M. Y. Ayupova


L ogop ed iyan ing  boshqa  fanlar  hilan  aioqasi



Download 12,49 Mb.
Pdf ko'rish
bet4/98
Sana25.07.2021
Hajmi12,49 Mb.
#128615
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   98
Bog'liq
Logopediya Ayupova

L ogop ed iyan ing  boshqa  fanlar  hilan  aioqasi

L o g o p c d i y a   b o s h q a   f a n l a r  b ila n   c h a m b a r c h a s  b o g 'l a n g a n d i r .   S h ax sg a 

h a r   t o m o n l a m a   t a ' s i r   k o ‘rsa tish ,  n u t q   bu zilish in i  b a r t a r a f  etish   va  o ld in i 

o lis h   b i l a n   o t n i l k o r o n a   s h i i g ‘u l l a n i s h   u c h u n   n u tq d a g i  n u q s o n l a r n i n g  

b e l g ila rin i ,   u la r n i n g   e tio lo g iy a s i,  m e x a n iz m la ri ,   n u tq   faoliyati  buzilishi 

t a r k i b i d a g i   n u t q i y   va  n u t q s i z   b c l g ila r   m u n o s a b a t la r in i  bilish  k cra k .  Bu 

l o g o p e d i y a n i n g   b o s h q a   f a n l a r   b ila n   boMadigan  aloqasini  belgilaydi.

T i z i m l a r   ichidagi  va tiz itn l n r a ro  a l o q a la r  bor.  T iz im   ichidagi  alo q ala rg a 

p e d a g o g ik a   h a m d a   m a x su s p c d a g o g ik a n in g  turli sohalari:  su r d o p c d a g o g ik a , 

t i n o p e d a g o g i k a ,  o lig o fr e n p e d a g o g ik a ,  u m u m i y  va  maxsus  psixologiya bilan 

b o ‘l a d i g a n   a l o q a la r i  kiradi.  T i z i m l a r a r o   alo q a la rg a   csa  t i b b i y - b i o lo g ik   va 

t i l s h u n o s l i k   fanla ri  o ‘rtasidagi  a l o q a l a r   kiradi.

L o g o p c d i y a   u m u m i y   a n a t o m i y a   va  fiziologiya,  n u t q   m e x a n i z m l a r i ,  

n u t q  j a r a y o n i n i n g   b o s h   m i y a d a   ta sh k il  etilishi  h aq id ag i,  n u t q   faoliyatida 

i s h t i r o k   c t a d i g a n   a n a l i z a t o r l a r n i n g  quriltshi  va  h a r a k a lg a   kelishi  haq id ag i 

b i l i m l a r d n n   f o y d a la n a d i.

N u t q   b u z i l i s h i   m e x a n i z m l a r i n i   t u s h u n i s h   t u z a t i s h   j a r a y o n i  

q o n u n i y a t l a r i n i   a n i q l a s h   u c h u n   o liy   r u h i y   f u n k s i y a l a r n i n g   d i n a m i k  

l o k a liz a ts i y a la n is h i  t o ‘g ‘risid agi,  n u t q n i n g   o n g d a   s h a k lla n is h i  bo rasid a g i 

b i l i m l a r n i   e g a lla s h   k e ra k   b o ‘ladi.

N u t q   m u r a k k a b   f u n k s io n a l  j a r a y o n d i r .   U n i n g   a s o s id a   m u l o q o t  j a r a -  

y o n i d a g i   til  belgisi  t a r t ib la r id a n   q o l l a n i s h  yotadi.  T iln in g  m u r a k k a b  tizim i




iizoq  n u id d a tli  ijtim oiy-tarixiy  rivojlanish  m a hsuli  b o ‘lib,  u  b o l a  to m o n i d a n  

n is b n t a n   q isq a  m u d d a t l a r d a   o ' z l a s h t i r i b   o lin a d i.

N u t q i y   tiz im   b o s h   m i y a   a ' z o l a r i n i n g   fao liy atig a  a s o s l a n a d i .   U la r d a n  

b a r   biri  n u t q   fa o li y a tin i n g   o ‘ziga  x os  vazifasini  b a j a r a d i .

A.  R.  L uriya  m iy a   f a oliyntini  u c h t a   f u n k s io n a l  b l o k k a   ajracadi.

B irinchi  blok  —  b o s h   m iy a  p o ‘s tl o g ‘i  osti  ( y u q o r i   stv o l  va  lim bik  

o b l a s t )   h a q i tia g i  b i l i m l a r n i   o ‘z   i c h i g a   o l a d i .   U   b o s h   m i y a   q n t l a m i  

t o n u s i n i n g   n o r m a l lig i  va  lin in g   t e tik li k   h o la tin i  t a ’m i n l a y d i .

Ik k in ch i  blok  —  o r q a   m i y a   q a t l a m i   k a t ta   y a r i m s h a r l a r i   boMaklarini 

o ‘z  ic h ig a  o la di, la s h q i  d u n > o d a n   o lin g a n  sczgi  a x b o r o t l a r i n i   q a b u l  qiladi, 

q a y t a   ishlaydi  va saqlavdi.  U  bilb'n  (gnostik) j a r a y o n i n i   a m a l g a   o shiradigan 

asosiy  m iy a   a p p a r a ti  h is o b l a n a d i.

Lining  tuzilishi  b ir la m c h i,  ikkilamchi  va  u c h l a m c h i   d o ir a l a r g a   ajraiadi. 

Birlamchi  doira -   miya  q atla m in in g  proyeksion  d o iralarid ir,  u n in g  neyronlari 

ju d a  h a m   yuqori  d a r a ja d a   o ‘ziga  xosligi  bilan  ajralib  tu r a d i .   U la r d a   alohida 

sczgi  a 'z o la r id a n   sczgi  a x borotlarini  qabul  qilish  h o d is a s i  v u z   beradi.

M iy a   q a t la m i  a p p a r a t l a r i m n g   b ir la m c h i  d o i r a l a r i   u s t i d a n   ik kilam c hi 

d o i r a l a r   q u iil g a n d ir .  U l a r   b i r i a m c h ;   d o i r a   o rqali  o l i n g a n   q o ‘z g ‘a lis h la m i 

tahlil  qiladi.  I k k ila m c h i  d o i r a l a r  b i r l a m c h i   d o i r a l a r  k a b i ,   o * z in in g   ixtisosiy 

m o d a llig i  ( k o 'r is h ,   e s h itis h   va  b o s h q a   d o ir a l a r )n i  s a q l a v d i .   B i rla m c h i  va 

ik k ilam c h i  d oiralar u  yoki  bu   u n a l iz a to r  (ko'rish,  e s h itis h   va b o sh q a la r) n in g  

b o s h   m iy a   q a t la m i  b ir ik m a s in i  o ‘z i d a   n a m o v o n   e t a d i .

U c h l a m c h i   d o i r a l a r   a n a l i z a t o r l a r n i n g   m iy a   q a t l a m i   b o 'l i n m a l a r i n i  

o ’zg a rtir ish   d o iralari  h iso b h m .id i.  U l a r   turli  m o d a l l i k d a   o l i n g a n   sezgi 

a x b o r o tl a r in i  ta h lil,  s in t e z ,   in tc g r a ts i y a   qilish  v a z if a sin i  o ‘ta v d i.   U l a m i n g  

faoliyati  a s o s id a   s i n t e z l a r n i n g   b e q a r o r   va  t a s h q i   d a r a j a s i d a n   sim volik 

d a r a ja g a ,   e ’tib o r in i  q a r a tis h   m u n o s a b a t l a r i ,   m u r a k k a b   l o g i k - g r a m m a t i k  

s o ‘z l a r   qurilishi  h a q id a g i  b i l i m l a r  b ila n   ish  k o krish g a  o ‘ti s h   s o d i r   b o l a d i .

U chinc hi  blok  —  k a t t a   y a r i m s h a r l a r   q o b i g ‘i n i n g   o l d i n g i   b o ' l i m l a n  

( m o t o r ,   m o t o r  old i  va  o l d   frontal  s o h a )   d o ir a n i  o ‘z  i c h i g a   o la d i.  Bu  biok 

i n s o n   f a o l i y a t i n i   r e j a l a s l i t i r i s h ,   m o s l a s h t i r i s h   v a   n a z o r a t   q i l i s h ü i  

t a ’m in l a y d i.  U ,   s h u n i n g d e k ,   m iy a  q o b i g ‘i  o siid ag i  a ’z o l a r   faoliyati  b a r c h a  

t i z i m l a r n i n g   t o n u s i   va  t e t i k   h o l a t i n i   u l a r   f a o l i y a t i   o l d i g a   q o ly ilga n 

va z ifa la rg a   m u v o f iq   m o s l a s h t i r i s h n i   a m a l g a   o sh ira d i .

N u t q   faoliyati  b a r c h a   b lo k la r n in g   birgalik da ish lash i  n a t i j a s i d a  vujudga 

k elad i.  S h u   b ila n   b irg a   h a r   b ir   b lo k   n u t q   j a r a y o n i d a   a l o h i d a ,   m axsus 

o kz ig a   x os  xususiyati  b ila n   is h t iro k   etadi.

N u t q n i n g  akustik b elgiiarini a jra tib  k o ‘rsatish  va d i f l e r e n s i y a l a s h   n u tq -  

e s h itis h   a n a liz a t o ri  ko rtik a l  a p p a r a t l a r n i n g  a n a l i t i k - s i n t e t i k   faoliyati  b iU n  

t a ’m in l a n a d i.   B u n g a   m iy a  q o b i g ‘i  m a rk a z iy  va old  m o t o r   q u y i  boMinmalari 

so h a si  b ila n   b o g 'liq   boMgan  b o s h   m i y a   q o b ig ‘i  ( V e r n i k e   d o i r a s i ) n i n g   soM 

y u q o r i   ik k ila m c h i  q is m la r i  kiradi.

N u t q   a k tin in g  a r tik u la ts iy a la s h u v i,  m o t o r  ta s h k il  e t i l i s h i  j a r a y o n i   n u tq



a p p a r a ti  m ii s k u lla r i n in g   m u r a k k a b   t u z a tu v  ishini  m a x su s  m uvofiqlashtirish 

a s o s id a   a m a l g a   o sh irila d i.  N u t q   a k t i n i n g   m o t o r   quyi  yig‘indis i  m a rk a z iy  

q i s m l a r n i n g   ik k i l a m c h i   b o 'l i m l a r i   ( k in e s t e ti k   a p p a r a t )   va  c h a p   o ‘r a m  

q i s m i n i n g   q u y i   b o 'l i m l a r i   ( k in e t ik   a p p a r a t )   b ila n   t a 'i n i n l a n a d i .   M a rk a z iy  

q i s m d a   n u t q   a p p a r a t i   m u s k u l l a r i d a n   y u b o r i l a d i g a n   k in e s te tik   sczgilar 

a n a liz i  s o d i r   b o ‘ladi.  0 ‘ra m   q is m id a   esa  n u t q   a k t i n i n g   m o t o r   d asturi 

ta sh k il  e t i l a d i ,   q a t o r   n c r v   im p u lsla ri,  b i r   h a r a k a t d a n   ik k in c h i  h a r a k a tg a  

yengil  o ‘t i s h   i m k o n i y a t i n i   t a ’m in l o v c h i  k in e s ta tik   m o d e l l a r   y ara tila d i.

N u t q   b i r l i k l a r i n i   t a n l a n i s h   va  u l a r n i n g   k o m p e n s a t s i y a l a s h u v i ,  

m a ’n o n i n g   n u t q   k o ‘rinishiga  a y la n is h   j a r a y o n i   b o s h   m iy a   q o b i g ‘in ing 

e n g   y u q o r i   d a r a j a d a   sha k lla n ish id ir.  U ,   y a ’ni  n u t q   b o s h   suyagi  o ld   va 

u stk i  q i s m i   u c h l a m c h i   b o l i n m a l a r i n i n g   ara la sh u v isiz   hosi!  b o ‘lm a y d i. 

B osh  m i y a   q o b i g ‘in in g   u c h l a m c h i   b o 'l i m l a r i   b i r t e k i s d a   q a b u l  q ili n a d ig a n  

a k u s t i k - m o t o r  a x b o ro tl a r in in g   fikrlash sxem asi  va  obrazlariga  o ‘tka?.ilishini 

t a ’m i n l a y d i .   M i y a   q o b ig 'in in g   ustk i  q is m id a ,  s h u n i n g d c k ,   k e n g  a l o q a l a m i  

a n g l a t u v c h i   s x e m a   h a m   s h a k lla n a d i.

Y o z m a   n u t q   j a r a y o n i d a   h a m   b o s h   m iy a   q o b i g ‘in in g   e n s a   va  c n s a -  

t e p a   q i s m l a r i n i n g   tu rli  b o 'l i m l a r i   ishtirok  etadi.

S h u n d a y   q ilib,  n u t q  ja r a y o n i d a   b o s h   m iy a  q o b i g ‘in in g   tu rli  qism lari 

t u r lic h a   i s h t i r o k  e t a d i.  Bosh  m iy a   qobigM  q a y s id ir q is m in in g  ja ro h a tla n is h i 

n u t q   f a o l i y a t i   b u z i lis h i n in g   o ‘z ig a   xos  a l o m a t la r ig a   o lib   keladi.  N u t q  

j a r a y o n i n i n g   m i y a d a   a m a l g a   o shishi  h a q id a g i  m a ’l u m o t l a r   n u t q   faoliyati 

b u z i l i s h i n i n g   e t ilo g i y a s i   va  m c x a n i z m l a r i   t o ‘g ‘ risidagi  t a s a v v u r l a r n i  

a n i q l a s h t i r i s h g a   i m k o n   b e r a d i.  Bu  m a ’l u m o t l a r   b o s h   m i y a n i n g   lokal 

j a r o h a t l a n i s h i d a g i   n u t q   b u z i l i s h l a r i n i n g   t u r l i   s h a k l l a r i n i   ( a f a z i y a )  

d if fe r e n s ia l  d ia g n o s tik a s i  u c h u n   j u d a   m u h i m   b o ‘lib,  b c m o r l a r   n u tq in i 

tik lash   u s t i d a   s a m a r a l i   lo g o p e d ik   ish  o lib   b o r ish   i m k o n i n i   b e r a d i.

L o g o p e d i y a   o to r in o la ri n g o lo g iy a ,   n e v r o p a to lo g iy n ,  p s ix o p a to lo g iy a , 

o l i g o f r e n i y a   k linikasi,  p e d i a tr iy a   bila n  uzviy  b o g 'l a n g a n d i r .   J u m l a d a n ,  

n u t q   va  e s h i t i s h   a ’z o l a r in in g   p ato lo g iy a si  ( m a s a l a n ,   t o v u s h   b u z ilish id a )  

n a f a q a t  b u z i l i s h l a r   etilogiy asin i  a n i q la s h g a ,   balki  tibbiy  t a ’sir  k o ‘rsatish 

b ila n   b o M a d ig a n   l o g o p e d ik   ish larn i  t o ‘g ‘ri  q o 's h i b   olib  b o r ish   u c h u n   h a m  

i m k o n   b e r a d i .   M a s a l a n ,   to v u s h n i n g   b u zilishi  q i s m a n   h iq il d o q   va  to v u sh  

b u r is h iq la r i  ( g ‘u r r a la r ,   t u g u n c h a l a r ,   p a p i l l o m a l a r ,   to v u sh   b u r m a l a r i n i n g  

c h a n d i q q a   a y l a n i s h i   va  b o s h q a l a r )   n i n g   tu rli  o r g a n ik   j a r o h a t l a n i s h i d a n  

hosil  b o ‘lis h i  im i m k i n .   B u n d a y   h o lla rd a g i  to v u sh   b u z i lis h i n in g   to v u sh  

a p p a r a t i   f i z i o l o g i k   ishini  n o r m a l l a s h t i r m a y   tu r ib   d av o lash   m u m k i n   e m as. 

Bu  d o r i - d a r m o n ,   ja r r o h l i k ,   fiz io te r a p iy a ,  p s ix o te r a p iy a   u s lu b id a   t a ’sir 

e tish   b i l a n   t a ’m i n l a n a d i .

N u t q   b u z i l i s h i n i n g   k o ‘p g in a   t u rtari  m a r k a z iy  a s a b  t i z i m i n i n g  o r g a n ik  

s h i k a s t l a n i s h i   b i l a n   b o g ‘liq  b o 'I ib ,   u  l o g o p e d   va  n e v r o p a t o l o g - s h i f o k o r  

y oki  p s i x o n e v r o l o g n i n g   h a m k o r l i k d a   ishlashi  b ila n   a n iq la n is h i  m u m k i n .  

N u t q   b u z i l i s h i   h o l l a r i d a   r u h i y   f a o l i y a t n i n g   tu r l i   b u z i l i s h l a r i :   r u h iy



riv o jla n is h d a   o r q a d a   q o l i s h ,   o ‘z in i  t u t i s h   v a   h i s - h a y a j o n   h o l l a r i d a g i  

b u z i l i s h l a r ,   d i q q a t - e ’t i b o r ,   x o t i r a ,   a q l iy   f a o l i y a t   b u z i l i s h l a r i   k o ‘z g a  

t a s h l a n i s h i   m u m k i n .   N u t q   b u z i l i s h i a r i n i   u l a r n i n g   p a y d o   b o ‘ l i s h  

m e x a n iz m la ri  tahlili,  m a r k a z i y a s a b  tizim i  b u z ilish la ri  b ila n   b o g 'liq  b o l g a n ,  

b ir la m c h i  va  ik k ila m c h i  r u h iy   faoliyati  is h la r in in g  h a m m a s i   p s ix o n e v ro l o g -  

s h i f o k o r n i n g   x i z m a t   d o ir a sig a   kiradi.  P s i x o n e v r o l o g - s h i f o k o r   b o l a n i n g  

a q liy  ji h a t i   h a q i d a   x u l o s a   c h i q a r a d i,   n u t q i y   k a m c h i l i g i n i   tib b i y   j i h a t d a n  

a n i q la y d i ,   t a l a b   e t i l a d i g a n   d a v o   c h o r a l a r i n i   q o ' l l a y d i .

N u t q   b u z ilis h in in g  k o ‘pgina  k o ‘rinishlari  m i y a   riv o jla n ish in in g  b a r v a q t 

s e k in la sh u v i  b ila n   b o g ‘liq.  B u n d a y   h o lla r d a   l o g o p c d i k   ish  m a r k a z i y   a s a b  

tiz im in i  m a x s u s   d o r i - d a r m o n l a r  b ila n   d a v o l a s h   o r q a l i g i n a   s a m a r a   b e r is h i 

m u m k i n .   B u n d a y   d a v o n i   p s i x o n e v r o l o g - s h i f o k o r   b e l g i l a y d i .   A y r i m  

p a y t l a r d a   n u t q   b u z i l i s h l a r i   h i s - h a y a j o n l i   q o ‘z g ‘a l i s h t i i n g   k u c h a y i s h i  

natijasida  s o d i r b o ‘l a d ig a n   h a r a k a td a g i  n o t i n c h l i k   b i l a n   q o ‘sh ilad i.  B u n d a  

b o la   m a x su s d a v o l a n g u n g a   q a d a r   l o g o p e d n i n g   ishi  b e s a m a r a   b o ‘la v c r a d i.

N u t q n i n g   a l o h i d a   k o ' r i n i s h d a g i   b u z i l i s h l a r i g a ,   m a s a l a n ,  

d u d u q l a n i s h n i n g   a y r i m   tu rla ri,  m u t i z m g a   y o k i  k c s k i n   r u h iy   i z t ir o b la r   — 

q o ‘rqish,  h a y a jo n ,   k o ‘ n ik k a n   m u h i t n i n g   a l m a s h i n i s h i   ( y a q i n   k is h i la r id a n  

a y rü is h )   va  b o s h q a l a r   s a b a b   b o ‘lishi  m u m k i n .   U l a r n i n g   p a y d o   b o ‘lish 

v a q t i d a   b o l a   t e g i s h l i   k u n   la r t i b i   va  d a v o g a   m u h t o j   b o ‘la d i ;   f a q a t  

p s ix o n e v ro l o g - s h i f o k o r  va  lo g o p e d n in g   h a m k o r l i k d a   ish  o lib   borishi  u n i n g  

s o g ‘a y i b   k e t i s h i g a   z a m i n   h o z i rl a y d i.   Bu  m a ' l u m o t l a r n i n g   h a m m a s i  

s h u n d a n   d a l o la t  b e r a d i k i ,   lo g o p e d iy a   p e d a g o g i k   f a n   h i s o b t a n g a n i   b i l a n   u 

o ‘z  oldidagi  v az ifala rin i  faqat  tibbiyot  fanlari  v a   a v v a lo ,   n e v r o p a t o l o g i y a  

h a m d a   b o la la r  psix o lo g iy asi  y o r d a m i d a   m u v a lT aq iy a tli  b ajarishi  m u m k i n .

A n o m a l  b o la la r n i,  s h u  j u n il a d a n ,   nutqi  b u z i l g a n  b o la la r n i  h a m   o ‘q itish  

va tarbiyalash  nazariy asi  a s a b   tizimi  tuzilishi,  u n i n g   riv ojlanish  xususiyatlari 

va  vazitala ri  h a q i d a g i  b i li m la r   asosiga  q u r ila d i.

L o g o p e d   n u t q   b u z i l i s h i n i n g   n e v r o l o g i k   a s o s l a r i n i   b ilis h i,  b o l a l a r  

psix o p a to lo g iy asi  m a s a l a la ri n i  tu s h u n i s h i  k e r a k .   U n d a   o lig o f r e n iy a   va 

r u h iy   rivo jla n ish n in g  to r m o z l a n i s h i ,   h a ra k a t  va  h i s - h a y a j o n l i   b u z i lis h l a r d a  

n a m o y o n   b o ‘ l a d i g a n ,  b o l a l a r d a g i   r u h i y   b u z i l i s h l a r n i n g   e n g   k o ‘ p 

u c h r a y d ig a n   s h a k lla ri  h a q i d a   h a m   t a s a w u r   b o ‘lishi  lo z im .   Bu  b i l i m l a r  

u n g a   n u t q   b u z i l i s h i n i n g   s a b a b l a r i n i   t o ‘g ‘ ri  a n i q l a s h d a ,   t u z a t i s h n i n g  

s a m a r a l i  m c t o d l a r i n i   t a n l a s h d a ,   b o la n i  o ‘q i t i s h   va  t a r b i y a la s h   h a m d a  

u n i n g   n u q s o n ü   r iv o jla n is h in i  o ld in i  o lis h d a   y o r d a m   b e r a d i.

N e v r o p a t o l o g i y a ,   p sixologiya,  o lig o fr e n iy a   k lin i k a s i ,   e s h itis h ,  k o 'r i s h ,  

n u t q   a ’zolari  p ato lo g iy a si  bila n a l o q a d a   b o ‘lish  n u t q   b u z ilish in i  farq  q i l g a n  

h o l d a   tashxis  qilish  u c h u n   z a ru rd ir.  S h u n d a n   k e l i b   d i i q a d i g a n   b o ‘lsa k , 

s e n s o r   alaliya  va  e s h i t i s h n i n g   p a s a y g a n   h o l l a r i d a g i   n u t q   b u z i lis h l a r in i 

a n i q la s h ,  e s h itish   fao liy a tin i  c h u q u r  t e k s h ir is h n i  t a l a b   q ila d i;  o l i g o f r e n i y a  

va  alaliya  h o lla r id a g i  n u t q   b u zilishlarini  b e l g i l a s h   r u h i y   va  s e n s o m o t o r  

riv ojlanish  x u s u s i y a tla r in i,  in te lle k tn in g   a h v o l i n i   a n i q l a s h s i z   b o ‘l m a y d i .



T i b b i y o t   f a n l a r i d a n   m a ’I u m o t l a r   l o g o p c d g a   n u t q   b u z i l i s h i n i n g  

m e x a n i z m l a r i ,   e t i l o g i y a s t n i   o 'r g a n is h g a  t o ‘g ‘r i  y o n d a s h i s h   u c h u n   y o r d a m  

b e r a d i ,   n u t q   b u z i l i s h l a r i n i n g   tu rli  k o ' r i n i s h l a r i n i   b a r t a r a f   e t i s h d a  

d ia g n o s tik a  va d iffe r e n s iy a la s h g a n  lo g ope dik t a ’sir etish  masalalarini  t o ‘gVi 

h al  e t is h   i m k o n i n i   y a r a t a d i .   B o la la m i  tu rli  tip d a g i  m a x s u s   m u a s s a s a la rg a  

t o ‘g ‘ri  t a n l a s h   h a m   ta s h x is   q o 'y i s h g a   b o g ‘liqdir.

L o g o p e d i y a   t i l s h u n o s l i k   va  psix olin gvistika  b ila n   uzviy  b o g ‘!an g a n . 

N u t q   tiila r   b i r l i g i n i n g   tu r li  dara jasi  va  u l a r n i n g   a m a l   qilish  q o i d a l a r i d a n  

fo y d a la n is h n i  h a m   n a z a r d a   t u ta d i.   U l a r   h a r   xil  b u z ilish la rd a   t u r l i c h a  

bu ziiishi  m u m k i n .   B o l a n i n g   til  n o r m a l a r i n i   o ‘z la s h t iri b   o lis h   q o n u n l a r i  

va  izchilligini  b i l i s h  lo g o p e d i k   xulo salarni  a n i q la s h tir is h g a  y o r d a m   b e r a d i, 

l o g o p e d ik   t a ’s i r   e t i s h   t iz im l a r in i  ishlab  c h i q is h   u c h u n   z a r u r   b o ‘ladi.

Z a m o n a v i y   l o g o p e d i y a n i n g   tiz im li  n u t q   b u z i lis h i n i  o ‘r g a n i s h   va 

b a r t a r a f   e t i s h d a   L . S .   V ig o ts k i y ,  A .R .  L u r i y a ,   A.  L e o n t e v n i n g   n u t q  

f a o liy a tin in g   m u r a k k a b   tuz ilis h i,  idrok j a r a y o n l a r i   va  n u t q  aytish  s a m a r a s i 

h a q i d a g i  t a ’l i m o t i g a   a s o s l a n u v c h i   p six o lin g v istik a   m a ’l u m o t l a r i   k e n g  

q o 'lla n ila d i .

N u t q n i   idrok  e t is h   va  u n in g   samaralari  turli  operatsivalarni  q a m r a b  

ola dig an, m u r a k k a b  ierarxik quriüshga cga b o l g a t i  k o ‘p darajali ja m y o n la rd a n  

iburatdif.  N u q t   hosil  boMish ja ra y o n in in g  h a r  b ir  darajasi, h a r b i r o p e r a t s i y a s i  

o ‘zining  lug‘atiga,  birliklarni  birlnshtirish  sintaksisiga  ega.

N u t q   b u z i l i s h l a r i n i   o ‘rg a n is h d a   n u tq   hosil  boMish  o p e r a ts iy a la r id a n  

qaysi  biri  b u z i lg a n l ig in i  a n i q la s h   m u h im d ir .   L o g o p e d i y a d a  A.S.  V igotskiy, 

A.  L c o n t e v ,   T .V .   R y a b o v a   t o m o n i d a n   ish la b   c h i q ilg a n   n u tq   hosil  boMish 

n io d e l l a r i d a n   f o y d a ia n ila d i.

A .S .  V ig o tsk iy   fikr  b ila n   s o ‘z  oraligMdagi  m u n o s a b a t n i   fik rd a n   s o ' z g a  

va  a k s i n c h a ,   h a r a k a t  j a r a y o n i   d e b   q a ra r,  h a r a k a t n i n g   q u yida gi jih a t l a r i n i  

ajra tib   k o ‘r s a t a r   e d i :   m o ti v - f ik r - i c h k i  n u t q - t a s h q i   n u t q ;   n u t q n i n g   ta s h q i 

( j i s m o n i y )   va  s e m a n t i k   ( r u h i y )   j i h a tla r i  f a rq   q ila r d i.  T a s h q i   n u t q d a  

g r a m m a t i k  va s e m a n t i k   (ruhiy)  qurilishlarnin g o ‘z a r o  m unosiib atlari  k o ‘zga 

ta s h la n a d i.  Ichki  n u t q  s e m a n t i k  j ih a td a n  ta sh q i  n u t q q a   aytanish str u k tu r a si 

h iso b l a n a d i.  L.  S.  V ig o ts k i y   ichki  n u tq n i  c l u i q u r   tahlil  qiidi,  u n i n g  o ' z i g a  

xos  x u s u s i y a tla r in i  o c h i b   bcrdi.

A.A.  L c o n t e v ,   L .S .  V ig otskiy  b ay o n   q ilg a n   n u t q  j a r a y o n i  q u rilish ig a  

a s o s la n i b ,   n u t q   p a y d o  boM ishining q u yida gi j a r a y o n l a r i n i   a jra tadi:  m o t i v -  

flkr ( n u tq   in te n siy a si) ,  ichki  rejalashtirish,  leksik kuchavtirish  v a g n i m m a t i k  

k o n s tr u k s iy a la s h ,   m o t o r   ishlab  c h iq a r ish ,  ta s h q i  n u tq .

L e k s i k - g r a n i m a t i k   k u c ha ytirish  bosqic hi  o ‘z  m e x a n iz m la ri bila n ajralib 

t u r a d i g a n   ik k ita   o p e r a t s i y a n i   o ‘z  ichiga  ola d i:  sin ta k sis  k o n s tr u k s iy a n in g  

p a y d o   boMish  ishi  h a m d a   u n in g   til  d a r a ja sid a g i  a l o h i d a   til  k o d la ri  va 

b o s ii q a la rd a   a m a l g a   o s h i r ila d ig a n   leksik  toMdirish.  S h u n d a n  s o ' n g   m o t o r  

ishlab  c h i q a r is h i  d a v o m   etad i.

M is o l  u c h u n ,   a l a l i y a n i   o ‘rg a n ish d a   p sixolingvistik  y o n d a s h i s h   a n a



s h u   n u t q   b u zilishi  m e x a n i z m i n i   c h u q u r  o c h i s h g a ,   n u q s o n n i n g   tu z ilis h in i 

a n i q la s h g a ,   bu   b u z i lis h n i  til  buzilishi  d c b   b c l g i l a s h g a   i m k o n   bcradi.

A fa z iy n   p a y t i d a g i   x ilm a - x i!   i d r o k   o p e r a t s i y a l a r i   tu rli  s h a k l l a r d a  

n u t q n i n g   buziiish  x u s u s iy a tla r in i  a n i q l a b   o l i s h g a   i m k o n   b cra di.

P six olingvistik  y o n d a s h i s h   n u t q   b u z i l i s h l a r i n i   t u z a t i s h   y u z a s id a n   o l i b  

bo rila d ig an   lo g o p e d ik   i s h l a m i n g s a m a r a d o r l i g i n i   o s h ir is h g a  y o r d a m  b c ra d i.

L o g o p c d i y a   u m u m i y ,   m a x su s  p s ix o lo g iy a   v a   p six o d i a g n o s ti k a   b i l a n  

c h a m b a r c h a s   b o g ' l a n g a n d i r .   L o g o p e d   u c h u n   b o l a n i n g   ruhiy  riv o jla n ish  

q o n u n i y a t l a r i n i   b ili s h ,  tu rli  y o s h d a g i   b o l a l a r n i   p s i x o l o g i k - p c d a g o g i k  

te k sh ir ish   m e t o d l a r i n i   bilishi  m u h i m d i r .   L o g o p e d   a n a   s h u   m e t o d l a r d a n  

f o y d a la n ib ,  n u t q   b u z ilish i  turli  k o * r inishla rini  t a b a q a l a s h t i r i s h   va  u l a r n i  

i n t e l l c k t u a l   y e t i s h m o v c h i l i k ,   h i s - h a y a j o n l i   v a   h a r a k a l   j a r a y o n i d a g i  

z a i f l a s h u v l a r   b ila n   b o g l i q   b o l g a n   n u t q   b u z i l i s h l a r i d a n   a j r a ta   o l a d i .  

P sixologik  b i li m la r   lo g o p e d g a   n a f a q a t  n u t q   n u q s o n i n i n g   o ‘zini,  b a lk i 

u n d a n   h a m   o l d i n   b o i a n i   k o ‘rish g a,  u n i n g   n u t q i y   b u z i tis h i n in g   r u h i y  

rivojlanishidagi  m u h i m  jih a t l a r  b ila n   b o ' l a d i g a n   o ' z a r o  alo q asin i  u m u m a n  

to*g‘ri  tu s h u n i s h g a   y o r d a m   b era di.  Bu  b ilim   u n g a   tu rli  yo sh d a g i  b o l a l a r  

b ila n   a lo q a   b o g l a s h g a ,   u la rn i n g  n u t q i ,   n u t q i d a g i   x a l a q it  b e ru v c h i  o m i l l a r ,  

x o t i r a s i ,   d i q q a t - c ’t i b o r i ,   i n t e l l e k t i ,   o ‘z i n i   c r k i n   y o k i  h i s - h a y a j o n l i  

tu ti s h la r in i  t e k s h ir is h d a   m a 'q u l   m c t o d l a r n i   t a n l a b   o lis h g a ,  s h u n i n g d e k ,  

m a ’lu m   y o s h d a g i  b o l a   faoliyati  u s t i d a n   l o g o p e d i k   ish  o lib   b o r i s h g a  

k o 'm a k l a s h a d i .

L o g o p c d i y a   faninir.g  m e t o d o l o g i k   a s o s l a r i .

F a n   s if a t id a   lo g o p e d iy a n in g   ta m o y i l   v a   m e t o d i a ri

N u t q   bu zilish in i  o ' r g a n i s h d a   va  t u z a t i s h d a   l o g o p e d i y a   fani  n u t q   va 

f ik rn in g   o ‘z a r o   b o g l i q l i g i   h a q i d a g i,  a n o m a l   b o l a n i n g   r iv o jla n ish id a g i 

u m u m i y   va  m a x s u s   q o n u n i y a t l a r n i n g   o ‘z a r o   m u n o s a b a t l a r i   to*g‘risid agi 

n a z a r iy  q o id a la r g a ,  n u t q   va  faoliyatning  h a m k o r l i k d a   rivojlanishi  h a q id a g i, 

ichki  va  ta shqi  o m i l l a r n i n g   o ' z a r o   t a ’siri  h a q i d a g i ,   r u h iy   riv o jla n is h n in g  

h a r a k a t l a n t i r u v c h i   k u c h l a r i  haq id ag i  n a z a r i y a g a   t a y a n a d i .

N u t q   b u z ilishlari  va  ularni  tu z a t i s h d a g i   m u h i m   m u a m m o l a r n i   h al 

qilish  m a q s a d i d a   lo g o p e d iy a   fani  m a te ria listik ,  m e t o d o l o g i y a g a   t a y a n u v c h i 

ta m o y il  va  m c t o d l a r d a n   foydala nila di.

S h u n d a n   k e l ib   c h i q i b ,   l o g o p e d i y a   q u y i d a g i   a s o s i y   t a m o y i l l a r g a  

ta y an a d i: sistcmalilik,  kom plekslilik,  rivojlanish  t a m o y i l i n i ,   n u t q  buzilishini 

b o l a n i n g   psixik  rivojlanishidagi  b o s h q a   t o m o n l a r i   b ila n   o ‘z a r o   b o g l i q  

h o l d a  q a r a b   c h iq ish ,  faoliyatli  y o n d a s h u v ,   o n t o g e n e t i k   ta m o y il,   e tio lo g iy a  

va  m c x a n i z m l a r n i   h i s o b g a   o lish  t a m o y i l i   ( e t i o p a t o g e n e t i k   t a m o y i l ) ,  

n u q s o n l i   n u t q n i n g   b u z i i i s h   a l o m a t l a r i   v a   t u z i l i s h i n i   h i s o b g a   o l i s h ,  

u m u m d i d a k t i k   v a   b o s h q a   ta m oyillar.

U l a r d a n   a y r im la r in i  k o ‘rib  c h i q a n ii z .

S i s t e m a l i l i k   t a m o y i l i   til  h a q i d a   m u r a k k a b   f u n k s i o n a l   s i s t e m a




t o ‘g ‘nsid a g i  t u s h u n c h a g a   t a y a n a d i.   L 'n in g   tu z ilis h   k o m p o n c n t l a r i   o ‘z a r o  

c h a m b a r c h a s   a l o q a d a   b o ' i a d i .   S h u   n u i n o s a b a t   b i l a n   n u t q n i ,   u n i n g  

rivojlanishi j a r a y o n l a r i n i   va  buzilishini  t u z a t i s h n i   o ' i g a n i s h   n u t q   qurilishi 

tiz im i n in g   b a r c h a   k o m p o n e n t l a r i g a ,   b a r c h a   t o m o n l a r i g a   t a ’s ir   e tis h in i 

n a z a r d a   t u ta d i.

N u t q   b u z i l i s h l a r i n i n g   o ‘x s h a s h   t u r l a r i n i   l o g o p e d i k   x u l o s a l a s h ,  

t a b a q a la s h t ir ib   t a s h x i s   qilish  u c h u n   n u tqli  va  n u tq s i z   b e lg ila rn i,  tib b iy , 

p six ologik ,  l o g o p e d i k   j i h a t d a n   te k sh irish   n a t ija la r in i,   bilish  f a o liy a tin in g  

rivojlanish  d a r a j a s i n i   va  n u t q   rivojlanishi  n i s b a t l a r i n i ,   n u t q   h o la ti  va 

b o la n in g   s e n s o m o t o r   rîvojlanishidagi  m u h i m   jih a t l a r i n i   tu z a tis h   n u q ta y i 

n a z a r i d a n   ta h lil  q i l i s h   z a r u r  b o ‘ladi.  B u n d a y   h o l l a r d a   n u tq   b u z ilish la rin i 

tu z a tis h   k o m p l e k s i ,   t ib b i y -p s i x o lo g ik - p e d a g o g ik   x u su siy a tg a   ega  boMishi 

kerak.

S h u n d a y  q ilib ,  n u t q  buzilishlarini  o 'i g a n i s h   va t u z a ti s h d a   komplckslilik 



tamoyili  m u h i m   o ‘r in   tu ta d i.

N u t q   b u z i l i s h l a r i n i   o ‘ rganish  va  u la rn i  t u z a t i s h   j a r a y o n i d a   a n o m a l  

b o la la r   r i v o j l a n i s h i n i n g   u m u m i y   va  o ‘ziga  x o s   q o n u n i y a t l a r i n i   h iso b g a  

olish  m u h i m d i r .

Rivojlanish  ta m o y ili ,   s h u n in g d e k . b o l a n i n g y a q i n   rivojlanishi  d o ira sid a  

o*rin  o ig a n   m a l u m   v a z ifala r,  q iy in c h ilik la r  b o s q i c h l a r i n i   lo g o p e d ik   ish 

ja ra y o n ig a   a j r a t i s h n i   h a m   k o ‘zda  tu tadi.

N u tq i  b u z i l g a n   b o la l a r n i   va  ula rni  t e k s h i r i s h ,   s h u n i n g d e k ,   u l a r  b ila n  

o l i b   b o r i l a d i g a n   l o g o p e d i k   ish n i  t a s h k i l   q i l i s h   b o l a n i n g   v c t a k c h i  

faoliyailarini  ( p r e d m e t l i - a m a l i y ,   o ‘yin,  ta s h k iliy )   hiso b g a  o ig a n   h o ld a  

a m a lg a   o s h ir ila d i.

T u z a t i s h   —  l o g o p e d i k  t a ’sir  m e to d ik a s in i  is h l a b  c h i q is h   n u t q  sha klla ri 

va  v a z i f a l a r i   n a m o y o n   b o ‘lis h   i z c h i l l i g i n i ,   s h u n i n g d e k ,   b o l a n i n g  

o n to g e n e z id a g i  ( n o t o g e n e t i k   ta m oyil) faoliyat  tu rla rin i hisobga oigan  h o ld a  

olib  boriladi.

N u t q  b u z i l i s h l a r i n i n g   p a y d o  b o l i s h i   k o ‘p  h o l l a r d a  biologik  va  ijtim oiy 

o m i l l a r n i n g   o ‘z a r o   m u r a k k a b   t a ’siri  b ila n   b o g ' l a n g a n   boMadi.  N u t q  

b u z i lis h la r in i  s a m a r a l i   l o g o p e d ik   t u z a ti s h   u c h u n   b u z i lis h n i n g   h a r   b ir  

a l o h id a   h o l d a   b u z i l i s h   e tio lo g iy a si,  m c x a n i z m l a r i ,   a l o m a t l a r i n i   a n i q la s h ,  

y e ta k c h i  b u z i l i s h l a r n i   a jra tib   k o ‘rsatish,  n u q s o n   tuzilis h id ag i  n u tq iy   va 

n u tq s iz   b e l g i l a r n i n g   o ‘z a r o   m u n o s a b a t la r in i  a n i q l a s h   m u h i m   a h a m i y a t  

kasb  etadi.

N u t q   b u z i l i s h l a r i n i   o ‘rg a n is h   va  t u z a t i s h d a   d i d a k t i k   t a m o y i l l a r :  

k o ‘r g a z m a l i l i k ,   t u s h u n a r l i l i k ,   o n g liiik ,  y a k k a   t a r t i b d a   y o n d a s h i s h   va 

b o s h q a l a r   m u h i m   o ‘ rin  tu ta d i.

L o g o p e d i y a   f a n i   m e t o d l a r i n i   shartli  r a v is h d a   b ir   n e c h a   g u r u h l a r g a  

b o ‘Iish  m u m k i n .

Birinchi g u r u h   —  ta shkiliy m e to d la n   qiyosiy lo n gityudinal  ( d in a m ik a d a  

o ‘r g a n is h ) ,  k o m p l e k s l i .



I k k i n c h i   g u r i i h n i   e m p i r i k   m c t o d l a r   t a s h k i l   e t a d i :   o b s e r v a t s i o n  

( k u z a t i s h ) ,   e k s p e r i m e n t a l   ( l a b o r a t o r i y a ,   t a b i i y ,   s h a k l l a n u v c h i   y o k i  

p s i x o l o g i k - p e d a g o g i k s i n o v ) ,   p s ix o d i a g n o s ti k   ( t e s t l a r ,   s t a n d a r t l a s h t i r i l g a n  

va  x ayoliy  l o y ih a la s h tir ilg a n ,   a n k e t a l a r ,   s u h b a t l a r ,   in te r v y u )   f a o li y a tin i ,  

s h u n i n g   b i l a n   b i r   q a t o r d a   n u t q i y   f a o l i y a t i n i   h a m   ta h lil  q i l i s h n i n g  

p r a k s im e tr ik   u s u lla ri,  bio grafik  m e t o d   ( a n o m n e s t i k   m a ' l u m o t l a m i   y i g ' i s h  

va  tahlil  qilish).

U c h i n c h i  g u r u h g a   o linga n  m a ï u m o t l a r n i   m i q d o r   ( m a t e m a t i k - s t a t i s t i k )  

va  sifat  a n a liz i  k ira d i.  B u n d a   o l i n g a n   m a ’l u m o t l a r   E H M n i   q o ' l l a g a n  

h o ld a   m a s h i n a d a   ish la b   chiqiladi.

T o ‘r tin c h i g u r u h   — in te r p re ta tsio n   m c t o d l a r ,   u slu b la r,  o ‘r g a n il a y o tg a n  

h o d i s a l a r   o ‘rta sid a g i  a l o q a la rn i  n a z a r iv   t a d q i q   q ilish   usullari  ( q i s m l a r   va 

b u t u n l i k   o ‘r t a s i d a g i ,   a l o h i d a   j i h a t l a r   va  u n i u m a n   h o d is a   o ' r t a s i d a g i ,  

fu n k siy a la r   va  s h a x s   o 'rta s id a g i  h a m d a   b o s h q a   a lo q a la r ) .

T a d q i q o t n i n g  obyektivligini  t a 'm i n l o v c h i   t e x n i k   vositalar:  k o m p y u t c r ,  

i n t o n o g r a f l a r ,   s p e k t o g r a f l a r ,   n a z o m c t r l a r ,   v i d e o   n u t q ,   f o n o g r a f i a r ,  

s p i r o m e t r   va  b o s h q a   a p p a r a tu r a l a r ,   s h u n i n g d e k ,   b u t u n   n u t q   faoliyati  v a  

lining  a y r i m   k o m p o n e n t l a r i n i   d i n a m i k a d a   o ‘rg a n i s h g a   im k o n   b e r u v c h i  

r c n t g c n o k i n o f o t o g r a f i y a ,   g lo tt o g ra fi y a ,  k i n c m a t o g r a f i y a ,   e l e k t r o m i o g -  

ra f iv a la r d a n   k e n g   foydalaniladi.




Download 12,49 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   98




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish