M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet123/220
Sana15.04.2022
Hajmi7,92 Mb.
#555726
1   ...   119   120   121   122   123   124   125   126   ...   220
Bog'liq
KITOB

Seroz oddiy kistom alar
e n g k o ‘p u c h r a y d ig a n t u x u m d o n
o ‘s m a la r id a n biri h is o b la n a d i. Lining h a jm i 8 s m d a n 3 0 — 
40 s m g a c h a k a tta la sh ish i, h a t t o b u t u n q o r in b o ‘sh lig ‘ini 
egallashi m u m k i n . K is t o m a o d a t d a b ir k a m e ra li, p o ‘stlo g ‘i 
y u p q a , tek is s h a r sh a k lid a , ela stik k o n siste n siy ali boMadi. 
U n i n g b o ‘sh lig ‘ida s e r o z suyuqligi yig‘iladi. 0 ‘s m a k o ‘p i n c h a
b ir t o m o n d a — c h a p yoki o ‘ng t o m o n d a jo y la s h a d i v a q o rin
ic h id a h a r a k a t c h a n b o ‘ladi, c h u n k i u n in g t u x u m d o n b o y - 
la m la r id a n ib o rat a n a t o m i k „ o y o q c h a s i “ bor. B u la r d a n
L.ovarii
propria, L .su sp en so riu m o va rii
(y o k i b o s h q a c h a a y t g a n d a
L .in fu n d ib u lo p e lv ic )
v a
L .la ta
n i n g m e z o s a l p i n k s q i s m i
q a tn a s h a d i. K is to m a o ‘sg an sari bu b o y la m la r c h o ‘ziladi, bir-
151


biriga y a q in la sh ib o ‘s m a n i n g o y o q c h a s in i p a y d o qiladi. Ayol 
y u m u s h q ilg a n d a , egilg an d a , y o n b o s h i bilan y o tg a n d a o ‘sm a
c h a p d a n o ‘ngga yoki o ‘n g d a n c h a p g a siljib tu rad i va k o 'p i n c h a
180—360 g ra d u sg a ay lan ib qolishi m u m k in .
B e m o r b u n d a
q o rin p astid a b e x o s d a n q a ttiq o g ‘riq se z a d i, k o ‘ngil ay n ish i, 
q ay t qilishi m u m k i n , t o m i r urishi te z la sh ib , q o rin p astid a 
S h y o tk in - B ly u m b e r g belgisi p a y d o b o 'la d i. Bu klinika ,,o btkir 
q o r i n “ d e b aytiladi. B u n d a y h o l d a b e m o r te z d a gin ek o lo g iy a 
boMimiga yotqizilib, d a r h o l o p e r a ts iy a qilinishi kcrak
K o ‘p i n c h a o ‘sm asi boMgan t u x u m d o n olib t a s h la n a d i.
L e k in o p e r a t s i y a v a q t i d a o d a t d a o ‘s m a n i n g „ a n a t o m i k “ 
o y o q c h a s i g a q i s q i c h l a r q o ‘y i l g a n d a ,
b u n g a b a c h a d o n n i n g
nay c h a si h a m kiradi, u „ x im r g ik " o y o q c h a s i d e b , o p e r a tsiy a
esa ,,a d n e k s e k to m iy a “ deyiladi. K is to m a o y o q c h a s in in g
buralib
qolishi
e n g k o ‘p u c h r a y d ig a n a s o r a tla r d a n biri, ik k in c h i o 'r in n i
malignizatsiya
yoki 
rakka aylanish asorati
egallaydi. Bu e n g
jid d iy aso ra td ir. T u x u m d o n n i n g epitelial o 's m a l a r id a n seroz 
( p a p i l l a r )
k i s t o m a l a r v a p s e v d o m u s i n o z k i s t o m a l a r 50%
h o l l a r d a r a k k a a y la n is h i 
m u m k i n .
P a p illa r k i s t o m a la r n i n g
kattaligi va shakli h a m tu rlic h a boMadi. D ia m e tr i, aksari, 25 
sm d a n o s h m a y d i. P a p illa r k is to m a la r k o ‘p i n c h a b ir k a m e ra li, 
silliq yuzali boMadi. K is to m a b ir n e c h a k a m e r a d a n iborat 
b o ‘lsa, yuzi g ‘a d i r - b u d u r b o 'la d i. K is to m a y u z a s id a s o ‘rg‘ic h - 
s i m o n o ‘s im ta la r b o 'lm a s a , silliq va yaltiro q b o ‘lib k o ‘rinadi. 
T u x u m d o n n i n g p a p i l l a r e p ite liy si p o l i m o r f b o ‘lib, 
k o ‘p 
qavatli, turli s h a k lla rd a u c h ra y d i.
K a m e r a li k is to m a y uzasi ak sa ri g ‘a d i r - b u d u r , k is to m a
b o ‘shlig‘ida je le s im o n suyuqlik b o ’ladi.
Epitelial k is to m a
rak
d e b aytiladi. Tasnifi b o ’y ic h a 3 xil 
rak farq lan ad i: b ir la m c h i, ikk ila m c h i va m e ta s ta tik rak ( K r u -
k e n b e rg raki, 
1896).
B i r l a m c h i
r a k 4 ,5 % h o lla rd a u c h r a y d i. „S olidli r a k “ 
— gistologiyasi b o ‘y ic h a tekis, b ir x ild a, o q i m t i r ra n g d a , 
hu jay ra lari, to m ir la ri, follikulalarini ajra tib b o ’lm a y d i, k a m
d if f e r e n s ia lla s h g a n t o ’q im a . 40 y o s h d a n o s h g a n a y o l l a r d a
u c h r a y d i, te z d a assit r o ’y b eradi.
I k k i l a m c h i
r a k
60— 50 % h o lla r d a se ro z p a p illa r 
o ‘s m a l a r ra k k a a y la n a d i, te z o ’sib, s u y u q lik la r h a jm i oshib, 
assit b itish m ala ri p a y d o b o ’ladi, p a p illo m a la r n in g o ’sib ketishi 
k u z a tila d i. 
17— 20 % 
h o lla r d a m u t s i n o z k i s t o m a la r rakka
152


a y la n a d i. U l a m i n g m alignizatsiyasi a s ta - s e k in , k o 'p i n c h a 50 
y o s h d a n key in o ‘tadi.
M e t a s t a t i k
r a k
( 1 0 — 3 0 % ) t u x u m d o n g a , a s o s a n ,
o s h q o z o n va i c h a k ra k id a n limfa va q o n orq a li o ‘tadi. S h u n in g
u c h u n t u x u m d o n d a siljim ay d ig an , n o tek is, q a ttiq k o n s is te n ­
siyali o ‘s m a to p ilsa , a lb a tta o s h q o z o n ich ak y o 'lla rin i e n d o s -
k o p iy a, irrig o sk o p iy a, re n tg e n o g ra fiy a usullari bilan tek sh irish
kerak. C h u n k i m e ta sta z li rakni o p e r a tsiy a y o i i bilan dav o lab
boN m ay d i. R a k tarq a lish i b o ‘y ic h a 4 darajag a b o ‘linadi:
I d a r a j a 
— b ir t u x u m d o n d a p a y d o b o ‘lgan;
II d a r a j a — ikkita t u x u m d o n g a , b a c h a d o n , b a c h a d o n
n a y c h a la rig a o ‘tgan ;
III d a r a j a 
— kichik c h a n o q d a g i p a r a m e triy , regional 
lim fatik tu g u n c h a l a r , q o rin shilliq pard asig a o lsib k e tg a n , assit 
p a y d o boNgan;
IV d a r a j a — assit, uzo q d a g i ichki a ’zolarga (o s h q o z o n , 
ic h a k , c h a rv i, jig a r) m e ta s ta z la r b e ra d i, kaxeksiya r o ‘y beradi.
I v a II d a r a ja s id a o p e ra tsiy a qilib, b u t u n jin siy ichki a z o la r 
olib t a s h la n a d i va n u r h a m d a k i m y o - te r a p iy a qoMlaniladi 
( a n d r o b la s tin , k a r b o p la tin , f a r m o r u b its in , sisplatin).
I l l — IV d a r a ja s id a s i m p o to m itik davolash: o g ‘riq n i p asa y - 
tim v c h i d o r i - d a r m o n l a r (m o rf iy , stadol, p r o m e d o l va h o k a z o ) 
q o ‘llaniladi.
L e k in I va II darajali ra k n in g klinik belgilari boMmagani 
u c h u n b e m o r l a r sh ifo k o rg a o g ‘riq, q o n ketishi, q in orqali 
su y u q a jr a lm a la r p a y d o b o N g a n id a n sh ik o y a t qiladilar, afsuski, 
b u n d a k e c h boMadi. C h u n k i HI va IV d arajadagi ra k d a limfa, 
q o n to m ir la r , n e rv la rn i y e m ir g a n , m e ta s ta z bo sq ich i b o s h la n -
g a n boMadi. T u x u m d o n fib ro m a si sh u a ’z o n in g b iriktiruvchi 
t o ' q i m a s i d a n
k e l i b c h i q q a n o ‘s m a d e b q a b u l q i l i n g a n .
T u x u m d o n fib ro m asi k a m (7 — 5 % ), k o ‘p i n c h a b a c h a d o n m io - 
m asi bilan birga u c h r a y d i. T u x u m d o n sark o m a si j u d a k a m
u c h r a y d i . O d a t d a o p e r a t s i y a d a n k e y in o ‘s m a n i g is to lo g ik
te k s h iris h d a n oMkazib, tashxis q o ‘yiladi. T e r a t o m a l a r n i n g eng 
tipik shakllari d c r m o id la r d ir . D e r m o id l a r xavfsiz o ‘s m a la r d a n
boMib, j a m i t u x u m d o n o ‘s m a l a r i n i n g t a x m i n a n
10% id a 
u c h r a y d i. U la r n in g tu z ilish id a , o d a t d a , u c h a la e m b r i o n qavat 
q a tn a s h a d i. 
D e r m o id l a r s h a r s im o n silliq o ‘s m a l a r d a n iborat 
boMib, sekin o 's a d i, sekin h a r a k a tla n a d i va k o ‘p i n c h a b a c h a ­
d o n b ila n q o v u q o ‘rtasidagi b o ‘s h liq d a n j o y oladi. D e r m o id
153


kista kcsilg an d a suyuqlik b ilan t o ‘la x a lta c h a g a o 'x s h a y d i. Bu 
suyuqlik uy h a r o r a tid a q o tib y o g ‘s im o n m a s s a hosil qiladi.

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   119   120   121   122   123   124   125   126   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish