O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

Kashtuchilik  sirlarini  yoshlarga  o'rgatish.  U m u m t a ’l im  m a k ­

t a b l a r i n i n g   5 - s i n f  o ' qu vc hi la ri   u c h u n   k a s h t a c h i l i k   m a s h g ' u l o t l a r i  

olib  bor il adi.   K a s h t a c h i l i k   darsl ari   t al abga  j avob  b era d ig an   h o l ­

d a   o ' t is h i  u c h u n   o 'q u vc h il a rg a   qu l ay  s h a ro i t l a r  yaratib  b e r i l a ­

di.  C h i z m a l a r n i   c hizi sh,  nusxa  k o ' c h i r i s h   va  yozish,  ish  qur ol-  

l a r in i   qo 'y ish   u c h u n   ish  stollari  s i n f   x o n a s i n i n g   qulay  joyiga 

j oy la shti ri ladi .  S i n f  xonasi  kasbga  t aa ll uq l i   h a r   xil  stend  va  k o 'r ­

g a z m a l i   kashtal ar ,  g u r u h   b u r c h a k l a r i ,   t e x n i k a   xavfsizligi  q o i ­

da la ri ,  k a s h t a c h i l i k   tarixi,  c h i z m a c h i l i k  j ad v a ll ar i   va  k a s b - h u n a r  

t o' g' ri si da gi   xalq  m a q o l l a r i d a n   f oydal anib  bezatiladi.   Da r s l a r n i  

z a m o n a v i y   t al ab la r  asosida  olib  b or il ad i,   y a ’ni  d id ak t ik ,   p si ­

xologik,  m a ’naviy-axloqiy,  gigiyenik,  t e x n i k   t al a bl ar n i  darsga 

b og' lab,   b ir -b ir i ni   t o' ldi ri b  o ' t is h ga   h a r a k a t   qi li nadi .  M e h n a t  

t a ’l imi  d a rs i da   c ho k  t u r l a r i d a n   «Tekis  c h o k la r »  m av z u s i n i   o' tish 

u c h u n   shu  c h ok   c h i z m a s i   c h i z i l g a n   j a d v a l d a n   foydal anib,   d os - 

kaga  c hi zi la di ,   o ' q u v c h i l a r n i n g   t a s a v v u r l a r i d a   yaxshi  saqlashlari  

u c h u n   tiki lgan  b u y u m d a n   n a m u n a   ko'rsatib,  ko'z  o ' ng i la r id a  

t iki b  ko' rsat il adi,   s h u n i n g d e k ,   o ' z l a r i n i n g   must aq i l  t iki shla-  

rini,   r a ng   t a n l a s h l a r i n i   kuzati b,   k a m c h i l i k l a r i   t uzat il adi.  Test 

savollari  t u zi lg an   k a r t o c h k a l a r d a n   foydal anib,  g u r u h d a g i l a r   ik- 

kiga  b o' l in ib ,  o ' z a r o   savol-javob  t a r i qa si d a  o ' ti l g a n   m a v z u l a r n i  

eslab,  t ak r or la b ,  m u s t a h k a m l a b   bor il adi.   Yaxshi  ishtirok  etgan 

o ' q u v c h i l a r n i   b a h o l a r   bilan  r a g' ba t la nt ir ib ,   qol gan  o ' q u v ch i l a rn i  

h a m   s h u la r   q a t o r i d a n   o ' r i n   olishlari  k e ra k l ig i n i   t a ’ki dlab  d ars ni

125

---

olib  b or is h  yaxshi  nati jal arni   beradi.  Uyga  t o ps h i r i q   qilib:  «Tekis 

ch ok la r»   m a vz u s i ni   o ‘qib,  t u sh u n i b ,   shu  m a v z u   b o ' y i c h a   g a z l a ­

m a   p arc ha si ga   b i ro n   gul  e l e me nt i ni   tikib  kelishni,  g u l n i   k a s h t a -  

l ar da   t ik il is hi ni   o ‘ylab,  t opib  kelishlari  t opshi ril adi .  M e h n a t  

t a ’l imi   m a s h g ‘u lotl ar ini   olib  b o r i s h da   f an l ar ar o   b o g ‘l a n i s h l a r  

h aq id a   h a m   fikr  bildiriladi.  M a s a l a n ,   ge ome t ri ya   fani ga  as os-  

lanib,  u c h b u r c h a k ,   olti bu rc ha k,   t o ' r t b u r c h a k   s h a k l l a r i d a n   t u -  

z il gan  n a q s h l a r n i   b o ‘laklarga  b o ‘lib  c h i z i s h d a   m a t e m a t i k a g a  

b o g ‘liqligini,  t a b i a t d a n   o l in g an   gullar,  barg  va  c h o k l a r   esa  t a-  

biat  bi lan  b o g ‘liqligini,  qushlar ,  tovus,  k a m a l a k ,   kiyik,  x o ‘roz 

va  s h u n g a   o ‘x sh ash   h a y v o n l a r n i n g   t as vi ri ni   t u sh i r i b   t iki sh  esa 

zoologiya  fani  bilan  bog' l iql igi ni   ko' rsat adi.  B u n d a n   t as h q a r i   t a - 

b iat da gi   r a n g l a r   t o ‘g' r isi da  t u s h u n c h a   beriladi,  c h u n k i   b u   g a z ­

l a m a   va  ip  t a n l a s h d a   kerak  b o ‘ladi.

A m a l i y   m a s h g ‘ulotlarni  bajarishda  ko 'pr oq  tikish  texnikasi, 

gigiyenik  va  t ex ni k  talablarga  rioya  qilishni  kuzati b  borish  kerak. 

Masal an:   tikish  u c h un   ish  joyi  q ul aymi,  y or ug ‘lik  qaysi  t o m o n ­

d a n   t u s h m o q d a ,   kashta  bilan  tikuv  oralig'i  m e ’y or ida mi,   buk- 

c h a y m a s d a n   t o ‘g ‘ri  o ' t ir ib d imi ,   bu  n a r s a l a r n i n g   h a m m a s i   kishi 

o r g a ni z m i ga   —  k o ‘z,  gavda  tuzilishiga  salbiy  t a ’sirini  t u sh u nt i ri b  

o ‘tiladi.

T e x n i k a   xavfsizligi  q oi da la ri da :   d a z m o l d a n   f o yd al a ni sh   q oi - 

d a l a r i n i ,   i gn a  va  q a y c h i d a n   foydal anib,  qayerda  s a q l a n i s h i n i  

t a k r o rl ab ,   h a y o t d a n   m i s ol l a r   keltirib  t u s h u n t i r i l a d i   va  o ' q u v c h i ­

lar  u l a r n i   y o d d a  t ut is hl ari   kerakligi  aytib  o ‘tiladi.  C h i z m a c h i l i k  

d a rs i d a   c h i z g a n   n a q s h n i   a m a l i y   m a s h g ‘ulot  d a rs i da   b e m a l o l  

o ' t i r i b   tikadil ar.  H a r   bi r  o ' q u v c h i n i n g   a m a l d a   d a r s n i   q a n d a y  

o ‘z la sh ti ri b  b o ray o tg an li gi   k u z a t i b   b or il ad i ,  yo‘l  q o ‘yi la yotga n 

k a m c h i l i k l a r i n i   t u za t i b   boril adi.  O ' q u v c h i l a r  t i k a y o tg a n  k a s h t a -  

l a r i n i n g   or qa   va  y uz a   q i s m i n i   t e ks hi ri li b  b a h o l a n a d i l a r .   T i k i l ­

g a n   k a s h t a n i n g   or qa   qi smi   h a m   t oza  bo ' l is hi   kerak.  C h a q q o n ,  

c h e v a r   o ‘quvchi   q i z l a r n i n g   ishi  b o s h q a   qi zlarga  n a m u n a   qilib 

k o ‘rsatiladi.

O' qu vc hi   qizlarga  faqat  kashta  tikish  sirlarini  o ‘rgatish  b i ­

lan  che gar al ani b  q o l m a s d a n ,   balki  u y - ro ‘zg‘or   ishlariga  kerakli 

b o ‘ladigan  narsa,  ki yimlar ni   b e z as hn i   h a m   o ‘rgatib  borish  kerak. 

Ma sal an:   h a r   xil  g a zl ama   p a r c ha l ar i da n   foydalanib  applikatsiya 

tikish.  Applikatsiya  h a r   xil  shakl  va  be z a k l a r da n   iborat  b o ‘lib,  uni  

k i y im -k e c h a k l a r n i   va  r o ‘zg' or  b u y u m l a r i n i   b e zas h  u c h u n   gazla-

12.6

---

m a ,   c h a r m   p a r c h a l a r i d a n   tekis  chok,  petlya  chok,  p o p o p   cho kla r 

bilan  yoki  t u g m a ,   m u n c h o q   bilan  h a m   tikib  qo' yilishi  m u m k i n .  

Yirti lgan,   kuyib  t eshi lgan j oylar ni   appl ika ts iyad a n  foydalanib,  har  

xil  s ha kl da   b ez ak   berib  y a m a s h   h a m   m u m k i n .   S h u n i n g   u c h u n 

o ' quvchi   qizlar o ' z  qo'llari  bi lan  qalin g a z l a m a   qol diql ar idan,  eski, 

lekin  hali  m u s t a h k a m   bo' lgan  q a li n r o q   g a z l a m a   b o' l ak l ar ida n 

turli  xil  o s h x o n a   va  ro' zg' or   b u y u m l a r i n i   tikishlari  orqali  ul arda 

badii y  did  s h ak ll a ni sh i  bilan  birga  iqtisodiy  tarbiya  h a m   berib 

boriladi.  G a z l a m a   p a rc h a l a r i d a n   yostiq  u c h u n  jild,  c h o y na k po ' sh ,  

c h o y n a k   u c h u n   taglik  tikish,  g a z et a - j u rn a l la r ni ,   uy  hujjatlarini, 

qaychi,  t ar oq,   r u c h k a ,   q a la m,   lineyka  kabi  n a rs a la rn i   yosh  bolalar 

qo'li  yetma ydi ga n  b a l a n d r o q   devor  yuzasiga  osib  qo' yish  u c h u n 

h a r   xil  katt ali kdagi   x a lt a ch a la rn i   tikib,  bezashl ar i  s hular   j u m l a -  

siga  kiradi.

N o a n ’aviy  dars   o' t ish  us ul la ri da n  foydalanib,  o' qu vc hi la rni  

kasbga  havas  va  qi ziqishlarini  oshiri sh,   o ' t il g an   m av z ul ar n i  m us - 

t a h k a m l a s h   va  yaxshi  t u s h u n c h a   hosil  qil ish lari  uc hu n ,  tasav- 

vurlarini   kengaytirish  va  ka shta da gi   yangi li kl ar   bilan  t ani shib 

b o r is h la ri n i  k o' zda  tutib  ish  rejaga  quyidagi  m a vz u l ar n i   kiritish 

m u m k i n :

—  gi lam  to' qish  korxonasi ga  sayohat  va  t as h ab b u s ko r   i shchilar 

bilan  s u h b at la r   uyushtirish;

—  tarixiy  muzeyga  sayohat  (kasbga  taalluqli  na rs al ar ni   ko'rish);

—  yangi  k e l i n c h a k   sepini  ko'rish  ( k as ht al ar ni   ko'rish);

—  na vro'zga  b a g' i s h l a n g a n   ko' ri k- ta nl ov   n a m u n a s i n i   ko'rish 

( h ar   xil  kashta  n a m u n a l a r i n i   ko'rish);

—  8 - m a r t g a   b a g ' is h l a n g a n   ko'rik  n a m u n a s i n i   ko'rish:  o n a x o n -  

lar  bilan  s u h ba t   (kasht a  t ur la ri ni   tikish  haqida);

—  m a h a l l a l a r n i n g   chi qi shl ar in i   ko' rish  (kasht a  n a mu na l ar i n i ) .

O ' q u v c h i l a r   shu  m av z u l a r   b o' yi ch a   u y us hti ril gan  sayohat  va

s uhbatl ari   h a q id a   o' z  t aa ss uro tl ar in i  referatga  yozib,  o'zlariga 

yo qq an   b e z a k l a r d a n   n a m u n a l a r   c hizi b  keladilar.  Referatlar  bir- 

biriga  t a q qo s la n ib   b ah ol an ad i.