O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V

g a n g lio b lo k a to rla r
(g e k so n iy v a b o sh q a la r) t a ’sirid a a tse tilx o lin g a
sezuvchanligidan m ahrum b o 'lad i.
A tsetilxolin va ad renalin yoki noradrenalin oxirgi apparatlardagina 
em as, p arasim patik v a sim patik nerv to lalarida ham topilgan. M asalan,, 
sayyor nerv tolalariga elektr toki bilan ta ’sir etilganda atsetilxolin topildi, 
sim patik nervlarda esa adrenalinsim on m odda (noradrenalin b o 'lsa kerak) 
borligi aniqlandi.
G.Deyl nerv to lalarining oxirlarida q anday m ediator hosil b o 'lish ig a
qarab, bu tolalarni 
xolin ergik
va 
adrenergik
tolalarga ajratishni ta k lif 
etd i.. B a rc h a p a ra sim p a tik n erv la r, p r e g a n g lio n a r sim p a tik to la la r, 
sh u n in g d e k , p o s tg a n g lio n a r s im p a tik to la la r ( b u la r te r b e z la rin i 
in n e rv a tsiy a la b , m u sk u lla rn in g to m irla rin i k e n g a y tira d i) 
xolin erg ik
tolalar
hisoblanadi. U lam in g nerv o x irlarida atsetilxolin hosil b o 'lad i. 
Yuksak haroratda ter chiqartiradigan va skelet m uskullarining tom irlarini 
kengaytiradigan tolalardan boshqa po stg an g lio n ar sim patik tolalam ing 
h a m m a si 
a d re n e rg ik to la la r
h is o b la n a d i. A d re n e rg ik to la la m in g
oxirlarida noradrenalin hosil b o'lad i.
N e rv la rd a n m a h ru m b o 'lg a n a ’zo la rn in g te g ish li m e d ia to rla rg a
sezuvchanligi vegetativ nervlar qirqilgach va aynib qolgach oshib ketadi. 
Sim patik nerv sistem asidan innervatsiyalangan har bir a ’zo: yurak, m e ’da, 
ic h ak , to m irla r, k o 'z n in g ra n g d o r p ard a si v a shu k a b ila r sim p a tik
n e r v la r d a n m a h ru m q ili n s a ( d e s im p a ti z a ts iy a ) , a d r e n a lin g a v a 
n o r a d r e n a lin g a o r tiq d a r a ja d a s e z u v c h a n b o 'l i b q o la d i. X u d d i
176

---

shuningdek,, a ’zo parasim patik nervlardan m ahrum qilinsa, atsetilxolinga 
o r tiq d a r a j a d a s e z u v c h a n b o 'l a d i . N e r v d a n m a h ru m q ilin g a n
(d e n e rv a ts iy a la n g a n ) to 'q im a la r n in g o rtiq d a ra ja d a s e z u v c h a n lik
sabablaridan biri shuki, to'q im alard a adrenalinni parchalaydigan ferm ent 
(am inooksidaza) yoki atsetilxolinni parchalaydigan ferm ent (xolinesteraza) 
kam ayadi.