M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet4/220
Sana19.03.2022
Hajmi7,92 Mb.
#501155
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   220
Bog'liq
Гинекология, Зияева, 2008 (1)

Q in
d a h liz i 
( V estibuli
vaginae) —
kichik jin siy la b ­
lar bilan c h e k la n g a n b o ‘sh - 
liq. Siydik c h iq a r is h k a n a -
lin in g tash q i teshigi, d a h liz
k a t t a b e z l a r i n i n g c h i q a r i s h
y o ‘lla ri, q i n g a k irish y o ‘li 
q in
d a h l i z i g a o c h i l a d i . Q i n
/
1-rasm .
A y o l l a r t a s h q i j i n s i y
a ’z o l a r i :
/ —q o v ; 2 — k lito r; J — u r e t r a ;
4—
k a t t a u y a tli lab la r; 5— k ic h ik
u yatli lab la r; 6— q i n d a h li z i; 7— 
q izlik p a r d a s i ; te s h ig i; 9—o r a li q ; / # —a n a l teshigi.
7


d a h liz id a j u d a k o 'p m a y d a sh in g ils im o n b e z la r va c h u q u r c h a l a r
bor.
Qizlik pardasi 
(H um en) —
tashqi va ichki jin siy a ’z o la rn i 
b ir-b irid a n ajratib tu ra d ig a n birik tiru v ch i t o ‘q i m a d a n iborat 
y u p q a t o ‘siq. Bu p a r d a h a lq a s im o n , y a r im o y s im o n , tis h s im o n , 
k u r a k s im o n s h a k ld a b o 'la d i. Q iz la r d a u q in g a kirish teshigini 
bekitib tu r a d i, h a r ikki t o m o n i d a n yassi ep iteliy bilan q o p -
lan g an . B irinchi jinsiy a lo q a m a h a lid a qizlik pardasi yirtilib
h a r xil d a r a ja d a q o n ketadi. Bu p a r d a n in g qold iq la ri g im e n a l 
s o 'r g 'ic h l a r d e b a ta la d i, t u g 'u r u q m a h a lid a y a n a y o rilg an id an
keyin qolg an lari m ir ta s im o n s o 'r g 'i c h l a r d e b ataladi.
Ich k i jin siy a ’z o la r
(G enitalia interna)
Q in 
(
Vagina,
y u n o n c h a
Colpos) —
voyaga y etgan ayolda 
uzunligi 8— 10 s m , kengligi 2 — 1,5 s m k elad ig a n m uskul va 
fibroz t o 'q i m a d a n iborat naydir. Q in d e v o r in in g ichki shilliq
qavatida ju d a k o 'p k o 'n -
d a la n g b u r m a l a r k o 'r i-
nadi. D e v o rn in g ikkin- 
chi m uskul qavati to -
lalari k o 'n d a la n g ig a va 
u z u n a s i g a
y o ' n a l g a n .
Q i n n i n g o ld , o r q a , yon 
t o m o n i d a g i
o ' n g
va 
c h a p g u m b a z la ri tafovut 
q i l i n a d i .
H a m m a s i d a n
c h u q u r r o q b o ' l a d i g a n
o r q a g u m b a z i d a
q i n
su y u q lig i, ji n s iy a lo q a
v a q tid a esa u r u g ‘ s u ­
yuqligi to 'p la n a d i.
Q in d evorlari shilliq 
p a r d a , m uskul q a tla m i 
va o 'r a b tu ru v c h i klet- 
c h a tk a d a n tashkil t o p ­
g a n .
Q i n n i n g s h i l l i q
p a r d a s i
k o ' p
q a v a t l i
yassi epiteliy bilan q o p -
l a n g a n b o ' l i b ,
p u s h t i
ra n g d a va tu g 'u r u q m a -
8
2-rasm .
X o t i n - q i z l a r i c h k i j i n s i y
a ' z o l a r i :
/ —b a c h a d o n t u b i; 2 — b a c h a d o n n a y la ri; 
J —t u x u m d o n l a m i n g o ‘z b o y l a m i ;
4—b a c h a d o n n i n g y u m a l o q b o y l a m i ;
5 —b a c h a d o n t a n a s i ; 6— b a c h a d o n b o ‘y- 
ni; 
7—q o r i n p a r d a s i
(peritoneum):
A1— q i n ; 9— b a c h a d o n n i n g k e n g b o y l a m i ;
/ 0 —t u x u m d o n ;
I l—lig. suspensorium
ovari:
/ 2 — n a y s h o k i l a l a r i;
/.?—b a c h a ­
d o n
n a y i n i n g a m p u l r q i s m i ;
/ 4 — b a c h a d o n nayi ( F a l l o p i y n a y i); 
/ J — b a c h a d o n
n a y i n i n g istm ik ( b o ' g ' z i )
q i s m i;
/ 6 —b a c h a d o n n i n g y u m a l o q
b o y l a m i ;
/ 7 — in te r s e t s e a l f l m b r i y a q i s m i.


h alid a q in n in g c h o ‘zilishini t a ’m in la b b e ra d ig a n b ir ta la y k o ‘n- 
d a la n g b u r m a l a r d a n iborat. Q in b o ‘shlig‘id a kislotali m u h i t
b o i i s h i q in basillalari yoki D e d e r le y n ta y o q c h a la ri h a y o t fao- 
liyati d a v o m id a hosil boMadigan sut kislotaga bogMiqdir. U la r 
q in shilliq p a rd a sid a g i ep iteliy h u ja y ra la rin in g g lik o g e n in i sut 
kislotaga q a d a r p a r ch alay d i.
Q i n d a shilliqosti qavati boMmaganligi tufayli, b e z la r h a m
boM m aydi. 
U q o n h a m d a lim fa t o m i r l a r i d a n v a q is m a n
b a c h a d o n b o ‘y n id a n ajralgan su>iiqlik hisobiga n a m la n ib turadi. 
Q in c h iq in d is id a q i n d a n k o ‘c h g a n epiteliylar, qiz b o la n in g
y o s h i g a q a r a b , g r a m m - m u s b a t b a t s i l l a l a r — 
D e d e r l e y n
tay oqchalari 
(bacillis vaginalis Dederleini)
boMadi.
O d a td a , qiz b o la b a lo g ‘atga y etg a n sari q in suyuqligi 
n o r d o n reaksiyaga a y la n a b o ra d i. Bu reaksiya q a n c h a tu r g ‘u n
b o ‘Isa, q in s h u n c h a to z a boMadi ( b a lo g ‘atg a y etg a n q izlarda). 
O d a td a q in c h i q in d is in in g tozaligi 4 d arajag a boMinadi:
1) ep itelial h u ja y r a la r va q in t a y o q c h a la r i ( D e d e r l e y n
ta y o q c h a la ri), p H = 4 , 0 —4 ,5 , n o r d o n reaksiyali;
2) 
e p i t e l i a l
h u j a y r a l a r v a
D e d e r l e y n t a y o q c h a l a r i ,
p H = 5 , 0 —5 ,5, n o r d o n reaksiyali, o n d a - s o n d a leykotsitlar, k a m
m iq d o r d a k o k k la r b o 'la d i;
3) 
D e d e r l e y n t a y o q c h a l a r i a n c h a k a m ,
l e y k o t s i t l a r ,
epitelial h u jay ra lar, k o k k la r k o 'p r o q , p H = 6 , 0 —6 ,6 , neytral 
yoki ish q o riy reaksiyali;
Fallo
nayin
abtom
tesli
Fallo piy nayi
B a ch a d o n tubi
iix u m d o n T

boylam i 
T u x u m d o n
B a ch a d o n b o ‘shlig‘i
- B a ch a d o n b o 'y n i 
" Endoservikal kanal
- B a ch a d o n b o 'y n in in g
tashqi teshigi
Miom et riy 
/
En d o m etriy
3 -ra sm .
A y o l l a r i c h k i j i n s i y a ’z o l a r i
( f r o n t a l
q i r q i m ) .
9


4 ) 
D e d e r l e y n
t a y o q c h a l a r i
b o ‘l m a y d i ,
l e y k o t s i t l a r ,
k o k k lar, g o n o k o k k , tr ix o m o n a d a , tr ix o m o n o z va bakteriyalar 
k o ‘p, p H = 7 , 0 —8,0, ish q o riy reaksiyali.
Yangi t u g l l g a n c h a q a lo q la r d a hali D e d e r le y n ta y o q c h a si 
b o ‘l m a y d i ,
a m m o o n a d a n o ‘t g a n g o r m o n tu f a y li c h i l l a
d a v rin in g b o s h la rid a qiz b o la q in id a n o r d o n reaksiya saqlan ish i 
kuzatiladi.

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish