Maxs*js ta’lim vazirligi o rta m a X su s, kasb-hunar ta’lim I markazi

sikloid 
toifasiga  xos 
( t e z   qo*zg‘a l u v c h i,  h i s - t u y g kusi  o ‘ta   b a r q a r o r ) ,  ikkinchisi 
e s a  
s h i z o i d  
t o i f a s i g a   ( o d a m o v i ,   m u n o s a b a t g a   q i y i n  
k ir i s h u v c h i ,  h i s - tu y g ‘usi  c h e k la n g a n )   xos  o d a m l a r   e k a n -  
ligini  a y ta d i.  Bu  t a x m i n i n i   u  shaxs  rivojlanishi  d avriga 
k o ‘c h i r i s h g a   h a r a k a t   q i l a d i ,  n a tija d a   o ‘s m i r l a r d a   sikloid 
x u su s iy a tla ri  ( o ‘ta  q o kz g ‘a lu v c h a n lik ,  tajo v u zk o rlik ,  a ffek ­
tiv  ta b ia tlilik ,  ilk  o ‘s p i r i n l a r d a   esa  shizoidlik  xususiyatlari) 
b o ‘la d i,  d e y a   x u lo s a   c h i q a r a d i .   L ekin  i n s o n d a   b io logik 
s h a r t l a n g a n   sifatlar  h a m i s h a   yetakchi  va  hal  qiluvchi  o ‘rin 
70

---

t u t a   o lm a y d i,  c h u n k i   s h a x s n i n g   i n d i v id u a l- t ip o l o g i k   x u s u - 
siyatlari  h a m m a   v aq t  b ir-b irig a   a y n a n   m o s   t u s h m a y d i .
B i o g e n e ti k   n a z a r i y a   n a m o y a n d a l a r i d a n   a m e r i k a l i k  
p s i x o l o g la r   A . G e z e l l   v a   S .X o il  t a r a q q i y o t n i n g   b io l o g ik  
m o d e li  asosida  t a x m i n i y   ish  k o ‘ra d ila r  va  b u   j a r a y o n d a  
m u v o z a n a t ,   in tegra tsiya,  y a n g ila n is h   sikllari  o ‘z a r o   o ‘rin 
a l m a s h i n ib   tu ra d i,  d e g a n   x u lo sag a  keladilar.
Psixologiya tarixida  Z i g m u n d   F re y d n in g  s h a x s   t a lq in id a  
b io l o g iz m n i n g   e n g   y a q q o l  k o ‘rinishi  o ‘z  i fo d a s in i  t o p g a n .  
U n i n g   t a 'l i m o t i g a   b i n o a n ,   s h a x sn in g   b a r c h a   x a t t i - h a r a -  
katlari  (x u lq i)  o n g s iz   b i o l o g i k   m a y l l a r   y o k i   i n s t i n k t l a r  
b i l a n   s h a r t l a n g a n ,   a y n i q s a   b i r i n c h i   n a v b a t d a ,   u   j i n s i y  
m a y l i g a   ( l i b i d o g a )   b o g ‘l i q d i r .   B i r o q   b u n g a   o ‘x s h a s h  
biolo g iz ato rlik  o m illari  h a m m a  v aq t  in so n  x u l q i n i   belg ilo v - 
c h i  b i r d a n   b i r   m c z o n   y o k i   b e t a k r o r   tu rtk i  r o l i n i   b a ja ra d i 
d e y a  o lm aym iz.
I 
B io g en etik   n a z a r i y a n i n g   q a r a m a - q a r s h i   k o ‘rin is h i  — 
bu aksil qutbga joylashgan  sotsiogenetik nazariya  hisoblanadi. 
S o tsio g e n e tik  y o n d a s h is h g a  b i n o a n ,   sh a x s d a   r o ‘y  b e r a d i g a n  
o ‘zg a ris h la r  j a m i y a t n i n g   tu zilish i,  ij tim o iy la s h u v   us u llari, 
u n i   q u r s h a b   t u r g a n   o d a m l a r   b i l a n   o ‘z a r o   m u n o s a b a t i  
v o sita la rid a n   kelib  c h i q q a n   h o l d a   tu s h u n tir ila d i.i  Ijtim o iy - 
l a s h u v   n a z a r i y a s i g a   k o ' r a ,   i n s o n   b i o l o g i k   t u r   s i f a t i d a  
t u g ‘ilib,  h a y o t n i n g   i jtim o iy   s h a r t- s h a r o i t l a r i n i n g   b e v o s ita  
t a ’siri o s tid a shaxsga  a y l a n a d i .l
G 'a r b i y   Y e v r o p a n i n g   m u h i m   n a z a r i y a l a r i d a n   b iri  — 
b u   r o lla r  n a z a riy a sid ir.  U s h b u   n a z a r i y a n i n g   m o h i y a t i g a  
k o ‘ra, j a m i y a t   o ‘z in i n g   h a r  b i r  a ’zosiga  s t a t u s   ( h a q - h u q u q )  
d e b   n o m l a n g a n   x a t t i - h a r a k a t   (x u lq )n in g   b a r q a r o r   usullari—  
m a jm u y in i  ta k lif  qiladi.  I n s o n   ijtim oiy  m u h i t d a   bajarishi 
s h a r t  b o l g a n   m axsus  ro llari  sh a x sn in g   x u l q - a t v o r   x u s u - 
siy atid a,  o ‘zga la r  b ila n   m u n o s a b a t ,   m u l o q o t   o 'r n a t i s h i d a  
sezilarli  iz  q o ld irad i.
A Q S H d a   keng  ta rq a lg a n   n a z a riy a la rd a n   y a n a   biri  — bu 
individual tajriba va b ilim la m i m ustaqil egallash nazariyasidir. 
M a z k u r  nazariyaga  b i n o a n   sh ax sn in g   h ay o ti  v a   u n i n g   v o q e -  
likka  nisbatan  m u n o s a b a t i   k o ‘p in c h a   k o ‘n i k m a l a r n i  egallash 
va  b ilim la rn i  o ‘z ! a s h t ir i s h n i n g   s a m a r a s i,  q o ‘z g ‘a t u v c h i n i

---

u z l u k s i z   ravishda  m u s t a h k a m l a n i b   b o ris h n in g   m a h s u li d ir  
( E . T o r n d a y k ,   B .S k in n e r   v a   h o k a z o ).
K . L e v i n   t o m o n i d a n   tavsiya  qilin g a n   „fazoviy  z a ru ra t 
m a y d o n i “  nazariyasi  psixologiya  fani  u c h u n   o ‘z  d av rid a  
m u h i m   a h a m iy a t kasb etadi.  K .L evinning  nazariyasiga  k o 'ra , 
i n d i v i d n i n g  xulqi,  x a t t i- h a r a k a t i,   psixologik  k u c h  vazifasini 
o ‘t o v c h i   ishtiyoq  m a q s a d l a r  b ilan  b o s h q a r ib   turiladi  va  u la r 
fa z o v iy   z a r u r a t   m a y d o n i n i n g   k o 'l a m i   va  ta y a n c h   n u q ta s ig a  
y o 'n a l t i r i l g a n   b o 'la d i.
Y u q o r i d a   tahlil  q i l in g a n   h a r   b i r   n a z a riy a   sh a x s n in g  
i j t i m o i y   x u lq in i  o ‘z g a la r   u c h u n   yopiq  yoki  c h e k l a n g a n  
m u h i t   x u su s iy a tla rid a n   kelib  c h i q q a n   h o ld a   tu s h u n t ir a d i ,  
b u   o ‘r i n d a   o d a m   x o h l a y d i m i   yoki  y o ‘q m i  b u n d a n   q a t ’i 
n a z a r   m a z k u r s h a r o i t g a   m o s l a s h m o g 'i  z a ru r,  d e g a n  a q id a g a  
a m a l   q ilin a d i.
B i z n i n g c h a ,   b a r c h a   n a z a r i y a l a r d a   in s o n   h a y o t i n i n g  
i j t i m o i y - t a r i x i y   v a z iy a tla ri  v a   o b y e k tiv   s h a r t- s h a r o i t l a r i  
m u t l a q o  e ’tiborga o l i n m a g a n g a  o ‘xshaydi.
'  P s ix o lo g iy a d a   p s i x o g e n e t i k   y o n d a s h i s h   h a m   m a v ju d  
b o ‘Iib,  u   b io g e n e tik ,  s o t s io g e n e tik   o m i ll a r n in g   q i m m a t i n i  
k a m s i t m a y d i ,   a k s i n c h a   p s i x i k   j a r a y o n l a r   t a r a q q i y o t i n i  
b i r i n c h i   darajali  a h a m i y a t g a   ega  d e b   hisoblaydi.  U s h b u  
y o n d a s h i s h n i   u c h t a   m u s ta q il  y o 'n a lis h g a  ajratib  tahlil  qilish 
m u m k i n ,   c h u n k i   u la rn in g   h a r   biri  o ‘z  m o h iy a ti,  m a h su li 
va j a r a y o n   sifatida  k e c h is h i  b ila n   o ‘z a ro   farqlanadi.