O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V

K o r tiy o rg a n id a g i re se p to r h u jayralarn in g jo y la s h u v i va tizim i.
A sosiy m e m b ra n a d a re se p to r h u ja y ra la r ikki q a v a t b o ‘lib jo y la sh a d i. 
U larn in g ichki q avati bir q a to r re se p to r h u ja y ra lard a n tu z ilg a n , pard a 
k a n a lin in g b o sh id a n o x irig a c h a b u n d a y h u ja y ra la rn in g u m u m iy soni 
3 5 0 0 ga b o rad i. T ashqi tu k li re se p to r h u ja y ra la r 3-4 q a to r b o 'lib , 
u la rn in g u m u m iy m iqdori 12 0 0 0 -2 0 0 0 0 ga y etad i. K ortiy o rg an in in g
har bir re se p to r h u ja y ra si c h o 'z iq ro q sh a k ld a b o 'la d i. H u jay ra n in g
b ir q u tb i a s o s iy m e m b ra n a g a ta y a n ib tu r a d i, ik k in c h i q u tb i esa 
c h a g 'a n o q p a rd a k a n a lin in g b o 's h lig 'id a b o 'la d i. R e se p to rn in g ana 
shu ikkinchi q u tb id a 60 -7 0 ta tu k bor. R esep to r h u ja y ra la rn in g tu klari 
u stid a p a rd a k a n a ln in g b o s h id a n o x irig a c h a q o p lo v c h i p la s tin k a
(m em b ra n a te c to ria ) y otadi.
E sh itu v r e s e p s iy a s i m e x a n izm la ri.
T o v u s h la r t a ’s ir id a a s o s iy
m e m b ran a te b ra n a b o sh la y d i, b irm u n c h a u zu n ro q re se p to r tu k la ri 
qoplovchi plastinka tegishi natijasida bukiladi. T u k chalarning bir necha 
g r a d u s g a b u k i l i s h i n o z ik v e r t i k a l ip l a r n i n g ( m i k r o f i l o m e n t )
ta ra n g lan ish ig a olib keladi. V ertikal iplarin in g ta ra n g lan ish i 1 dan 5 
tagacha kanallarning o chilishiga olib keladi. O chiq kanallar orqali kaliy 
ionlari oqim i hujayra ichiga kira boshlaydi. Eshituv reseptorining elektrik 
ja v o b i 100-500 m ks dan keyingina yuzaga chiqadi, y a ’ni m exanik ta ’sir 
berilg an d an s o 'n g ikkilam chi h u jay ra ichi ta sh u v ch ilarsiz m em brana 
k an allari o ch ilad i, bu x o ssa uni sekin ish lo v ch i fo to re se p to rlard an
farqlaydi.
T u k li r e s e p t o r h u j a y r a l a r n i n g p r e s in a p tik m e m b r a n a s in i 
d e p o ly a r iz a ts iy a s i s in a p tik y o r iq q a n e y r o m e d ia to rla r a jra lis h in i 
ta ’m inlaydi (glutam at yoki aspartat). M ediator post sinaptik m em branaga 
ta ’sir etib, unda q o 'z g 'a tu v c h i post sinaptik potensialni chaqiradi, so 'n g ra 
nerv m arkaziga im pulslarning generatsiyasi kuzatiladi.