M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet192/220
Sana19.03.2022
Hajmi7,92 Mb.
#501155
1   ...   188   189   190   191   192   193   194   195   ...   220
Bog'liq
Гинекология, Зияева, 2008 (1)

R adiy bilan d av ola sh
G in e k o lo g iy a a m a liy o tid a , aso sa n , y o m o n sifatli o ‘sm a la rg a
d av o qilish u c h u n radiy va ra d io a k tiv iz o to p la r — ra dioaktiv 
kobalt ( C o 60) va ra dioaktiv o ltin ( A u 198) d a n foydalaniladi.
235


R ad iy alfa -, b e t a - va g a m m a - nu rlarin i so ch a d i.
Alfa-nmYdx
geliy a t o m l a r i n i n g m u s b a t zaryadli yad ro la ri 
boNib, t o ‘q im a la r g a p ic h a kiradi va q a ttiq m o d d a l a r n in g e n g
y u p q a q a tla m la r id a b e m a lo l u s h la n ib qolishi m u m k in .
Beta-
n u r l a r m a n fiy zaryadli b o ‘lib, re n tg e n tru b k a s in in g
k a to d n u rla rig a m o s keladi. U la r n in g o ‘tib -k irib b o rish xossasi 
a lf a - n u r la r id a g id a n k o ‘ra k u ch liro q .
(7я/и/?ш-пиг1аг e le k tr o m a g n it te b r a n is h la r d a n ib o rat boNib, 
re n tg e n nu rlari kabi kalta t o l q i n l i boNadi va j u d a ichkari kirib 
b o rad i.
D a v o la sh m a q s a d la rid a , o d a td a , fa q at g a m m a - n u r l a r d a n
fo y d a la n ila d i, q o lg a n n u r l a r alfa- va b e t a - n u r l a r n i o ‘tk a z -
m a y d ig a n o g ‘ir m e ta ll (o ltin , p la tin a ) filtrlarda u s h la n ib q o ladi. 
S h u sababli qoM laniladigan radiy p re p a ra tla ri o ltin yoki p la tin a
n a y c h a l a r d a (filtrlard a) c h iq a rila d i. 
R a d iy p re p a ra tla r i j u d a
b a r q a r o r b o ‘lib, j u d a sekin p a r c h a l a n a d i , ta x m i n a n 1580 yil- 
d a n keyin y a r m ip a r c h a la n a d i.
Bu d a v r y a rim p a r c h a la n is h
davri d e b ataladi.
D a v o la sh m a q s a d la rid a s o f ra d iy e m a s , balki u n in g xlorid, 
b r o m id sulfat va k a r b o n a t tuzlari ishlatiladi.
S o ‘nggi y illarda s o f ra d io a k tiv e l e m e n tl a r o ‘rniga a m a l d a
ra d io a k tiv iz o to p la r — ra d io a k tiv kobalt, ra d io a k tiv fosfor, 
ra d io a k tiv seziy, ra d io a k tiv o ltin va s h u kab ilar ken g qoN la- 
n ilm o q d a .
R a d io a k tiv iz o t o p l a r ra d iy n in g o ‘rn in i b e m a lo l b o s a d i, 
ularn i tayyorlash k a m x arajat ta la b qilgani u c h u n k e n g rasm
b o ‘ldi.
H ozirgi v a q td a m a h a lliy a p p lik a tsiy a la r u c h u n ra d io a k tiv
kobalt ish la tilm o q d a .
R a d io a k tiv k o b alt o q m etall b o ‘lib, a t o m o g i r l i g i 59. 
K ob a lt iz otopi ra d io a k tiv xossalarga ega boMib, a t o m o g ‘irligi 
( C o 60). R a d io ak tiv k o b alt ( C o 60) ning y a r im p a r c h a la n is h davri 
5,3 yil.
R a d io a k tiv kobalt sh tiftla r sh a k lid a ta y y o rla n a d i. Bu shtift- 
lar z a n g la m a y d ig a n p o ‘lat n a y c h a ichidagi ra d io a k tiv k o b alt- 
nikel q o t i s h m a s id a n iborat. Z a n g l a m a y d ig a n p o 'l a t n a y c h a
y u m s h o q n u r la r n i u sh la b q o lish xususiyatiga ega.
R a d io a k tiv fosfor ( P 32), a s o s a n , b a ’zi b ir q o n kasalliklarida 
va s u y a k la r o ‘s m a la r id a ishlatiladi.
236


R a d io ak tiv o ltin ( A n 198) n in g kolloid er itm a la r i q o rin p a r ­
d a s in in g m e ta s ta tik kasalliklarida, t u x u m d o n la r n i n g y o m o n si­
fatli o ‘s m a la rid a , limfa tu g u n la rid a g i m e ta s ta z la r d a (s a n c h ish
y o ‘li b ila n ) b o ‘s h liq la r ichiga (m a s a la n , q o rin b o ‘sh lig ‘iga) 
kiritiladi.
R a d iy p re p a ra tla ri q u y id a g ic h a q o ‘llaniladi.
Q a ttiq a lf a - n u r la r filtrdan o ‘ta y o tg a n d a kelib c h iq a d ig a n
ik k ila m c h i (y u m s h o q ) n u rla r n i ush lab q olish u c h u n ra dioaktiv 
p r e p a r a t p essa riy la rg a jo y l a n a d i .
Bu m u o la ja z a r u r c h o r a
h iso b la n a d i, c h u n k i ikkilam chi (y u m s h o q ) n u r l a r t o ‘q im a la rg a
y o m o n t a 's ir etib , y u z a n ek ro z la rg a s a b a b boMadi. R adio ak tiv
p re p a r a tla r q inga yoki b a c h a d o n b o 'y n i n i n g kanaliga, y oxud 
b a c h a d o n b o ‘shlig‘iga yuboriladi.
R a d iy yoki ra d io a k tiv iz o to p la r, a s o s a n , a y o lla r jin siy
a ’z o la r in in g y o m o n sifatli o ‘sm alarig a d a v o q ilishda , s h u n i n g ­
d ek , fib rio m a la r d a va b a ’z a n b a c h a d o n d a n fu n k sio n a l xarak- 
t e r d a q o n k e tg a n d a qoMlaniladi.
R a d io ak tiv p re p a r a tla r ayol q in id a , o d a td a ,
1—2 sutka 
q old irila d i, s o ‘n g ra 2— 3 k u n ta n a f fu s beriladi.
T o ‘q im a la rg a berilgan d o z a m ax su s ja d v a lla rg a m u v o fiq
re n tg e n birliklari (R ) bilan h isoblanadi.
Y u tilg a n d o z a la r m ax su s j a d v a lla r y o r d a m i d a
ra d a la rd a
h iso b lan ad i. B u n d a y ja d v a lla r y o r d a m id a , m a s a la n , b a c h a d o n
ra k in i 
ra d iy b ila n d a v o l a s h d a , y u tilg a n d o z a n i ra d io a k tiv
p re p a r a tla r n in g jo y la s h is h usuliga, p re p a r a tla r n in g aktiv u z u n -
ligiga va b e m o r c h a nogM ning a n a to m i k xususiyatlariga q a ra b
h iso b lash m u m k in .
R a d io ak tiv p r e p a r a tla r berilg a n b e m o r la r g a m ax su s tuvak 
tu tila d i, p re p a r a tla r n in g siljib qolishi va tu s h ib ketishiga yoM 
q o ‘y m a s lik u c h u n b e m o r n i n g o ‘m i d a n tu rish ig a va u m u m iy
h o ja tx o n a d a n fo y da la nishiga ruxsat etilm a y d i.
R a d iy b ila n d a v o la s h usuli qoM laniladigan m u a s s a s a la r 
x o d im la ri SogMiqni saqlash vazirligining m a x su s q oM lanm alari- 
ga q a t ’iy a m a l qilishlari sh art. Bu qo M lan m alar b irin c h id a n , 
radiy bilan ishlay o tg an x o d im la r m e h n a t i n i m u h o f a z a qilsa, 
i k k in c h id a n , radiy p r e p a r a tla r in in g sa q la n ib q o lishini t a ’m in -
laydi.
S o ‘nggi y illa rd a o ‘s m a la r n i n u r b ila n d a v o la s h im k o - 
niyatlari keskin kengaydi.
237


A m a l i y o t d a y u q o r i e n e r g iy a li n u r l a n t i r u v c h i m a n b a l a r
( g a m m a - q u r i l m a l a r , b e ta tr o n la r , chiziq li te z la sh tirg ic h la r) b e ­
m o r la r d a o ‘s m a l a r c h u q u r jo y la s h g a n id a , j u m l a d a n , o ‘s m a la r
k ich ik c h a n o q d a jo y la s h g a n b c m o r la r n i d avolash u c h u n keng 
jo riy q ilin m o q d a . Y u q o ri energiyali n u rla n tiris h n i q o l l a s h d a n
t o ‘p la n g a n ta jrib a n in g k o ‘rs a tish ic h a , bu usul bilan e n e rg iy a - 
n in g e n g k o bp q ism in i o ‘s m a t o ‘q im a s i y u ta d i, sogMom t o ‘q i m a
b iro z g in a z a ra r la n a d i.
GINEKOLOGIK BEMORLARNI OPERATIV DAVOLASH
H o z irg i z a m o n g in e k o lo g iy a s id a d a v o la s h n in g j a r r o h l i k
u su llari k en g qoMlaniladi. O p e ra ts iy a qilish u c h u n tegishli 
s h a r o i t n i m u h a y y o q i l is h d a o ‘rta t i b b iy o t x o d i m la r i faol 
q a tn a s h a d i.
O p e r a t s i y a x o n a s i n i , a s b o b l a r n i ta y y o r l a s h g a r a h b a r l i k
qilish, o p e r a ts iy a x o n a sin i steril c h o y s h a b la r, salfetkalar, k iyim - 
k e c h a k , bogMov m a te r ia lla r i b ila n , n a r k o z h a m d a b o s h q a
turdagi o g 'r iq siz la n tirish u c h u n z a r u r n a r s a la rn in g h a m m a s i 
b ilan t a ’m in la s h o p e ra tsiy a h a m s h ir a s in in g b u rc h id ir.
O peratsiya x onasida k o n ditsion h a v o boMmasa, bu x o n a 
yaxshilab shamollatilishi va devorlari vaqt-vaqtida (haftada k am ida 
bir m arta) yuvib turilishi lozim. Operatsiya xonasining poli h a r 
b ir o p e r a t s iy a k u n i d a n k e y in y u v ilish i lo z im . 
O p e r a t s i y a
x o n a s i d a g i t e m p e r a t u r a 2 0 — 2 5 °C a t r o f i d a boMishi z a r u r .
O p e ratsiyadan o ld in operatsiya stolini grelkalar bilan isitish kerak.
A s b o b la r m a x su s s te riliz a to rla rd a s o d a q o ‘shib q a y n a tib , 
sterillan ad i (a s b o b la r za ngla m asligi u c h u n 1 %li so d a q o ‘- 
s h i l a d i ) . A s b o b l a r k a m i d a 20 m i n u t q a y n a t i l i s h i
lo z im . 
S te riliz ato rg a a s b o b la r suv q a y n a b c h iq ish i b ilan solinadi.
Q a y n a t il g a n a s b o b l a r n i s a n i t a r k a o p e r a ts iy a h a m s h ir a s i 
stolga keltirib q o ‘yadi, o p e r a tsiy a h a m s h ira s i esa b u asb o b la rn i 
te g ish lic h a tartib b ilan jo y la s h tir a d i va o p e r a tsiy a b o s h la n -
g u n c h a steril c h o y s h a b b ilan yop ib q o ‘yadi.
O p e ra tsiy a v a q tid a a s b o b tu s h ib k e tsa yoki sh u m a q s a d
u c h u n q o ‘yib q o ‘y ilg an t o g ‘o ra g a a ta y la b t a s h la n s a , o lsha 
asbob choMka bilan s o v u n la b yuvilishi va u n d a n keyin q a y n a ­
t ilis h i 
l o z i m .
0 ‘t k i r a s b o b l a r v a i g n a l a r q a y n a t i l g a n d a
oM m aslanib q o h n a slig i u c h u n d o k a g a o ‘rab q ay n a tila d i. Skal-
238


p e lla r q a y n a tilg a n d a n keyin o p e r a tsiy a v a q tid a sp irtd a saq- 
lanadi.
O p e r a ts io n h a m s h i r a q o ‘l yuvish g a ish la ta d ig a n c h o ltk a la r 
h a m q ay n a tilib , to z a tu tilishiga q a r a b tu rad i. Q o ‘l S p a so - 
k u k o tsk iy u s u lid a yuvilsa, s h u m a q s a d u c h u n ishlatiladigan 
t o g ‘o r a la r h a m sp ilt yoq ib kuydirilishi kerak.
C h o y s h a b ,
k i y i m - k e c h a k , b o g ‘lov m a t e r ia li v a r e z in a
q o i q o p l a r a v to k la v d a u m u m i y xirurgiya q o id a la rig a m uvofiq 
sterilizatsiya qilinadi.
C h o k la s h u c h u n ishlatiladigan ipak va k e tg u t xirurgiya 
darsliklarida beriladigan m axsus retseptlarga m uvofiq sterilizatsiya 
qilinadi.
O p e ra ts iy a h a m sh ira si z a r u r a s b o b la r h a q id a g i m asalani 
x ir u r g b i l a n k e lis h ib o la d i. 
O p e r a t s i y a v a q t i d a h a m s h i r a
o p e r a ts iy a n in g q a n d a y b o rish in i k u z a tib turishi kerak. Tajribali 
h a m s h i r a o p e r a ts iy a n in g borish in i k u za tib t u r a r e k a n , o d a td a , 
x iru rg n in g aytishini kutib t u r m a s d a n z a r u r a sb o b la rn i, c h o k ­
lash u c h u n ishlatiladigan ipak va ketg u tn i u z a tib turadi.
Q o r i n d ev o rin i kesib q ilin a d ig a n o p e r a ts iy a la r d a xirurg 
o d a t d a b e m o r n i n g c h a p t o m o n i d a tu r a d i, b irin c h i assistent 
x iru rg n in g qarsh isid a, ik k in ch i assistent esa b e m o r n i n g o y o q
t o m o n i d a turadi.
Q i n o p c ra tsiy a la rid a xirurg vintli stu ld a o ‘tiradi, y o r d a m -
chilari esa ikki y o n t o m o n d a n j o y o lishadi. Y o r d a m c h i l a r d a n
biri o d a t d a q in k o ‘zgulari va k o ‘ta rg ic h la rn i u sh lab tu ra d i, 
ikkinchisi esa x irurgning k o ‘rsa tm a la rig a m uvofiq u n g a y o r d a m -
lashadi.
Z a r u r asboblar, ipak va ketg u tn i o p e r a tsiy a h am sh irasi 
pastak stolchaga q o ‘yadi. Bu stolcha o d a td a operatsiya xirurgining 
o ‘ng t o m o n i d a tu ra d i. X irurg z a r u r a sb o b la rn i o 4ng t o m o n d a n
o ‘zi b e m a lo l olib turadi.

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   188   189   190   191   192   193   194   195   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish