O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V


E m ish (s o 'r is h ) h a r a k a tla r i



Download 8,79 Mb.
Pdf ko'rish
bet74/434
Sana16.03.2022
Hajmi8,79 Mb.
#496953
1   ...   70   71   72   73   74   75   76   77   ...   434
Bog'liq
Normal fiziologiya (Alaviya O.T.) - 2006 y.

E m ish (s o 'r is h ) h a r a k a tla r i
y a n g i t u g ' i l g a n b o l a n i n g la b ig a 
te g ilg a n d a n a m o y o n b o 'la d i . Bu refleks u ch lik n e r v in in g sezuvchi 
o x irla ri t a ’sir la n g a n d a y u z a g a ch iq ad i, q o ' z g ' a l i s h u c h lik nevdan 
u zu n c h o q m iy a d a y u z nervi bilan til osti n e r v in in g m o to r yad ro la rig a 
o 'ta d i.
O v q a t c h a y n a s h
o g ' i z b o ' s h l i g ' i d a g i r e s e p t o r l a r n i n g
t a ’sirla n ish ig a j a v o b a n refleks y o ' l i bilan y u z a g a c h iq a d ig a n harakat 
akti b o 'l i b , pastki j a g ' n i n g y u qori j a g ' g a n isb a ta n siljishidan iborat. 
R . M a g n u s n in g m a 'l u m o t l a r i g a q a r a g a n d a o v q a t ch a y n a s h markazi 
u z u n c h o q m i y a d a , s h u n i n g u c h u n , b u l b a r h a y v o n l a r d a o v q a t
c h a y n a s h re f le k s in i y u z a g a c h i q a r is h m u m k i n . T a l a m u s va m iy a 
p o ' s t l o g ' i n i n g m o to r z ona la ri b utun b o 'l g a n d a g i n a o v q a t chaynash 
akti no zik ro q boshqariladi.
O v q a t yu tish
m u ra k k a b k o o rd in a ts iy a la n g a n re fle k to r akt b o 'lib , 
unin g yuza ga chiqishida o g 'i z b o 's h lig 'i, halqum va q iz ilo 'n g a c h bosh 
q is m in in g k o 'p g i n a m u s k u lla r i q atn ash a d i. O v q a t yu tis h akti ikki 
f a z a d a n ib orat: 1) o v q a t lu qm a si sh a k lla n ib , h a lq u m b o ' s h l i g ' i g a
yaq in las h tirila d i; 2) o v q a t y utilib , h alq u m m u sk u llari q isq a ra d i, ayni 
v a q td a ta n g lay pardasi k o 'ta r ila d i, hiqildoq usti t o g 'a y i (epiglottis) 
esa pastg a tushadi. Bu m e x an iz m n in g birinchi qismi ixtiyoriy ravishda. 
ik kin chi qism i ixtiyorsiz-shartsiz refleks y o 'l i bilan boshqariladi.
108


O v q a t yu tis h a k tid a u ch lik nerv, til-h a lq u m n ervi va a d a shga n 
n e rv n in g afferent sistem a la ri qatn ash a d i. O v q a t y u tis h m a rk a zi shu 
reflektor aktni y u z a g a c h iq aru v ch i k o ‘p g in a y a d r o la rn i n g funksional 
b ir la sh m a s id a n iborat.
Q usish
h alk u m va m e ‘da reseptorlari t a ‘sir la n g a n d a , sh u n in g d e k
v e s tib u lo r e s e p to r la r va b o sh q a b a ’zi r e se p to rla r t a ‘s ir la n g a n d a kelib 
ch iq u v ch i re fle k to r aktdir. S hu r e se p to rla rd a n a ffe re n t to la la r orqali 
uzunchoq m iyaga keluvchi im pulslar uzunchoq m iya dagi, shuningdek 
orqa m iy a d a g i k o ‘p g in a ef fe k to r n e y r o n la rg a boradi.
R e fle k s y o ‘li b i l a n g i n a e m a s , u z u n c h o q m i y a n i n g q is m la r ig a
o ' s m a , y a l l i g ’la n ish j a r a y o n i n i n g t a ’sir etishi yoki k alla ichid agi 
bosim ning oshishi natijasida h am kishi qusishi m um kin. Q o n d a erigan 
m o d d a la r, M a s a la n , m ik r o b t o k s i n la r i v a teri o s t i g a k ir iti lg a n d a
qustiruvchi b a ’zi d o r i l a r ( a p o m o r f i n ) qusish m a rk a z ig a g u m o r a l y o ‘l 
bilan t a ’sir etishi h am m um kin.
Q usish v aqtida m e ’d aga kirish y o ‘li o c hiladi, ic hak m u skullari va 
m e ’da d e v o rla ri q isq a ra d i, q o rin pressi va d ia fr a g m a m u sk u lla r i, 
halqum , hiqildoq, til va o g ‘iz muskullari qisqaradi, s o ’lak va k o ‘z yoshi 
chiqadi.
Q u s i s h v a q t i d a m a r k a z i y n e r v s i s t e m a s i d a g i k o ’ p g i n a
m arkazlam ing holati o ‘zgaradi, chunki unda miya o ’zanin in g retikulyar 
form a tsiyasi h a m qatn ash a d i. R e tik u ly a r f o rm a ts iy a k o ‘p m a rk a z la r 
bilan b o g ’langani u ch u n u zu n c h o q m iy a bilan o rq a m iy a n in g turli 
qism larid agi n e y r o n la r faoliyatini funksio nal jih a td a n birlashtiradi va 
kelishtiradi, yuqo riro q d a g i m a rk a z la m in g holatini o ’zgartiradi.

Download 8,79 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   70   71   72   73   74   75   76   77   ...   434




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish