Maxs*js ta’lim vazirligi o rta m a X su s, kasb-hunar ta’lim I markazi

Izchil obrazlar.
  S ensor  x o t i r a n i n g   e n g   s o d d a   k o ‘r in is h i 
y o k i   s h a k l i   i z c h i l   o b r a z l a r   b o l li b   h i s o b l a n a d i .   I z c h i l  
o b ra z la rn in g   n a m o y o n  b o l i s h   h o d isa s i  quyidagicha k e c h a d i: 
a g a r shaxsga  bir  n ec h a  daqiqa o d d i y  q o ‘z g katuvchi  y u borilsa, 
j u m l a d a n ,   1 0 —  15  soniya  v a   y o r q i n   qizil  t o ‘r t b u r c h a k k a  
q a r a b  t u r is h   ta k l i f  etilsa, s o ln g ra   te k s h irilu v c h in in g  o l d i d a n  
t o ‘r t b u r c h a k   olib q o ‘yilsa,  u  qizil  t o ‘r t b u r c h a k  o ‘rnida x u d d i  
s h u n d a y   g e o m e t r i k   shakl  izin i  k o ‘r i s h d a   d a v o m   e t a d i .  
A s o sa n ,  b u   shakl  k o kk-yashil  r a n g d a   to v lan ad i.  M a z k u r   iz 
o ‘s h a   z a h o t i ,   b a 'z a n   bir n e c h a   s o n i y a d a n   keyin  p a y d o   b o ‘- 
lib,  15  s o n i y a d a n   t o   45  — 60  s o n i y a g a c h a   o ‘sha  o b y e k t d a  
saq la n ib   t u r a d i ,   s h u n d a n   s o ‘ng  u  a s t a - s e k i n   o q a r a   b o s h -  
laydi;  n atijad a o ‘zining aniq  k o n t u r i n i   y o ‘q o tadi,  k ey in ch a lik  
m u tla q o   y o 'q o l i b   ketadi.  G o h o   b u t u n l a y   y o ‘qolish  u c h u n  
q a y t a d a n   p a y d o   b o ‘lishi  h a m   m u m k i n .   O d a m l a r n i n g  
individual-tipologik xususiyatlariga  q a r a b ,  izchil o b ra zlarn in g  
aniqligi  v a   davom iyligi  turlicha  boMishi  m u m k in .
O lz i n i n g   k e l ib   c h i q i s h i ,   k u c h l i l i g i   j i h a t d a n   i z c h i l  
o b ra z la r salbiy va  ijobiy turlarga  b o ‘linadi.  A gar o d a m   izchil 
ravishda qizil  rangga qarab turib, s o kn g ra  nigohini oq q o g ‘o z g a  
k o ' c h i r s a ,   u  h o l d a   o b y e k t d a   k o ‘k - y a s h i l   r a n g   p a y d o  
boM ganday  tu yuladi.  Izchil  o b r a z l a r n i n g   u sh b u   turi  salb iy  
izchil  o b r a z l a r   d e b   ataladi.  Bu  h o l a t n i   y a n a   b ir m isol  o r q a li  
t u s h u n t i r i l s a ,   q u y id a g i  k e t m a - k e t l i k   h o d is a s i  n a m o y o n  
b o l a d i .   Q o r o n g ‘i  x o n ad a  k o ‘z  o l d i g a   b i r   narsa,  m a s a l a n ,  
q o l   y a q in la sh tirilsa ,  s o ‘ngra  q i s q a   m u d d a t l i   (0,5  s o n iy a ) 
e le k tr  c h i r o g ‘i  yoqilsa,  bu  h o l d a   c h i r o q   o 'c h g a n d a n   k e y in  
o d a m   b i r   n e c h a   d aq iq a   d a v o m i d a   n a r s a l a r n i n g   a n iq   o b -  
razlarini  k o ‘ris h d a   davom   e tadi.  M a z k u r   o b ra z   o ‘z  ra n g id a  
bir  q a n c h a   m u d d a t   saqlanib,  s o ‘n g   k o ‘z d a n   y o ‘qoladi.
Izchil  o b r a z l a r   xotira j a r a y o n i n i n g   s o d d a   izlariga  m is o l 
b o ' l a   o l a d i .   U s h b u   ru h iy   h o l a t n i   o n g   b i l a n   b o s h q a r i b  
b o ‘l m a y d i ,   c h u n o n c h i   x o h i s h l a r g a   q a r a b   u z a y t i r i s h ,  
ixtiyoriy  ra v is h d a   q ay ta  tiklash  m u m k i n   e m as.  B in o b a rin ,

---

izchil  o b ra z la r  u s h b u   xotiraning  m u r a k k a b r o q   tu rla rid a n  
a n a   shu jih a ti  b il a n   fa rqlanadi.
Izchil  o b r a z l a r n i   eshitish,  teri  orqali  s e z is h d a   kuzatish 
m u m k i n ,   le k i n   b u   v a z i y a t d a   izchil  o b r a z l a r   k u c h l ir o q  
n a m o y o n   b o l i s h i   v a   q is q a   m ud d at  d a v o m   etishi  kuzatiladi.