O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V

S o m a to tr o p g o r m o n y o k i o 's i s h g o r m o n i.
O 's i s h g o r m o n i 
o rg a n iz m d a o 's is h va jis m o n iy riv o jla n ish ja ra y o n la rig a t a ’sir etad i. 
B u g o rm o n n in g n is h o n -a ’z o lari b o 'lib su y a k h iso b la n a d i, B u n d an
ta sh q a ri, b irik tiru v c h i to 'q im a la rg a boy: m u sk u lla r, p a y la r va ichki 
a ’ z o l a r g a h a m o 'z t a ’s i r i n i k o 'r s a t a d i . O 's i s h j a r a y o n i n i n g
s tim u ly a ts iy a s i, so m a to tro p g o r m o n in in g a n a b o lik t a ’siri tu fa y li 
r o 'y o b g a c h iq a d i. A n a b o lik t a ’sir h u ja y ra ic h ig a a m in o k is lo ta la r 
k ir is h in i k u c h a y is h i, o q s il v a n u k le in k is l o ta l a r b io s in te z in in g
k u ch a y ish i b ila n n am o y o n b o 'la d i. S hu ja ra y o n la r bilan b ir q ato rd a
oqsil parch alan ish i bilan b o g 'liq rea k siy alar to rm ozlanadi. S o m ato tro ­
pin o rg an iz m g a k iritilg a n d a y o g ' d ep o larid an y o g ' ch iq ish i k uchayib, 
o r g a n iz m a s o s iy e n e r g iy a m a n b a i s if a t id a y o g 'l a r d a n k o 'p r o q
fo y d ala n ad i. S hu m u n o sa b a t b ila n so m a to tro p g o rm o n n in g m a ’lum
m iqdori e n e rg e tik s a rf b o 'lis h d a n q u tilib q o la d i, n atija d a o q silla m in g
k a to b o liz m te z lig i s e k in la s h a d i. O rg a n iz m n in g b u n d a y h o la tid a
o q silla rn in g b io sin te z i uni p a rc h a la n ish id a n u stu n ro q b o 'lib qoladi 
va o rg an iz m d a m u sb a t azo t m u v o zan ati k u za tilad i. S o m ato tro p in n in g
an ab o lik t a ’siri n atija sid a o ste o b la stla r fao llig i o rtad i, h am da suyakda 
o q silli m a tritsa la rn in g h o sil b o 'lis h i stim u lla n a d i. B u lard an ta sh q ari, 
bu g o rm o n su y a k to 'q im a s in in g m in e ra liz a ts iy a s in i k u c h a y tira d i, 
n a tija d a o r g a n iz m d a k a ls iy v a f o s fo r k o 'p r o q u s h la n ib q o la d i. 
Y uqoridagi fik rla rg a a so sla n ib a y ta m iz k i, so m a to tro p in o rg an iz m d a 
su y ak va to g 'a y to 'q im a la m in g h osil b o 'lis h in i k u c h a y tira d i, biroq 
bu g o r m o n n i la b o r a to r iy a s h a r o itid a , o r g a n iz m d a n ta s h q a r id a , 
h u j a y r a l a r k u l t u r a s i g a y u b o r i l g a n d a , u l a r n i n g o 's i s h i a y t a r li 
sezilm ay d i. S h u n g a aso slan ib , bu g o rm o n to 'q im a la rg a b ev o sita ta ’sir 
k o 'rs a tm a y d i, d eg a n fik rla r p a y d o b o 'la d i. O rg a n iz m g a tu sh g a n so ­
m a to tro p in t a ’s irid a m a x su s ta s h u v c h ila r h o sil b o 'la d i. B u la rn in g
bevosita to 'q im a la rg a t a ’siri n atijasid a an ab o lik effek t y uzaga chiqadi.
203

---

B unday h o sila la m i « so m a to m e d in » la r deb atadilar. H o zird a u lard an 4 
tasi m a ’lum. U lam in g b arch a si oqsil tabiatli b o 'lib , som atotrop gorm oni 
ta ’sirid a jig a rd a hosil b o 'la d i. S om atotropin u g le v o d lar alm ash in u v ig a 
ham kuchli ta ’sir k o 'rsa ta d i. Bu gorm onning ta ’siri natijasid a plazm ada 
g ly u k o z a m iq d o ri o rtib ketad i. Bu e ffek tn in g m e x an iz m i q u y id a g ich a 
tu sh u n tirila d i. B irin c h i n av b a td a , g ly u k o z a e n e rg e tik m a q sa d la rd a
fo y d ala n ilm a y d i, y u q o rid a a y tilg a n id ek bu sh a ro itd a e n e rg iy a m anbai 
b o 'lib fa q a t y o g 'la r x iz m a t q ila d i. B u n d an ta sh q a ri, u sh b u g orm on 
g ly u k o z a n in g to 'q im a la r g a u tiliz a tsiy a sin i ham to rm o z la y d i, h am d a 
in su lin t a ’s irig a s e z u v c h a n lig in i p a s a y tira d i. S o m a to tro p g o rm o n i 
t a ’sirid a in su lin a z a ferm en ti fa o llig i o sh a d i. B u n d a n ta sh q a ri, so m a ­
t o tr o p in B - h u ja y r a la r g a t a ’s ir e tib , in s u l in s e k r e s iy a s in i h am
k u c h a y tira d i. B u la rn in g b a rc h a s i g ip o f iz a r d ia b e tg a o lib k elish i 
mumkin.
O 's is h g o rm o n in in g sek resiy asi g ip o ta la m u sn i so m a to lib erin va 
sam atostatin gorm onlari tom onidan idora etiladi. O 's ish gorm onining 
sekresiyasini ortishi qon plazm asida glyukoza va y o g ' kislotalari miqdori 
pasayib ketganda kuzatiladi.
O 'sish gorm oni yoshlikdan yetarli ishlab chiqarilm aganda, bolalam ing 
o 'sish i keskin ravishda to 'x ta y d i, odam um rbod p akana b o 'lib qoladi 
(gipofizar pakanalik). G o 'd a k lik davrida o 'sish gorm oni haddan tashqari 
k o 'p ishlansa, gigantizm avj oladi, bunda odam ning b o 'y i 240-250 sm ga, 
vazni 150 kg g a yetadi.
V oyaga y etg an o d a m d a o 's is h g o rm o n i o rtiq c h a ish lan sa , b o 'y
u m um an o 's m a y d i, chu n k i o 's ib b o 'lg a n , am m o g a v d a n in g o 's is h
qobiliyatini saqlab qolgan a ’zolari: q o 'l-o y o q barm oqlari va panjalari, 
burun va pastki ja g ', til, k o 'k ra k va qorin b o 's h lig 'id a g i a ’zolar o 'sad i. 
Bu kasallik akrom egaliya deb ataladi.