Materiallar

ustuvorlikning  buzilishi
 
deb  ataladi.
Shunday  q ilib ,  fa n n in g   to ‘ liq   ta ’ r if in i  q u y id a g ic h a   bayon  etsak  b o ‘ la d i: 
materiallar qarshiligi inshoot va mashina qismlarini mustahkamlikka,  bikr- 
likka  va  ustuvorlikka  hisoblash  usullarini  o'rgatadigan fanilir.

---

M a te ria lla r  q a rs h ilig i  fa n i  riv o jla n is h   ja ra y o n in in g   d a stla b ki  b o sq ich la - 
rid a   m u sta q il  fan  boMm ay,  u m u m iy   m e x a n ik a n in g   ta rk ib iy   q is m la rid a n   b in  
boMgan.  B in o b a rin ,  u m u m iy   m e xa n ika n in g   ib tid o iy   davrlardan  boshlab  h o z ir- 
g i  davrgacha  boMgan  ta rix i  m a te ria lla r  q a rs h ilig ig a   ham  bevosita  alo q ad o rd ir.
1 0 -1 2   m in g   y il  d a vo m   etgan  n e o lit  (y a n g i  tosh  a sri)  d a v rin in g   o x irig a  
k e lib   N il,  T ig r  va  Y e fra t  d a ryo la ri  s o h illa rid a   dastla b ki  shaharlar  paydo  b o ‘ la 
b o sh la yd i.  E ram izdan  a w a lg i  V —III  asrlarda  d a s tla b k i  m ashina-suv  te g ir- 
m o n i  ix tiro   q ilin a d i.  E ram izdan  a w a lg i  V I  asr  b o sh larig a   k e lib ,  q a d im g i 
a jd o d la rim iz   h o z irg i  zam on  atam asi  b ila n   aytganda  g id ra v lik a ,  q u rilis h   m e- 
xa n ik a s i,  statika,  d in a m ik a   va  k o in o t  m e xa n ika sig a   o id   b o s h la n g ‘ ic h   ele- 
m e n ta r  b ilim la rd a n   xabardor  boMganlar.  M asalan,  k a n a lla r  o ‘ tkazish,  e kin la r- 
n i  s u g 'o rish ,  suvni  te p a likla rg a   o lib   ch iq is h   ka b i  is h la m i  bajarganlar.  H o z irg i 
P okiston  h ududida jo yla sh g a n   M o h e n jo -D a ro   shahrida  eram izdan  a w a lg i  I I I  
asrda  suv  q u v u rla ri  (vo d o p ro v o d )  va  y o m g ‘ ir   s u v la rin i  chetga  chiqaradigan 
kanalizatsiya  tarmogM  boMgan.  V o d o p ro v o d   ta rm o g ‘ i  bundan  2500  y il  m u- 
qaddam  R e sp u blika m iz  hududida jo yla sh g a n   A fro s iy o b   (q a d im g i  Samarqand) 
a h lin i  z ilo l  suv  b ila n   ta ‘ m in la b   turgan.  Q a d im g i  0 ‘ rta  O siyoda  suv  ko 'ta ris h  
uchun  s h o d u v-ch ig ‘ irdan  (quduqdan  suv  chiqaradigan  q u rilm a )  foydalanilgan. 
O 's h a   va q tla rd a   q a l’ alar,  m a s jid la r  va  m aqbaralar,  tu ra r  jo y   b in o la rin in g  
b u n y o d   e tilis h i  q u r ilis h   m e x a n ik a s ig a   o id   b ilim la r n i  c h u q u r  b ilis h n i, 
qoM lanilayotgan  konstruksiya  va   m aterialga  ta n q id iy   m unosabat  b ild iris h ,  ular 
ich id a n   eng m a q b u lla rin i  tanlay  b ilis h n i  taqozo  etardi.  K o ‘ p  a s rlik  ta jrib a  asos- 
id a   tosh,  x o m   gMsht  va   p ish iq   g ‘ isht  m u s ta h k a m lik la ri  orasidagi  ta fo v u t  to ‘ la 
o 'rg a n ild i.  B aland  b in o la m in g   m aqbul  s h a k lla ri  to p ild i.
M e x a n ik a n in g   n a za riy  asoslari  dastlab  q a d im g i  Y u n o n is to n   va   M is rd a  
paydo  boMgan.  M e x a n ik a g a   d o ir  ilk   y o zm a   asar  Y u n o n is to n n in g   m ashhur 
fa y la s u fi,  eram izdan  3 8 4 -3 2 2   y illa r   m uqaddam   yashab  ijo d   etgan  buyuk 
o lim   A ris to te l  (A ra s tu )  n in g   q alam iga  m ansub.  « M e xa n ika »   s o ‘ z in i  ilm iy  
atam a  s ifa tid a   fanga  b irin c h i  b o r  o lib   kirg a n   o lim   ham   ana  shu  b u yu k  in- 
so n d ir.  M e x a n ik a n in g   x ilm a -x il  masala  va  m u a m m o la rin i  hal  etishda  qadim gi 
z a m o n   o lim la ri  A rx im e d ,  G e ro n ,  P la to n ,  A p o llo n iy ,  G ip p a rx ,  Ptolem ey, 
N ik o m e d ,  A r x it   va   b o sh q a la rn in g   x iz m a tla ri  b e n ih o y a   ka tta d ir.
Sharq  m a m la k a tla rid a   m e xa n ika   fa n i  I X - X I I   asrlarda  ta ra q q iy   eta  bosh- 
la d i.  B u   davrga  k e lib   S harqning  m ashhur  o lim la ri  aka -u ka   B anu  M usolar, 
S o b it  ib n   Q u rra ,  A h m a d   F a rg ‘ o n iy ,  A b u   R ayhon  B e ru n iy ,  A b u   A b d u lla   al 
X o ra z m iy ,  A b u   A li   ib n   S ino,  U m a r  H a y y o m ,  a l-H a z in iy ,  a l-F o ro b iy ,  Ism o il

---

al-Jazariy,  M u h a m m a d   a l-X u ro s o n iy   s in g a ri  u lk a n   s iy m o la r  ta b iiy   fa n la r, 
xususan,  m e xa n ika   sohasida  b a ra k a li  ijo d   e td ila r.  D a s tla b k i  ke zla rd a   u la r 
ilm -fa n ,  d a v r  va  ijtim o iy   h a y o t  ta q o zo si  b ila n   A ris to te l,  G eron,  A rx im e d , 
F ilo p o n   va  b o sh q a la rn in g   a s a rla rin i  ta rjim a   q ilis h   v a   u la m i  sharhlash  b ila n  
shug‘ u lla n g a n la r.  S harhlar  k o ‘ p in c h a   m u s ta q il  a sarlar  darajasiga  k o ‘ ta rilg a n . 
V a ta n d o s h im iz   A b u   A l i   ib n   Sino  a n tik   o lim   F ilo p o n n in g   m e xa n ika   sohasi- 
dagi  g‘ o y a la rin i  davom   e ttirib ,