O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

4. 

0 ‘quv  u staxon alarid a  bajariladigan  ishlar  ro‘y x atin i  ishlab 

chiqish. 

0 ‘quv  u s taxonas ida  qi li nad i ga n  ishlar  ro‘yxati  —  ha r   bir 

sinfda  o ‘quv  yili  d av omi da   qa n da y   ishlarni  bajara  olish  i mk on iy a-  

ti  ma vj udli gi ni   o l d i n d a n   aniql ash,   bu  ishlarni  bajarishda  nazariya 

va  a m a l i y o t n i n g   bir-biriga  mutanos ibl igi ni   a ma l g a   oshiri sh  h a m ­

da  ul ar ni   q a n d a y   ke tma -k e tl ik d a  bajarish  kerakligini  ko‘rsatuvchi 

hujjat  b o i i b ,   ha r  bir  m a k t a b  o ‘qituvchisi  mah a ll iy  s hart-sharoitlar, 

t u s h g a n   b u y u r t m a la r ,   o ‘quv  d a s t u r i d a   ko ‘rsatilgan  ish  obyektla- 

r i n i n g   n a m u n a v i y   r o ‘yxatini  hisobga  olgan  holda  t aqvi mi y  m a v ­

zuli  rejaga  solinib  ishlab  chiqiladi  va  m a k t a b   direktori  t o m o n i d a n  

t asdiqlanadi.

0 ‘quv  ustaxonasida  qi li nad ig an   ishlar  r o‘yxati  va  t aqvi mi y 

m avz ul i   reja  bir  va qtda  tuziladi.  0 ‘quv  u s ta xona si da   qi li nadi gan 

ishlar  r o ‘yxati  bu  ishlar  o ‘quvchil ar  t o m o n i d a n   dars   d avomi da   b a ­

j ar i l a d ig a n  b o ‘lganligi  u c h un   o ‘qu vc hil ar  yil d a vo mi d a q a nc h a vaqt 

a m al iy   ish  bilan  m a s h g ‘ul  b o ‘l ishlarini  a n i q l a s h d a n   bos hlanadi . 

B u n i n g   u c h u n   o ‘qituvchi  t o m o n i d a n   ishlab  chiqilgan  t aqv imi y 

m avz ul i  reja  tahlil  etilib,  quyidagi  savollar  aniqlashtiriladi:  qaysi 

m a v zu l ar n i   o ‘qitishda  o ‘quvc hil ar   a ma l iy   ish 

b a j a r m a y d i l a r  

m a ­

s alan,  nazar iy  darsl arda,   «Yog‘o c h l a r n i n g   tuzilishi  va  u l a rn i ng  

xossalari»,  «Tokarlik  vintqirqish  s t a n o g i n i n g   u m u m i y   tuzilishi  va 

ishlash  prinsipi»,  «Kor xonalar ga  ekskursiya»  va  h.k.

227

---

A m a li y   so at la rn in g  u m u m i y   yig'indisi  aniql anadi .  H a r   bir 

a ma li y  m a s h g ‘ul otda 

0

‘qituvchi  d a r s n i n g   tashkiliy  qismi  va  kirish 

instruktaji  h a m d a   darsni   y a ku n l as h   u c h u n   ha r   bir  d a r s n i n g   1\4 

qismini,   y a ’ni  25%  gacha  sarflashi  kerak.  Yuqor idal arni   hisobiga 

olgan  holda  o ' q u v c hi la rn i ng   o' quv  yili  yoki  choragi  davrida  te- 

gishli  b o' lim  b o' yi cha   ama li y  i shlarni  bajarishlari  u c h u n   q a n c h a  

vaqt  ishlashlari  aniql anadi .

Fa raz   qilaylik,  biri kti ri lgan  s i n f   b o' yi ch a   yog' ochlar ga  ishlov 

berish  u c h un   X  soat  rejalashtirilgan,  Sh u l ar da n   U  soatida  faqat 

n az ar iy   darslar  to'g'ri  keladigan  vaqt.  Am al iy   m a sh g' ul o tl a r 

u c h u n   X-U  soat  vaqt  qoladi.  O 'q u v c h i l a r n i n g   a mal iy  ishlar bilan 

b a n d  bo' ladi gan  sof soatlari  q uyi dagi cha   bo'ladi:

( X - U )   *  3/4  soat  «-►

  ( X - U )   *  3/4  *  45  a  34  *  ( X - U )   m i n

D e m a k ,   t a nl ag an   b o ' l i m   b o' yi ch a   rejalashtiriladigan  ishlarni 

o' quvchil ar   ( X - U )   *  3/4  s oatda  bajara  oladigan  bo'lishlari  kerak.

Bu  a ma li y  ishda  bajarilishi  z a r u r   bo' lgan  i k k in c hi   t opshi riq 

tegishli  sinfda  q an d a y   ish  obvektlarini  bajarish  m u m k i n l i g i n i  

a n iq l a s h d a n   iboratdir.

O ' q uv   d a st ur ida   h a r   bir  sinfda  h a r   bir  bo ' l i m   b o ' y i ch a   b aja­

rish  u c h u n   tavsiya  etilgan  bir  q a n c h a   ish  obye ktl ari nin g  t a x m i n i y  

ro'yxati  keltirilgan.  B u n d a n   tashqari,  mak t ab g a   t ushg an   b u yu r t -  

malar,  m a k t a b   ehtiyoji  u c h u n   kerakli  bo' lgan  ish  obyektlari  h a m  

bo'lishi  m u m k i n .   Bu  ish  obyektlarini  sinf lar   bo' yi cha   rejalashti- 

r ishda  h a r   bir  sinfda  o' r gan i l gan   mavzu,   o'quvc hil ar   t o m o n i d a n  

o'zlashtirilgan  operatsiyalar  ish  turlari  h a m d a   o ' q u v c h i l a r n i n g  

yosh  va  individual  xususiyatlari  hisobga  olinadi,  y uqor idagi   ish 

obyektlari  o' quv  dasturi  talablariga  mos   kelsa,  bi ri nchi   navbatda 

m akt a bg a   t ushgan  b u y u r t m a   va  m a k t a b   u c h u n   z a r u r   bo' lgan  ish 

obyektlari  rejalashtiriladi.

G o r i zo nt a l   grafaga  tegishli  sinfgacha  va  ushbu  sinfda  o ' q u v ­

c hil ar   q an da y  ish  t url ari ni   o 'r gani shla ri   d a s t u r d a   ko'rsatilgan 

bo'Isa,  barchasi  biror  ish  obyektini  bajarish  ke tma-ket li gida 

yozib  chiqiladi.  Ikki nc hi   vertikal  us tunga  rejalashtirilgan  ish 

obyektlari  o s o n d a n   qiyinga  t o m o n   yozib  chiqiladi.  H a r   bir  ish 

obyektida  qaysi  turi  q a t n a sh a di g an   bo'Isa,  qa la m  bilan  plus  (+) 

belgisi  qo' yib  chiqiladi.  Eng  k a m   ish  turlari  q a t n a s ha d ig a n  ish 

obyekti  bi ri nchi   p o g' on a ga ,   ko' p  q at na s ha d ig a ni   esa  i kkinchi.

228

---

u c h in c h i  va  h o k a z o   k e tm a -k e tlik d a  jo y la sh tirib   chiqiladi.  M a z k u r  

s in f   o ‘q u vchilari  tegishli  ish  obyektidagi  o p e ra ts iy a la rn in g   har 

b irin i  b ajarish  u c h u n   sa rfla n a d ig a n   v a q tla rn i  m in u t la r   hisobida 

ifo dalab   plus  belgisi  o 'r n ig a   yozib  chiqiladi.  H a r   bir  ish  obyektini 

b ajarish  u c h u n   q a n c h a   vaqt  sarflash   u n d a g i  operatsiyalar  uchu n 

s a rfla n a y o tg a n   vaqtlar  yig‘indisi  teng  bo'ladi.

H a r   b ir  b o ‘lim d a   s in f la r d a   b a jarilad ig an   ish  obyektlari  soni 

u la rn i  b ajarish  u c h u n   sa rfla n a d ig a n   vaqt  orqali  aniq la n ad i.  Bu 

vaqt  3/4  *  ( X - U )   m in u t d a n   osh m a slig i  kerak.

M asalan:

5 - s i n f   u c h u n   « M a h su lo tla r  ishlab  c h iq a ris h   texnologiyalari» 

b o i i m l a r i n i   o'q itish  u c h u n   14  soat  ajratilgan.  D a s tu rd a g i  ish 

obyektlari n in g   n a m u n a li  ro'y xati  quyid agich a:

1)  p r iz m a   shaklidagi  d e ta lla r  tayyorlash;

2)  g e o m e trik   s h a k lla r  tayyorlash;

3)  p lak a tla r  u c h u n   reyka;

4)  oziq -o v qat  m a h s u lo tla rin i  ch e g ara la b   ajratuvchi  tax tachalar;

5)  tag lik  tax talar;

6)  b o la la r  k urakchasi;

7)  d o n x o 'r a k ;

8)  b o 'r   va  m ayda  d e ta lla r  u ch u n   q u ticha;

9)  i n s t r u m e n tl a r   saqlash  u c h u n   q uticha;

10)  yer  o i c h a s h   u ch u n   sirkul;

11)  a rra la s h   u c h u n   m oslam alar;

12)  a rra   c h a p p o ra s in i  c h a rx la s h d a   fo y d ala n ila d ig a n   tutqich;

13)  d u rad g o rlik   verstagi  u c h u n   xona;

14)  uylar  m odellari;

15)  k e m a   modeli;

16)  t r a k to r   m odeli;

17)  a v tom ob il  m odeli  va  h.k.

D a s tu rg a   a sosla nib  da rsla r  b o 'y ic h a   m avzuli  reja  tuzib  chi- 

qilsa,  u la r d a n   6  soatlik  m av zu   n azariy  d a rs  sifatida  o 'tila d i,  u n d a  

o 'q u v c h ila r  ish  o 'r n i   va  uni  tash k il  etish,  yog'och  m ateriallari 

tu rla ri  va  u l a r n in g   tu tg a n   o 'rn i,  yog'och  m ate ria lla ri  turlariga  oid 

turli  m a ’lu m o tla r n i  o'rg an ad ilar.

D a s t u r   b o 'y ic h a   bu  14  soatd a  o 'q u v c h ila r  quyidagi  ish  tu rla rin i 

b a ja ris h n i  o 'rg a n is h la ri  kerak:

1)  ish  obyekti  u c h u n   xom ashyo  ta n la s h   va  tayyorlash;

2)  rejalash;

2 2 9

---

3)  u zun asiga  arralash;

4)  ko ‘ndalangiga  arralash;

5)  ran daiash ;

6)  p a rm a la sh ;

7)  m ix   va  b u r a m a   m ix lar,  kley  b ilan  biriktirish;

8)  egovlar  bilan  ishlov  berish;

9)  jilvir  qo g ‘oz  b ilan jilvirlash;

10)  lak  va  b o ‘yoqlar  b ilan  ishlov  berish.

0 ‘q u v c h ila rn in g   bevosita  a m a liy   ish  bilan  m a s h g ‘ul  b o i a d i g a n

vaqtlari  an iq lan adi.

X-14  soat,

( X -U )  *  3/4  ='  (14-6)  * 3 / 4   =   6  soat  =   6  *  45  =   270  m in  

U - 6   soat.

D e m a k ,  ish  ob y ek tlarini  sh u n d a y   ta n la s h   kerakki,  b u n d a  

yuqoridagi  ish  tu rla rin in g   barchasi  q a tn a s h s in   va  u larni  6  soat 

ichida  o'quvchi  bajara  olsin.

B u n in g   u c h u n   y u q o rid a   k o 'rsatilgan  17  ta  ish  obyekti  k o'plik 

qiladi.  U la rd a n   keraklisini  ta n la b   olish  im k o n iy ati  b o r  (yetish- 

inasa,  q o 'sh ish  h a m   m u m k in ).  Bu  ish  obyektlarida  qaysi  ishlar 

q a tn a s h ish in i  a niqlash  u c h u n   quyidagi jadval  to'ldiriladi: