M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


 ‘sm a o y o q ch a sin in g buralib q o lish i



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet149/220
Sana15.04.2022
Hajmi7,92 Mb.
#555726
1   ...   145   146   147   148   149   150   151   152   ...   220
Bog'liq
KITOB

0 ‘sm a o y o q ch a sin in g buralib q o lish i
H a r a k a t c h a n o ‘s m a la r n in g b i r m u n c h a k o kp u c h r a y d ig a n va 
xavfli o q ib a tla rid a n biri o ‘s m a o y o q c h a s in in g b u ra lib qolishi 
h iso b lan ad i.
S u b s e ro z fib r o m a to z tu g u n la r in in g o y o q c h a s i k a m d a n k a m
h o lla r d a b u ra lib q o la d i. 
K o ‘p i n c h a b a c h a d o n o r tiq la r in in g
o ‘s m a l a r i , j u m l a d a n ,
t u x u m d o n l a r n i n g u z u n o y o q c h a l i
kistalari b u ra lib q oladi. U z u n o y o q c h a li o ‘s m a l a r kalta va keng 
o y o q c h a li o ‘sm a la rg a n is b a ta n k o ‘p r o q b u ra lib q o la d i. Ic h a k
p e r i s t a l t i k a s i ,
o ‘s m a n i n g n o t e k i s o ‘s i s h i, q o r i n
i c h i d a g i
b o s im n in g o ‘zgarishi, sh ik a stla n ish , h o m ila d o r lik m u n o s a b a ti 
b i l a n o ‘s m a o y o q c h a s i b u r a l i b q o l i s h i
m u m k i n .
O bs m a
o y o q c h a s i t o ‘s a td a n yoki s e k in - a s ta b u ra lib q o lad i. 0 ‘s m a
o y o q c h a s i t o ‘s a td a n b u ra lib q o lg a n d a h a m m a b elgilar te z avj 
o l a d i .
0 ‘s m a o y o q c h a s i s e k i n - a s t a b u r a l g a n d a e s a q o n
a y la n is h i ay ta r li b u z i l m a y d i , o ‘s m a g a q o n kelishi 
u n c h a
o ‘z g a rm a y d i.
180


0 ‘s m a o y o q c h a s i n i n g t o ‘s a t d a n b u r a li b q o l i s h ig a x o s 
belg ilari o ‘ziga xos. 
B e m o r t o ‘s a t d a n k e sk in o g ‘riq sez a 
b o sh lab, k o ‘p i n c h a k o 'n g li ayniydi va q u sa d i. Q o r n i ta ra n g
t o r ta d i, ichi kelm aslig i va g a z la r yu rish m aslig i sababli q o rn i 
d a m b o i a d i
( m e t e o r i z m ) . T o m i r t e z - t e z u r a d i - y u , tu z u k
t o l i s h m a y d i , y a ’ni p u ls sust b o l i b , te z la s h a d i. Y u q o r i d a
aytilg an h a m m a b elgilar q o r in p a r d a s in in g t a ’sirlanishi n a t i ­
j a s id a kelib c h i q a d i , b u t u n m a n z a r a e sa q isilg a n c h u r r a ,
b u y r a k s a n c h i g l va s h u n g a o ‘x s h a s h k a s a llik la r d a k u z a -
tila d ig a n s h o k k a o ‘xshaydi. 0 ‘s m a o y o q c h a s i b ird a n ig a b u ra lib
q o lg a n d a u n d a n o l u v c h i v e n a la r n in g qisilishi tufayli v e n a d a
q o n y u r i s h m a y q olib, o ‘sm a h a m is h a k attalash a d i. Ayni v aq td a
k a p illa rla r n in g yorilishi sababli o ‘s m a b a g ‘riga k o ‘p i n c h a q o n
q u yiladi. B a ’z a n sh u q a d a r k o ‘p q o n q u y iladiki, i c h d a n q o n
ketish belgilari p a y d o b o i a d i : b e m o r o ‘z id a n k etad i, rangi 
o ‘c h a d i, pulsi p a sa y a d i, o y o q - q o l l a r i soviydi va h o k az o .
0 ‘s m a o y o q c h a s i k o ‘p b u ra lsa , v e n a la rg in a e m a s , q o n
keltiru v ch i a r te riy a la r h a m qisiladi, a rte rial q o n k e lm a y qolishi 
sababli o ‘s m a n e k r o z g a u c h r a y d i, iriydi; yiringlashi, ic h a k d a n
m ik r o b la r kirishi sababli c h irib , p a r c h a la n is h i va o ‘z v a q tid a
o p e r a ts iy a q ilin m a s a p e r ito n itg a sabiib b o i a d i , b e m o r h a lo k
b o l i s h i m u m k in .
0 ‘s m a o y o q c h a s in in g b u ra lib q o lg a n -q o lm a g a n lig i y u q o ­
rid a keltirilgan belgilariga q a r a b a n iq la n a d i. Ichki te k sh irish d a
o d a t d a k i c h i k c h a n o q d a n b o s h l a n u v c h i o ‘s m a p a y p a s la b
to p ila d i, lekin o ‘s m a o y o q c h a s i b ird a n ig a b u ra lib q o lg a n d a
q o r i n b ezillab tu rg a n i u c h u n tekshirish natijalari h a m i s h a a n iq
b o l a v e r m a y d i .
O y o q c h a s i b ir d a n ig a b u ra lib q o lg a n o ‘s m a hali yiringlab 
v a y e m irilib u l g u r m a g a n d a b e m o r n i n g te m p e r a tu r a s i o d a t d a
n o r m a l yoki subfebril b o i a d i . B e m o r o ‘z id a o ‘s m a borligini 
ilgari b i l m a y y u r g a n b o ‘lsa, a n a m n e z m a ’l u m o tl a r i k a tta
a h a m i y a t kasb etad i. Y u q o rid a aytilgan belgilar p a y d o b o l i s h i
b ilan b a ’z a n b e m o r ilgari o ‘zi p ay p a sla b y u rg a n o ‘s m a s in in g
b ird a n ig a o ‘sganligini t o ‘s a td a n p a y q a b qolishi m u m k in .
B u r a l i b q o l g a n o ‘s m a n i f a q a t o p e r a t s i y a y o ‘li b i l a n
d a v o la sh m u m k in . O p e ra ts iy a q a n c h a b a r v a q t qilinsa, s h u n c h a
yaxshi b o i a d i .
181



Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   145   146   147   148   149   150   151   152   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish