O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V


O r q a m iy a n in g o 'tk a z u v c h i y o ' l f u n k s iy a s i



Download 8,79 Mb.
Pdf ko'rish
bet62/434
Sana16.03.2022
Hajmi8,79 Mb.
#496953
1   ...   58   59   60   61   62   63   64   65   ...   434
Bog'liq
Normal fiziologiya (Alaviya O.T.) - 2006 y.

O r q a m iy a n in g o 'tk a z u v c h i y o ' l f u n k s iy a s i
m u h i m f u n k s i y a b o ' l i b , p e r i f e r i k r e s e p t o r l a r d a n b o s h m i y a g a va 
u n d a n e f f e k t o r a p p a r t l a r g a im p u l s o ' t k a z i s h d a k a t t a a h a m i y a t
k a s b e t a d i.
O rq a m iva ild iz la r in in g fu n k siy a la ri.
O r q a m iy a ild iz la ri d a n
o 't u v c h i nerv tolalari o rqa miy ani periferiya bilan b o g 'la y d i . Afferent 
impulslari o 's h a ildizlar orqali orqa m iyaga kiradi va undan periferiyaga 
efferent im pulsla r ketadi. O rq a m iya ning ikkala to m o n id a n 31 ju ftd a n
oldingi va o rqa ild izla r bor.
94


O rq a m iya ildizlarining vazifalari qirqib q o ‘yish ham d a t a ’sir etish 
usullari bilan an iq lan g a n va b ioe lektr potensia llarin i q a y d qilish y o ‘li 
bilan ta s d iq la n g a n . O rq a m iy a n in g o ld in g i ild iz la rid a m a rk a z d a n
q o c h u v c h i, e ffe re n t tolalar, orqa ildizlarida esa m a r k a z g a intiluvchi, 
a fferent to la la r bor. Bu o r q a m iy a ildizlarida e ffe re n t tolalarining 
ta q s i m l a n i s h q o n u n i y o k i M a ja n d i q o n u n i d e b a t a lg a n ( te g ish li 
m u sh o h id a n i f iziolog M ajandi birin chi m a rta ta sv ir etgan).
B aqa yoki b o s h q a har q a n d a y h a y v o n n in g barc h a oldingi ildizlari 
bir to m o n l a m a q ir q ib q o ‘y ilg a c h , g a v d a n in g te g ish li to m o n id a g i 
r e f le k to r h a r a k a tla r y o ‘q o la d i- y u , a m m o s e z u v c h a n lig i saqlanadi. 
O r q a d a g i il d i z l a r n i q i r q i b q o ' y i s h d a n k e y i n h a r a k a t q o b i l i y a t i
y o ’qo lm a y d i, a m m o te gishli ildizlardan in n e rv a tsiy a la n a d ig a n gavda 
qism larid a s e z u v c h a n lik y o ‘qoladi.
O ldingi va o rq ad a g i ildizlarning funksional a h a m iy a tin i I.M yuler 
y a q q o l isb o t etg an . U b a q a o r q a m iy a s in i n g bir to m o n d a g i o ldingi 
ild izla rin i, ik k in c h i to m o n d a g i o r q a ildizlarini ( k e y in g i o y o q la r shu 
i l d i z la r d a n i n n e r v a t s i y a l a n a d i j q i r q i b q o ‘y di. G a v d a n i n g o ld in g i 
ild i z la ri q ir q ib q o ’y ilg a n t o m o n i d a g i o y o q s h a l v i r a b q o ld i, shu 
o y o q q a t a ’sir e t ilg a n d a e s a g a v d a n in g b o s h q a q is m la r i, j u m l a d a n
q a r a m a - q a r s h i o y o q h a r a k a t l a n a v e r a d i . O r q a d a g i ild i z l a r q ir q ib
q o ’y i l g a n i k k i n c h i t o m o n d a g i o y o q e s a g a v d a n i n g b o s h q a
qism lariga t a ’sir e tilga nda hara katga keladi-yu, o ’ziga t a ’sir etilganda 
q i m i r l a m a y t u r a v e r a d i , c h u n k i u n d a g i s e z u v c h a n l i k b a t a m o m
y o ’q o lg a n edi.
S kelet m u s k u lla rin in g m o to r n erv la rid an ta sh q ari, b o s h q a va e f ­
ferent nerv tolalari: to m irlarn i hara k atla n tiru v ch i va s e k re to r tolalari, 
sh u n in g d e k silliq m u s k u l la r g a boruvchi to la la r old in g i ildizlardan 
o ’tishi keyinchalik k o ’rsatib berildi. Ularning h am masi efferent tolalar 
b o ’lgani u c h u n bu to la la rn in g m av ju d lig i M a ja n d i y q o n u n ig a zid 
kelmaydi.
Oldingi ildizlarga ta 's i r etilganda k o ’pin cha o g ’riq sezilishi yuzaki 
q a r a s h d a p a r a d o k s a l o m il g a o ’x s h a y d i. A m m o bu om il M a jandi 
qonuniga zid kelmaydi, chunki orqadagi ildizlardan o ’tuvchi tolalardan 
bir qism i old in g i ildizla rga burilib, orqa m iy a p a r d a la r ig a boradi va 
ula rni se zu v c h i nerv oxirlari bilan t a ’m in laydi. B o s h q a h a m m a affer­
ent n erv la r kabi, u la r ham orqa m iya ga u ning o rqadagi ildizlari orqali 
kiradi. O rq a d a g i ildizla rda n bir nec hta sini qirqib q o ’yib va shunda n 
keyin te gishli o ldingi ildizlarga t a ’sir etib, b u n g a is h o n ish m um kin: 
ayni vaq td a 

Download 8,79 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   58   59   60   61   62   63   64   65   ...   434




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish