o 'q u v e h ila rn i  b a h o la b   b o ­

rish  talab  etiladi.

B a h o la sh d a   o 'q u v c h in in g   b arc h a   faoliyatini  hisobga  olgan 

holda  b a h o la sh   tala b   etilgan  ta q d ir d a g in a   ish  o 'r n i n i   ta s h k il  e ti ­

shi,  xavfsizlik  texnikasi  q o id alarig a  a m al  qilishi,  savollarga  to'g'ri 

va  a n iq   javob  berishi.  hayotiy  m iso lla r  keltira  bilishi,  a s b o b - 

u s k u n a l a r d a n   to 'g 'ri  f o y d a la n is h i,  m e h n a t   m a d a n iy a ti  va  h.k.

O'quvchiga  bu  faktorlar hisobga olinayotganini  tushuntirgan  ta q ­

dirdagina  b ah o n in g   tarbivaviy  xarakteri  ochiladi.  Aks  holda  «keyin- 

gi  darsda  vana  h am   yaxshi  h arakat  qilgin,  ishlagin,  hozir  «4»  b ah o  

q o'yam an»  deyish  bilan  b aho n in g   tarbivaviy  xarakteri  ochilmaydi.

A lbatta,  bu n d a y   y o n d a s h is h d a   o'q uvchi  xulqiga  beriladig an  

b a h o   bilan  ilmiga  b erilad ig a n   b a h o n i  farqlash  talab  etiladi.

D a rs d a   o 'q u v c h in in g   b ilim   va  m alakasiga  b a h o   beriladi.  Uyga 

beriladig an   vazifa  a n iq   bo'lib,  kerak bo'Isa,  qisqa  y o 'lla n m a   berish 

talab  etiladi.

D a rs  kuzatuvchi  talab alar  ikki  vazifani  bajarish  haqida  biz 

y uq orid a  so'z  y uritgan  edik.  U ndagi  birin chi  vazifa  o'q ituvchi 

to m o n id a n   tashkil  etiladi  va  b oshqariladi.  I k k in c h i  vazifa  dars 

ta h lilin i  am alga  oshirishdir.  D ars  tah lili  m a z m u n i  j ih a tid a n   uch 

xil  k o 'rin ish g a   ega:

D a r s   ta h l i li

№

M e t o d i k   tah lil

P s i x o l o g i k   t a h l i l

P e d a g o g i k   t a h l i l

1.

D a r s n i n g   t u z i l i s h i

N u t q i

T a ’l i m   va  t a r b i y a  

b irli g i

2.

D a r s   m a z m u n i

D i q q a t i

P e d a g o g i k   o d o b -  

n i n g   a m a l g a  

o s h i r i l i s h i

3.

O ' q i t i s h   s h a k l i

F i k r l a s h   q o b i l i y a t i

D a r s n i n g   s i s t e m a l i -  

ligi  va  i z c h i l l i g i

26 S

---