O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

E kskursiya  darslarini  am alga  osh irish n in g  o ‘ziga  x os  x u ­

su siyatlari. 

Ekskursiya  m e h n a t   t a ’l i m i n i n g   s h u n d a y   bir  shak- 

lidirki,  u n i n g   borishi  j ar a yo ni da   o ' q u v c h il a r   a s b o b - u s k u n a l a r n i ,  

t ex nol ogik  j ar a y o n l a r n i   va  m e h n a t   j ar a yo n l a r i n i   ishlab  c h i q a ­

rish  s haroi ti da  m e h n a t n i   t ashkil  e ti shni   k u z a t a d i   va  o' rganadi. 

K o r x o n a g a   ekskursiyalar  o' qu v e h il a rn i   korxona  bilan,  u n i n g   as- 

b o b - u s k u n a l a r i ,   m e h n a t   j a r a y o n l a r i n i n g   t as hki l   etilishi  va  i sh­

lab  c h iq a r i l a d i g a n   m ah s ul o ti   bilan  u m u m i y   va  a ni q  s oha  tarzida 

t an is ht ir is h  m aq s a d i d a   h a m   ishlab  c h i q a r i s h n i n g   a ni q  ma sa -  

lal ari ni,   y a ’ni  a s b o b - u s k u n a l a r i n i n g   eng  yangi  n a m u n a l a r i n i   va 

ishlab  c h i q a r i s h n i n g   z a mon a vi y  t exnologiyasini,  ilg‘or   ish  u s ul ­

lari  va  m e h n a t n i   ilmiy  asosda  tashki l  etish  m e t o d l a r i n i   o' rgani sh 

m a q s a d i d a   h a m   tashki l  etilishi  m u m k i n .   D e m a k ,   ekskursiyalar 

o ' t k a z i s h d a n   m a q s a d   avvalo  o ' qu v c hi la rd a   hozirgi  z a m o n   ish­

lab  c hiqar is hi   h aqida  tas avv u r  hosil  qiiishdir.  Zer o,   o' quv  usta- 

x onalar i  s haroi ti da  o' qu vc hil ar   o d a t d a   mat eri al la rga   ishlov  be- 

r i s h n i n g   s anoat da gi   eng  yangi  y u t u q la r in i   aks  et ti ra di ga n  usullari 

bi la n  t a ni s hi sh   i mkoni yat iga  ega  bo' l maydi lar.   Shu n ga   ko'ra 

aytish  m u m k i n k i ,   ekskursiya  o ' q u v eh i l a rn i   z a m on a vi y   t exni ka,

201

---

texnologiya  va  bevosita  k o r x on ad a   ishlab  c hiqa ris hni   t ashkil  qi­

lish  bilan  t a ni s h t i ri s h ni n g  yagona  yo‘lidir.  Ekskursiya  a n c h a g i n a  

r n u h i m   t u sh u nc h al a r n i ,  j u m l a d a n ,   « m e h n a t   unumdorl igi »  t u s h u n -  

chasini  shakl la nt iri sh da   h a m   katta  a h a mi y at g a  ega.  Bu  t u s h u n -  

c h a n i   bayon  qilish  va  k o ‘r sat mal i  q o ‘l l a n m a l a r d a n   foydalanish 

orqali  h a m   shakllantirish  m u m k i n ,   albatta.  Lekin  b u n d a   m a z ­

k u r   t u s h u n c h a   o ‘q uv c hi la rn i ng   a ma li y  faoliyatidagi,  j u m l a d a n ,  

ishlab  chiqarishga  uyus hti ril gan  ekskursiyadagi  kabi  m u s t a h k a m  

o ‘zlashtirilmaydi.  Ul ar  rejalashni  t o‘g ‘ri  bajarish  va  bi ri kadigan 

d e ta lla rni   a ni q  moslash  q a n c h a l i k   qiyinligini  biladilar.  M e h n a t  

u n um d or l i gi n i   o shir ishda  m u r a k k a b   tikuvchil ik  y o l l a r i d a n   biri 

bilan  t an is his h  o' quvchil arda  katta  t aas surot   qoldiradi  va  u l a r n i n g  

esida  yaxshi  qoladi.

U m u m i y   t ani shti ri sh  xarakt er iga  ega  b o ‘lish  ekskursiyani 

t a i i m n i n g   biror  b o l i m i   (yog' och  va  met all ga  ishlov  berish,  servis 

x i zma ti ,  m e h n a t   operatsivasi  va  hokazolar)  b o s h l a n i s h i d a n   oldin 

o't kazi li shi   kerak.  An i q  mav z ug a   b a g i s h l a n g a n   ekskursiyalar- 

ni  das tur dagi   biror  m av z u n i   o ' t i s h d a n   kevin  yoki  u n d a n   oldin 

o 't k az i lg a ni   m a ’qul.  Ekskursiya  o d a t d a   15—20  o ' q u v ch id a n  i b o ­

rat  bitta  s i n f   bilan  frontal  ravishda  o't kazi ladi ,  biroq  ekskursiya 

j ar a yo n i da   ayri m  o' qu vc hi la r  u c h u n   yak ka   holda  m as l a h at l a r   va 

i zohl ar   berish  istisno  qili nmaydi .

M e h n a t   o'qituvchisi  yoki  ekskursiyani  olib  boruvchi   e k s k u r ­

siya j ar ay on id a  o ' q u v c hi la rn i ng   kuzati shiga  rahbarlik  qilib  turadi, 

u l a r n i n g   ishlash  tamoyil iga  va  m a h su l ot   ishlash  texnologiya- 

siga,  m e h n a t n i   tashkil  etish  va  h okazolarga  jalb  qilinadi,   b ul ar  

o' rta sida   obyektiv  ravishda  mavjud  bo' lgan  a loqa lar ni   a niql as h  va 

t aqqosl ash  y o i i   bilan  u m u m i y  t am o yi l l a rn i   bilib  o lishni  o'rgatadi.

Ma sa la n,   o' quvchil ar   o' quv  ustaxonal aridagi   m as h g' u l ot la rd a  

asosan  yog' och,  metall,  g a z la ma g a  ishlov  b e r is h ni ng   q o i d a   baja- 

ril adigan  operatsiyalarini  o ' r g an i b  oladilar.  Tegishli  ko r xonal arga  

o 't ka zi lg an  ekskursiya  j a r a y on id a   ul ar  eng  yangi  s tanok,   m as h i-  

nalar,  j ih o zl ar   bilan  va  yuqori  u n u m l i   m e h n a t   usullari  bilan  t a n i ­

shadilar.  Ti kuv  mat eri all ari ni   qayta  ishlash  ko r xo n a si n in g  t ay­

yorlov  sexiga  o ' t k a / i l g a n   ekskursiya  dav omi da ,  o ' qu vc hi la r  h ar  

xil  m a s h i n a l a r n i n g   i shlashini,  tikuv  m a t e ri a ll a ri n in g  qirqilishini 

k o ‘r ayot ganlarida  u l a r n i n g   m e h n a t   u nu md or li gi   haqidagi  bi li m-  

larini  m u s t a h k a m l a s h   va  kengaytirish  m u m k i n .   Bolalar  ekskursi- 

yada  baravar  vaqt  m ob a y n i d a   q o l d a g i g a   ni sba ta n  m e x a n i k   qaychi

202

---

bi lan  a n c h a   ko ‘p  ish  bajarish  m u m k i n l i g i n i   bevosita  ko'radilar. 

A n a   shu  misol  orqali  m e h n a t   u n um d o r l i g i n i   o s h i r i s h n i n g   ay­

r i m   yo‘llarini  ko‘rsatish  m u m k i n .   M asa la n,   q o ‘l  qaychi  o 'r niga  

mex ani zat siyal as ht ir il gan  q a yc hi da n  foydalanish  q o ‘l  m e h n a t i  

o ‘r ni ni   mex an iza ts iy a las hg an   m e h n a t   egal las hi ni ng  n a m u n a l a -  

r id a n   biridir,  m e h n a t   u n u m d o r l i g i n i n g   oshirilishi  esa  ishda  bir 

y o i a   bir  n ec h a  a s b o b d a n   f oydalanishga  misol  b o ‘la  oladi.  M e h n a t  

u n u m d o r l i g i n i   oshiri sh  nuqtayi  n a z a r i d a n   qaychil ash  j ar a y o n i n i  

t a ’r iflashda  o'quvchil arga  mu st aq i l  holda  bir  n e c h a   mis ol lar   kelti- 

rishni  tavsiya  etish  m a ’qul.  U l ar   ilgari  o ' r gani l gan   mat eri all arni : 

qo'l  va  elektr  m a s h i n a l a r   bilan  tikish,  qo ' l da   va  m a s h i n a l a r d a  

y o ' r ma s h ,   q o ‘l  va  m e x a n i k   q a yc hil ar da   qirqish  va  h o k a zo l ar ni   es- 

l asalar  m a z k u r   t op sh ir iq ni   bajaradilar.

O ' q uv c hi la r   o' quv  ustaxonal ar i  va  ishlab  c hiqar is hdagi   m e h n a t  

j ar a yo n l ar in i   taqqoslab,  faqat  o ' q u v c hi la r  m e h n a t i n i n g  sifatinigina 

e ma s,   balki  m e h n a t   u n u m d o r l i g i n i   o s hi ri sh ni   h a m   t a ’mi nl ay di ga n 

xilma-xil  da sta ki   va  s t a no k  m o s l a m a l a r i d a n   keng  foydalanish 

yo'li  bilan  qo 'l da   bajariladigan  ishl arni   mexani zat siyal ash  zarur, 

de ga n  mustaqil  xulosal arga  keladilar. 

B u n d a y   ekskursiyalar 

o'q uvc hi la rd a  o'zlari  q u r g a n   n a r sa l ar   to' g'risida  yorqin  taassurot - 

lar  qoldiradi,  u l ar n in g   bilim  doi ra si ni   kengaytiradi,  bo' lajak  ixti- 

s osl igi ga  b o ' l g a n   q i z i q i s h i n i  

va 

m e h n a t n i   q a y t a   q u r i s h  

m u n o s a b a -  

tini  shakll anti radi ,  bilish  faolligini  rivojlantirishga  i mk o n   beradi 

va  ishlab  chiqarish  i n ti z o m   asosl ari ni   qa ror   toptiradi.

Kor xona ga   o 't k az i la d ig an   h a r   q a nd a y  eks kurs iyani ng  m a z m u -  

niga  quyidagi  aniq,   ajratilgan  u c h t a   bosqich  kirishi  lozim:

1.  Kuzat ish  obyektini  o l d i n d a n   t an l as h ,  u n i n g   a ni q  maqs adl ar i 

va  vazifalarini  aniql ash,  korxo n ag a   dastlabki  t a r z da   bor ib  ko'rish, 

z a r u r   hujjatlarni,  ekskursi yani   o ' t k az i s h  tartibi,  o'quvc hi la r  u c hu n 

beri l ad ig an   t op sh ir iq l ar   va  h i s o b o t l a r n i n g   shakll ari ni   tayyorlash - 

d a n   iborat  bo' l gan  t ayyorgarlik  bosqichi.

2.  M e h n a t   o'qituvchisi  yoki  ekus ku rs iy ani   olib  bor uvchi   t o ­

m o n i d a n   eks kurs iy an in g  m a q s a d l a r i   h a m d a   vazifalari,  kor x on a  

hovlisida  va  b os hqa   be lgi la ng a n  j oy la r da   o ' zi ni   t utish  qoidalari, 

kuz at is h  obyektlari,  ekskursiya  m a r s h r u t i   to' g' risida  s u hb at   o ' t ­

kazish,  o ' q u vc h il a rn i   bevosita  z a r u r   vazifalarni  bajarishi  nazorat  

qilinadi.

3.  Ekskursiyaga  y a k u n   yasash  ekskursiya  j a r a y on id a   paydo 

b o ' l adi ga n  mas a la la rn i   hal  qilishga  qaratilgan  yakulovchi  s uh-

203

---

bat  o't kazi sh  bilan  c h ek l an ma yd i .   M e h n a t   b o' yi cha   navbatdagi 

mas h g' ul o tl a rd a   bajar il adigan  vazifalarni  va  hi so bot lar ni   tahlil 

qilish  h a m d a  j a m o a d a   erki n  ravishda  m u h o k a m a   qilish  yo'li  bilan 

ekskursiyaga  uzil-kesil  y a k u n   yasaladi.

Ishlab  chiqarishdagi  ekskursiyalarni  kasb  t a ’lim  o'qituvchisi 

boshqa  fan  o'qituvchilari,  x us us an   fizika  o ’qituvchisi  bilan  birga- 

likda  o' tkazi shi   m u m k i n .   Bu n d a y   hollarda  ekskursiya  vaqti  uzay- 

tiriladi  va  o' rgani sh  obyekti  a n c h a   chu qu rl as had i   h a m d a   ko' p  qir- 

rali  bo'ladi.