N xolmatov. N. Im om ova makro va mikro



Download 5,89 Mb.
Pdf ko'rish
bet100/207
Sana31.05.2022
Hajmi5,89 Mb.
#623688
1   ...   96   97   98   99   100   101   102   103   ...   207
Bog'liq
Makro va mikro iqtisodiyot.pdf. Xolmatov N.

3) tovar belgilari 
- bu s a v d o belgilari, nishonlari, m a x s u s r am z - 
lari, nom i v a b o sh q a la r n i r o 'y x a t g a olish, huquqiy j i h a t d a n h i m o y a
qilish v a ula rd a n foydalanish b o 'y i c h a p a y d o b o 'l g a n m u n o s a b a t la r n i 
q o n u n iy ta rz d a tartibga solish shakli.
1114


S u n ’iy m onopoliya 
- m o n o p o l foyda olish m a q s a d i d a tashkil eti- 
luvchi b ir la s h m a l a r n in g shartli (tabiiy m o n o p o li y a la rd a n ajra tib tu rish
u chun) nom i. S u n 'i y m o n o p o li y a o ' z m a n fa atlari y o 'l i d a b o z o r muhiti 
tuzilishini atay la b o 'z g a r ti ra d i, y a ’ ni: - b o z o rg a y angi r a q ib la r n in g
kirib k e lis h ig a y o ' l q o 'y m a s l i k u c h u n turli t o 's iq la r hosil qiladi 
( x o m a s h y o v a e n e r g iy a m a n b a la rin i eg a lla b oladi; b a n k l a r n in g y angi 
k o r x o n a la r g a k re d it berishini t a q iq la s h g a h ara k at qiladi va boshqa lar);
- ishlab c h i q a r is h n in g e n g y u k s a k d arajadagi t e x n o lo g iy a s ig a
erishib, q o lg a n r a q ib la rin in g bu d a r a ja g a ch iq ish ig a im k o n b erm a y d i;
- ishlab c h iq a r ish m iq y o s i s a m a r a s id a n u n u m liro q f o y d a la n is h
im konini b e ru v c h i nisb a ta n yirik h a j m d a g i kapitalni q o 'lla y d i;
- o ‘z faoliyatini yuqori d a r a ja d a re k la m a qi 1 ish orqali b o s h q a
r aq o b a tch ilarn i b o z o r d a n siqib c h iq a ris h g a h ara k at qiladi.
S u n ’iy m o n o p o li y a la r kartel, sin d ik at. trest, k o n s o r s iu m , k o n se rn
kabi aniq s h a k lla rd a n a m o y o n b o 'la d i .
M o n o p o l i y a n i n g
salbiy tomoni 
sifa tid a q u y id a g i jix a tla rn i k o 'rs a -
tish m u m k in :
1) re s u rs la rn in g oqilona taqsimlanmasligi. 
B u h o la t rn o n o p o -
liya la rning y u q o ri f o y d a k etidan quvib, s u n ’iy r a v is h d a ishlab c h i q a -
rishni c h e k la s h v o sita sid a narx la rn i k o 'ta r is h i , m a h s u lo tl a r n in g u 
q a d a r y a x s h i b o ' l m a g a n turlarini, p ast te x n ik a v iy darajasini, past sifati 
h a m d a so ti s h n in g y o m o n sharoitlarini v u ju d g a keltirishi orqali n a m o ­
y o n b o 'la d i . N a tija d a , r a q o b a t sh a ro itid a am al q iluvc hi iq tiso d iy o t 
s a m a ra d o r lig in i b o z o r vo sita sid a ta rtib g a solish m e x a n iz m i ishdan 
chiqadi. M o n o p o li y a la r bilan b o g ' l i q b o ' l g a n iqtisodiy fa o liy a tla r e r ­
kin h a m d a o q ilo n a ta n lo v im k o n i y a ti d a n m a h ru m b o 'la d i , m o n o p o -
liy a la rn in g iq tisodiy j ih a td a n a s o s la n m a g a n s h a rt-sh a ro it v a narxlari 
ta zy iq ig a c h id a y o lm a y d i, ish faolligini pasaytirib, b a ’zi h o lla r d a
x o n a v a y r o n b o 'la d ila r .
O q ib a t d a ishlab c hiqarish q isqa rib, ishsizlik va inflyatsiya o 's a d i,
x o 'j a l i k n i n g izdan chiqishi ku ch a y ad i. J a m iy a t boyligi r e s u r s la rn in g
o q ilo n a r a q o b a tli- b o z o r taqsim oti s h a ro itid a q o ‘lga kiritilishi m u m k i n
b o 'l g a n m iq d o r ig a q a r a g a n d a k a m a y ib ketadi;
2) d a r o m a d la rd a g i tengsizlikning kuchayishi. 
B u h o la t ham
n a rx la rn in g m o n o p o l ta rz d a oshirilishi (p asa y tirilish i) h a m d a y u qori 
f o y d a o linishi bilan b o g 'liq b o 'lib , bu aholi q o lg a n qism i d a r o m a d -
larining n isb a ta n k a m a v is h ig a olib keladi:
I U 1


3) iqtisodiy t u r g 'u n l i k va fan-texnika taraqqiyotining sekinla- 
shuvi. 
B u n d a y h o la tn in g v u ju d g a kelishi m o n o p o li s lla r n i n g r a q o b a t-
ch ilar b o sim in i se z m a slik la ri h a m d a ak s a riy a t h o lla r d a > uqori foydani 
q o ' s h i m c h a u rin is h la rs iz o ' z l a r i n i n g b o z o rd a g i h u k m ro n lik la r i hisobi- 
ga olishlari m u m k i n . Bu e s a ularni ishlab c h iq a rish n i ra sio n a lla sh - 
tirish, u n in g s a m a ra d o r lig in i o sh ir ish im ko n iy atlarin i qidirish. m a h s u ­
lot sifatini o sh irish , u n in g as so rtim e n tin i k en g a y tirish , F T T n i rivojla n- 
tirish va x a r id o r la r m a n fa atlari t o 'g 'r i s i d a q a y g ' u r i s h kabi xatli- 
h a ra k a tla rd a n q ay tarad i;
4) iqtisodiyotda d e m o k ra tik h a r a k a tla rn in g to ‘sib qo'yilishi. 
M o n o p o li s tla r iq tiso d iy o td a g i erkin va halol r a q o b a tg a t o 's q i n l i k qilib, 
nisb a ta n k u c h s iz b o 'l g a n k o r x o n a la rn i o 'z l a r i g a b o 'y s u n d ir is h la ri . 
ja m i y a t g a o ‘z ish c h ila rin in g m e h n a ti g a pas ay tirilg an m i q d o r d a haq 
to 'la s h , past sifatli tovarlarni ishlab ch iq arish , o ' t a d a r a ja d a oshirib 
y u b o r ilg a n sotish narxlari (yoki p a s a y tirilg a n xarid narxla ri), o ' z
m a h su lo tin i i s t e 'm o l q ili s h g a b ilv o s ita usul orqali m a jb u r la s h kabi 
o 'z l a r i n i n g k a m s itu v c h i sh artlarini k o ' n d a l a n g q o 'y is h la ri m u m k in . 
B u n d a n k o 'r in a d ik i, m o n o p o listik fa o liy a t iqtisodiy r iv o jla n is h ig a an- 
c h a ji d d i y t a ’sir k o 'rs a tis h i , ta r a q q iy o t y o ' l i g a g ' o v b o 'l i s h i h am
m u m k in . S h u n g a k o 'r a , b u g u n g i k u n d a deyarli b a r c h a m a m la k a tl a r
iq tiso d iy o tid a m o n o p o liy a la rn i d a v l a t to m o n i d a n ta rtib g a solish c h o ra - 
tadbirlari q o ' lla n ilib , b u
monopoliyaga qarshi siyosat 
d e b ataladi. 
D a v la tn in g m o n o p o li y a g a qarshi siy osati asosini 
monopoliyaga 
q arshi qonunchilik 
tashkil e t a d i 1.
3. O ptim al ishlab chiqarish xajm ini t a n la b olish
M o n o p o li s t k o r x o n a yoki f irm a o ' z m a h s u lo ti n in g y a g o n a ishlab 
c h iq aru v ch is i v a sotuvchisi b o 'l s a h a m n arxlarni o ' z - o 'z i c h a belgilay 
o lm a y d i, c h u n k i b o z o r d a u y a g o n a is t e ’m olc hi ta labiga e m as, b o z o r
ta la b ig a d u c h keladi. B o z o rd a g i ta la b n arx ortib b o rav e rsa , pas ay ib
ketishi m u m k i n . S h u n in g u c h u n m o n o p o li s t firm a o p tim a l ishlab 
c hiqarish x ajm in i ishlab chiqishi lozim . Bu ishlab c h iq a ris h xajm i 
o 't g a n m a v z u d a t a ’k id la n g a n id e k , chekli d a r o m a d bilan chekli xarajat 
bir-biriga te n g b o 'l g a n d a f o y d a m a k s im a l q iy m a tg a erishadi. 
Л / г

MR
foydani m a k s im a lla s h tiris h sharti. B u holatni q u y id a g i ja d v a ld a
k o 'r i s h i m i z m u m k in .
1 S h . S h o d m o n o v . I ) . ( ’r a l i i r o \ . " I q t i s o d i y o t n a / a r i v a s i ” ( d a r s l i k ) . Г.. “ b’a n v a
l c \ n o l o g i \ a " n a s h r i y o l i . 21J05. 7 8 4 h. 2 J 8 h.
I l l


Narx, P
M iqdor, Q
Yalpi 
d a r o m a d , TR
Chekli 
d a r o m a d , M R
10
1
10
10
9
2
18
8
8
3
24
6
7
4
28
4
6
5
30
2
M o n o p o li s t firm a ishlab ch iq a rish x ajm in i f aq a tg in a u n g a b o 'l g a n
narxni pas ay tiris h e v a z i g a g in a oshirishi m u m k in , c h u n k i n a r x n in g
oshishi n atija sid a u n in g m a h s u lo tig a b o 'l g a n b o z o r talabi p a s a y ib
ketadi. S o f m o n o p o l i y a sh a ro itid a b o z o r d a g i narx x a r d o im ishlab 
c h iq arish x a j m id a n y u q o ri b o 'la d i . B u n i n g o q ib a tid a ishlab ch iq arish
oxiriga y e t k a z ilm a y d i, resursla r sa m arali ta q s im l a n m a y d i, i s t e 'm o l -
ch ila r n in g talabi y u q o r i d a r a ja d a q o n d ir ilm a y d i.
B u n d a y x o la tla rd a narx d is k r im i n a ts iy a s i d a n fo v d ala n ila d i, y a ' n i
tu rlic h a narx b e lg ila sh siyosati a m a lg a oshiriladi.
Narx diskrim inatsiyasi
A lo h id a m onopol firma ega b o 'lgan salmoqli bozor xukmronligi 
u nga narx va ishlab chiqarish xajmini belgilash shuningdek, narxli diskri- 
minatsiya deb nom lanuvchi narx siyosatini o 'tkaz ish im konini beradi.
“ Diskrim inatsiya” 
( lo tin c h a d a n o lin g a n boMib, d ic rim in a tio -
farqlanish, tu rla n ish ) tu sh u n c h a si texnik a t a m a h iso b lan a d i va salbiy 
m a ’n oga e g a em as.
N a r x li d is k r im i n a ts iy a - turli birlik larg a har xil n arx la r o 'r n a tis h
am aliyoti.
N arx li d is k r im i n a ts iy a n in g m a q sad i, u m u m i y x a r a ja tla rin in g o ' z -
g a r m a s d a r a ja d a u sh la b turgan h o la td a firm a n in g q o ‘sh ilg a n d a r o -
m a dlarini m a k s im a lla s h tir is h h iso b lan a d i.
U y o k i bu k o m p a n iy a n i n g narx strategiya sini tahlil q ila y o tg a n d a
h a r doim h a m n arx la rd a g i f a rqlanish narxli d isk rim i n a ts iy a n in g belgisi 
e m a slig in i, y a g o n a n a r x esa u n in g y o 'q l i g i da ra k c h isi em a slig in i 
x is o b g a olish m u h im d ir .
S h u n d a y qilib, m a salan . bir xil (bitta) tovarni tu rlic h a n arx la rg a 
turli m in ta q a la rg a , turli vaqt o ra liq la r id a (fasllarda), turli sifatlard a v a
h.k. y e t k a z ib berish narxli d is k r im i n a ts iy a h iso b la n m a y d i. S h u n in g
bilan b ir g a lik d a alo h id a ( o 'z i g a x o s) h o la tla rd a turli (har xil) y e r d a
112


j o y l a s h g a n x a r id o r la rg a bir xil (bitta) tovarni y a g o n a narx b o ' y i c h a
y e tk a z ib berish narxli d is k r im i n a ts iy a sif a tid a k o 'rilis h i m u m k i n .
M o n o p o li s t to m o n i d a n narxli d is k r im i n a ts iy a n in g a m a lg a oshirili- 
shi u c h u n b a 'z i s h a rtla r n in g bajarilishi zarur, hu su sa n . t o v a r g a b o 'l g a n
narxli ta lab e g i lu v c h a n lig i turli x a r id o r la r g a jid d i y ra v ish d a tu rlic h a
b o 'lish i v a x a r id o r la r n in g o ‘zi o s o n te n g la s h ish i, s h u n in g d e k , to v a rg a
q iz iq q a n sh a x s la rg a keyingi olib s o ti s h n in g im koni b o 'lm a s lig i kerak.
N a r x li d is k r im i n a ts iy a tu sh u n c h a sin i iq tiso d iy o t n a z a r iy a sig a
birinchi b o ' l i b in g liz iqtisodchisi A rtu r Pigu ( 1 8 7 7 -1 9 5 9 ) kiritgan. IJ 
u n in g 3 b o sq ic h i (daraja si) ni f arq las h n i t a k l i f etdi.
Birinchi d arajali n a r x d is k r im in a ts iy a s i (yoki m u k a m m a l narxli 
d isk r im in a ts iy a ) t o v a rn i n g har birligi firm a t o m o n i d a n u n in g talab 
bahosi b o 'y i c h a , y a ' n i x a r id o r t o 'l a s h g a ta y y o r b o ' l g a n m a k s im a l n arx
b o ' y i c h a so ti lg a n d a o ' z o ' r n i g a ega. B a ' z i d a b u n d a y siyosatni 
x a rid o r 
d a ro m a d la ri bo'yicha narxli diskrim inatsiya deb atashadi.
B u n d a n ta sh q a ri, Iste’mol h a j m ig a k o ' r a n ar x la r 
disk rim in a t­
siyasi, T o v a r la r kategoriyasiga k o ‘ra n arx diskrim inatsiyasi 
degan siyosatlar h am m avjud.
M o n o p o l l a s h u v n i n g y u q o r i d a r a ja d a sa q lan ib q o la y o tg a n l ig in in g
o b y e k tiv sa babla ri:
• Ishlab c h i q a r is h n in g kapital s i g 'i m i kattalig i;
• K a tt a q u v v a t g a e g a b o ' l g a n a g r e g a tla r d a n fo y d ala n ilis h i;
• T e x n o l o g i y a j a r a y o n l a r i n i n g uzluksizligi.
B u la r u s h b u ta rm o q la r d a r a q o b a tn in g rivojlanishini qiy in lash tirib
q o 'y m o q d a .

Download 5,89 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   96   97   98   99   100   101   102   103   ...   207




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish