M. Y. Ayupova

Bolalar  nutqining  rïvojlanishida  ko‘rish  va  cshitishning  roli

O d a m d a  atrofdagi  muiiit  bilan  a l o q a  b o g 'la s h n i n g  y an g i  sha klla ri  p ay d o  

b o 'la d i .  "R ivojlanib   b o r a y o tg a n   h a y v o n o t   d u n y o s id a ,   —  d e b   y o z g a n   edi 

I.P.  Pavlov,  — o d a m   fazasiga  kelib  n e r v   faoliyati  m e x a n i z m l a r i g a   n ih o y a td a  

k a t ta   q o ‘s h i m c h a   q o ‘shildi” '.  Bu  q o ‘s h i m c h a   o d a m d a   n u t q   p a y d o   boMishi 

va  yangi  signal  tizim i  vuju dga  k e l is h id a n   iborat  boMdi.  O r g a n i k   d u n y o  

ta r a q q iy o tin i n g  shu  b o s q ie h id a   m u h i t   bilan  a lo q a   b o g M a sh n in g   y an g i,  faqat 

o d a m g a   x os  b o 'l g a n   ik kinchi  signal  tiz im i  q a r o r   to p d i.

" B o ‘lg‘usi  o d a m d a ,   -   d e b   y o z a d i  l.P .  P av lo v ,  -   i k k i n c h i   d arajali 

sig nallar,  birinchi  sig n a lla rn in g sig n a tla ri —  ta laffuz e t i l a d i g a n ,   eshitiladigan 

va  k o ‘riladigan s o ‘z l a rk o * rin is h id a   p a y d o  b o ‘lib,  r iv o jla n ib   b o r d i   va  yuqori 

d a r a j a d a   k a m o l g a   y etd i"2.

1  l.P.  Pavlov. To'la asarlar to'plami.  III  t o m ,  2-kitob. —  M.,  1951.  335-b.

2  0 ‘sha asar,  345-b.

---

B o l a n i n g   n u tq i  r i v o jia n a y o tg a n   ik k in c h i  signal  t i z i m i n i n g   b ir in c h i 

s i g n a l   t i z i m i   t o m o n i d a n   d o i m o   a n i q   i m p u l s l a r   b i l a n   q o ' l l a b -  

q u w a t l a n g a n d a g i n a   t o ‘g ‘ri  s h a k lla n a d i.   B irinchi  signal  tiz im i  sczgi  hosil 

q ilu v c h i  s ig n a lla rg a   ega.

N u t q n i n g   t o ‘g ‘ri  rivojla nishi  u c h u n   b o l a   n o r m a l   c s h itn d ig a n   b o ‘lishi 

m u h i m d i r .

E s h i t i s h   o r g a n i   b o l a   t u g ‘ilg a n   k u n i d a n   b o s h l a b o q   ish g a  t u s h a d i .  

H a y o t i n i n g  i k k in c h i  ha fta sig a   k e lib ,  b o l a n i n g  o v o z g a  q u l o q  s o la y o tg a n in i 

k u z a t i s h   m u m k i n k i ,   b u   e s h i t u v   a n a l i z a t o r i n i n g   f u n k s i o n a l   j i h a t d a n  

y e t a r l i c h a   y etu k lig i  h a m d a   m a r k a z i y   n c r v   t iz im i d a   e s h itu v   d o m i n a n t a s i  

p a y d o   b o ‘la olishini k o ‘rsatadi.  H a y o t i n i n g   2-oyiga kelib b o la  sifat jih a t d a n  

h a r  xil  t o v u s h l a r n i   ajra ta b o s h la y d i.  3 - o y d a n   b o sh la b   ovoz k e lg a n  t o m o n g a  

q a r a s h   o d a t i   p a y d o   b o ‘ladi,  b o l a   3  — 4  oylik b o ‘lib q o lg a n d a   t o v u s h l a r n in g  

t o n i n i   a j r a t a   b o sh la y d i.

B o l a l a r d a   n u t q n i n g   e s h itis h   b o ‘s a g ‘asi  y o s h   u lg ‘a y g a n   sari  o ‘zga rib 

b o r a d i ,   6 , 5   —  9 ,5   y a s h a r   b o l a l a r d a   n u tq n i  e sh itish   b o ‘sa g ‘asi  k a t ta   yoshli 

b o l a l a r d a g i g a   q a r a g a n d a   y u q o r i   b o l a d i .

N u t q n i n g   rivojlanib b o r i s h i d a   b o la la r n in g  k a tta la r bilan  a l o q a  b o g ‘lab, 

s u h b a t l a s h i s h i   k a t t a   a h a m i y a t g a   ega.  Bu  esa  b o l a n i n g   e s h itib   e s la b   qo lis h  

q o b ili y a ti  v a   lu g 'a t  boyligini  b o y i b   b o r is h ig a   y o r d a m   b era di.

S h u n d a y   q ilib,  b o la  o ' z i n i n g   a r ti k u la ts io n   a p p a r a t  faoliyatini  e s h itu v  

a n a l i z a t o r i d a n   k e la y o tg a n   sig n a lla rg a   b o ‘y su n d irish   m a ln k a s in i  egallab 

b o r a d i.   E s h i t u v  y o r d a m i d a   b o la   atro t'd a g ila rn in g   n u tq in i  idrok  e t a d i ,   u n g a  

t a q lid   q i la d i  va  o ‘z  ta la fïu z in i  n a z o r a t   qiladi.

L .V .  N e y m a n   va  V .l.  B e l ty u k o v l a r n in g   o lib  b o r g a n   te k s h ir is h la ri n in g  

k o ‘ r s a t i s h i c h a ,   e s h itti v n in g   o z   p a s a y is h i d a   h a m   ( 2 0 - 2 5   D b d a n   k o ‘p 

b o ‘l m a g a n )   a y r i m   t o v u s h l a r n i  id r o k  q ilis h d a   q iy in c h ilik la r  y u z a g a   keladi. 

E s h i t i s h n i n g   b u n d a y   p a sayishi  n u t q   r iv o jla n g u n g a   q a d a r   y o k i  c n g   ilk 

r i v o j l a n i s h   d a v r i d a   y u z a g a   k e l s a ,   o d a t d a ,   n u t q n i n g   u m u m i y  

r i v o j l a n m a g a n l i g i g a   o lib   k elad i.  T o v u s h l a r   ta la f fu z id a   b u z i lis h l a r   b o ‘lar 

e k a n ,   l u g ‘at  boyligi  va g r a m m a t i k  tizim   h a m   yetarli  darajada  riv ojlanmavdi.

T u g ‘ m a   k a r   t u g ‘ilgan  b o l a l a r d a   a t r o f d a g i l a r   n u tq ig a   t a q l i d   qilish 

r i v o j l a n m a v d i .   G u g u l a s h   u l a r c l a   n o r m a l   e s h i t i s h g a   e g a   b o ' l g a n  

t e n g d o s h l a r i d a g i d e k   p a y d o   b o ‘ladi.  L ek in   u  e s h itu v   idroki  t o m o n i d a n  

m u s t a h k a m l a n m a g a n l i g i   s a b a b li  a s t a - s e k i n   s o ' n i b   boradi.  Bu  h o l a t l a r d a  

m a x s u s  p e d a g o g ik  t a ’sirsiz b o la la r d a   n u tq   rivojlanm avdi.  Ilk yoshlik  pavtida 

b o la   t o v u s h ,   b o ‘g ‘in  va  a t r o f d a g i l a r n i n g   s o ‘zlarin i  n o a n i q   b u z i lg a n   h o ld a  

i d r o k   e t a d i .   S h u   sababli  b o l a l a r  b i r   f o n e m a n i   ikkin chisi  b ila n   a r a la s h t iri b  

y u b o r a d i l a r ,   n u t q n i   y o m o n   t u s h u n a d i l a r .   J u d a   k o ‘p   h o l l a r d a   b o l a l a r  

o ‘z l a r i n i n g   n o t o ‘g 'r i  ta la f f u z la ri n i  s e z m a y d ila r.  N a ti ja d a   u  o d a t   tusiga 

kirib, t u r g ‘u n   b o ‘lib q o la di.  K e y in c h a l ik  b u   holat  qiyinchilik b ila n   b a r t a r a f  

q ili n a d i.

F o n e m a t i k   id ro k   a s t a - s e k i n ,   t a la f f u z n in g   sh a k lla n ish i  b ila n   p arallel

---

r a v is h d a   riv ojlanadi.  O d a t d a ,   b o l a   4   yoshga  y e t g a n d a   o ‘z   o n a   tilidagi 

b a r c h a   f o n e m a l a r n i   e s h itis h   o r q a li  a j r a ta   o lish  q o b i l i y a t i g a   c g a   b o 'la d i .

K o ‘ rish  h a m   b o l a   n u t q i n i n g   r iv o jla n is h id a   n i u h i m   rol  o ‘ynayd¡. 

N u t q n i n g   p a y d o   b o M i s h i   v a   u n i n g   i d r o k   q i l i n i s h i d a  

k o ‘ r i s h  

a n a l i z a t o r l a r i n i n g   n u i h i m   rol  o ‘y n a s h i ,   t u g ‘m a   k o ‘r  b o l a l a r n i n g   kec h  

g a p i r a  

b o s h l a g a n l i g i  

b i l a n  

t a s d i q l a n a d i .  

K o ' r a d i g a n  

b o i a  

g a p i r a y o t g a n l a m i n g   til  va  la b   h a r a k a tla r in i  s i n c h k o v l i k   b i l a n   k u z a ia d i, 

u la rn i  q aytarishga  h a ra k a t qiladi.  O d a td a g i  a r ti k u la ts io n   h a r a k a t l a r n i   yaxshi 

ta q lid   qiladi.

B o l a n i n g   r i v o j l a n i s h i   j a r a y o n i d a   k o ‘r i s h ,   e s h i t i s h   v a   b o s h q a  

a n a l i z a t o r l a r o ‘rta s i d a s h a r t l i   a l o q a l a r t i z i m i   y u z a g a   k e l a d i  v a   u  ta k r o r la n ib  

tu r u v c h i   a l o q a l a r   b ila n   d o i m o   rivojla nib,  m u s i a h k a m l a n i b   b o r a d i.