M. Y. Ayupova


-rasm.  Nutq  apparatiinng  tu/iiish



Download 12,49 Mb.
Pdf ko'rish
bet16/98
Sana25.07.2021
Hajmi12,49 Mb.
#128615
1   ...   12   13   14   15   16   17   18   19   ...   98
Bog'liq
Logopediya Ayupova

1-rasm.  Nutq  apparatiinng  tu/iiish:

I — bosh miya;  2 ~   biirttn  bo'shltg'i;  3 -  qattiq langlay;  4 - b o ‘shlig‘i;  5 —lablar; 

6 —tishlar;  7~ti! tidii; $ — til orqasi; 9 ~  ¡¡I ohli;  10 ~  k ich ik tilcha;  I I — batqum;  12 

-   hiqUdoq;  13  -   trafeya;  14  -   bronx;  15  -   o ‘ng  o ‘p k a ;  16  -   diafragma;  17  — 

qiijlo ‘ngach;  I S

  -


 

ttmuriqa;  19 — orqo  miya;  20   — yum shoq  langlay.


b e g o n a   n u t q n i   q a b u l   q ili s h   j a r a y o n i  r o 'y   b c r a d i.  N u l q n i   t u s h u n i s h d a  

b o s h   m iy a  q o b i g ‘i n i n g   o r q a   b o ‘lagi  katta  rol  o ‘y n a y d i.  Bu  b o s h   m i y a n i n g  

k o ‘ru v   m a r k a z i   h i s o b l a n i b ,   y o z m a   n u t q n i   o ‘z l a s h t ir i s h   u c h u n   x iz m a t 

qiladi.


Q o b iq   o sti  y a d r o l a r i   n u t q n i n g   s u r ’ati  va  ifodaliligini  b o s h q a r a d i.

0 ‘tk a z u v c h i  y o M la r.  B osh  m iya  q o b ig ‘i  p e r if e r ik   n u t q   a ’zo lari  bilan 

o ‘z a r o   b o g ‘liqdir.  B u n d a   n e r v   y o ‘llarining  ikki:  m a r k a z d a n   q o c h u v c h i   va 

m a r k a z g a   in ti lu v c h i  t u r l a r i   ish tiro k   e tad i.

M a r k a z d a n   q o c h u v c h i   ( h a r a k a t l a n u v c h i )   n e r v   y o ‘llari  b o s h   m iy a 

q o b i g ‘in in g  p e r if e r ik   n u t q   a p p a r a t i   fao liy atin in g   b o s h q a r u v c h i   m u sk u lla ri 

b ila n   bogMaydi.  M a r k a z d a n   q o c h u v c h i  y o ‘l  b o s h   m iy a   q o b i g ‘in in g   B ro k a  

m a r k a z i d a n   b o s h l a n a d i .

P e r if e r i y a d a n   m a r k a z g a ,   y a ’ni  n u t q   a ’z o l a r i  q i s m i d a n   b o s h   m iy a  

q o b i g ‘iga,  m a r k a z g a   in t i l u v c h i   yoMlar  o ‘tadi.

M a r k a z g a   i n t i l u v c h i   y o ‘l  p r o p r i o r c t s c p t o r l a r d a   va  b a r o r c t s e p t o r l a r d a  

b o s h la n a d i .   P r o p r i o r e t s e p t o r l a r   m u s k u l la r   h a r a k a t   a ’z o l a r i n i n g   b o ‘g ‘inli 

q a t l a m l a r i d a   j o y l a s h g a n   boM a di.  P r o p r i o r e t s e p t o r l a r   n u i s k u l l a r n i n g  

q is q a ri s h i  t a ’s i r i d a   h a r a k a t g a   keladi.  P r o p r i o r e t s e p t o r l a r n i n g   vazifasi 

m u s k u l l a r i m i z   f a o l i y a t i n i   n a z o r a t   q ilishdir.  B a r o r e t s e p t o r l a r   o ‘zlariga 

n is b a ta n   boMgan  b o s i m n i n g   o ‘zgarishi  n a tija s id a   h a r a k a t g a   keladi  va  u la r  

h a l q u m d a  jo y l a s h g a n  boMadi.  Biz gapirgan v a q t im iz d a   m a rk a z g a   intiluvchi 

yoM  orqali  b o s h   m i y a   q o b i g ‘ iga  k elay o tg a n   p r o p r i o   va  b a r o r e t s e p t o r l a r  

h a r a k a t i   r o ‘y  b e r a d i .   M a r k a z g a   in tilu v c h i  y o ‘l  b u t u n   n u t q   o r g a n la ri 

fao liy atid a  u m u m i y   r e g u l a t o r   ( b o s h q a r u v c h i ) li k   rolini  bajaradi.

S tv o l  y a d r o s i d a n   b o s h   m i y a   n e rv la ri  b o s h l a n a d i .   P e r if e r ik   n u t q  

a p p a r a t i n i n g   h a m m a   a ’z o i a r i  bosh  m iy a   n e r v la ri  b ila n   t a ' m i n l a n a d i .  

U l a r d a n   asosiylari:  u c h   t a r m o q l i ,   y u z ,  t i l - h a l q u m   va  s a y y o r   n c r v la r-  

h iq il d o q  va  o v o z   b o y l a m l a r i n i ,   h a l q u m   va  y u m s h o q   t a n g la y   m u s k u lla r in i 

in n e rv a tsiy a la y d i.  B u n d a n   ta s h q a r i  t il - h a lq u m   nervi  tiln in g  se zuvc hi  nervi 

b o ‘lib h isoblana di.  S a y y o r  nerv esa nafas va y u ra k  a ’zo larin in g   m uskullarini 

in ne rva tsiya la ydi.  Q o ‘s h i m c h a   n e r v b o ‘yin  m u s k u l la r in i  in ne rva tsiya la ydi, 

til  osti  nervi  til  m u s k u l l a r i n i   h ara k at  nervla ri  b ila n   t a ’m in la y d i.

Bu ti z i m   b o ‘y i c h a   b o s h   m iy a   nervlari  o rq a li  n e r v   im p u lsla ri  m a r k a z iy  

n u t q   a p p a r a t i d a n   p e r i f e r i k   n u t q   ap p a r a tig a   y u b o rila d i.  N e r v   im p u lsla ri 

n u t q   a ’zo la rin i  h a r a k a t g a   keltiradi.

M a r k a z iy   n u t q   a p p a r a t i n i n g   nutq  a p p a r a t i g a   b o r u v c h i  bu  yoM  n u t q  

m e x a n i z m i n i n g   f a q a t   b i r   q is m in i  tashkil  q i la d i.   U n i n g   b o s h q a   q is m i 

o r q a g a ,   y a ’ni  p e r i f e r i y a d a n   m a rk a z g a   q a y t u v c h i   a l o q a d a n   iborat.

E n d i  p e r if e r ik   n u t q   a p p a r a t i n i n g   tu z ilis h in i  k o ‘rib  c h i q a m i z .

P eriferik  n u t a   a o o a r a t i   u c h   boMim dan  i b o r a t :  1)  nafas  boMimi;  2) 

o v o z   b o ‘lim i;  3)  a r t i k u l a t s i o n   b o ‘lim.

N a f a s   b o ‘lim ig a   k o ' k r a k   qafasi,  b r o n x l a r   va  t r a x e y a   kiradi.

N u t q n i   t a la f f u z   e t i s h   n a f a s   olish  b ila n   u z v iy   b o g ‘liqdir.  N u t q   nafas



c h i q a r is h   faz asida  hosil  boMadi.  N a f a s   c h i q a r i s h   j a r a y o n i d a   h a v o   o q i n i i  

b i r v a q t n i n g  o ' z i d a  t o v u s h   hosil  qiluvchi va a r t i k u l a t s i o n   funksiyani  bajaradi 

( s h u   b ila n   birga,  a s o siy   funksiyasi  h a v o   a l m a s h i n u v i n i   h a m   b a j a r a d i) .  

N a f a s   olish  n u t q   j a r a y o n i d a ,   o d a m   j i m   t u r g a n   o d a t d a g i   v a q t d a n   j i d d i y  

farq  qiladi.  N a f a s  c h i q a r i s h   nafas o lis h d a n   b i r o z   u z o q r o q  b o ‘ladi  ( n u t q d a n  

ta sh q a r i  v a q t d a   n a f a s   o lis h   va  nafas  c h i q a r i s h n i n g   d a v o m iy lig i  d cy a rli  b i r  

xil  b o ‘la di).  B l in d a n   t a s h q a r i  n u tq   t a la f f u z   q i l i n a y o t g a n   v a q t d a   n a f a s  

o lish  h a ra k a tla ri  s o n i  o d a t d a g i   nafa s  o lis h   v a   n a f a s   c h i q a r is h   ( n u t q s i z )  

v a q t id a g i d a n   ikki  m a r o t a b a   kaindir.

U z o q   n a f a s   c h i q a r i s h   u c h u n   k o ‘ p   h a v o   z a p a s i   k c r a k   b o M is h i 

tu s h u n a rlid ir .  S h u n i n g   u c h u n   n u tq  j a r a y o n i d a   h a v o  olish  va c h i q a r i s h n i n g  

h a jm i  k o ‘paya di  ( t a x m i n a n   3  m a rta).  N u t q   v a q t i d a   nafa s  olish  n i s b a t a n  

q isq a  va c h u q u r  boMadi.  N u t q   vaqtidagi  n a f a s  o l i s h n i n g y a n a   bir xususiyati 

s h u n d a k i ,   n u t q j a r a y o n i d a g i   h a v o  ch iq a r ish   h a v o  c h i q a r i s h   m u s k u l la r in in g  

faol  hara kati  o s ti d a  s o d i r  boMadi.  Bu  esa  u z o q   v a   c h u q u r  nafas c h i q a r is h g a  

i m k o n   y ar a ta d i  va  b l i n d a n   ta sh q ari,  h a v o   o q i m i   b o s i m i n i   k o ‘p a y t i r a d i  

( b u siz  j a r a n g d o r   n u t q n í n g   boMishi  n i u m k i n   c m a s ) .

O v o z   boMimi  h iq i l d o q   va  u  bilan  b irg a  j o y l a s h g a n   o v o z   p a y c h a l a r i d a n  

tashki!  to p g a n .  H i q i l d o q   nafa s yoMining b u r u n   b o ‘s h l i g ‘id a n   kcyingi  q is m i. 

H iq ild o q   h a v o n i n g   t r a x c y a g a   o 'tis h in i  t a ’m i n l a y d i   va  u n g a   q a t tiq ,   s u y u q  

m o d d a l a r  tu shishiga  t o ‘sqinlik  qiladi.  H i q i l d o q  b o ' y i n n i n g  oldingi  q is m i d a  

j o y la s h g a n d a n   h iq i l d o q   doMigi,  a y n iq sa ,  o z g ' i n   k i s h i la r d a   k o ‘zg a  y a q q o l  

k o ‘rinib  tu rad i.  A n a   s h u   d o ‘nglik  k e k i r d a k   o l m o s i   d e b   atala d i.  H i q i l d o q  

g a p i r g a n d a ,   y o ' t a l g a n d a ,   a s h u la   a y t g a n d a   o s o n   h a r a k a t l a n a d i .   H i q i l d o q  

t o q  uzitksim on, s h o x s i m o n  va juft c h o ' m i c h s i m o n ,   s h o x s i m o n  t o g 'a y l a r d a n  

iborat.  H iqildoq asosi  bir-biri  bilan  b o 'g M i n l a r o r q a l i   b ir ik k a n   t o g ‘a y l a r d a n  

tashki!  to p g a n   b o ' l i b ,   b o 'g M m la rd a  h a r a k a t   i n a x s u s   n u isk u lla r   h a r a k a t i  

y o r d a n i i d a   r o ly  b e r a d i.

H iq ild o q d a   o v o z   p a y c h a l a r i  jo y l a s h g a n   b o ' l i b ,   u l a r   nafas  o l g a n d a ,  

q a t t i q   yoki  se kin  g a p i r g a n d a   m u a v y a n   h o l a t n i   c g a lia y d i.

E rk a k la rd a   h iq i l d o q   a v o lla rg a   n is b a ta n   k a t t a r o q ,   o v o z   p a y c h a l a r i  e s a  

u z u n r o q   va  q a l i n r o q d i r.   A y o lla rd a   o v o z   p a y c h a l a r i n i n g   uzunligi  18—20 

m ili,  e r k a k la r d a   2 0 —24   m m   g a c h a   boMadi.

0 ‘g ‘il  va  q iz  b o l a l a r d a   b a lo g ‘a tg a   y c t i s h   d a v r i   b o s h l a n g u n g a   q a d a r  

h iq il d o q n in g  k a ttaligi  va  tuz ilis h id a   farq  b o ' l m a y d i .   H i q i l d o q d a   o ' z g a r i s h  

q iz la rd a   1 2 - 1 3 ,   o “g ‘il  b o la la r d a   1 3 - 1 5   y o s h d a   s o d i r   boMadi.  Bu  v a q t d a  

h iq il d o q n in g   kattaligi  q iz l a r d a   1/3,  o ‘g ‘il  b o l a l a r d a   2 / 3   q ism g a   o ‘sa di  va 

o v o z   p ay c h a la ri  c h o ‘ziladi.

llk yoshdagi bolalarda hiqildoqning shakli v o r o n k a s im o n  boMadi.  Bolaning 

o ‘sishiga  q a ra b   h iq ildoq  asta-sekin   s ilín d tsin io n   s h a k lg a   yaqinlashadi.

O v o z   p a y c h a l a r i  o ‘z i n i n g   massasi  b i l a n   h i q i l d o q n i n g   k o ‘p   q i s m i n i  

eg a lla b   ola di  va  t o r   o v o z   tu y n u g in i  q o ld ir a d i.

O d a t d a g i   n a f a s   o l i s h d a   o v o z   t u y n u g i   k e n g   o c h i l a d i ,   t e n g   y o n l i



u c h b u r c h a k   s h a k l i g a   k c l a d i .   B u n d a   n a f a s   o l a y o t g a n   v a   n a f a s  

c h i q a r a y o t g a n d a g ï   h a v o   k e n g   o v o z   t u y n u g i d a n   b c m a l o l   o ‘tib   kctadi.

O v o z  (yoki  f o n a t s i y a )   q a n d a y  sodir b o ‘la d i?  O v o z n i n g   hosil  boMishida 

o v o z   p a y c h a l a r i  q i s q a r g a n   h o la t d a   b o ‘ladi.  C h i q a r i l a y o t g a n   h a v o   o q im i 

q is q a rg a n   o v o z   p a y c h a l a r i   o r a s i d a n   o ‘ta y o t i b ,   u l a m i   b iro z   c h c tg a   suradi. 

K e y in   y a n a   c h i q a r i l a y o t g a n   h a v o   o q im i  b o s im i  o s t i d a   o ' z i n i n g   pishiqligi 

h a m d a   h i q i l d o q   m u s k u l l a r i n i n g   h a r a k a t i   b i l a n   o ‘z   h o l i g a   q a y t a d i .  

C h i q a r i l a y o t g a n   h a v o   o q i m i n i n g   bosim i  t a m o m   b o ‘lg u n g a  q a d a r   o v o z  

p a y c h a l a r in in g   q i s q a r i s h i   va  ch o 'z ilish i  d a v o m   e t a v e r a d i   ( 2 -r a s m ).

O v o z   p a y c h a l a r i n i n g   tc b ra n is h i  tufayli  c h i q a r i l a y o t g a n   h a v o   o q im i 

o v o z   p ay c h a la r i  u s t i d a   te b r a n i s h   c h a s to ta s ig a   a y l a n a d i .   Bu  t e b r a n i s h l a r  

te v a r a k - a t r o f g a   y e t k a z i l a d i   va  biz  uni  o v o z   t o v u s h l a r i   d e b  q a b u l  q ila m iz .




Download 12,49 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   12   13   14   15   16   17   18   19   ...   98




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish